Balsareny avui

BALSARENY AVUI

Balsareny travessà el riu amb l’ajut del gegant Sant Cristòfol

Amb la voluntat i l’ajut dels balsarenyencs, un any més, Balsareny va tornar a celebrar la festa en honor a Sant Cristòfol, patró de tots els xofers.

La història del gegant Cristòfol, a través dels anys continua ben viva gràcies precisament a ell, qui es dedicava en temps remots, de molts camins i poques dreceres, a fer passar des d’una riba a l’altre tot vianant que ho necessitava. Aquest fet li atorgà el sobrenom de «conductor d’homes». Des d’aleshores, Cristòfol és el patró dels homes i dones que en un moment o altre es posen al davant del volant d’un cotxe.

La tarda del dissabte 7 de juliol de 2012, Balsareny va travessar el riu de nou de la mà del gegant Sant Cristòfol. Ho va fer amb la mateixa programació dels altres anys, sota l’organització de la comissió Amics de Sant Cristòfol, Comerciants de Balsareny, Montepio de Conductors Manresa-Berga, Delegació a Balsareny (que sempre fa l’aportació de la medalla del sant i també es responsabilitza de tenir el contacte pertinent amb les entitats La Caixa, BBVA i Catalunya Caixa, que fan la seva aportació amb caramels i altres objectes de regal), la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Balsareny i en Martí Ribalta feren possible que sobre tres quarts de nou del vespre la plaça de l’Església esdevingués una corrua de cotxes per tal d’assistir a la solemne benedicció i poder gaudir de la protecció del sant.

Cap a la nit, seguint la tradició, a la plaça de l’Ajuntament el músic Joan Vilandeny omplia de nou amb el seu teclat els entorns del nucli balsarenyenc. A la mitja part va tenir lloc el sorteig dels lots aportats pel comerç balsarenyenc, i el resultat econòmic de l’aportació d’aquests s’ha fet arribar, aquest any en concret, a la Parròquia de Santa Maria de Balsareny. Com a fruit d’aquesta recaptació de la caravana de la benedicció, enguany s’ha fet efectiu el lliurament de 690 euros als responsables de l’església balsarenyenca.

Balsareny opta per un estalvi i medi més net

Balsareny Avui creu que ens hem de felicitar. Segons una informació rebuda en un dels mitjans intercomarcals, l’Ajuntament de Balsareny ha optat per portar a terme un programa energètic alternatiu per tal d’abastir diferents immobles locals (col·legial, sanitari i municipal) amb unes condicions mediambientals més netes i econòmiques.

Avui més que mai, amb part de la geografia cremada pels incendis que ha patit Catalunya, l’home ha de ser capaç de promoure campanyes per a mantenir els nostres boscos més nets i aprofitar així una matèria primera tan productiva i eficaç per esdevenir estalvi i favor ambiental.

La instal·lació i distribució pertinent d’una caldera de biomassa, ens suposarà un estalvi a favor de tots els balsarenyencs.

L’experiència viscuda a la piscina municipal

 

Foto: X. Manubens

 

Ens retrobem de nou, després del parèntesi de les vacances d’estiu que ens ha fet arribar al setembre tardorenc. També deixem enrere l’estiu de xafogosa calor, i entrem a la piscina municipal de Balsareny on des de la recepció acollim les impressions de les persones que durant aquest estiu han tingut cura de l’atenció dels usuaris com a recepcionistes i socorristes.

Un any més, l’empresa AGUASOS ha estat qui ha contractat les persones que han portat a terme la responsabilitat pública en aquest àmbit públic balsarenyenc.

Xavier Manubens Rodríquez, socorrista, va néixer a Sallent el 21 de juliol de 1987. Al Xavi li agrada llegir i es mostra molt content d’haver llegit la saga Los hijos de la tierra, de Jan M. Avel, que ens recomana. En Xavi fa uns quatre anys que es va treure el títol de socorrista i el fet li ha donat l’oportunitat de poder treballar en piscines de diferents poblacions com el Pont de Vilomara, Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Castellar de N’Hug. De l’experiència a Balsareny, i respecte al comportament cívic dels usuaris ens comenta que «des del primer moment vaig notar que Balsareny, i en concret pel fa dins a la piscina, és un dels pobles més tranquils i amb una gent, per dir-ho d’alguna manera, més ben educada». Sobre el treball de salvament pel qual s’ha format, aquest estiu ha estat el primer cop que es va haver de llançar a l’aigua per salvar un nen que s’hi havia tirat i no sabia nedar, dels tres anys amb què compta la seva experiència. I pel que fa a la satisfacció plena d’aquesta feina, ens comenta que «sí que em satisfà; i m’agradaria poder trobar alguna altra feina, però si he de tornar a fer de socorrista, m’agradaria molt tornar-ho a fer a Balsareny».

Miquel Font, l’altre socorrista, va néixer a Palma de Mallorca, el 23 de desembre de 1990. Pel que fa a la lectura, darrerament ha llegit La caiguda dels gegants, de Ken Follett. A més a més de la natació, li agrada molt el futbol, el voleibol i el cinema. Fa uns dos anys que va aconseguir el títol de socorrista i també en fa dos que hi treballa. El primer any va estar a Puig-reig i el segon ha estat aquí Balsareny. Respecte el comportament del que ha pogut observar a la piscina, en general, descriu els usuaris com a bona gent. Durant els tres mesos de treball, no ha hagut de realitzar en cap cas una actuació d’emergència per tal de fer efectiu un salvament.

Montse Piedra Rubio ha acomplert per primer any l’experiència a la recepció de la piscina i segons ens comenta: «Bé, la veritat és que he estat molt bé, ja que gairebé coneixes a tothom, i és molt agradable estar darrere un taulell servint als teus conciutadans. Puc dir-vos que repetiria de bon grat aquesta feina d’estiu, perquè és un plaer atendre les persones que viuen les seves vacances a casa nostra». Pel que fa al treball viscut a la recepció, com a incidències ens diu que «a vegades et trobes amb algunes persones que no entenen, o potser no volen entendre, que per accedir dins el recinte s’han de complir algunes normes que són d’interès per a tothom. Però en general tot ha estat més que genial».

La Teresa Serra Salada també ha viscut el seu primer any com a recepcionista i li ha semblat fabulós. «El primer dia em vaig troba una mica atabalada, doncs sempre que fas una feina nova no saps ben bé com has de tenir el tracta amb la gent. Aquest treball és molt agradable, coneixes molta gent i amb els dies se’t fa molt amè; a vegades però se’t fan unes hores molt llargues». Sobre el fet d’una possible tornada l’any que ve ens diu «Mireu, com que m’agrada molt parlar i conèixer les persones, aquest lloc de treball m’ha enriquit molt, sobretot poder contactar amb els més menuts, ja que com a dona i mare m’han omplert unes hores per repetir». Respecte al dia a dia, ens explica: «M’angoixava una mica quan a vegades al fer el lliurament de les entrades em quedava sense canvi, També se’m feia molt difícil quan havia de demanar a cada moment que m’ensenyessin el carnet, però bé, en general tot molt bé».

En Joan Martínez Bayona també ha estat el primer any que ha tingut l’oportunitat de poder accedir a un lloc de treball on es dóna un servei a tots els usuaris que gaudeixen de l’estiu refrescant-se. En general ens diu que ha estat una experiència molt bona i que el primer dia es va trobar un xic nerviós pel fet de ser un treball nou, i que al llarg del servei no li ha passat cap anècdota digna d’esment.

Josep Gudayol i Puig