dijous, 30 de gener del 2025

Comiat a en Pere Medina

 
 
El 9 de gener de 2025 ens va sobtar la notícia de la defunció, als 66 anys, d'en Pere Medina Rodríguez, qui va ser regidor socialista del nostre Ajuntament.

Fill de Balsareny, nascut el 1958, de petit va créixer dins l'agrupament escolta (els "llobatons", com ell en deia), una etapa de la qual guardava molts bons records (fins i tot encara atresorava a casa, ben conservat, el seu fulard).
 
Durant la seva època d'estudiant, amb en Franco encara viu, es va significar políticament a favor de la democràcia i en contra de la dictadura. I és que el seu pare, miner del carbó a Fígols, havia arribat a Catalunya als anys 40 tot fugint de la repressió franquista (ja que va ser oficial de l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil). Així s'entén com en Pere es va afiliar des de ben jove al Partit dels Socialistes de Catalunya, amb qui va arribar a ser regidor i candidat a l'alcaldia en les eleccions municipals.
 
Durant la joventut va estar molt implicat en el Club Handbol Balsareny, del qual va ser secretari en l'era daurada del club, quan es van classificar per a les fases d'ascens a divisió nacional. En una de les sortides va conèixer qui seria l'amor de la seva vida: l'Anna Chávez, filla de l'històric president del club, en Juan Luis Chávez. En Pere i l'Anna van tenir un fill i dues filles.
 
Acabats els estudis, va començar a treballar a Manresa, primer en un concessionari, i aviat en un bufet en què exerciria com a auditor financer.

 
Del seu pas pel consistori municipal, un dels fets que hom més recorda va ser la seva oposició el 1992 al projecte d'instal·lar al nostre terme una incineradora de residus que havia de ser la més gran d'Europa del seu gènere. Aquesta oposició va ser liderada per una coordinadora d'entitats, amb el suport de sindicats i partits polítics, i va aglutinar un ampli consens de la població.
 
L'any 1995, un client li va oferir un càrrec directiu en la companyia. Va ser llavors que en Pere va deixar Balsareny per anar a viure a Bigues i Riells, al Vallès Oriental, on residia en l'actualitat.
 
L'empresa que ell dirigia va ser adquirida per una multinacional sueca, on ell va prosperar laboralment, adquirint progressivament càrrecs de més responsabilitat, motiu pel qual en els darrers anys estava molt centrat en la carrera professional, havent de viatjar sovint a Suècia, Itàlia o Mèxic.
 
Feia poc més d'un any que en Pere s'havia jubilat, i ara estava dedicat a gaudir de la família i les seves netes. Malauradament, en els darrers mesos va patir greus problemes de salut, que truncaren el merescut descans que amb tant d'esforç s'havia guanyat.
 
En l'àmbit personal, tothom destacava el seu bon sentit de l'humor, i és que era entrar en una habitació i ja cercava de despertar un somriure en les persones que allà es trobaven. Mai no li van agradar els convencionalismes, ni la indumentària formal, ni les corbates, i preferia unes còmodes bermudes abans que un vestit ajustat. La seva manera de vestir reflectia la seva personalitat oberta i espontània, sempre intentant mantenir un ambient relaxat i amigable, independentment de l'entorn.
 
Ens ha deixat massa d'hora, i només podem recordar els bons moments viscuts d'una persona alegre, riallera, gran amic i bona persona.
 
Els que el vam conèixer, el trobarem molt a faltar!
 
La família
Fotos: Aida Medina

dijous, 23 de gener del 2025

Assemblea i dinar de Pastorets


Havent finalitzat la temporada 2024-25, després de quatre representacions prou reeixides, i generosament aplaudides pel públic que en bon nombre hi va assistir, el dia 19 de gener de 2025 es va reunir l’assemblea general. 
Després de dedicar uns emotius mots a la memòria de Ramon Magem i Josep Sensada, que ens van deixar l’any passat, els socis i sòcies assistents van fer una valoració positiva de la temporada, felicitant l’equip de direcció i totes les persones participants (actors i actrius, dansaires, tramoies, vestuari, maquillatge, llum i so, acomodació i taquilles...) per la seva excel·lent feina; i es van fer propostes de cara a la temporada vinent. En acabat va tenir lloc el tradicional dinar de germanor que va acabar brindant pel futur dels nostres Pastorets. Ara ja ens posem les piles per fer front a la temporada que ve. Gràcies a tothom!
 
