diumenge, 8 de desembre de 2013

'Descalç sobre la terra vermella'



Complint el compromís que havia adquirit en la primera edició del Fòrum Casaldàliga, l’octubre de 2012, Francesc Escribano ha portat a Balsareny la première de la minisèrie de TV3 Descalç sobre la terra vermella, basada en el llibre dEscribano del mateix títol, amb guió de Maria Jaén i Marcos Bernstein, i dirigida per Oriol Ferrer. La minisèrie, d’unes tres hores en total, es passarà a TV3 el mes de febrer de 2014 dividida en dos capítols. A Balsareny se’n va fer una doble projecció: en primer lloc, a la tarda del dia 7 de desembre, en el marc del segon Fòrum de Balsareny per als participants del fòrum; i el mateix dia, al vespre, en sessió oberta per a la gent de Balsareny. 



El Sindicat es va omplir d’un públic delerós de veure la pel·lícula (alguns que l’acabaven de veure al fòrum s’hi van quedar per tornar-la a gaudir); tothom va aplaudir llargament al final de la projecció i els comentaris a la sortida eren unànimes destacant la qualitat de la producció i el rigor amb què es posaven de manifest les causes que motiven el bisbe Casaldàliga en la seva lluita en defensa dels desposseïts.



Van presentar i cloure l’acte Francesc Escribano, productor executiu de la minisèrie i autor del llibre en què es basa; el director de la pel·lícula, Oriol Ferrer; i dos dels actors: Jordi PuigKai’, que interpreta el francès Pare Jentel, i Blai Llopis, que interpreta el jesuïta portuguès Joao Bosco, assassinat per la policia el 1976 en presència de Casaldàliga.  

Francesc Escribano, Jaume Rabeya (alcalde), Oriol Ferrer, Jordi Puig 'Kai' i Blai Llopis


El repartiment l’encapçalen Eduard Fernández (Pere Casaldàliga) i Sergi López (cardenal Ratzinger), i hi apareixen, entre altres, Pablo Derqui, Clara Segura, Mario Gas, Eduardo Magalhaes, Cristina Lago, Mònica López, Babu Santana, Francesc Orella i Marcel Borràs. A destacar la fotografia, excel·lent, a cura de Néstor Calvo, que sap reflectir en imatges impactants el paisatge de l’Araguaia i l’entorn social i humà on l’acció es desenvolupa.


La minisèrie narra la vida del bisbe català Pere Casaldàliga i la seva incansable lluita a favor dels pobres i els més desafavorits de la regió brasilera del Mato Grosso. Es centra en els primers anys de la seva estada al Brasil, des que hi va arribar el 1968, i mostra —de forma obligadament resumida i simplificada, però en tota la seva cruesa i violència— el panorama desolador que s’hi va trobar, en un país governat per una dictadura militar (com aquí) al servei de les oligarquies i dels grans terratinents, que mantenien els indis i els brasilers pobres sotmesos a l’esclavatge i al terror, sense escoles ni hospitals ni medicaments, mentre els prenien les terres i assassinaven sense pietat tothom qui s’hi oposés. De seguida, Casaldàliga s’adona que cal prendre posició en aquella lluita per la supervivència i es posa decididament, i per sempre, al servei dels indefensos, fins amb risc de la seva pròpia vida.


L’obra s’estructura en flashbacks partint de l’entrevista que Casaldàliga va mantenir, el juny de 1988, amb l’aleshores cardenal Ratzinger, després papa Benet XVI, en ocasió d’una visita ad limina a Roma, a què el va convocar el papa Joan Pau II. Ratzinger va qüestionar les accions i els escrits del bisbe Pere des de l’òptica ultraconservadora de la cúria vaticana, i en Pere va respondre des de la lògica irrefutable de la seva veritat viscuda enmig de la misèria, l’opressió i la injustícia social. El cardenal va voler que el bisbe signés un document retractant-se de les seves idees i de les seves paraules, i Casaldàliga s’hi va negar. 


Dos mesos després, Casaldàliga va rebre un nou document del Vaticà en què se’l comminava a signar una crítica de la Teologia de l’Alliberament i a acceptar les restriccions i prohibicions que se li imposaven, entre les quals la de desplaçar-se i fins la de parlar (el Sarment d’octubre de 1988 se’n va fer ressò, i avui, 25 anys després, encara en subscric l’editorial). Casaldàliga no va signar el document i, gràcies al suport de la conferència episcopal brasilera, que va intercedir en favor seu, la cosa no va anar més enllà.


La història de Pere Casaldàliga es desenvolupa al voltant d’uns valors universals en el context de la Teologia de l’Alliberament i de la situació geopolítica de la dictadura brasilera dels anys 70. La resistència pacífica, el sacrifici personal, la superació de les pors i dels dubtes, la prioritat del bé comú, la solidaritat amb els oprimits i la capacitat de mobilització de consciències, són valors que es desprenen de la pel·lícula —perquè es desprenen del testimoniatge i de la pròpia vida del pare Pere.


Descalç sobre la terra vermella és un relat apassionant amb una essència realista i esperançadora. En el context econòmic i social en què ens trobem actualment, històries com aquesta ens apropen a la veritat de la vida, a allò que és realment important, a la capacitat humana de lluitar per la nostra dignitat i per la conquesta dels nostres drets irrenunciables. 



Esperem poder-la tornar a gaudir aviat per TV3 i encoratgem tothom qui no l’hagi vista que se la miri: aprendrà molt sobre el nostre balsarenyenc més universal, però sobretot aprendrà el perquè de les seves causes, que és el que de debò a ell l’importa.

R. Carreté
Fotos de la presentació de la sèrie: Ricard Martínez


Les fotos de la pel·lícula són baixades d'internet. Es retiraran a petició.

2 comentaris:

  1. Havia sentit alguna cosa d’aquesta mini sèrie a la pròpia TV3. Realment pot ser molt interessant, gracies recomanar-me-la.

    ResponElimina
  2. Resumeix 40 anys de feina dura i lluita incansable en tres horetes. Per força hi ha simplificacions. Però crec que reflecteix bé l'essència de la seva biografia i de les seves idees.

    ResponElimina

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.