dissabte, 9 d’octubre del 2021

Els llacs d’Argençola

RACONS DEL BAGES


 
De què es tracta?
 
Aquest és el nom amb què es coneix una zona d’Argençola (terme de Castellnou de Bages), a la vall del Tordell, per on passa la riera de Sant Cugat. Actualment ha perdut la popularitat  que tenia fa algunes dècades (anys 60 i 70 sobretot), en què s’hi anava a l’estiu a berenar o a passar-hi la tarda de diumenge. Era un lloc habitual d’acampada dels escoltes i també s’hi anava a pescar. Era molt concorregut per la gent de Balsareny i de Súria. Molts encara recordaran haver anat a peu de Balsareny a Argençola. 


Com s’hi arriba?
 
Cal agafar la carretera de Balsareny a Súria, la de les Vilaredes, fins a uns 8,8 km., al punt on hi ha la gran masia anomenada la Vila (d’Argençola), que actualment és un allotjament rural. La Vila és un antic mas medieval —que alguns daten del segle XI—, engrandit al segle XVIII i reformat en estil modernista entre els anys 1906 i 1922, amb bonics finestrals i vidrieres, uns soterranis amb cellers i tines i una torre coronada per un terrat amb balustrada. A la part del darrere hi ha l’església de Santa Eulàlia d’Argençola, ja documentada l’any 993, per bé que l’edifici actual data de 1787. Els llacs es troben darrere la Vila i l’església. 


Habitualment es baixava uns 200 metres per un camí a l’esquerra de la casa i ja s’arribava al lloc; però actualment està tancat amb una porta metàl·lica i, en principi, no s’hi pot passar ni amb cotxe ni a peu (potser sí, traient el baldó de la tanca o demanant permís). Cal buscar algunes alternatives per accedir-hi. Una pot ser seguir la mateixa carretera cap a Súria, la BP-4313, només uns 400 metres més, i agafar un camí per l’esquerra que dona la volta, passant prop de Cal Tico, que  va a parar a l’altra riba dels llacs. El camí fins allà gairebé té un quilòmetre: és millor fer-lo a peu, donat que no és gaire bo i a més travessa la riera, per bé que ho fa per un punt molt estret i normalment amb poca aigua.
 

Com és l’indret?
 
En realitat, els anomenats “llacs” són una zona en què la riera de Sant Cugat s’eixampla molt i forma un seguit de basses, separades per petites preses. Sovint estan força seques; però darrerament sí que hi ha força aigua, com aquesta tardor mateix, i és un lloc digne de visitar, per bé que el cabal sempre depèn del règim d’aigües en cada època de l’any. 


L’espai comença en un punt de la riera on hi ha un salt d’aigua canalitzat d’uns 4 o 5 metres i, a partir d’aquí, en direcció a Súria, venen les basses, amb aigües estancades; la més gran està travessada per un pontet. Als costats hi ha bons espais per passejar, rodejats d’arbres de ribera. Hi sol haver ànecs i altres aus. 


Cap al final, quan la riera ja es comença a estrènyer, encara es manté, després de molts anys, una font a dintre d’una mena de cova, per on cal baixar per unes escales. Segur que molts ho recordareu. Al toll d’aigua de la font s’hi posaven les begudes, melons, síndries... quan la gent hi anava a sopar a l’estiu! 

 
Quin camí fa la riera de Sant Cugat?
 
La riera de Sant Cugat, potser desconeguda per a molts, neix entre els nuclis de Viver i de Serrateix, passa prop de Sant Cugat del Racó, travessa el pont de la carretera BP-4313, vora Cal Xic i  les Cases d’Argençola, i continua per la zona dels llacs d’Argençola. Poc després, les seves aigües van a parar a una altra riera, la riera de Tordell, la qual neix a Castelladral i desemboca al Cardener al sud de Súria, prop del barri del Fusteret.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.