dimarts, 18 de setembre de 2012

Rehabilitar-se, aprendre a ser tu mateix


PUNTA DE BRAU

Rehabilitar-se, aprendre a ser tu mateix

«Em sento vell i la dama de la dalla m’invita a seguir-la. Veig que ha mogut l’alfil negre i em convida, amb un gest educat, a prosseguir la partida. Sap que vaig molt curt de peons. Tot i això, encara no és l’endemà i miro quina peça puc moure. Sóc jo sol davant del paper, la meva darrera oportunitat». (Jo Confesso, de Jaume Cabré).

Som a setembre. Després d’aquest passat agost deixo enrere unes altres vacances i en aquestes darreries estiuenques, començaments de tardor, confesso que no he estat capaç de llegir-me tot el volum que conforma el llibre Jo confesso. He encapçalat l’article amb un dels paràgrafs del seu començament, per què? Doncs com tot l’any, el motius del perquè no l’he llegit tot, sento la necessitat i el plaer de dedicar-me a la lectura exclusiva de la diversitat d’articles d’opinió del meu diari.

Un dels columnistes, n’hi ha molts d’altres, que m’agrada més és el Martí Gironell, del qual avui de nou em plau resumir-ne el seu article Llegir entre reixes:

«Llegir ens fa més lliures. Se’n recorden? Era l’eslògan que ara fa uns anys TV3 va fer servir per a la setmana dedicada al foment de la lectura. Ara, el govern del Brasil farà realitat aquest lema. Sí, sí, ha aprovat reduir les penes dels reclusos de quatre presons federals del país si, com a mínim, llegeixen dotze llibres l’any. És una bona mesura per reduir la condemna, ja que per cada llibre llegit al mes els restaran quatre dies de la pena. Si els presoners són lletraferits veuran com es redueix la condemna en 48 dies per any, si aconsegueixen llegir dotze títols. No s’hi valdrà el llegir qualsevol cosa, perquè després n’han de fer uns treballs que acreditin que han entès el que han llegit. No deixa de ser un repte doble. Primer, per als que creuen que la lectura és capaç de transformar la persona i, en el millor dels casos, per valorar el poder de remissió dels llibres, la capacitat de perdonar els pecats comesos que els atorgarà la paraula impresa, la literatura. Segon, i potser més difícil encara, és que la gran majoria dels presos del Brasil no han acabat l’escolarització bàsica, i per tant, el sol fet d’ensenyar-los a llegir ja els suposarà un problema afegit, però per algun lloc s’ha de començar. Llegir ens fa més vius, més grans, més savis». (Martí Gironell, diari El Punt Avui, dimecres 4 de juliol de 2012).

Martí, prometo reprendre la lectura del llibre aparcat!

Josep Gudayol i Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.