dimarts, 20 de novembre de 2012

Camisa beix

COL·LABORACIÓ
 
Plena de botons de color de la xocolata. Cada botó al seu forat i cada forat ben encaixat. De mànigues llargues acabant amb un botó rodo com la terra, de color de l'or. És clar que era una camisa de mil botons. Només aquella dona, aquella dama, aquella donzella podria dur aquella camisa de mil botons. Una camisa elegant, de bon veure. Només la xicota adequada arribaria a guardar-se el pit i el cor sota la camisa beix. Qui la veu i qui la veia, els avis i les àvies asseguts a la plaça, de bastons, diaris i cistells amb la collita del diumenge feien guirigall mentre la xicota de la camisa beix passejava pels carrers del poble sec de la mà del bell pastor. Els avis deien que era un home fort i molt valent, amb capacitat lògica i de bon veure. La xicota conta la llegenda que venia d'una ciutat on no encaixava; així doncs, va fugir de la seva mà. Aquesta es dedica a l'escriptura. Els avis i àvies estan encantats amb la parella; a més a més, han tingut bessonada, un xic i una xica. Tenen els trets facials tant de l'un com de l'altre, ulls blaus com el cel, cabell de blat, cabells de dolça xocolata i per les dues bandes ulls ametllats, pell de la neu vermella del fred hivernal. Els avis i àvies del poble sec sabien de fa anys ençà que aquella xicota era la que duria la camisa beix. D'hora lluny es veia que tenia la màgia de cuidar les persones. Aquell bell pastor l'ha sabut estimar la resta de dies de la seva vida.

Aina San Nicolàs (Manresa, 17 anys)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.