divendres, 1 de novembre del 2013

Una sentència pot fer aturar Iberpotash
















Una sentència del TSJC pot fer aturar l'activitat d'Iberpotash

Una sentència del TSJC de 15 d’octubre de 2013 ha declarat nul·la la resolució del 29 d'abril del 2008 del conseller de Medi Ambient i Habitatge, per la qual s'atorgava autorització ambiental a l'empresa Iberpotash per a l'activitat d'extracció i tractament de recursos minerals a la mina de Sallent i Balsareny, amb la qual la companyia, filial del grup israelià CLH, podia continuar acumulant els residus salins al runam del Cogulló. El veredicte aprofundeix en un altre d’anterior, arran d'un contenciós presentat per l'advocat i veí de Sallent, Sebastià Estradé. Aquella sentència obligava el Departament de Territori a exigir a l’empresa un nou pla de restauració del runam salí del Cogulló i que ampliés la fiança —de poc més de mig milió d’euros— per assegurar els possibles incompliments de l’empresa, en considerar-la massa baixa. Arran d’això, el Govern català ja va augmentar aquesta garantia fins a sis milions d’euros.

Ara, en canvi, la sentència va més enllà i anul·la totalment la resolució que permetia l’activitat en base a l’incompliment del planejament urbanístic i la inexistència d’una declaració d’impacte ambiental. La sentència constata que allò que causa més impacte sobre el medi és el dipòsit de residus salins del Cogulló, “única opció viable, econòmicament i tècnicament” per a la companyia; i remarca que tan sols s’han contemplat mesures per recollir les aigües contaminades pels residus salins i l’acabament de la deposició de sal a partir del 2035. 

La sentència del TSJC implicaria, doncs, el cessament de les activitats extractives de la mina, que hgauria d'aturar la seva producció de forma immediata, sense esperar al trasllat planificat i ordenat de l'activitat productiva a la mina de Súria, que ja tenia previst per a finals de 2014 o començaments de 2015. 

La sentència respon a un recurs presentat per l'Associació de Veïns del Barri de la Rampinya de Sallent, que assenyalaven que l’autorització no incloïa un pla de restauració i que el runam ocupava un espai més gran que l’àrea autoritzada per l’Ajuntament. Els representants dels veïns s'han mostrat “molt satisfets” amb la sentència, però també han volgut deixar clar que ells no anaven en contra dels llocs de treball: "No volem que tanqui l'empresa, mai ho hem pretès, el que volem és que es compleixi la llei i es treballi amb les condicions adequades [...] No tenen res a veure els llocs de treball amb el respecte al medi ambient". Dies després, l’associació anunciava que “no demanaran l’execució de la sentència”.


La reacció de la Generalitat

El govern de la Generalitat ha encarregat als seus serveis jurídics l'anàlisi de la sentència dictada pel TSJC, en el sentit d'anul·lar l'autorització ambiental a Iberpotash per treballar al runam salí del Cogulló, per determinar si correspon presentar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. Dies després, ja ha anunciat que ho farà.

El govern ha dit també que farà que s'estableixin les actuacions necessàries per dotar les activitats mineres d'Iberpotash a Balsareny i Sallent de les autoritzacions ambientals que corresponguin conforme a la normativa vigent.

Així mateix ha anunciat que continuarà treballant amb l'empresa i els ajuntaments implicats en la definició, l'aprovació i l'aplicació del pla que ha de permetre el previst cessament ordenat de les extraccions de potassa a Sallent, l'eliminació en primera instància del runam de la Botjosa amb la reconversió de la zona en sòl industrial i la restauració del runam del Cogulló mitjançant la valorització material d'aquests subproductes miners.

En qualsevol cas, el Govern de la Generalitat es compromet a vetllar perquè les activitats mineres es desenvolupin d'acord amb la legislació aplicable i es puguin realitzar les inversions anunciades per l'empresa per a la revitalització econòmica de la comarca, que ha de comportar també la progressiva restauració ambiental del territori.



La reacció d'Iberpotash i de l'empresariat

Els serveis jurídics de l'empresa van dir que estudiarien la possibilitat de presentar un recurs de cassació davant del Tribunal, tal com van fer en l'anterior sentència de Sebastià Estradé. L’empresa ha dit que estan treballant "de forma intensa" amb totes les administracions: Generalitat, ajuntaments i Consell Comarcal, en una comissió que es va crear a principis del 2013, que ha de fixar un full de ruta que "permeti la gestió consensuada i dins del marc legislatiu vigent" del dipòsit de residus del Cogulló.

