Iris Rodríguez, nedadora

ESPORTISTES DE BALSARENY
 
Aquest mes d’abril conversem amb l’Iris Rodríguez González, una nedadora que té un bon nivell i a qui de petita no li agradava gens ficar-se a l’aigua. Els estius quan anava al CN Balsareny a fer cursets per aprendre a nedar, ens comenta que les monitores havien de córrer darrere seu. Després va anar un temps a Navàs amb el club Natació Balsareny.
 
—Així, quan t’inicies a nedar de gust?
 
—Allà als 10 anys. La meva germana petita, la Leire, tria nedar i jo també m’hi apunto. Anem al CN Sallent. Entro en el grup “Cavallet taronja”, que es refereix a un nivell d’entrenaments en què no es competeix. Al cap de mig any, passo a “Cavallet blau”, on es pot competir i, a l’estiu següent, ja participo en els tornejos del Bages.
 
—I des de llavors...
 
—Entreno de forma més constant i el 2018 decidim que em puc federar per competir a nivell més alt perquè ja acumulo bons temps en competicions comarcals i diversos tornejos.
El 2019 quedo segona en els Campionats de Catalunya en l’estil de 200 m crol. En aquest mateix campionat, em classifico en primera posició de la final B en 50 m en tots els estils. Aquest campionat es va celebrar a les piscines St. Jordi a Barcelona.
El 2020 torno als Campionats de Catalunya i quedo quarta en la prova combinada on predomina el crol.
Cada any, en les competicions cal anar baixant els temps, que és el factor que determina entrar o no en aquest nivell d’àmbit de Catalunya. Cal assenyalar que el 2020 només vam estar actius fins al març. De tots és conegut que la Covid va aturar totes les activitats. Ens vam paralitzar a tots nivells!
El 2021 també participo en els Campionats de Catalunya, però en la categoria d’Infantil i el primer any sempre és més difícil perquè les companyes de cursa, a vegades, tenen un any o dos més. En aquesta ocasió les proves es van celebrar a les piscines Sílvia Fontana de Tarragona. Al matí es feien les prèvies i a la tarda les finals. Vaig entrar a totes les finals i vaig quedar entre les 10 primeres de Catalunya.

 
—I si fas millor temps a la prèvia que a la final, com va això?
 
—És una bona pregunta, perquè sovint passa que varies una mica el temps; la posició final la determina el millor temps que has fet, incloses les prèvies. Per a altres campionats, el que compta és el temps mínim que has assolit.
 
—I del 2022 què ens en pots dir?
 
—Hem acabat els Campionats d’Hivern i he quedat de les 15 primeres. Durant la Covid, quan es va poder competir, es van reduir les persones que podien classificar-se pels campionats, per tant, era més difícil entrar-hi. Ara, a entrenar per a les properes curses.
 
—Ens parles una mica dels entrenaments?
 
—En principi, entrenem 6 dies a la setmana, dues hores a les tardes i els dissabtes al matí. A vegades, s’incrementa el temps d’entrenament. Solem fer unes 12 hores setmanals. Primer, ens preparem amb uns 10 minuts d’escalfament en sec. L’entrenament és molt variat; combinem tècnica, aeròbic, sèries...
 
—Sempre has tingut el mateix entrenador?
 
—Sí: el Xavier Muntalà, que m’ha donat un gran suport al llarg d’aquests anys.

 
—Practiqueu tots els estils de natació, oi?
 
—Sí, sí, però és clar, cada vegada et vas especialitzant més. Jo soc més de crol i esquena, però també faig braça i papallona.
 
—La natació és un esport força individual...
 
—Bé, també hi ha les curses de relleus, però a Sallent ho tenim complicat, perquè les noies que nedem i participem a les finals pertanyem a categories diferents i moltes vegades no podem fer equip.
 
—Si arribeu a finals vol dir que el Club Natació Sallent té un bon equip de noies.
 
—Sí, el Sallent, per ser un club tan petit, té un bon nivell en totes les categories, tant de nois com de noies. Encara que és veritat que així que ens anem fent grans, i amb els estudis, la gent ho va deixant.
 
—T’agrada competir?
 
—M’agrada, però no em considero molt competidora, fins a un cert punt. També hi vaig per gaudir i, si puc, per rebaixar el meu temps en les proves. Fem colla: el nostre grup el formem sis noies i un noi; vivim a Gaià, Artés i Sallent. Ho passem bé i les famílies ens acompanyen.
 
—I de lesions com anem?
 
—Tinc una afectació al fèmur esquerre i cada mes vaig al fisioterapeuta, que m’ajuda a descarregar la musculació. Aquesta alteració de l’os requereix una operació. No hi ha cap més via.
 
—Il·lusions properes?
 
—Sí, anar a Logroño als Campionats d’Espanya.
 
—Doncs, a veure si et veiem a Logroño. Banyador, tovallola i ganes de competir...
 
—Ara que parlem de banyadors, vull afegir que nedem amb uns banyadors d’una tela especial per lliscar més i per incrementar la velocitat de moviment, que sempre és molt important. Són banyadors cars, però quasi necessaris. 

Bé, l’Iris ens constata que s’ho passa bé nedant, que entrena molt, però que té ganes de continuar. Ens explica que també ha participat en la Travessia de l’Estany de Banyoles, en aigües obertes, però no li va agradar. La seva germana petita, la Leire, com que ha començat aquest esport molt més aviat, té molta tècnica al darrere i podria ser que l’any vinent ja anés als Campionats d’Espanya.
Així que molt entrenar, cura amb les lesions i a assolir els millors èxits. De tota manera, l’èxit de l’Iris ja és una petjada en ella mateixa: disciplina, esforç, superació i, a vegades, guanyar. Valors que l’ajudaran en tots els camps que li vindran: els estudis i, més tard, el laboral. Els millors desitjos, Iris!
 
Entrevisten: Lluïsa Coma, Alfred Selgas
Fotos: Arxiu Iris Rodríguez