dissabte, 14 de març de 2020

Balsareny amb Pere Casaldàliga

Text de presentació de l’acte del 7 de març de 2020 per parlar de la implicació de Balsareny amb la persona i les causes del bisbe Casaldàliga.



Benvinguts i gràcies per ser presents a la convocatòria per a la divulgació de les causes de Pere Casaldàliga a Balsareny.
Les seves causes, la seva persona, l’han convertit en un balsarenyenc i català universal.
Moltes són les dades de la vida de Pere Casaldàliga que hauríem de recordar i valorar, parlar-ne i reflexionar-hi.
Fem referència a unes quantes, que defineixen alhora la importància de les seves causes:
En Pere Casaldàliga va néixer a Balsareny el 16 de febrer de 1928.
La seva trajectòria formativa el fa recórrer part del territori català i espanyol: la Gleva, Cervera, Barbastre, Vic, Solsona, Valls, Barcelona, Sabadell, Galícia i Madrid, fins arribar a Guinea, on se sent atret pel tercer món.
L'any 1968 és enviat de missioner al Mato Grosso (Brasil), on es converteix en la veu dels "sense veu".
L'any 1970 escriu un informe-denúncia sobre la situació d'explotació i abusos que reben els peons, anomenat Esclavitud i feudalisme al Nord del Mato Grosso, que no passa inadvertit. Comença a rebre advertències dels terratinents i latifundistes, i fins i tot de "veus amigues" de l'Església, demanant-li que no es posi en qüestions alienes al ministeri sacerdotal. La policia federal controla les seves passes.
El 23 d'octubre del 1971 és consagrat bisbe de la nova prelatura de São Félix. D'aquell dia són aquestes paraules tan clares i significatives del seu projecte:
«La meva pobra vida no val més que la d'aquest peó de disset anys que hem enterrat aquest matí al cementiri de l'Araguaia, sense nom i sense fèretre; aquest jove és la persona més important d'aquest dia.»
Amb motiu de les denúncies de la prelatura, la vida de Casaldàliga és posada a subhasta: s'ofereixen recompenses a qui aconsegueixi apartar-lo per sempre. Són amenaçats tant ell com altres membres de l'equip de la prelatura.
Les seves causes han estat plenes de reconeixements de milers i milers de persones que, amb gran admiració, com la que la que avui ens reuneix aquí, han premiat el seu esforç i han internacionalitzat i mantingut vives les seves causes.
L’any 1983, el nostre poble, institucionalment, el reconeix com a fill predilecte de Balsareny.
El 1989 la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi.
A finals de 1990, Adolfo Pérez Esquivel, argentí, Premi Nobel de la Pau, presenta la candidatura de Casaldàliga al Premi Nobel de la Pau: "Veu dels que no tenen veu", "profeta i poeta".
Són molts els col·lectius i persones que encapçalats  per l'Associació Amics de Pere  Casaldàliga (actual Associació Araguaia), es mobilitzen recolzant la iniciativa: més de 60 ajuntaments catalans, diputats i senadors, eurodiputats, personalitats del món de la cultura, de la política, de l'educació, associacions i entitats de cooperació internacional, cristianes i no cristianes, treballadors de la informació, professors universitaris, estudiants...
A Catalunya i a altres llocs d'Europa el bisbe Casaldàliga segueix sent una reivindicació d'allò que encara és possible, una crida a la generositat i al compromís, a l'Home Nou. Així ho entenen persones que van utilitzant el seu nom per anomenar les seves organitzacions: "Amics del bisbe Pere Casaldàliga", "Comunitat Ameríndia Pere Casaldàliga"...
El 1992 el Nobel no arriba, però el premi rebut per Rigoberta Menchú va ser una gran alegria per a ell. Aquest mateix any és reconegut amb el premi Bages de Cultura.
L'any 1994 es reforça la idea de continuar fent la Romeria al Santuari dels Màrtirs, ja que encara són moltes les persones mortes per la seva lluita per la defensa de la terra, dels indígenes i dels drets humans.
Durant aquests anys, gràcies a l'equip del bisbat de São Félix s'han portat a terme molts projectes per ajudar el desenvolupament de la regió, molts dels quals ara s'aglutinen en l'associació ANSA (Associació Nossa Senhora d'Assunção).
El 1999 el periodista Francesc Escribano edita el llibre Descalç sobre la terra vermella, que fa referència a la vida de Pere Casaldàliga al Brasil.
L'any 2003 el bisbe Casaldàliga compleix els 75 anys i presenta la renúncia al Papa, la qual és acceptada.
I el 2004 es posa el seu nom a la biblioteca municipal de Balsareny, que des de llavors es diu "Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny".
Casaldàliga continua sent una veu referent de les causes dels més pobres, i aprofita la seva condició de bisbe emèrit per escriure els llibres que durant aquests anys al capdavant del bisbat no ha pogut fer. Algunes d'aquestes publicacions són: "Antologia Personal", "Cartas marcadas", "Cuando los días dan que pensar"...
En el moment de la seva jubilació, són moltes les organitzacions i institucions que volen homenatjar-lo.
Rep el doctorat Honoris Causa per la universitat de Campinas i per la universitat del Mato Grosso.
I l'any 2006 rep amb un especial agraïment i satisfacció el Premi Internacional Catalunya, atorgat per la Generalitat de Catalunya. Durant uns anys, i  per aquest motiu, una exposició itinerant recorre el territori català mostrant la vida i les causes de Pere Casaldàliga. Una exposició que, des que va acabar la itinerància, està emmagatzemada als locals de l'Ajuntament, ja que ni la família ni l'Associació Araguaia disposa de lloc on mantenir-la.
L'any 2012 es fa el primer fòrum Pere Casaldàliga i a finals d'any, centenars de veïns de Balsareny es concentren davant de cal Lleter amb el lema TOTS SOM CASALDÀLIGA, amb motiu de les noves amenaces de mort que havien obligat Pere Casaldàliga a marxar a més de 900 km de casa seva.
L'any 2013 es fa a Balsareny el segon fòrum Pere Casaldàliga i es fa la preestrena de la mini-sèrie coproduïda per TV3 Descalç sobre la terra vermella, de Francesc Escribano.
Tot i els quilòmetres de distància que ens separen, Pere Casaldàliga mai ha deixat el seu vincle i el seu compromís  amb el seu poble natal i el seu país. Ni aquest amb ell.
Ens agradaria subratllar aquesta última frase, ja que és d’agrair el seu gest d’estima pel poble i pel país malgrat la distància.
I cal agrair també a les persones que avui ens acompanyen, fills de Balsareny, que des de la distància i pel seu compromís cap al seu poble, estan creant aquesta taula de treball pel desenvolupament.
Les quals, assabentades d’un petit moviment ciutadà que pretén potenciar mes  les causes de Pere Casaldàliga (com haureu pogut conèixer mitjançant Facebook, el butlletí Sarment o el diari Regió 7), han volgut participar i ajudar-nos a fer-ho possible.
Avui ens agradaria exposar algunes propostes que estan damunt la taula, comentar-les entre tots, enriquir-les, escoltar-ne de noves, i rebre l’adhesió de les nostres entitats i de l’Ajuntament a aquesta taula de treball, i així junts poder convertir aquest petit moviment en un gran projecte de poble i de país.
Agraïm la participació de Balsareny Educa en aquesta  taula, i els cedim la paraula i la  conducció de la reunió.
Moltes gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.