dimecres, 8 de febrer de 2012

Necrològiques

OPINIÓ

Recentment han mort a Balsareny algunes de les persones que m’havien ajudat, fa molts anys, en recerques sobre toponímia i història de Balsareny, i voldria dedicar-los, a l’hora del seu traspàs, un record d’agraïment.

Lluís Marquès Domènech (79 anys), conegut com el Lluís Secretariva fer durant molts anys una tasca important, tant a l’Ajuntament com en diferents entitats del poble, de les quals va ser membre i, en alguns casos, cofundador: la Unió Esportiva Balsareny, la Festa dels Traginers, el Club Natació Balsareny, el Club d'Escacs Balsareny, el Bàsquet Balsareny, el club ciclista Balsareny, l'associació Amics del castell de Balsareny... En els darrers anys havia estat membre del patronat de la fundació del Casal Verge de Montserrat. Tot i que havia nascut a Vilanova de Prades i de jove havia viscut a Calafell i a Vilaverd, i estudiat a Tarragona —on va jugar a futbol amb el Nàstic—, va venir a viure a Balsareny quan el seu pare va obtenir la plaça de secretari de l’Ajuntament, i es va convertir en un balsarenyenc apassionat de la història i del patrimoni artístic i cultural del poble. El recordo especialment quan, l’any 1970, es va constituir la primera comissió popular de la Festa dels Traginers, amb motiu d’haver estat declarada festa d’interès turístic nacional a nivell estatal. Allà es va aplegar molta gent amb ganes de fer coses per la festa i pel poble, i ell va contribuir de forma molt notable a posar ordre i organització a la primera estructura de la comissió com a activitat de tot el poble. Després, en els primers moments de la transició democràtica, va ser una de les veus assenyades que van intentar reconduir l’organització de la comissió en termes d’eficiència per damunt de les diferents ideologies. Va ser sempre una persona de seny, que aportava saviesa, prudència i mètode a les activitats en què participava.



Josep M. Comellas Cardona (88 anys), de cal Cotillaire, va dedicar molts anys col·laborant amb activitats parroquials, sempre amb la seva bonhomia i voluntat de cooperació desinteressada.

Francesc Vilaseca Morral (95 anys), el Quico de la Fassina, igual que la seva germana Paulina, tenia un gran coneixement de la història del poble i el compartia amb les persones que estaven interessades a aprendre-la o a aprofundir-hi.



També en aquest hivern fred ens han deixat, entre altres, el més que centenari Antonio Amo Sánchez, que va morir als 104 anys; la quasi centenària Teresa Valero Tregón (99 anys, vídua del Ramon Vila de la Cooperativa); Rogelio Lasheras López (82 anys), Francesc Soler Cesari (83 anys), Roser Vilanova Estrada (98 anys), Pere Bessa Cubinsà (78 anys), Rosa Puig Puig (82 anys), Basilio Arjona Jurado (93 anys) i Laura Cunill Tantiñà (81 anys). Tots, en algun moment, m’havien ajudat amablement a aplegar dades sobre qüestions puntuals de la història o la vida del poble, de la mina, de les colònies i de les fàbriques... A tots, un emotiu record.
En tancar l’edició d’aquest número, ens sobta la mort de Blai Sensada Massanés (77 anys). Qui de jove va ser membre molt actiu de l’Esbart Dansaire, més endavant es va implicar de forma totalment desinteressada en la gestió de la Fundació Casal Verge de Montserrat; i professionalment va crear i dirigir la Gestoria Sensada. Persona afable i bonhomiosa, bon amic de tothom, sempre va col·laborar de manera altruista amb les entitats locals. Personalment el recordo també exercint els càrrecs de conseller de Caixa Manresa en representació dels impositors i secretari del consell d’administració de l’entitat d’estalvis, funcions —no remunerades— que va exercir durant anys, aportant als òrgans de govern de la institució financera els seus coneixements professionals, amb seny, bon criteri i voluntat de servei a les finalitats socials de la caixa.


M'adono que amb el pas del temps moltes altres persones que havien col·laborat en aquestes recerques han anat morint, i que no pas sempre els he dedicat públicament una memòria agraïda; una mica massa tard, em sap greu. Semblantment, al Sarment som conscients que no podem dedicar notes necrològiques a tots els balsarenyencs que ens deixen, i és ben veritat que quan deixem constància d’una defunció, perquè considerem la persona difunta havia deixat alguna empremta notable en la història del poble, potser som una mica injustos envers altres persones que ens havien deixat abans i de qui no havíem parlat en el seu moment. En un poble petit com el nostre, gairebé tothom ha participat, en més o menys mesura, en entitats culturals i esportives, i molts han tingut una presència pública en el món del comerç, en l’exercici  professional o en la gestió pública o administrativa. En el cas del Sarment, això és aplicable també a determinades activitats culturals o esportives: algunes tenen molt ressò a les nostres pàgines, i d’altres en tenen menys, i la causa no és altra que la nostra pròpia limitació en la cobertura i en el coneixement de les coses que passen. Per això, al Sarment estem sempre oberts a rebre i publicar escrits dels nostres lectors, que ens ajudin a pal·liar en certa mesura els oblits o les omissions en què puguem incórrer.

R. Carreté

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.