dimecres, 15 de gener de 2014

La Rosario, 96 anys

ENTREVISTA

La Rosario, 96 anys: la balsarenyenca més gran

Acompanyada dels seus fills, Lídia i Josep Maria, ens trobem amb la Roser Flotats i Balaguer al Casal Residència Verge de Montserrat. La Roser va néixer al petit nucli de Merola, del municipi de Puig-reig (Berguedà), l’any 1917. Tal com ens diu ella: «Avui gaudeixo d’un temps en què tinc moltes coses per recordar. Recordo la meva infantesa pels verals de Merola». Ens mira, i en la seva mirada hi podem veure el reflex d’una infantesa feliç.

A l’edat escolar va seguir els estudis del temps al col·legi de les monges a Cal Riera, i més tard va continuar la seva formació a l’Ametlla de Merola i al nucli de Galera. «Era l’educació pròpia de l’època: ens ensenyaven a brodar, fer ganxet, corte y confección, fer mitja...».

La Roser va estar casada dos cops, però avui ens centrarem en el seu segon matrimoni, amb el balsarenyenc Ramon Ribera i Font, el Minguet. «El primer casament va ésser només pel procediment d’estat civil, ja que em vaig casar en temps de la República. I amb el Ramon, després de la Guerra Civil, ja em vaig casar per l’església». La Rosario ha tingut tres fills, fruit del matrimoni amb el Ramon Ribera: en Joan, en Josep Maria i la Lídia. «Tots m’estimen molt i si estic aquí a la residència és precisament perquè pugui estar més atesa ja que en els temps que corren tots tenen prou preocupacions en els seus treballs».

—Per què el motiu de Cal Minguet?

—Minguet era el diminutiu de Mingo, que era la forma escurçada de dir el nom de Domingo, que és com es deia el meu sogre, el pare del Ramon. El diminutiu es feia servir a vegades per anomenar la gent jove o les persones petites.

—Recordeu on estava situada la casa de Cal Minguet?

—Sí, però això potser t’ho explicaran més bé la Lídia o el Josep Maria.

[Respon el Josep Maria] —El Minguet, el nostre avi, tenia un forn de pa al carrer Nou, avui carrer de Sant Domènec.

—Però després d’aquella generació de l’avi, hi va haver una segona casa coneguda pels balsarenyencs com a Cal Minguet, oi?

—Sí, allí és on vaig viure uns 33 anys. Va ser Cal Minguet, al Raval, o carrer Jacint Verdaguer, al número 9. En aquells anys l’immoble també es coneixia com a Cal Valls: al costat hi havia una botiga que jo vaig conèixer, la Pilarica, de l’Amadeu Calmet; molts balsarenyencs no hi ha vist mai la botiga oberta, perquè fa molt temps que van tancar.

—En Ramon va ser un músic enamorat de la trompeta, oi?

—Sí, segur que els veïns més grans encara avui recordaran els tocs d’assaig de trompeta els caps de setmana. El Ramon havia tocat la trompeta en diferents grups musicals. També era un aficionat a l’esport de la boxa.

—Al carrer Jacint Verdaguer hi van néixer els vostres fills, però vau viure sempre allà?

—No, des del carrer Jacint Verdaguer ens vam traslladar a la Carretera de Moià. [Continua la Lídia:] Després de Cal Minguet del Verdaguer ens vam fer una casa, on actualment visc jo, situada entre el carrer del Bruc i la carretera de Moià.

—I la vostra vida laboral, com va ésser?

—Doncs des del 1936 fins al 1962 vaig treballar a Cal Viñas, uns 23 anys al tèxtil. Ah, i durant aquests darrers anys vaig tenir la sort de poder fer tot un seguit de treballs manuals amb la Rosario de cal Maya.

—I ja per últim, parleu-nos de la vostra gran festa: els 96 anys que acabeu de celebrar.

—Amb goig [parla la Lídia]. Fou un dia molt entranyable, que ens vam poder reunir les generacions dels Ribera, Alonso, Cunill, Aguirre i Montes, fills, néts i besnéts, tots al voltant de la mare, àvia i besàvia. Un gran dia per recordar en la història de tots nosaltres.

—Moltes gràcies, Rosario, Lídia i Josep Maria, i felicitats.

Josep Gudayol i Puig

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.