diumenge, 17 d’abril de 2016

Balsareny Avui


Junts i com més mans millor

Actualment estem vivint, tot i que uns de més a prop i altres de punts més llunyans, la necessitat de treball, educació, amor: factors i valors essencials per a la nostra condició humana.

Avui, per sort, ja que en temps anteriors no es podia estar tan al dia, la informació ens du a reflexionar i a solidaritzar-nos amb els fets que fa uns dies un grup de persones de Balsareny van dur a terme.

Mans Unides, a través d'una unitat solidària, és una viva manifestació organitzativa a favor de les necessitats esmentades, d’aquí i d’altres punts geogràfics, d’acord amb totes les reflexions fetes anteriorment.

A la fotografia, en el marc del menjador de la Rectoria, podem observar un acte solidari per ajudar a combatre la fam al món. Va ser un petit gest fet al voltant d'una taula, identificant el lema de "Junts i com més mans millor".

Després de 12 anys, l'equip de govern fa les obres a la carretera de Súria fins al cementiri

«La iniciativa de realitzar aquestes obres ha estat de l'Ajuntament, tot i que cal dir que per poder-les portar a terme s'ha necessitat l'autorització de la Generalitat, que és titular de la via. Puc dir-vos que la història d'aquest projecte és molt curiosa. L'aprovació incial del mateix va tenir lloc el passat 25 de setembre de 2003 amb la signatura de l'alcalde Francesc Soldevila. Més tard, el 2015, l'equip de govern de l'alcalde Jaume Rabeya va reobrir el concurs per tal que les empreses que estiguessin interessades a fer les obres s'hi presentessin. I finalment va ser el passat 25 de setembre de 2015 (12 anys exactes des de la seva aprovació inicial) quan l'equip de govern del canvi va aprovar l'adjudicació del projecte a l'empresa guanyadora del concurs "Construccions, àrids i formigons, SA", coneguda com Viscola» (Jorge Aguilera Ruiz, regidor d'Urbanisme i Medi Ambient).

El projecte d'aquestes obres inclou la urbanització de la carretera de Súria, en el tram que arriba fins al cementiri municipal.

L'equip de govern de Jaume Rabeya havia licitat el projecte per un valor de 112.000 euros (IVA inclòs). Avui aquestes obres s'han adjudicat per uns 90.000 euros (IVA inclòs). El finançament de l'obra corre a càrrec de l'Ajuntament. Per poder cobrir la despesa, l'anterior equip de govern havia demanar un préstec a la Diputació de Barcelona al 0% d'interès, el qual quedarà amortitzat en uns 10 anys.

Les obres han consistit a fer una vorera a banda i banda del tram que arrenca a partir del començament de l'entrada nord del carrer Travessera fins al cementiri municipal i fins al pont de sota la variant.

Segons Jorge Aguilera, hi ha unes altres obres similars projectades a l'àrea que arrenca des de la plaça de Catalunya (on hi havia la casa de cal Piano) fins al pont del Riu, a la carretera d’Avinyó.

Araguaia amb el Bisbe Pere Casaldàliga. Carta núm. 82
És hora de despertar!

«Les tendències de la renda i la riquesa deixen quelcom molt clar: la distància entre rics i pobres és més gran que no ho ha estat mai abans, i continua augmentant, mentre que el poder està, cada vegada més, en mans d'una petita elit» (Oxfam-Intermón, Iguals, pàg. 33).

Caldria bufetejar-se la cara o pessigar-se el braç per comprovar que no hem perdut la sensibilitat, o la vergonya pròpia o aliena si ho llegim o escoltem sense reaccionar enèrgicament al moment.

El creixement de la desigualtat ve de lluny, des d'aquelles fatídiques dècades dels anys setanta i vuitanta del segle passat, quan les potències mundials van imposar la revolució conservadora de Thatcher i Reagan, escanyant les economies dels països en vies de desenvolupament amb alça dels tipus d'interès sobre el seu deute extern, exigint-los la reducció de les despeses socials de sanitat i educació, la reducció de l'estat, el desmantellament de l'estat del benestar a Europa, la precarització de la feina i la marginació de la lluita obrera arreu del món, l'ofegament de les revolucions populars a Amèrica Llatina... Fins i tot amb benedicció de la central vaticana de torn en aquelles dècades i la desqualificació de la Teologia de l'Alliberament, dels seus teòlegs, dels seus bisbes, de l'Església dels pobres.

Quatre dècades més tard tenim aquest resultat: una humanitat submisa en la major desigualtat de la seva història. 85 persones tenen una riquesa equivalent al patrimoni de la meitat pobra de la humanitat. I l’1% més ric de la població, aquest any 2016, superarà el seu propi rècord patrimonial traspassant la barrera psicològica del 50% de la riquesa del món: ha aconseguit la meitat dels béns del món (i continua creixent); l’altra meitat queda a repartir per a tota la resta dels humans, el 99% de la població mundial. Viure per veure.

Ha estat tot una revolució, sense armes, des del poder polític, des d’unes estructures posades al servei del mercat –el suposat lliure comenrç per tal que ovelles i llops comerciïn en llibertat– i amb un sistema financer concebut i sotmès al servei mateix de l'acumulació de diner. I hem arribat a quí en temps de règims que es diuen democràtics...

Això evidenciaria el «segrest democràtic» d'una societat en la qual el poble escull els plutòcrates i els confia el poder, i els pobres voten els partits dels rics... És l'hegemonia del capital: la manca de consciència dels pobres, la inhibició de la majoria, el triomf de l'individualisme, l'anestèsia del consumisme... No es mantindria un sistema tan injust si no fos per la inhibició d'una gran part de la població, que té la consciència captiva sota l'hegemonia que el sistema exerceix sobre les ments i els cors. Aquí també, com en el tema de la crisi climàtica, ens estem apropant a l'abisme. La història assegura que aquests índexs d'extrema riquesa, de desigualtat, d'injustícia, no són sostenibles per molt temps.

És l'hora de despertar. Perquè és urgent de canviar les regles.


Josep Gudayol i Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.