El fet és que Iberpotash té previst deixar d'explotar les mines de Sallent a finals de 2014 i concentrar la seva activitat a Súria, dins del pla Phoenix. Tanmateix, les obres del pou de les Cabanasses sembla que van més lentes del que es preveia i també han tingut entrebancs jurídics. En tot cas, si ara s’hagués d’aturar la producció de Sallent, l’empresa no podria recol·locar automàticament els treballadors a Súria i es generaria un enorme problema laboral, econòmic i humà.

Per altra banda, el 30 d’octubre es va constituir una plataforma de suport a la mineria del Bages, una "activitat econòmica cabdal per al progrés i el futur econòmic de la comarca". La plataforma, que integra representants de l’empresariat bagenc, de l’àmbit universitari, dels sindicats i de treballadors de les mines, va destacar el cansament "de tants anys de campanya de desprestigi contra la mineria", demanant el compromís dels partits polítics perquè "no sigui utilitzada com a moneda de canvi per a l'obtenció de vots". Els reunits van aprovar un document que defensa i reivindica els projectes empresarials que generen riquesa al territori; el paper clau de la comarca en la mineria; el subsòl del Bages com una de les reserves de potassa més importants d'Europa; l'activitat minera com un element social i cultural, i la seva capacitat per "desencallar i fer possibles velles aspiracions del territori", amb referència, per exemple, a la signatura del conveni amb Ferrocarrils de la Generalitat per la connexió del Bages amb el futur corredor Mediterrani a través de la tercera via ferroviària entre Manresa i Martorell. Però no feien cap esment concret a qüestions mediambientals.


La reacció dels sindicats i dels partits

El posicionament del comitè d'empresa d'Iberpotash es va traduir el dia 2 de novembre en una manifestació convocada per quatre sindicats (CCOO, UGT, USOC i CGT) amb el lema "Llocs de treball, sí, medi ambient, també". El comitè reclama un acord extrajudicial que eviti el tancament de la mina; es mostra d’acord que l’activitat minera s’ha de dur a terme de forma sostenible i respectant el medi ambient, i lamenta els problemes que troba l’empresa per poder desenvolupar els seus projectes, que generen llocs de treball.

El Secretari General de CCOO a la Catalunya Central, Lluís-Vidal Sixto va remarcar que el problema no afectava tan sols els treballadors de les mines, sinó tota la xarxa de petites empreses proveïdores d'Iberpotash, i els seus treballadors. És per això que Sixto va insistir en la necessitat de "buscar solucions per a la no paralització de l'activitat a Sallent", sense però descuidar "la part ambiental" ja que, en cas contrari, seria "també nefast per als llocs de treball en el futur".

A Balsareny, Sallent i Súria s’han distribuït unes octavetes anònimes que implícitament semblem acusar ERC i les CUP, dos partits preocupats pel medi ambient, insinuant que “volen tancar la mina”, i cridant a impedir-ho “entre tots”. ERC s’ha posicionat clarament en favor de mantenir l’activitat minera, que considera molt important per a la comarca, i per tant demana que es trobi una solució equilibrada al problema, respectant sempre la legalitat.
  

L'estat dels runams salins

Precisament ERC Bages havia organitzat el dia 26 d’octubre una matinal de treball per tal de conèixer a fons la problemàtica dels runams salins. Hi van assistir el diputat Marc Sanglas, portaveu d'ERC a la Comissió de Territori i Sostenibilitat, el diputat comarcal Dionís Guiteras i Mirella Cortès, portaveu del grup municipal d’ERC a Sallent, entre altres.

La sessió va començar amb la pujada al cim del Cogulló on, davant de l’escombrera es va comentar l’impacte mediambiental dels runams salins al territori. Seguidament es va visitar el torrent de Soldevila per contemplar els estralls que ocasiona la sal en els aqüífers.

En aquest moment, dels tres runams, el de Vilafruns s’ha impermeabilitzat (tenim per tant uns residus embolcallats); el de la Botjosa es vol treure, i una primera intenció era traslladar-lo tocant al runam del Cogulló, cosa que comportaria carregar-se una important massa forestal de la zona; i el del Cogulló, el més alt, s’ha anat ampliant sense massa control, amb una construcció del “perímetre diametral “ que no fa la funció que ha de fer i per tant deixa que l’aigua salada s’escampi per tot el terreny.

