dimecres, 15 de febrer de 2012

Sònia Sotos, retorn als grallers

ENTREVISTA



“Fa uns vint anys, quan jo en tenia 15, que ja formava part del grup de grallers de la colla dels Geganters de Balsareny. Corrien uns nous aires i de mica en mica vaig anar deixant de participar en les sortides que el grup feia. Recordo quan, acompanyada dels meus pares i del meu germà petit, vivíem cultura i tradició amb les colles geganteres que ens trobàvem d’altres pobles i comarques”.

Sònia Sotos i Martín va néixer a Balsareny el 14 de maig de 1976, i compta amb els estudis de Tècnica en Química de Laboratori, cursats a l’Escola Diocesana de Navàs. Com a esport preferit es decanta per l’hípica. Ha viatjat a diversos països i ciutats com Kyoto, Amsterdam, Noruega o Lausana, i en el temps de lleure li encanta anar al cinema.

—Recentment hem pogut conèixer la teva gran aportació al poble com a cap dels grallers del grup de grallers i tambors de la nova entitat balsarenyenca “Els K + sonen”. Explica’ns, com ha anat tot això?

—Durant aquests darrers anys la meva vida ha estat plenament dedicada a la meva família i a les obligacions professionals. Però he sentit la necessitat de donar a conèixer el meu món juvenil al meu fill i al meu marit, i un bon dia en despertar-me vaig pensar que, havent-hi un nou grup de tambors a Balsareny, seria encertat afegir-hi un grup de gralles. I dit i fet: em vaig oferir per tocar i ensenyar a tocar la gralla a tothom qui volgués. Aprofito l’avinentesa per dir-vos que en el grup comptem amb tothom, siguin de Balsareny o d’altres pobles.

—Quant de temps porteu com a grup i quines persones en formeu part?

—Aproximadament fa tres mesos que tambors i grallers toquem junts. Fins ara, el grup consolidat el formem tres gralles, una caixa, quatre tambors i un bombo. Ara bé, puc dir-vos que tenim un gran nombre de persones que estan aprenent a tocar a ambdues modalitats. Pel que fa a les edats dels components, hi ha nens i nenes en edat infantil i també adults. Som un grup molt ben avingut, amb moltes ganes de passar-ho d’allò més bé i, alhora, fer poble i tradició.

—Com us prepareu? És a dir, assageu gaire?

—Fins ara assagem una hora a la setmana el grup de gralles tot sol; i després una altra hora conjuntament amb els tambors. En acabat, els tambors segueixen una altra hora sols, per allò que sempre n’hi ha un o un altre que ha començat fa poc.

—Teniu algun local social?

—Doncs per sort hem pogut comptar amb mossèn Joan i mossèn Xavier, que ens deixen assajar als locals parroquials. Els volem agrair la gran paciència que tenen amb nosaltres, en haver de suportar el so tan estrident de gralles i tambors; perquè, com sabeu, el local és al costat de la rectoria.

—Quins coneixements musicals calen per tocar la gralla?

—Bé, no és necessari tenir cap nivell alt de música, ja que la mecànica de l’assaig és que passem les notes apuntades i en contra no fem servir cap partitura.

—Voleu afegir algun comentari?

—Crec que aquest apartat ha d’ésser dedicat, i el dedico, a tota la gent que durant aquest anys han estat capaços de dedicar molt temps a fer sobreviure el grup de Gegants. Gràcies al seu esforç de continuïtat, avui hem pogut fer aquesta nova colla.

Josep Gudayol i Puig, febrer 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.