divendres, 5 de desembre del 2014

Marc Borau, guitarrista

ENTREVISTA

Marc Borau, músic entre la guitarra elèctrica i l’espanyola

«La guitarra és un instrument d’extrema dificultat que pertany a la família de corda polsada; els seus orígens a dia d’avui encara són desconeguts. La paraula ‘guitarra’ és un terme molt genèric, perquè tothom sap que hi ha molts tipus de guitarra: clàssica, acústica, elèctrica... Penso, però, que qualsevol tipus de guitarra et permet expressar una infinitat d’emocions. D’altra banda, cal dir que al llarg de tot el segle XX i fins avui, sense cap mena de dubte, la guitarra s’ha convertit en un dels instruments més populars, importants i que més ha influït en el desenvolupament de la música anomenada moderna».

Marc Borau i Armengol va néixer a Igualada el 20 de gener de 1972, on va cursar Llenguatge Musical i Guitarra al Conservatori municipal amb la mestra Ingrid M. Riba. En el seu brillant currículum, entre altres coses, hi té el Certificat d’Aptitud Pedagògica de la Universitat de Lleida, el curs de Solfeig Harmonia Moderna, Tècniques d’improvisació i Guitarra Jazz sota la direcció de Jordi Farrés; Màster Class a càrrec del mestre Chris Thile, al Conservatori del Liceu de Barcelona; Seminari i Master Class de Jazz a càrrec del mestre Peter Bernstein, a l’Auditori de Girona, etc. Actualment forma part de l’Escola Municipal de Música (EMM) de Balsareny com a professor de guitarra.

Pel que fa a aspectes lúdics personals, a Borau li agrada llegir i ens diu «Encara que soni a excusa, la veritat és que no disposo de massa temps, però actualment estic llegint Antonio de Torres, guitarrero, su vida y obra, escrit per José Luis Romanillos. Aquesta és una biografia del considerat constructor de guitarres més important de tots els temps, equivalent al que va ésser Stradivarius en el món dels violins». Referent als esports, es decanta pel futbol: «M’agrada fer algun partidet els caps de setmana amb els amics». També li agrada viatjar, «tot i que, amb els nens petits que tinc, toca una època de fer una mica de bondat». Ha visitat la majoria dels països del centre i est d’Europa, la Xina, Estats Units i Centre Amèrica: «Recomanaria especialment Suècia, Hongria i Irlanda, i sempre m’ha encantat el País Basc; com podeu veure, m’agrada més aviat el fred». En el temps de lleure, en dedica la major part al camp de la música i a anar d’excursió a la muntanya amb la família.

—Com va ser que vas entrar a formar part de l’EMM?

—Doncs vaig enviar el meu currículum a l’Escola i poc després va aparèixer una vacant de professor i em van trucar per entrevistar-me. He de dir que estic molt agraït que em donessin l’oportunitat de formar part d’aquest equip de professors.

—Quines diferències hi ha entre la guitarra elèctrica i l’espanyola?

Al meu entendre estem parlant de dos instruments diferents. A banda d’una diferència òbvia, com és la necessitat d’electricitat i d’haver de disposar d’un sistema auxiliar d’amplificació en les guitarres elèctriques, es donen infinitats d’altres diferències, fins i tot més significatives. El mateix procés constructiu no té res a veure: la forma, mesures, materials, densitats..., són un seguit de paràmetres físics que acaben influint en com finalment vibrarà la fusta de l’instrument, i en definitiva, afecten el so que n’acabem extraient. Mentre que en una guitarra clàssica el material emprat és el niló, carboni o tripa de procedència animal, les elèctriques normalment són fabricades amb acer entorxat, níquel i altres derivats. Tot això fa que el so d’ambdós instruments sigui totalment diferent entre si, així com també la seva interpretació i la tècnica necessària.

—Què significa per a tu la música?

—M’estimo la música. És un sentiment que porto dins des que era un nen i ja forma part de la meva personalitat. D’alguna manera, la majoria d’aspectes formen part de mi i giren entorn de la música, ja sigui per a bé o per a mal. Els que em coneixen ben bé que ho saben i ho pateixen. Em llevo pensant en música i al final del dia me’n vaig a dormir amb música.

—En el difícil camí de tocar les cordes, com selecciones els primers temes per tocar?

—Encara que no ho sembli, la guitarra és un instrument molt físic i s’ha de ser molt curós a l’hora de treballar els primers repertoris. El criteri es fonamenta a establir sempre que l’aprenentatge de les notes en cada nou tema a estudiar sigui gradual i progressiu per tal que l’alumne les pugui assimilar sense dificultat i sòlidament. D’altra banda, les noves tècniques que es van incorporant no han d’anar mai associades a cap altra dificultat, i així l’alumne es pot concentrar més en allò que és nou.

—Quina durada té un curs i amb quin nombre d’alumnes comptes?

—El curs s’adiu al calendari escolar: de mitjans de setembre fins al juny, i enguany faig classes a uns setze alumnes d’edats ben variades. Les portes de l’escola estan obertes a tothom i us convidem a afegir-vos a conèixer aquest món meravellós de la música. Tothom hi serà benvingut.

Josep Gudayol i Puig
Foto: Ingrid Ruiz

1 comentari:

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.