PUNTA DE BRAU
Estem a punt de cloure un altre any. Fer tot un resum del
calendari mensual del Sarment seria llarg. Sí que, dins d’aquesta
secció, em plau recordar uns darrers esdeveniments els quals amb goig i
reflexió personal intentaré transcriure-us.
Balsareny va culminar els actes commemoratius dels 50 anys
del Concili Vaticà segon i dels 40 anys de les causes d’en Pere Casaldàliga Pla
a la selva del Mato Grosso al Brasil. Aquestes causes em donaren l’oportunitat
de poder conèixer en Jaume Reixac (capellà i escriptor que segueixo a les
columnes que escriu a El Punt Avui), el qual va ser present a les xerrades
del Forum, i coincident com sóc amb les seves reflexions, vull dir-li: gràcies!
El títol, una vegada més, me l’ha suggerit en Martí
Gironell a partir de la seva columna «Són faves comptades» que, a l’esmentat
diari el dimecres 17 d’octubre de 2012 —dia de tardor—, va titular «El temps i
l’espera». Davant la incertesa —quan escrivia aquestes línies encara no s’havien
celebrat les actuals eleccions al Parlament— del gir que haurà de prendre el
nostre país, transcric uns paràgrafs de la columna esmentada. Doble satisfacció,
amic lector, ja que giren sobre els raonaments del nostre Pere de Balsareny.
«Som soldats derrotats d’una causa invencible. Són
paraules del bisbe Pere Casaldàliga. Em limito a reproduir-les per compartir-les amb aquells que no les
conegueu. Les causes són els drets humans i els soldats som nosaltres. Unes altres
paraules d’en Casaldàliga, aquestes en vers, que tenen una lectura en clau
catalana pel temps que vivim:
Es tarde,
pero es todo el tiempoque tenemos a mano
para hacer futuro.
Es tarde
pero somos nosotrosesta hora tardía.
Es tarde,
pero es madrugada
si insistimos un poco.
Sí, doncs, cal insistir!»
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.