DE MEMÒRIA (49)
En arribar a
Balsareny, mossèn Felip venia decidit a implantar entre els nois del
poble l’Escoltisme, un moviment que ell desconeixia personalment, però del qual
havia sentit parlar molt bé entre els seus companys de seminari, alguns d’ells
exescoltes. I també de l’aleshores bisbe auxiliar de Vic, Dr. Ramon Masnou
(ben aviat bisbe titular), antic consiliari escolta. Així doncs, el nou vicari
va contactar amb el grup de nois que es movia al voltant de la parròquia, entre
altres jo mateix, i ens va proposar de fundar un agrupament escolta, bo i
explicant-nos una mica per damunt en què consistia. El nucli principal de l’ham
que ens proposava el mossèn era, no cal dir-ho, el campament d’estiu. Jo ja
havia sentit parlar de l’escoltisme a casa meva (el meu pare havia estat el fundador
a Balsareny dels Minyons de Muntanya —així es coneixien els escoltes abans de
la guerra—); i, a més, havia fet un campament amb un grup de Sant Esteve que,
de la mà de mossèn Mariano Viadiu, seguia una mica de lluny el mètode
escolta, com va recordar ja fa temps en aquestes pàgines l’enyorat Josep
Forasté. Així que em vaig apuntar a la idea, il·lusionat com tots els meus
companys. Érem una bona colleta.
Vam fer el
primer campament, autèntic acte fundacional de l’escoltisme al poble, el mes
d’agost de 1955, a la Font de Cererols. Érem divuit o vint nens i adolescents.
Com que tots érem ignorants del mètode escolta, dos escoltes vigatans van venir
a dirigir el campament: el seminarista ja clergue Fèlix Guàrdia (avui
canonge i monsenyor a Vic, jubilat) i Miquel Salomó, Salo,
esdevingut metge i antiquari, també a Vic. Mossèn Felip Pujols feia,
naturalment, de consiliari. Com que no teníem tendes, vam haver-les de llogar a
ca l’Espinal Vendrell, de Manresa. El meu pare ens en va
prestar tres, de sis, quatre i una places, que guardava d’abans de la guerra,
totes de tipus canadenc. Les llogades a Manresa les vam tornar, és clar. El meu
pare no va veure mai més les seves... Per l’any següent, és bo de remarcar-ho,
ja vam tenir dues tendes de sis-set places, regalades pel farmacèutic Sr. Catalan,
pare d’un dels nostres companys. El que no cal remarcar és que aquell primer
campament va ser un èxit rodó i que va representar una empenta definitiva per a
la instauració de l’Escoltisme a Balsareny, que ha perdurat amb alts i baixos
fins molts anys després. Dels que hi vam participar, tots som homes vells, que
recordem amb emoció i certa nostàlgia aquella experiència original i
il·lusionant. Quatre dels nostres companys d’aquella aventura ja ens han deixat
per sempre: l’Agustí Catalan Baulenas, els germans Josep Maria i Joan
Obradors Calsina i l’Antoni Sant Rimbau, vius en el nostre record.
Mossèn Felip
Pujols, el fundador, viu retirat a Vic. El dia 12 de juny proppassat, un
grup de veterans d’aquell primer escoltisme vam dinar amb ell en un acreditat
restaurant del nostre poble, en homenatge i en record de tot el que aquell jove
vicari —avui de 84 anys— ens va donar tan generosament.
Jordi Planes
Fotos: Arxiu (imatge de Mn. Felip) / Esteve Díaz (collage trobada 2015)Arxiu Agrupament.Escolta Guillem de Balsareny (fotos campament de Cererols 1955)
 |
| Trobada amb mossèn Felip d'antics escoltes i esposes, juny 2015. Gentilesa: Esteve Díaz |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.