Els Pastorets de Balsareny
Fotos: J. Fornell / R. Carreté 




dimarts, 21 de gener del 2025

Assemblea general del CCB


 
 




El Cercle Cultural de Balsareny va celebrar el dissabte 18 de gener la seva assemblea general ordinària.
 
Es va aprovar l’acta anterior, l’estat de comptes del 2024, amb superàvit, i el pressupost previst per a l’any 2025. I es va acordar de mantenir l’import de la quota de soci i els preus de venda i de publicitat del Sarment vigents de l’any anterior.
 
Així mateix, es van presentar i aprovar els informes de la redacció del Sarment i de les activitats de La Garsa, la Comissió Casaldàliga i Balsareny Educa i les previsions de futur. I es va parlar dels projectes del Cercle per a aquest any; entre els quals, el disseny i preparació d’activitats per celebrar el 2026 els cinquanta anys de l’associació; també la digitalització de tots els exemplars del Sarment, l’enquadernació de tots els números de la revista des de l’inici, i possibles millores en l’edició impresa.
 
CCB


“Res que no surti de mi mateix”

LA VEU DEL CAMPANAR
 

Una part de la modernitat i tota la postmodernitat es poden concentrar en un sol mantra: “Res no pot entrar en mi que no surti de mi mateix”. La negació de Déu, de la Tradició, de la Bíblia, dels clàssics, del foraster, del mestre, de la família, d’un mínim de cànon estètic per fer cançons, i la negació de la pròpia biologia com a condicionament extern… Tot està contingut en aquesta persistent lletania del jo: “Res no pot entrar en mi que no surti de mi mateix”.

Puc viure sense rebre aire oxigenat de fora de mi mateix durant més de tres minuts? Condiciona la meva autonomia adulta i lliure rebre abraçades de les meves netes? M’ofèn que algú que m’estima em digui des de fora de mi mateix els meus defectes i qualitats? Doncs, per què em tanco d’entrada a la idea que hi pugui haver un fonament, una veritat, un sentit que m’advenen de fora de mi mateix per abraçar l’intens desig –aquest sí- que habita dins meu?

La idea que acceptar l’existència de Déu seria vendre’ s la pròpia llibertat i que coartaria la nostra autonomia, potser ja és hora que la posem en qüestió.

Entre els adolescents i els joves s’han disparat episodis i símptomes continuats d’angoixa i d’ansietat sense motiu precís. Ho constaten els nostres amics professionals de l’atenció psicològica i psiquiàtrica. Potser a més dels diàlegs de suport i d’ajuda farmacològica, poder experimentar la presència amorosa d’aquella companyia interior que moltes religions anomenen “Déu” seria també de gran ajuda. Per què ens hi tanquem d’entrada?

Val la pena recordar que, segons les estadístiques, al món hi ha més d’un 80% de persones que són creients en alguna cosmovisió religiosa i, que l’ateisme pur i dur es dona només majoritàriament a l’Occident altament tecnificat.

És curiós que fins i tot a l’Occident postcristià cada vegada hi ha més ciutadans que no es reconeixen com a ateus i reclamen el qualificatiu de persones espirituals. Ja és un pas cap a una certa normalització. Val la pena, però, recordar que, segons l’estudi comparat de les religions, aquestes suposen el “relligament” amb una realitat divina exterior a la persona, amb qui s’hi poden establir relacions d’amor i confiança. El simple interès per l’espiritualitat encara pot estar gravitant en el radi del mantra inicial: “Res d’espiritual no pot entrar en mi que no estigui sota el meu control”. Per això els versos del Cant Espiritual del poeta de Sitges segueixen essent tan estimulants: “Quan em mires soc més, creixo, floreixo, sé que soc, existeixo més rotundament”.

