dimarts, 21 d’octubre de 2014

Berta Moreno, esportista i artista

ENTREVISTA


Berta Moreno, esportista i artista del piano a l’EMM de Balsareny

Berta Moreno Llagostera va néixer a Manresa i ha cursat els estudis superiors de piano al Conservatori Superior del Bruch i Conservatori Professional de la ciutat de Terrassa. Actualment està treballant com a professora de música a l’Escola Municipal de Música de Balsareny des de fa cinc anys.

La Berta és una gran esportista: «Els caps de setmana els dedico a competir. Faig curses de muntanya, maratons i ultramaratons, i també m’agrada córrer per asfalt». També l’apassiona viatjar. Li encanta descobrir països caminant per les seves muntanyes, fent travesses amb una motxilla a l’esquena: «He caminat per l’Atles (el Marroc), el Sàhara (Algèria), els Pirineus, el Simen (Etiòpia) i els Alps (Itàlia). I encara més, també he fet el camí de Sant Jaume des d’Irun, Roncesvalles, Sevilla, Oviedo i Lisboa. He visitat l’Argentina, Bolívia i Nicaragua, així com diverses ciutats d’Europa.»

Pel que fa al lleure, li agrada molt llegir. El darrer llibre que ha llegit és Nascuts per córrer, de Christopher McDougall.  També li agrada el cinema: de ben petita ja li encantaven els musicals de Gene Kelly. Però el seu actor i director preferit és Charles Chaplin.

– Com vas arribar a l’Escola Municipal de Música?

Vaig venir a treballar a Balsareny perquè la Núria Rotllan, amb qui érem companyes i amigues a l’Esclat, a Manresa, em va dir que buscaven un professor a Balsareny, i llavors l’equip directiu em va fer una entrevista.

– Venies d’una altra escola?

Sí, he treballat a Terrassa, Barcelona, Sabadell, Igualada, Manresa i Súria, entre altres llocs.

– Què significa la música per a tu?

La música m’ha centrat i m’ha fet créixer com a persona: m’ha ensenyat molt, i encara em queda molt per aprendre.

– Entre tots els instruments, per què el piano?

No ho recordo; vaig començar de molt petita, just com ara d’altres nens que els seus pares els porten a classe de música; i entre els instruments que podia escollir vaig acabar triant el piano. Amb el temps i una bona base musical, vaig començar a gaudir molt amb aquest instrument.

– Quins sentiments pot arribar a inspirar, un teclat?

Doncs molts sentiments alhora. Els artistes tenen la facilitat de passar d’un estat d’alegria a un de melancolia en pocs minuts. També pots evadir-te i concentrar-te completament en la peça que estàs interpretant. En l’art no hi ha cap interpretació igual.

– Ens podries fer una valoració general de la nostra escola de música?

Faig una valoració molt positiva de l’escola. El pilar fonamental de l’escola són les corals. Fa dos anys que hem engegat una nova coral, on vénen les mares dels alumnes; això ha ajudat a crear un vincle més familiar entre alumnes, pares i professors. Des del Sarment animo la gent del poble que ens vinguin a veure als concerts i audicions.

Josep Gudayol i Puig
Fotos: Berta Moreno 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.