Per altra banda, el col·lector de Sallent a Abrera és ple de fuites que ocasionen problemes ambientals importants (a la Corbatera molts anys; índex molt elevat de sal a l’aigua del riu al seu pas per Sant Vicenç de Castellet...), a més d’un elevat cost econòmic.

La jornada va continuar a la sala polivalent El Centru de Cabrianes, amb una taula rodona on es va exposar el cost econòmic que ha suposat i suposa per a l’Administració el manteniment de l’activitat minera, les fuites del col·lector de salmorres i els costos mediambientals que suporta el territori. També es va explicar l’historial de les últimes sentències que ha efectuat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya relacionades amb la fiança que ha de dipositar l'empresa Iberpotash per a la restauració dels runams salins, l’anul·lació del POUM de Sallent i l’anul·lació de l’autorització ambiental en favor de la societat Iberpotash SA, les quals han sortit a la premsa aquestes últimes setmanes.

A la jornada també hi van participar les plataformes Montsalat i Prou Sal que van explicar la seva trajectòria en la defensa del medi ambient i contra la salinització de les aigües.

En les conclusions, es va deixar clar que és important que Iberpotash tingui continuïtat a la nostra comarca, alhora que cal continuar treballant per tal que l'empresa compleixi les normatives mediambientals, de la mateixa manera que s'exigeix a qualsevol altra empresa.

Sarment

[Informació basada en articles de la premsa: Naciodigital.cat, Manresainfo.cat, Regió7, Ara, El Punt Avui i El País; la dels runams és sobre fonts d’ERC]

dimarts, 22 d’octubre del 2013

'Els Marus' teatralitzen el Castell


‘Els Marus’ teatralitzen el Castell

El passat dia 6 d’octubre el grup de teatre Els Marus de Balsareny, formant part de l’associació dels Amics del Castell de Balsareny, van iniciar la nova temporada de visites teatralitzades al castell.



La visita, basada en textos de Ramon Carreté i Santi Fornell, recreen tres de les quatre llegendes que fan referència al poble i al castell de Balsareny i que han estat recopilades durant anys. La visita, de prop d’una hora de durada, pretén introduir al visitant en la quotidianitat de la vida al castell durant els segles XIV i XV, sempre ben il·lustrats amb la saviesa i bona companyia del guia Salvador Portabella.


En el seu primer dia de representació el grup va gaudir de la bona crítica del públic assistent, i les reserves per properes visites auguren un nou espectacle al poble de Balsareny i pretén acollir visitants d’arreu del principat. Tanmateix, han sorgit altres propostes innovadores dins del grup que, amb la tenacitat i qualitat que els caracteritzen, ben segur que portaran a bon terme. 

Precisament, per als dies 31 d’octubre i 1, 2 i 3 de novembre, preparen un espectacle especial de Halloween amb molts ensurts i sorpreses, una mica de por i, sobretot, molt bon humor.


Els Marus agafen el relleu del grup Qüestió de 4, que, amb Climent Ribera, al llarg dels últims tres anys havia tingut cura d’escenificar les visites al Castell, i que ara emprenen noves activitats donant vida a les visites teatralitzades al carrer del Balç de Manresa, entre altres projectes de futur.

Sarment

Fotos: S. Fornell

dimecres, 16 d’octubre del 2013

Sense alarmismes: seguiment i informació


Sense alarmismes: seguiment i informació

Els recents moviments sísmics continuats que s’han produït a les Terres de l’Ebre i costa de Castelló, i que han arribat al grau 4,1 de l’escala Richter, han sembrat lògicament l’alarma entre els ciutadans d’allà. El Govern central va fer deturar l’activitat del magatzem de gas submarí Castor “fins que la seguretat no estigui totalment garantida pels informes tècnics pertinents”, ja que sembla clar que hi ha una relació causa-efecte entre els sismes i la injecció de gas a les cavitats submarines, prop de la falla d’Amposta. Tanmateix, després d’aturar les injeccions de gas, l’activitat sísmica va continuar, bé que a nivells més baixos, sempre de nit i matinada, enmig de la basarda de la gent, i el Pla Sismicat es va mantenir en fase d’alerta. El president de l’empresa Escal UGS, del grup ACS, responsable de Castor, va voler treure importància als moviments tel·lúrics, dient que eren “naturals”, ja que tota la zona té una certa activitat sísmica, però no va pas gosar negar que l’activitat del magatzem de gas els “podia haver accelerat”.

