Davant el context polític que estem vivint en els
darrers mesos, on les fortes tensions entre Catalunya i el govern de l’Estat
Espanyol s’han anat incrementant, així com la violència dialèctica del grup de
mitjans de comunicació afins al govern, el passat 3 de desembre de 2012, el
Ministeri de Cultura i Ensenyament donava a conèixer un projecte de llei, el
qual es presentava com una reforma en la Llei d’Educació (la novena en trenta
anys), el què estava amagant era un atac frontal, una bufetada, un pas més cap
a l’intent d’aniquilació de la llengua catalana, per part d’un govern escollit
democràticament, però amb tics del franquisme més miserable.
Aquest projecte de llei és un atac, en tota regla cap
a la nostra llengua. Un atac que vol que el català deixi de ser una assignatura
troncal (són aquelles assignatures que s’han de fer de manera obligatòria), per
passar a ser una assignatura optativa (són aquelles assignatures que l’alumne
escull si fer-les o no fer-les), és a dir, el català podria no ser cursat per
cap alumne al llarg de la seva vida acadèmica. Això suposaria que el català
patís per la seva supervivència.
El sistema d’immersió lingüística ha suposat al llarg
d’aquests darrers trenta anys, el pal de paller per a la cohesió social i la
integritat en la nostra terra. Aquest sistema ha permès que milers i milions de
persones s’escolaritzessin en les dues llengües que conviuen, pacíficament, a
Catalunya. Aquest model ha estat un model d’èxit, sense fractures.
Com molt be va dir el periodista Antoni Bassas,
qualsevol que no negui la realitat de Catalunya sap que l'únic problema real és
al revés: com garantir el coneixement i l'ús del català de tothom que viu a
Catalunya, sobretot ara, quan per a centenars de milers d'immigrants la llengua
de la família és l'amazig, l'àrab, l'urdú o l'espanyol d’Amèrica del Sud?
Aquest és el problema i per això la immersió és imprescindible.
Nosaltres no volem un poble segregat, nosaltres volem
un poble unit i que la riquesa de l’aprenentatge de les llengües sigui un ús
comú en tota la societat catalana. Per aquest motiu necessitem que el català
continuï sent la llengua vehicular en tot l’ensenyament, en l’infantil, el
primari, el secundari i l’universitari. És per aquest motiu que volem donar el
nostre total suport al col·lectiu Som Escola i als altres col·lectius de
professionals: mestres, educadors, professors, doctors... que treballen
diàriament per intentar que la nostra llengua i els nostres joves evolucionin
dia rere dia. A ells, que són part important en tot el desenvolupament
lingüístic del nostre país, els hi donem recolzament.
Davant aquests fets l’única resposta possible al
projecte de llei del ministre Wert és la desobediència civil i el front comú
per part de tots els estaments de la societat, el qual ha de fer notar la seva
disconformitat, sempre des de posicions pacífiques, però mostrant la seva
contundència en les seves accions.
Des del Grup Municipal d’ERC ens posem a disposició de
qualsevol col·lectiu local, comarcal o nacional, per ser part d’aquest front comú
davant d’aquestes ingerències per part del govern espanyol.
L’escola en català, ara i sempre.
Grup Municipal d’ERC-Balsareny
Balsareny,
5 de desembre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.