dissabte, 26 de gener de 2019

Henrique Soler, administració comptable a l’Ajuntament

ENTREVISTA



Encetem l’any 2019 en una de les sales administratives de l’Ajuntament de Balsareny, disposats a conèixer una miqueta més l’Enric: Henrique Soler, tal com confirma el seu DNI.

L’Henrique és nascut a São Paulo (Brasil) i és llicenciat en Economia a la Universitat Mackenzie, també de São Paulo. Li agrada molt viatjar. Ha estat a Portugal, la República Dominicana, el Paraguai, Tunísia, Txèquia, Eslovàquia, el Regne Unit, França, Itàlia i Polònia. I al temps lliure li agrada l’esport del ciclisme, la lectura (el darrer llibre que ha llegit és “Homo deus” de Yuval Harari), el cinema, teatre, ràdio i música.

— Explíca’ns, en primer lloc com va anar tot això de venir a Balsareny?

 Vaig venir a viure a Balsareny perquè la meva parella és del poble. Des de molt petit he viscut entre Barcelona i São Paulo, perquè el meu pare era un espanyol emigrat al Brasil.

 Coneixies anteriorment Balsareny?

 Anteriorment només el coneixia per la Festa dels Traginers.

 I quina opinió en tens, del poble?

 M’agrada molt el poble: s’hi viu amb tranquil·litat, l’entorn natural és molt bonic i s’hi pot trobar el més essencial per a viure bé.

 Consideres que té suficients espais culturals, esportius, comercials...? El trobes net?

 Trobo que compta amb tots els equipaments bàsics i s’hi pot trobar el més essencial. És un poble, en general, net i ben cuidat. Crec, però, que hi falten més botigues, perquè malauradament se n’han anat tancant moltes.

 Quina és la teva situació laboral?

 Actualment treballo temporalment com a administratiu de comptabilitat a l’Ajuntament.

 Parlant de l’Ajuntament, consideres que compta amb totes les administracions (seccions) necessàries?

— Crec que l’Ajuntament compta amb totes les seccions necessàries per al bon funcionament del poble, tot i que sempre es pot millorar la qualitat
dels serveis.

 A Balsareny, com a tants altres pobles, hi ha persones discapacitades. Quina creus que és la realitat social d’aquest col·lectiu, i el nivell d’atenció que se’ls dispensa?

 Com a pare d’una persona amb discapacitat, crec que es pot millorar la qualitat de vida d’aquest col·lectiu, amb la creació de nous serveis i equipaments; com, per exemple, un espai lúdic adaptat a les seves diversitats, o programes de formació en l’atenció a persones amb discapacitat per al personal d’equipaments públics.

Josep Gudayol i Puig
Foto: Arxiu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.