És evident que aquest fet ha generat preocupació a Balsareny per la similitud amb el projecte que impulsa l'empresa Gas Natural Fenosa d'instal·lar uns dipòsits de gas en cavitats subterrànies al nostre terme municipal. No hem de ser alarmistes, però cal exigir a les autoritats que vigilin. La gent del carrer no tenim coneixements tècnics suficients per calibrar les afinitats i diferències entre ambdós projectes; però les autoritats i els partits polítics sí que tenen mitjans: per això cal que hi estiguin molt al damunt. Perquè un terratrèmol, un tsunami, una inundació, un esllavissament de terres... són fenòmens naturals, accidents inevitables per imprevisibles; però si aquests fenòmens estan provocats o propiciats per una activitat humana (una perforació, un túnel, una edificació en zona perillosa...), aleshores només podem parlar d’irresponsabilitat —si no de delicte—: per part de qui ho ha fet, i també de qui ho ha autoritzat.

L’Ajuntament de Balsareny ha explicat que, des que va concedir al projecte el certificat de compatibilitat amb l’ordenament urbanístic local, no n’han tingut cap més notícia. Els plans que es van presentar a Balsareny fa més d’un any preveien que durant el 2014 es completarien els tràmits administratius, i de moment no se’n sap res. Mentre dura el procés administratiu, se suposa que l’empresa està preparant la declaració d'impacte ambiental que s’ha d’enviar al ministeri d'Indústria, i que inclou un mapa precís del subsòl. Quan el govern espanyol la rebi, l'enviarà als tècnics —l'Institut Geològic Nacional, entre altres— perquè donin el vistiplau a fi de concedir després el permís d'explotació.

El projecte Bages és diferent del Castor, sí, però des del punt de vista del més llec ja s’intueix que potser no tant. La primera diferència és que les cavitats de la costa mediterrània són uns 20 km a dintre el mar, i a 1.700 metres de profunditat sota el sòl marí; mentre que les de Balsareny tindrien una profunditat menor, uns 900 metres i, per tant, la pressió amb la qual s’haurà d’injectar el gas seria també diferent.. La geologia del sòl marí del golf de València —roca carbonatada compacta— no té res a veure amb la de Balsareny. Al món hi ha 90 magatzems de gas com el que es vol construir aquí, i —diuen— en cap s'hi han detectat problemes de sismicitat. Ara bé, si prop de Castor hi ha la falla d’Amposta, també per Balsareny hi passa el sinclinal de Súria. El dia de la presentació del projecte a Balsareny, el representant de Gas Natural va tranquil·litzar la gent dient que els dipòsits estaran a 2 km de la falla i a molta més profunditat. Però ara se’ns ha aixecat l’orella i és lícit que dubtem.

El projecte de Gas Natural Fenosa preveu, lògicament, seguir tots els requisits de seguretat i mediambientals legalment establerts —no caldria sinó—. Però el ciutadà es pot preguntar: ¿és que el projecte Castor no els complia també? Si no els complia, ¿qui va donar llum verd al projecte i per què? I si els complia, ¿no s’ha demostrat ara que els requisits eren insuficients? Ara s’ha sabut que el ministeri d’Indústria havia demanat a Castor “tots els informes de seguretat que marcava la legislació vigent”, però resulta que la normativa no exigia ni exigeix informes sísmics. Vaja.

En resum: sense cap mena d’alarmisme prematur, cal que algú vetlli per la seguretat del projecte Bages, quan l’empresa de gas mogui fitxa i presenti els papers a Madrid. I aquest algú ha de ser, d’entrada, l’Ajuntament. No n’hi ha prou, de dir “no en tenim notícies” i quedar-se tan amples; si l’empresa no dóna informació, se li ha d’exigir, i fer-la pública per a la tranquil·litat de tothom. Paral·lelament, són els partits polítics, començant pels que tenen representació municipal, els que han de fer servir el potencial dels seus aparells per contactar amb experts geòlegs i mediambientals perquè ajudin a fer les preguntes pertinents. ERC i ICV ja han fet algun comunicat al respecte: caldrà que hi perseverin. El Consell Comarcal del Bages també ha demanat que s'exigeixin més garanties. Però sobretot és responsabilitat del Govern català: el que ja es va oposar a ubicar la planta Castor al Principat, i per això se’n van anar al País Valencià. Tot i que les autoritzacions governamentals depenguin dels ministeris estatals d’Indústria i Medi Ambient, la Generalitat hi té també molt a dir, com ja ha començat a fer el Consell Comarcal del Bages. L’experiència d’Alcanar ha de servir perquè quan arribin els papers les autoritats filin ben prim per garantir que, si el projecte tira endavant, després no ens tremoli la terra i tothom se’n renti les mans dient que “ja complíem tots els requisits legals, que no incloïen l’informe sísmic”.

