Recordant l'iceberg: microviolències, micromasclismes

PARLEM-NE

Probablement ja havíeu vist abans una infografia semblant a la de la imatge, ja que el concepte de l’iceberg s’utilitza habitualment per explicar el funcionament i la sustentació de les violències masclistes. O potser és la primera vegada que veus aquesta representació.
 
En qualsevol cas, mai no està de més recordar aquest concepte. L’iceberg de les violències masclistes representa, a la part superior, les que estan a la superfície, aquelles accions que rebem les dones i que són visibles, aquelles que tenen volada, que sentim a les notícies, de les quals tenim dades esfereïdores i que són només una petita part del volum real de l’iceberg. A la part inferior, sota l’aigua, s’hi amaga la resta del gran volum: una sèrie de conceptes que sustenten la punta de l’iceberg, accions invisibles o difícils de detectar que fan de base perquè allò visible pugui passar.
 
També es parla de formes explícites o subtils de violència. Les explícites són aquelles que estan a la superfície, mentre que les subtils són les de les profunditats, que costen de percebre.
 
Precisament el concepte d’iceberg vol aportar visibilitat a tota questa part que queda amagada: si només ens mirem la desigualtat de gènere i les violències masclistes des de la superfície, a vista d’ocell, veurem únicament la punta de l’iceberg (el gran titular); però allò abundant i on podem incidir a fer canvis en el nostre dia a dia és a les profunditats: tot allò difícil de veure però que fa un gran suport.
 
Avui voldria centrar-me a parlar de les microviolències i els micromasclismes, explicar què són i donar-ne exemples concrets. Si us hi fixeu, en l’iceberg de les violències, apareixen al fons de tot, és a dir, són invisibles, difícils de detectar, abundants i sustenten el sistema.

Com explica la periodista Judith Hernández, el psicòleg Luis Bonino va ser el primer a utilitzar el terme micromasclisme, entès com “els comportaments invisibles de violència i dominació que gairebé tots els homes realitzen de manera quotidiana en l’àmbit de la parella”. El significat que s’atorga actualment al terme s’ha ampliat fins a definir-se com qualsevol mostra subtil socialment acceptada de sexisme i masclisme a la vida quotidiana. Són actituds tan arrelades a la cultura que s’acostumen a tolerar i a invisibilitzar, de manera que es perpetua el patriarcat. És important destacar que el terme micro no fa referència a ‘poc important’ sinó a ‘poc visible’, i és d’aquesta manera que les relacions de dominació segueixen vigents de manera invisible, essent tolerades i mantingudes en el temps.

Vegem ara el que millor s’entén: la pràctica. Alguns exemples de microviolències o micromasclismes que ens trobem les dones en el nostre dia a dia, entre moltíssims altres, poden ser:

A casa

• Donar per fet que ella s’encarregarà de netejar o cuinar, sense ni preguntar.
• Dir-li “ajudo a casa” en lloc d’assumir que és responsabilitat compartida.
• Interrompre-la constantment quan parla en una conversa familiar.
• Criticar més la seva manera de vestir que la d’un home en el mateix context.

A la feina o estudis

• Explicar-li una cosa òbvia com si no la pogués entendre (mansplaining).
• Donar més credibilitat a la idea d’un home, encara que ella l’hagi dit primer.
• Assignar-li tasques “de cures” (organitzar, prendre notes) per defecte.
• Fer comentaris com “ets molt bona per ser dona” o “no sembles tan emocional”.

En relacions de parella

• Controlar amb qui parla o amb qui surt “perquè es preocupa”.
• Fer-la sentir culpable si vol temps per a ella mateixa.
• Pressionar-la subtilment perquè canviï la seva aparença.
• Bromes constants que la ridiculitzen o la fan sentir inferior.

Al carrer

• Comentaris sobre el cos o la roba sense consentiment (“piropos”).
• Mirades insistents o invasives.
• Ocupació d’espai (homes que s’asseuen ocupant més lloc del necessari).
• Qüestionar per què torna sola o a certa hora (“no és segur per a tu”).

En el llenguatge i actituds

• Utilitzar el masculí com a universal (“els homes” per referir-se a tothom).
• Dir “corre com una nena” com a insult.
• Assumir que una dona és menys competent en tecnologia o esport.
• Preguntar a una dona si pensa tenir fills en una entrevista de feina.

A xarxes socials

• Rebre més comentaris sobre aparença que sobre idees o contingut.
• Missatges no desitjats o sexualitzats.
• Criticar-la més durament per opinions que serien acceptades en un home.

Així doncs, ja ho sabeu: tingueu present tot allò que no es fa visible de manera explícita i que ajuda a sustentar l’iceberg. Reviseu-vos i penseu què podeu fer en el vostre dia a dia per canviar-ho. Evitar un comentari, una broma o una actitud pot ajudar.

Laia Gonzàlez Pujades

Il·lustració: ChatGPT