dimecres, 16 d’octubre de 2013

Sense alarmismes: seguiment i informació


Sense alarmismes: seguiment i informació

Els recents moviments sísmics continuats que s’han produït a les Terres de l’Ebre i costa de Castelló, i que han arribat al grau 4,1 de l’escala Richter, han sembrat lògicament l’alarma entre els ciutadans d’allà. El Govern central va fer deturar l’activitat del magatzem de gas submarí Castor “fins que la seguretat no estigui totalment garantida pels informes tècnics pertinents”, ja que sembla clar que hi ha una relació causa-efecte entre els sismes i la injecció de gas a les cavitats submarines, prop de la falla d’Amposta. Tanmateix, després d’aturar les injeccions de gas, l’activitat sísmica va continuar, bé que a nivells més baixos, sempre de nit i matinada, enmig de la basarda de la gent, i el Pla Sismicat es va mantenir en fase d’alerta. El president de l’empresa Escal UGS, del grup ACS, responsable de Castor, va voler treure importància als moviments tel·lúrics, dient que eren “naturals”, ja que tota la zona té una certa activitat sísmica, però no va pas gosar negar que l’activitat del magatzem de gas els “podia haver accelerat”.

És evident que aquest fet ha generat preocupació a Balsareny per la similitud amb el projecte que impulsa l'empresa Gas Natural Fenosa d'instal·lar uns dipòsits de gas en cavitats subterrànies al nostre terme municipal. No hem de ser alarmistes, però cal exigir a les autoritats que vigilin. La gent del carrer no tenim coneixements tècnics suficients per calibrar les afinitats i diferències entre ambdós projectes; però les autoritats i els partits polítics sí que tenen mitjans: per això cal que hi estiguin molt al damunt. Perquè un terratrèmol, un tsunami, una inundació, un esllavissament de terres... són fenòmens naturals, accidents inevitables per imprevisibles; però si aquests fenòmens estan provocats o propiciats per una activitat humana (una perforació, un túnel, una edificació en zona perillosa...), aleshores només podem parlar d’irresponsabilitat —si no de delicte—: per part de qui ho ha fet, i també de qui ho ha autoritzat.

L’Ajuntament de Balsareny ha explicat que, des que va concedir al projecte el certificat de compatibilitat amb l’ordenament urbanístic local, no n’han tingut cap més notícia. Els plans que es van presentar a Balsareny fa més d’un any preveien que durant el 2014 es completarien els tràmits administratius, i de moment no se’n sap res. Mentre dura el procés administratiu, se suposa que l’empresa està preparant la declaració d'impacte ambiental que s’ha d’enviar al ministeri d'Indústria, i que inclou un mapa precís del subsòl. Quan el govern espanyol la rebi, l'enviarà als tècnics —l'Institut Geològic Nacional, entre altres— perquè donin el vistiplau a fi de concedir després el permís d'explotació.

El projecte Bages és diferent del Castor, sí, però des del punt de vista del més llec ja s’intueix que potser no tant. La primera diferència és que les cavitats de la costa mediterrània són uns 20 km a dintre el mar, i a 1.700 metres de profunditat sota el sòl marí; mentre que les de Balsareny tindrien una profunditat menor, uns 900 metres i, per tant, la pressió amb la qual s’haurà d’injectar el gas seria també diferent.. La geologia del sòl marí del golf de València —roca carbonatada compacta— no té res a veure amb la de Balsareny. Al món hi ha 90 magatzems de gas com el que es vol construir aquí, i —diuen— en cap s'hi han detectat problemes de sismicitat. Ara bé, si prop de Castor hi ha la falla d’Amposta, també per Balsareny hi passa el sinclinal de Súria. El dia de la presentació del projecte a Balsareny, el representant de Gas Natural va tranquil·litzar la gent dient que els dipòsits estaran a 2 km de la falla i a molta més profunditat. Però ara se’ns ha aixecat l’orella i és lícit que dubtem.

El projecte de Gas Natural Fenosa preveu, lògicament, seguir tots els requisits de seguretat i mediambientals legalment establerts —no caldria sinó—. Però el ciutadà es pot preguntar: ¿és que el projecte Castor no els complia també? Si no els complia, ¿qui va donar llum verd al projecte i per què? I si els complia, ¿no s’ha demostrat ara que els requisits eren insuficients? Ara s’ha sabut que el ministeri d’Indústria havia demanat a Castor “tots els informes de seguretat que marcava la legislació vigent”, però resulta que la normativa no exigia ni exigeix informes sísmics. Vaja.

En resum: sense cap mena d’alarmisme prematur, cal que algú vetlli per la seguretat del projecte Bages, quan l’empresa de gas mogui fitxa i presenti els papers a Madrid. I aquest algú ha de ser, d’entrada, l’Ajuntament. No n’hi ha prou, de dir “no en tenim notícies” i quedar-se tan amples; si l’empresa no dóna informació, se li ha d’exigir, i fer-la pública per a la tranquil·litat de tothom. Paral·lelament, són els partits polítics, començant pels que tenen representació municipal, els que han de fer servir el potencial dels seus aparells per contactar amb experts geòlegs i mediambientals perquè ajudin a fer les preguntes pertinents. ERC i ICV ja han fet algun comunicat al respecte: caldrà que hi perseverin. El Consell Comarcal del Bages també ha demanat que s'exigeixin més garanties. Però sobretot és responsabilitat del Govern català: el que ja es va oposar a ubicar la planta Castor al Principat, i per això se’n van anar al País Valencià. Tot i que les autoritzacions governamentals depenguin dels ministeris estatals d’Indústria i Medi Ambient, la Generalitat hi té també molt a dir, com ja ha començat a fer el Consell Comarcal del Bages. L’experiència d’Alcanar ha de servir perquè quan arribin els papers les autoritats filin ben prim per garantir que, si el projecte tira endavant, després no ens tremoli la terra i tothom se’n renti les mans dient que “ja complíem tots els requisits legals, que no incloïen l’informe sísmic”.

CCB 


Zona on es preveu ubicar els dipòsits de gas a Balsareny

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.