CCB 


Zona on es preveu ubicar els dipòsits de gas a Balsareny

diumenge, 13 d’octubre del 2013

L'estelada, abatuda


Uns desconeguts destrossen l'estelada del fortí de Balsareny

El pal ha aparegut aquest diumenge desmuntat i a terra, i la bandera estripada

El dia 13 d’octubre l'estelada que onejava al fortí del Serrat del Maurici de Balsareny ha aparegut trinxada, i el pal que l’aguantava, arrencat i llençat a terra. Es desconeixen els autors de la bretolada, que no han deixat cap indicació de l’autoria ni han reivindicat l’acte vandàlic. Els desconeguts han desmuntat la base del pal i han estripat l'estelada, deixant-la estesa a terra. El fet ha estat denunciat avui a través de twitter per la secció local d'ERC de Balsareny.
Foto: ERC Balsareny

Nota d'ERC - Balsareny

No tenim paraules per expressar la tristesa i la impotència que hem sentit quan aquest matí ens hem llevat i no hem vist ni l'estelada onejant ni el pal...

I en pujar-hi a la tarda ens hem trobat el pal a terra amb l'estelada del fortí del Serrat del Maurici destrossada, i no pas pel vent, sinó per un acte de vandalisme que denunciem amb tota la nostra força.

Fets així, del tot lamentables, ens donen encara més força per seguir amb la fita que ens hem proposat i que ens ha de portar cap a la INDEPENDÈNCIA del nostra país. Seguirem malgrat aquest i altres entrebancs, perquè des de fa temps ja no hi ha marxa enrere.

Expliqueu a la gent que en el procés que ha començat tothom hi té cabuda, tothom menys aquells que no respecten els símbols de llibertat i de democràcia.

Cosirem l'estelada, refarem el pal i si cal tornarem a fer una festa per tornar a veure la bandera allà on ha de ser.

Ara més que mai: Visca Catalunya Lliure!

Balsareny, 13 d'octubre de 2013

ERC Balsareny

dissabte, 12 d’octubre del 2013

Verterans U. D. Balsareny



Veterans U. D. Balsareny

Els veterans de la U.D.B. juguen en el grup C de la Lliga Intercomarcal. Aquest grup consta de 12 equips de la comarca i de comarques veïnes; per tant, la Lliga consta de 22 jornades

Avui, 12 d’octubre de 2013, juguen el 5è. partit d’aquesta temporada des d’un lloc alt de la classificació, ja que han aconseguit 10 dels 12 punts dels quatre partits jugats fins al dia d’avui. 

El Capità, Raül González, i setze jugadors més componen aquest equip, que la temporada passada va quedar segon classificat de la Lliga, i també segon classificat de la Copa.

E. Carreté

Meteorologia











Setembre de 2013

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           20,0
Mitjana (min.+màx.)      21,0
Mitjana de mínimes       11,9
Mitjana de màximes      30,1
Mínima                           8,6; dia 20
Màxima                         35,2; dia 3
Mínima més alta           15,9; dia 26
Màxima més baixa        24,4; dia 7

Vent (km/h)

Ventada més alta            39,2 dia 7
Velocitat mitjana               6,9
Recorregut del vent      2.784,5 km

Pressió (hPa)

Màxima            1.012,3 dia 22
Mínima                991,3 dia 29

La pluja (litres)

Dia 6                  4,2
Dia 7                39,2
Dia 10              22,1

Total                65,5

Francesc Camprubí i Jordi Soler


dijous, 10 d’octubre del 2013

De la ràdio a la televisió

DE MEMÒRIA (29)


De la ràdio a la televisió

Encara que avui sembli mentida, tenir un aparell de ràdio als anys quaranta i primers cinquanta del segle passat era un luxe que ben poques famílies es podien permetre. Primer, perquè costava de trobar-ne. A Balsareny, fins que el Fermín Solà no va instal·lar la seva botiga (Ràdio Solà) primer al Raval (carrer Verdaguer) i després al carrer Nou (Sant Domènec), s’havien d’anar a comprar a Manresa o a Barcelona. En segon lloc, perquè eren cars i els temps no eren massa propicis. Les ràdios, que així ho dèiem, fins i tot estaven gravades amb una taxa estatal. I, en canvi, tenir una ràdio era tenir una finestra oberta al món, sobretot si s’escoltava la BBC de Londres o Ràdio París en el seu programa en castellà i així s’estava informat del que passava a Espanya i al món de manera veraç. Perquè les emissores espanyoles, totes, connectaven amb Radio Nacional de España a l’hora de les notícies i donaven un únic “parte”, com deien llavors, que més que un informatiu era un reguitzell de notes de propaganda del règim. A l’altra banda de la propaganda,  aquest cop comunista, hi havia la clandestina Radio España Independiente - Estación Pirenaica, que emetia des de Bucarest (Romania).

