dissabte, 18 de febrer de 2012

Fent la viu-viu

EDITORIAL

Tots els febrers són freds, però aquest any el final de gener i les primeres setmanes de febrer ens han portat alguna nevada —de poca durada, res a veure amb el març de fa dos anys— i un fred molt intens, que ha estat qualificat, exageradament, de siberià.

Per sort, ni el fred ni la crisi no han impedit que la Festa dels Traginers sortís als carrers, com cada any, amb una lluïda desfilada. I seguidament, tocava preparar el Carnestoltes! Són les rutines de cada any, que ens mantenen atrafegats i il·lusionats. No és poc, vista l’atonia col·lectiva del país i de l’estat, conseqüència de la crítica situació de l’economia, que cada vegada es pateix més directament, i d’una desafecció generalitzada envers un entorn polític que els mateixos polítics —no pas tots, però tampoc pocs— i moltes institucions han contribuït a estendre i fer arrelar.

A Balsareny, en l’àmbit de la ciutadania, també creiem detectar-hi apatia, desgana, indiferència... Sí que hem sortit al carrer guarnits de traginers o disfressats de pirates o de toreros, i sí que esperem la Festa Major, per veure ballar els gegants, el ball de la faixa i els bastoners, i portar els nens al cavallets i anar a ballar al Sindicat... Sí que aprofitem qualsevol pretext per exterioritzar que existim; però a nivell de col·lectivitat sembla que estem hibernats. L’Ajuntament al capdavant: diríem que es limiten a gestionar de forma rutinària el pressupost fins allà on es pugui estirar. Sense projectes clars de futur, sense objectius que il·lusionin la gent (i si en tenen algun, potser no l’han sabut comunicar), la gestió municipal es limita a anar fent la viu-viu i qui dia passa, any empeny. I l’oposició, potser conscient que volen baixes per a tothom, tampoc no sembla apuntar gaire enlaire en la seva obligada funció de control i alternativa (i si ho fan, potser no ens ho han explicat prou). I els ciutadans, anar passant també, resignats i escèptics, deixant fer i deixant-nos fer, qui sap si rondinant en veu baixa però sense gosar alçar la veu, no fos cas. I tampoc des del Sarment no ens distingim gaire per fer un seguiment prou crític i prou sistemàtic de la cosa pública, per bé que val a dir que aquesta no és pas la nostra raó d’ésser. Nosaltres, doncs, seguint també la tònica general, anem fent, anem passant, donant testimoni de la petita activitat cultural al nostre poble, com hem fet al llarg de trenta-sis anys, i tal dia en farà trenta-set.

En fi, felicitats i gràcies a tothom qui ha contribuït a fer lluir els Traginers i el Carnestoltes, i a tothom qui des de les entitats culturals, socials, cíviques o esportives ajuda a fer bullir l’olla de la societat civil. Sort en tenim, d’aquesta olla, potser l’única que ens queda per recordar-nos que continuem vius com a poble.

CCB

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.