diumenge, 15 de juny de 2014

Callar patint

CERCLE LITERARI

La reflexió d’uns versos arribats des de l’entitat del Casal Verge de Montserrat a cura de Manola Asensio omplen avui aquesta secció.

Llum apagada

Plorar amb pena quan la llum
amagada d’un amor brilla joiosa.
Contempleu les negrors de la vida,
sent propietàries d’un somni de color de rosa.
Fingir indiferència i fingir calma
quan uns llavis amb amor sospiren,
tanquen els ulls i amb passió ens miren.
Digueu no, quan amb tendresa grata
el sí es bolqui escampat pels llavis;
tingueu en les vostres mans la ventura
i gaudiu i patiu, turmenteu-vos.
Oh dolor amagat i silenciós,
pena igual a la teva no l’he trobada;
el més terrible i angoixant plor
és aquell que plorem dins nostre.

Manola Asensio



Josep Gudayol i Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.