Antonio Ruiz, president de la Penya Barcelonista

ENTREVISTA

Antonio Ruiz, nou president de la Penya Barcelonista de Balsareny

Antonio Ruiz Fortes fa poc temps que ha assumit la responsabilitat de la presidència de la Penya Barcelonista balsarenyenca.

Antonio és nascut a Màlaga el 24 de setembre de 1962. En edat escolar va cursar els estudis primaris a Vélez-Màlaga i els va continuar a Puig-reig. Actualment es troba, en aquests temps de crisi, en situació d’atur.

Pel que fa al seu temps de lleure, li agraden molt les revistes relacionades amb el món del motor i li encanta tot el que estigui relacionat amb la fotografia. També, a part del futbol, és fidel seguidor de la Fórmula 1, de l’handbol i el bàsquet. Li agrada molt viatjar amb la família, recorrent en part Itàlia, Londres, París i, el millor de tot, la ciutat australiana de Melbourne. «Allà hi tenim part de família i actualment hi tenim a la nostra filla que està estudiant anglès». De tant en tant també és fidel a la televisió i el cinema.

—En un impàs de la Penya Barcelonista, en assemblea posterior vau assumir la responsabilitat de presidir-la. Què us va motivar a accedir al càrrec?

—Us ho dic amb sinceritat, no és que em fes gran il·lusió ser-ne el president. El motiu d’assumir-ne el càrrec va ser perquè no ens podíem permetre que la nostra penya quedés en via morta, amb risc de desaparèixer. Aquests anys han estat prou difícils i dignes del gran treball per part dels diferents presidents i nombre d’associats que fins avui han mantingut viva la flama del nostre Barça.

—Quants anys fa que sou soci de la Penya?

—En aquests moments no recordo els anys que fa, però puc dir-vos que soc el número 99.

—Segons la placa inaugural que documenta la constitució de la Penya el 18 d’octubre de 1992, ens podríeu dir quin va ser el número de socis en aquells començaments?

—No recordo exactament quin va ser el pes associatiu d’aquells inicis, però sí que personalment trenco una branca a favor d’aquells emprenedors: Quim Abadal i Francesc Xandri, amb el suport de la primera junta. Gràcies a ells es van fer realitat tardes amb els colors del Barça en primer pla, com la Festa Blaugrana, i vesprades que avui tinc el plaer de recordar. Però en el transcurs d’aquests anys no tot han estat flors i violes: en l’actualitat em dol recordar que alguns que van encapçalar juntes, avui hagin estripat el carnet de soci.

—I actualment quin és el nombre de socis?

—Bé, en l’actualitat som una setantena, però us haig de dir que encara no tenim el llistat tancat. Espero i desitjo que en puguem ser molts més: l’entitat està oberta a tothom i seran molt benvinguts.

—Disposeu d’alguna subvenció per par de l’Ajuntament, com a entitat?

—Doncs avui per avui no comptem amb aquest ajut, de què altres entitats disposen. He de dir que l’any passat vam fer tard a presentar la sol·licitud; esperem poder gaudir de les següents.

—Amb la vostra seu al CIR (Centre Instructiu i Recreatiu), el Casino, des d’on es poden seguir els partits de futbol del Barça?

—Els partits es poden seguir des de la pantalla gran del marc del local cafeteria del centre; i, exclusivament per als socis de la Penya i socis del Casino, s’ha optat per seguir-los en la pantalla del local superior a la cafeteria. En tot cas, tots els que ens trobem cada partit i els caps de setmana ens hi trobem molt bé.

—Voleu dir-nos alguna cosa més?

—Voldria donar les gràcies a tots els membres de la junta, i també al nou arrendatari, el Ginés, qui aporta una gran labor per a la Penya.

Moltes gràcies, Antonio, i fins una altra ocasió.

Josep Gudayol i Puig