dilluns, 8 de desembre de 2014

Balsareny avui

BALSARENY AVUI

Francesc Gales, el Paco, guardonat per la seva tasca al “Club d’avis”

“M’agrada sentir-me útil. Als poble, més que a les grans ciutats, s’hi viu una gran sociabilitat i us puc dir que m’hi sento molt a gust” són paraules d’en Francesc Gales en l’entrevista del mes de Novembre de 2012 (vegeu Sarment núm. 418).

Balsarenyenc d’adopció, nascut a Barcelona i casat amb Rosa Garcia, ambdós al poc de la seva arribada a Balsareny van assumir el compromís de col·laboració amb diferents tasques socials.

El Paco, com és conegut entre la seva gent, fa uns dies que en la celebració de la tradicional Castanyada a la seu de l’entitat Casal de la Gent Gran, li fou lliurada una placa en reconeixement a aquests últims anys dedicats i compromesos amb les excursions organitzades per l’entitat.

També cal felicitar al grup de playback musical que va omplir aquella tarda amb cançons de pluralitat i record passat i actual.


Una americana a Balsareny

Fa uns dies que amb la família balsarenyenca Soler Codina hi conviu una noia estudiant americana de l’estat de Califòrnia, la Page. Aquesta noia formarà part de la família des del passat mes de setembre de 2014 fins el proper mes de juny de 2015, com una balsarenyenca més. La Page, juntament amb la Blanca Soler, viuràn un creixent món intercanviable entre cultures diferents.

Aquesta experiència obre les portes d’una casa familiar amb una cultura, llengua, personalitat, etc., a una persona de l’altra banda del món. L’acolliment és totalment de forma voluntària, oferint només vivenda i manutenció, fins al punt que arribi a sentir-se una més de la família.

Blanca –He començat un nou curs amb una germana bessona. És totalment enriquidor despertar-se cada matí i saber que tens tot un dia per endavant per poder-li ensenyar el nostre dia a dia o bé comparar les diferències que hi ha entre Amèrica i Catalunya. Vaig decidir començar aquest projecte arrel de què la meva professora d’anglès estava vivint una mateixa experiència i a l’explicar-nos el seu dia a dia, cada vegada més positiu, em va animar a fer-ho. La comunicació és un punt clau per avançar i créixer amb un fort es del vincle. L’esforç i la prudència, acompanyades del respecte, són valors inclosos en aquest projecte.

Paige – La cultura catalana és molt diferent de l’americana. Abans de la meva arribada em pensava que em trobaria dificultats, però m’agrada aprendre una nova llengua i tastar nous aliments. A Amèrica em desperto a les 6:30h i l’escola comença a les 7:45h, no tenim pati i dinem a les 11:30h. Aquí he pogut comprovar que tot és més tard, doncs allà acabem l’escola a les 15:10h i sopem a les 19:00, i aquí ho fem a les 21:00h. Les meves assignatures extraescolars són el tennis i la fotografia. No és gens comú anar a acadèmies d’idiomes un cop finalitzada la jornada escolar. Estic aprenent el català i, si em parlen a poc a poc, ja puc arribar a entendre’l. Algunes de les paraules difícils de pronunciar són aquelles que porten incorporada la lletra LL. Espero però que en el proper juny, quan marxi, pugui parlar correctament el català i el castellà. Estic molt contenta d’estar aquí.

La Marató de TV3 amb el cor

La solidaritat de Catalunya ha estat sempre més que demostrada al llarg dels últims anys dedicant grans esforços per la investigació mèdica.

Un altre any, l’entitat del Casal de la Gent Gran va presentar fa dies el programa català “La Marató de TV3” que enguany dedicarà, un any més, la recaptació per a les malalties del cor.

L’acte va ser presenciat per una seixantena de persones i va comptar amb les explicacions del Dr. Josep Cañellas. El mateix amplià la comprensió dels assistents amb la divulgació del vídeo de la de la Fundació la Marató. Durant els 20 minuts d’imatges impressionants i alliçonadores, es van mostrar les funcions actives del cor, com per exemple, prement amb les mans una simple ampolla d’aigua es demostrà el pas rítmic amb què funciona l’activitat natural i necessària del cor. De l’acte, se’n destaca la següent informació: “El cor és un múscul que té un sistema elèctric propi. Cada estímul elèctric el fa contraure per impulsar la sang. En repòs, cada minut, el cor batega a un ritme constant de seixanta batecs i bombeja cinc litres de sang que es distribueixen per tot el cos a través de les artèries i venes, i té unes vàlvules que només permeten que la sang vagi endavant. El cor no es regenera, per tant, el cor que tenim quan naixem és gairebé el mateix que tenim quan morim. Ha de funcionar tota la vida. La xarxa elèctrica pot envellir, tenir circuits o altres problemes. Quan no funciona bé, el cor pot deixar de contraure’s de manera sincrònica i perdre el ritme. Això és el que s’anomena arítmia. L’arítmia més perillosa és la Fibril·lació Ventricular, quan el cor tremola i no és capaç de bombejar la sang. Aquesta s’ha d’aturar ràpidament perquè provoca la mort sobtada. A Catalunya, més de 3.000 persones moren per aquesta causa cada any”.

Josep Gudayol i Puig



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.