A més a més de l’aspecte informatiu, la ràdio oferia distracció recreativa i també cultura popular. Aquí ja hi havia més diversitat d’oferta, més emissores i més programes a poder escollir, tot dintre dels límits de les normes que imposava la realitat política i l’omnipresència eclesiàstica, com sempre en aquests anys de memòria. Tanmateix, tinc la impressió que l’emissora més escoltada d’aquells temps a Catalunya i especialment a Balsareny era EAJ1 Radio Barcelona, la primera emissora que hi hagué a Espanya. I també, potser una mica menys, EAJ25 Radio Manresa; com el seu nom indica, la vint-i-cinquena emissora fundada a l’estat espanyol i en la qual va debutar i agafar prestigi una joveníssima Maria Matilde Almendros (que, per cert, havia vingut a fer teatre a Balsareny, abans de ser tan famosa). La música lleugera del moment era escoltada amb fruïció –el rock encara quedava lluny- i les ràdio-novel·les, amb avidesa, com ho són avui els serials televisius. No en recordo els títols –a mi no em deien res- però sí l’autor dels guions, que sempre era el mateix: Guillermo Sautier Casaseca. La sèrie que a mi m’agradava es deia “Diego Valor”, que era una mena de guerra de les galàxies en  baratet. I per a qui li agradava el futbol, les tardes dels diumenges s’omplien de retransmissions dels partits, de vegades amb alegries, però també amb disgustos, segons de quin equip eres.


Al voltant del món de la ràdio va sorgir un nou ofici, el de reparador d’aparells. A l’interior d’aquelles caixes força voluminoses hi havia tot un niu de fils i làmpades, bombetes de formes i de filaments complicats, que sovint es cremaven o es fonien. Al començament, els reparadors eren aficionats amb idees i manetes, però de seguida van venir els professionals, que havien estudiat el sistema radiofònic en llibres i en escoles especialitzades. Fins i tot van aparèixer els qui sabien muntar un aparell de ràdio. Hi havia moltes maneres d’aprendre’n, però a la memòria em sona molt aquesta: “Escuela de Radio Maymó”, que de més gran vaig veure que era entre el carrer de Pelai i la Ronda de la Universitat, a Barcelona. Avui ja no en queda res, d’aquell món, si no és en el dels col·leccionistes, i n’hi ha molts, que a més saben fer funcionar de nou aquelles velles i adorables andròmines de la nostra infantesa. Van aparèixer els transistors que va arraconar-les.


Va ser el mateix Fermín Solà qui, a la seva primera botiga del Raval, va començar a intentar vendre els primers televisors del poble cap a finals dels anys cinquanta del segle passat. I dic intentar perquè, si les ràdios eren cares al principi, els televisors encara ho eren més. Per tal de mostrar les excel·lències d’aquest nou invent, el Fermín feia unes sessions al seu establiment on convidava possibles compradors. Hi vaig anar amb el meu pare, durant unes vacances de Pasqua. Aquell dia de recolliment —devia ser el Dijous Sant— donaven un sermó adient a la diada. El predicador, poc avesat encara, tenia el mocador de butxaca damunt la taula de l’estudi i, de tant en tant, es mocava...

Però era una novetat interessant, la tele, tot i ser en blanc i negre  —en gris, tal com vaig sentir a dir a una nena— i només d’un sol canal, sempre al servei del règim, no cal dir-ho. El pare de Jesús Alvarez, actual redactor d’esports de TVE, capità d’aviació, era qui donava les notícies, com recordo. Cal dir res més? Temps després, no gaire, els cafès van començar a tenir televisió i fins i tot habilitaven sales annexes per fer-hi una mena de teleclub, pagant, que els diumenges a la tarda s’omplia de gom a gom. Però aquesta història ja no cal recordar-la. Ho sap tothom.


Jordi Planes 
Fotos d'Internet