Xavier Morlans Molina

 
Agenda religiosa
 
Diumenge, 23 de febrer: a les 11 h. hi haurà la Missa del Traginer a l’església parroquial, amb ambientació pròpia de la festa.
 
Any 2025: Any jubilar, amb el lema “Pelegrins d’Esperança”. L’any jubilar se celebra d’una forma ordinària cada 25 anys.
 
Any del Mil·lenari del Monestir de Santa Maria de Montserrat.
 
Mn. Antoni Bonet i Trilla

Ara fa... 40 anys. L’any del glaç

 
 
Ara fa 40 anys, el mes de febrer de l’any 1985, el Sarment núm. 109  publicava a la portada “L’any del glaç”, i és que aquell hivern les temperatures van assolir els 20 graus sota zero, i fins i tot es va haver de suspendre la Cavalcada dels Reis. Aquest és l’editorial d’aquell número:
 
«Diuen els que se’n recorden que no havia fet tant fred des de el gener de 1956. Que la gran nevada de 1962 no va pas ser tan freda. El cas és que ens ha enganxat desprevinguts, desprès d’un desembre tant benigne, desprès d’un hivern 1983-84 prou atípicament bonancenc. Aquest cop, amb temperatures de -18 a -20 sota zero, ens ha ben vist. A part del mal que ha fet arreu, matant conreus i plantacions, la ciutadania s’ha trobat sorpresa, ací com a les ciutats, en unes incomodes situacions d’emergència domèstica. Canonades rebentades, degoters, manca d’aigua (hi ha cases que hi han estat setmanes),  fuites esporàdiques d’electricitat amb la conseqüent fallida de calefaccions... Cap catàstrofe, però sí una amoïnadora interinitat, de trascolar galledes de la font a casa, d’estalviar el “líquid element”. Paletes, llauners i gent del servei d’aigües s’han multiplicat ci i lla, treballant hores i hores per atendre la gran demanda  d’auxilis casolans, que a cadascú  semblaven, lògicament, urgents i peremptoris; sort de ser un poble, que a les ciutats trobar un servei tan amatent en casos així fora gairebé un miracle. Mica en mica ha desglaçat i, tanmateix, les mànegues pels carrers, fornint aigua de franc als afectats, continuaven palesant que les conseqüències de la glaçada no s’havien extingit. I això que la neu és bonica, poètica! Acostumats a una suau nevada anyal, ràpidament fosa per pluges posteriors, ha estat el fred quasi polar, allò que ens ha perjudicat. Va nevar tot el dia 5 de gener, i la magna Cavalcada del Reis d’Orient, tan llargament preparada, no és va poder celebrar: els Reis, a peu, reberen la quitxalla als Locals Parroquials. Va tornar a nevar fort el diumenge següent, el 13: neu sobre glaç ! I amb la normalitat, l’asfalt que se’n ressent: la nostra carretera, endèmica en obres, heus-la ací novament malmesa, i qui sap si algun carrer... “Any de neu, any de Déu”: tant de bo sigui veritat! Però els escèptics afegeixen: “que no caigui sobre el meu!”»

Selecció: Joan Prat

Meteorologia. Desembre 2024

 
Desembre de 2024
 
Temperatura (ºC)
 
AEMET no ha donat les dades resum de la temperatura del mes de desembre per a l’estació de Balsareny.
 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 23)

48

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 27)

1.019,3

Mínima (dia 4)

1.003,9

 
La pluja (litres/m2)
 

Dia 11

4,2

Dia 12

13,8

Total

18,0

 
Francesc Camprubí
(dades AEMET)
Foto: Isidre Prat

dimarts, 14 de gener del 2025

Repte núm. 98

 

Un filferro de 95 cm de longitud es talla en tres trossos de manera que, si els posem per ordre de longitud, del més curt al més llarg, la longitud del segon tros és igual a la del primer incrementada un 50 % i, semblantment, la del tercer tros és igual a la del segon incrementada un 50 %. Quina és la longitud del tros més llarg?


Salut i lògica!
Roc Carulla

Solució al repte núm. 97: 30 minuts.