diumenge, 18 de setembre de 2011

Esperança en un rebut

ASSOCIACIÓ ELS AMETLLERS

Reproduïm un article de Rosa Fernández (Público, 1-8-2011) sobre un tema que afecta moltes persones a l’Estat Espanyol, però també a Balsareny. Perquè els afectats sàpiguen que hi ha una associació que intenta lluitar contra aquest espoli que ja fa tants anys que s’arrossega.

Esperança en un rebut

Més de 2.000 famílies continuen reclamant el ‘diner roig' que Franco els va decomissar

La Montserrat Capdevila va rebre un regal poc comú el dia de la seva boda. El seu pare, a qui la Guerra Civil li ho havia pres tot, només va poder donar-li un rebut com a dot. Montserrat no sabia que els somnis i il·lusions de la seva família portaven més de deu anys segrestats en aquell paper. Es tractava d’un rebut emès pel Banc d’Espanya el 1938, quan Franco va prohibir la tenencia de papel moneda puesto en circulación por el enemigo’; i Joan Capdevila, el pare de Montserrat, es va veure obligat a lliurar tots els seus diners republicans, 1.265 pessetes, l’únic que tenia per fer front a llarga postguerra. Joan tenia l’esperança que algun dia li canviarien el rebut per moneda de curs legal de la dictadura. Però no va ser així.

El règim va decomissar 5.300 milions d’euros en diner de la República

El rebut que en Joan va donar a la seva filla era el comprovant d’un espoli perpetrat pel règim franquista, que va obligar milers de ciutadans a lliurar tots els diners en efectiu que portessin el segell de la Segona República. El ‘diner roig’, que en deia Franco.

La Montserrat ja té 81 anys, però segueix lluitant per rebre el seu dot. Com ella, més de 2.000 famílies conserven el mateix paper ratat i groguenc. Moltes altres l’han perdut o no saben que el tenen oblidat en un calaix. S’estima que Franco va comissar 3.500 milions de les pessetes republicanes (l’equivalent a 5.300 milions d’euros). Aquells que encara conserven el rebut des de fa 75 anys s’han unit en la ‘Asociación de Perjudicados por la Incautación del Gobierno Franquista’ (APIGF), presidida per la Montserrat, i reclamen que els tornin els diners legalment emesos que Franco els va robar.

"No demanem caritat, tan sols volem el que és nostre", explica Lidia Jiménez, filla de la Montserrat i portaveu de l’APIGF. Franco va enterrar la democràcia a base de lleis que decretava a la seva voluntat. Prohibir la tenencia de papel moneda puesto en circulación por el enemigo va ser una de les primeres ordres que va donar des de Burgos. Si no s’acatava el decret de 27 de agosto de 1938, publicat al BOE el 17 de setembre d’aquell any, la pena seria de mort pel fet d’incórrer en un delicte de contraban. De manera que la societat civil va anar a bancs i ajuntaments a bescanviar els diners republicans per bitllets autoritzats pel règim. Però mai no els van tornar els diners. “Al banc deien que quan tinguessin prou paper legal en circulació retornarien la quantitat abonada, però mai no la van recuperar", diu la Lidia.

Malgrat l’espoli franquista, les famílies van aconseguir sobreviure. "Ens vàrem quedar sense res. El meu pare va haver de lliurar 6.000 pessetes, els estalvis de tota una vida. Ens vàrem trobar a la postguerra sense diners ni menjar", explica Conxita Oriol, de 84 anys. "Vàrem passar molta gana. La meva mare es va quedar sola, però vam sobreviure gràcies a la solidaritat dels veïns", recorda Maria Casals, de 71 anys. Els diners que ara reclama no li fan tanta falta com aleshores.  "Però ens anirien molt bé, perquè som molt grans i necessiten ajuda", conclou la Conxita.

El règim va utilitzar els estalvis dels ciutadans principalment per finançar-se. "Amb els nostres diners van curar les seves ferides de guerra", denuncia Germán, membre de l’APIGF, que conserva un rebut del seu avi de 4.000 pessetes. Amb el ‘diner roig’ es van pagar pensions a les víctimes del bàndol nacional i es vanb fer negocis a l’estranger, on els bitllets de la República van tenir validesa fins al 1939.

Sense llei per als particulars. El decret franquista de 1938 segueix vigent

Franco no tan sols va comissar els béns dels ciutadans. També ho va fer amb partits polítics i sindicats. Els va prendre el patrimoni i els immobles. Però aquests, amb la Transició i les lleis de reparació, van poder recuperar en part allò que un dia Franco els va sostreure.

"Volem el mateix tracte que han rebut ells. No demanem res que no sigui nostre. Moltes persones s’estan morint i no podran gaudir dels diners que un dia van  guanyar amb el seu treball i esforç", recorda la Lídia. La Llei de Memòria Històrica, aprovada a instàncies del govern socialista el 2007, no contempla la devolució a particulars.

"Els partits s’han oblidat de la societat civil. Demanem justícia social", afegeix la Lídia. L’APIGF, que depèn del Memorial Democràtic, manté contactes amb tots els grups parlamentaris per tal que la seva història arribi al Congrés. El 2009 es va donar un primer pas a instància de CiU i ERC, que van intentar impulsar una proposició per compensar els decomissats franquistes. Però PP i PSOE s’hi van oposar.

"Si cal, acudirem al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg", explica Laura Cervera, historiadora y afectada pel decomís. La desesperació ha fet que moltes famílies hagin tornat a anar al Banc d’Espanya rebut en mà. "Si ens els van prendre, que ens els tornin", diu en Germán. Però l’entitat es remet al decret franquista. "Increïblement, continua estant en vigor!", exclama en Germán.

"Pensàvem que la democràcia ho posaria tot al seu lloc, però ningú ens dóna cap solució", es lamenta la Conxita. Tot i això, els membres de l’APIGF continuaran lluitant. I si no, ho faran els seus fills o els seus néts. "Ho farem per les nostres famílies, que van aconseguir criar-nos malgrat haver sofert les constants humiliacions del règim franquista".
Associació Els Ametllers, setembre 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.