Un any més, Catalunya va sortir al carrer el dia Onze de
Setembre per reivindicar, de forma festiva, pacífica i familiar, els anhels de
llibertat de molts dels ciutadans. Aquest any va ser la Meridiana, que va
acollir 1,4 milions de persones, segons càlculs de la guàrdia urbana. Al llarg
de 5 quilòmetres i mig, una marea de samarretes blanques va alçar uns punters
de colors que simbolitzaven els eixos en què s'havia estructurat la campanya: equilibri territorial, diversitat,
obertura al món, sostenibilitat, igualtat, innovació, regeneració democràtica,
educació i cultura, benestar i justícia social. Els punters van confegir una
onada multicolor que va arribar fins al Parc de la Ciutadella, a les portes del
Parlament de Catalunya.
Allà, Quim Torra, president d’Òmnium Cultural, va dir
que al llarg de les manifestacions dels cinc últims anys «hem vist un poble que se
sent lliure i vol ser un poble normal amb un estat propi. El que és estrany és
que hàgim de malviure en un estat impropi, que usa tots els seus poders per al
discurs de la por. Contra l'amenaça, més democràcia, aquesta és la nostra
resposta». Gabriel
Rufián, de l’associació Súmate, va dir, en castellà: «aquest és un poble
que fa una revolució amb somriures i mans entrellaçades». Va vindicar els
seus orígens andalusos i va reiterar que el procés no es fixa en els cognoms de
les persones: «No es tracta de trencar res ni d'amenaçar, sinó de conviure
de manera diferent. Com deia Allende, la història és nostra i l'escriuen els
pobles. Els puc assegurar que l'estem escrivint». Liz Castro,
del secretariat de l’Assemblea, va fer un parlament en anglès recordant la
independència dels Estats Units d’Amèrica del Nord, i va dir: «Nosaltres
també volem la nostra independència; volem fer lleis que tinguin sentit, per millorar
la nostra qualitat de vida, el nostre futur i el dels nostres fills, i ser
generosos i solidaris amb la resta del món». El president de l’ANC, Jordi
Sánchez, va concloure: «Aquest país el construirem amb tota la gent que
hi viu. Mai no hem preguntat on hem nascut ni com ens diem ni quina llengua
parlem. Volem un nou estat per fer institucions noves i netes de corrupcions i
corrupteles. Que ningú ens enganyi, la gent de la Meridiana no som corruptes ni
corruptors». La gentada que els escoltava va cantar Venim del
nord, venim del sud, de Lluís Llach; va ballar la rumba Catalunya té un
gran poder, de Peret; i va cloure l’acte cantant Els Segadors i
corejant cants independentistes.
Balsareny hi va participar amb tres autocars plens, més les
persones que s’hi van traslladar pel seu compte. Ens va tocar el tram 31, prop de l'Hipercor. El viatge en autocar va ser
còmode, l’organització molt bona; el temps hi va ajudar, i la concentració va
ser distesa i amena, animada al nostre tram per dues colles castelleres, gegants
i grups de grallers. Al final, la gent va arribar a casa cansada però contenta
d’haver participat en un acte històric, una baula més en aquesta cadena reivindicativa
que té com a referent immediat les eleccions del 27 de setembre.
Sarment
Fotos: Sarment / ANC
Aquesta impressionant mobilització s’explica, sobretot, per la voluntat catalana de decidir el nostre futur. Una voluntat, la nostra, que no agrada gens ni mica al govern de l’Estat.
ResponEliminaHo hem fet i ho farem. Convencerem a tothom que volem un nou País per a tots!
Josep Estruel.
Balsareny