Les orenetes

Hi ha diferents espècies d’orenetes i altres animals de la mateixa família, com els roquerols. Les dues espècies que ens són més familiars són l’oreneta vulgar (Hirundo rustica) i l’oreneta cuablanca (Delichon urbicum).

 
Quina diferència hi ha entre l’oreneta vulgar i l’oreneta cuablanca?
 
L’oreneta vulgar és una mica més grossa que la cuablanca i té la cua força llarga i molt enforquillada, en tant que l’oreneta cuablanca la té més curta i poc enforquillada. Per altra banda, l’oreneta cuablanca té un color negrós amb brillantors blaves i la panxa i la gola ben blanques; a més, té el carpó (part final de l’esquena i inici de la cua) de color blanc (d’aquí li ve el nom), mentre que la vulgar no l’hi té i, a més, aquesta té la gola vermellosa, en lloc de blanca (la panxa sí que és blanca en totes dues).
 

Oreneta Vulgar. Foto Museu del Ter (Manlleu) 

Oreneta Cuablanca. Foto Institut Català d'Ornitologia

 
Altres espècies semblants
 
A part d’això, com ja hem dit, el roquerol també és una oreneta, però és marronós amb el ventre una mica blanquinós. Segurament també heu vist algun falciot. Doncs bé, els falciots i els ballesters (molt semblants) pertanyen a una altra família i es caracteritzen per ser més grossos, foscos i, sobretot, per tenir les ales molt llargues, punxegudes i corbades, en forma de falç (d’on ve el nom de falciot; en castellà és vencejo, no té res a veure amb el nom de l’eina).
 
Què sabem de les orenetes?
 
L’oreneta cuablanca, que és l’objecte d’estudi del nostre Projecte Orenetes, és una espècie que a la primavera i estiu, època de cria, es troba per tot el nostre territori (com per bona part d’Europa i Àsia, i el nord del Marroc), mentre que, a l’hivern, emigra sobretot cap a l’Àfrica subsahariana i a Malàisia. A Catalunya ja ens ha arribat, a finals de març i primers d’abril, i s’hi quedarà fins a finals d’estiu. Fa nius a qualsevol altitud (de ran de mar fins als Pirineus) i el seu hàbitat són les façanes de les cases (sota dels balcons i ràfecs), com també els penya-segats naturals en zones de muntanya.
 
Curiosament, a les grans ciutats se sol situar a la perifèria, perquè  no hi ha tanta distància amb el camp obert, on troba l’aliment, i amb els marges de rius, rieres, estanys, bassals..., on troba el fang per fer el niu. Quan arriba, triga una setmana a fer el niu, amb viatges continus a aquests indrets.
 
L’oreneta vulgar té una distribució i costums semblants, però no fa el niu a les façanes, sinó a llocs més tancats, com porxades, coberts, garatges, baixos de cases..., perquè són llocs que els “recorden” les coves, on vivien en un passat llunyà. Sovint aprofiten de fer el niu sobre les bigues, sobre comptadors i caixes de connexions elèctriques, etc.
 
Com són els nius i l’alimentació?
 
Una característica que ens pot ajudar a distingir l’oreneta  cuablanca de la vulgar és la forma del niu, que fan amb boletes de fang relligades amb herbes: en el cas de la cuablanca, el niu és esfèric, tancat totalment tret d’una petita obertura a la part de sobre, de només 2-3 cm. de diàmetre; en canvi, el niu de l’oreneta vulgar (com també del roquerol) és totalment obert de dalt. La nidificació de les altres espècies esmentades també és diferent, o sigui que el niu de l’oreneta cuablanca (del nostre projecte) no es pot confondre amb cap més.
 
Orenetes i falciots són insectívors, o sigui que s’alimenten només d’insectes, que capturen volant; l’oreneta cuablanca ho fa a més alçada que les altres orenetes. Gràcies a això es manté l’equilibri ecològic i ens aporten un benefici als humans, donat que ens eliminen insectes nocius per a nosaltres. D’aquí ve que l’oreneta cuablanca és una espècie protegida internacionalment.
 
Totes aquestes espècies esmentades es troben al medi natural, però, amb més o menys grau, han colonitzat els nuclis urbans i conviuen amb nosaltres. És molt important que les coneguem i les respectem.
 
Comissió de Medi Ambient, de Balsareny Educa