dissabte, 13 d’octubre de 2012

Rossend Alsina, showman autònom


ENTREVISTA

 
Rossend Alsina, jove afecció feta realitat

En Rossend Alsina Calpe (el “Rossendo”) té per nom artístic “Showman Autónomo”. En Rossend va néixer a Balsareny l’any 1955 i va realitzar els estudis primaris als Claretians de Sallent i el batxillerat a La Salle de Berga; posteriorment va fer un curs de Realització de cine i televisió a Barcelona. També compta amb la formació de solfeig, que va cursar a l’Escola de Música de Manresa, i, tal com ens diu ell, “practico el Pich & Pat al meu hort”. L’últim llibre que ha llegit és L’ombra de Sant Benet, de Ramon Carreté i Adolf Todó. Pel que fa als viatges li encanta viatjar per Tailàndia, l’Índia i Eivissa.

—Balsareny coneix els orígens de Cal Rossendo. Què en recordes, de la teva infantesa?

—La meva família tenia carnisseria i botiga de queviures i hi havia molta feina. Me’n recordo de l’avi Rossendo i de la iaia Agustina, que em van estimar molt, i de la meva mare i el meu pare, sempre treballant i que jo els ajudava.

—Actualment el poble et coneix de fa anys com a un gran showman. Explica’ns: com va anar el dedicar-te al món de l’espectacle?

—Aquesta afecció em ve del néixer. Recordo que als 17 anys ja tenia un cotxe que enganxat al vidre del darrera hi portava una inscripció que deia: “Señora, no se ría, que su hija puede estar dentro”. Era una furgoneta amb un telèfon mòbil i tot. Van passar els anys i em vaig posar a tocar les castanyoles del meu avi Isidoro, que era manyo, les quals eren d’un tipus petit, molt adients per a poder tocar les jotes. En trobar-les un bon dia, va ser quan va començar tot.

—Balsareny Avui recorda la que crec que va ser la teva primera aparició pública en el marc de la Sala Sindicat. Podríem reconstruir com va sorgir?

—Érem a l’any 1984 i jo ja estava fent de showman en clubs i festes privades; a la ciutat de Barcelona jo era un showman amb nòmina. Al Sindicat hi he tingut dues actuacions, una per una festa organitzada per la Perruqueria Mercè, molt amiga nostra, i una altra l’any 2006, quan l’Ajuntament va organitzar l’espectacle “Andalunya”.

—Des del carrer, a sota casa vostra s’han escoltat tocs de trompeta. També tens coneixements musicals o bé són simplement d’orella?

—La veritat és que és molt difícil tocar d’orella: necessites una base de solfeig per poder mínimament llegir, escriure i així crear música. Espero seguir estudiant i aprenent tan com pugui.

—Finalment, explica’ns: quina és la teva dedicació artística actual?

—Doncs bé, ara estic compromès amb YouTube. Des del mes de març d’enguany ja hi tinc 15 vídeos penjats i durant aquests següents mesos n’hi he penjat un de nou, ja que aquest va ser el tracte. Existeix un canal obert amb el nom de “Showman Autónomo”, format per vídeos en català i castellà, per arribar a gent d’Espanya i Amèrica del Sud que em puguin veure. Aprofito per dir-vos que amb aquesta crisi que estem patint intento fer arribar somriures a persones que encara avui no saben que existeix aquest gest que implica ser feliç. Treballo i estic molt il·lusionat amb tot un seguit de projectes de cara al futur.

—I un darrer interrogant més: quina part hi té a veure la teva parella, la Kalisa, en el teu món artístic?

—Més que parella, la Kalisa Rios és la meva directora artística, ja que, com de segur sabeu, ella és una gran actriu, directora i professora de teatre, i puc dir-vos que sense els seus coneixements i els seus bons consells, encara avui estaria cantant a la dutxa. A la Kalisa la coneix un gran nombre de gent arran de les seves actuacions dins el programa Karakia en representació del seu país, Colòmbia. I res més, afegir que us espero al meu canal de Youtube “Showman Autónomo”, al qual hi podeu anar a parar també cercant el nom de Sendow o Rossendini. Espero que us agradi.

Josep Gudayol i Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.