Austeritat sí, rebaixes no

PUNTA DE BRAU

La paraula austeritat la podem llegir sovint en els diferents mitjans de comunicació. Cadascú de nosaltres n’hem pogut treure una opinió des del raonament social quotidià que ens ha tocat viure. Personalment crec que el fet d’haver estirat més el braç que la màniga no ha estat bo. Així doncs, sembla que una austeritat raonable és bona per tal que puguem sortir d’aquest fangar en el qual no hem pas caigut nosaltres sols.

Fins aquí he raonat la primera part del títol. Ara, i sempre amb caràcter democràtic, intentaré allò que en primera persona fa uns quants dies he viscut: explicar per què dic “Rebaixes no”.

Som ja al març i he esperat aquests tres mesos per recordar que en arribar al gener gairebé tots sabem que les diferents firmes comercials col·lapsen televisions, ràdios, premsa escrita i el món digital per tal d’oferir-nos els millors preus. Enguany, coincidint amb aquest mes blanc, una gent que no ens estima gaire va voler oferir-nos un altre tipus de rebaixes. Quines? Estalviar-nos l’euro per recepta. Aquest fet, a tots els que vivim a Catalunya ens ha fet un xic més pobres. Sí, sí, més pobres: perquè això obliga el nostre Govern català a retallar unes prestacions que impliquen la sanitat, l’educació i en general a tot el teixit del benestar.

—Josep, ja saps que ens han tret l’euro per recepta. Quina sort, eh?
—Bé, sort, sort, jo crec que no gaire. Això ens fa més pobres a tots. El que ens haurien hagut de rebaixar hauria d’haver estat l’altre impost.
—Quin?
—Doncs el copagament, aquest sí que ens discrimina!

M’entristeix que no ens vam posar coincidents. Respectuosament: amb austeritat sí, rebaixes no!

Josep Gudayol i Puig