dimarts, 15 de novembre del 2022

Pas de Branca i inici del curs 2022-2023

AEiG GUILLEM DE BALSARENY
 

Benvolguts i benvolgudes balsarenyenques i balsarenyencs, des de l'AEIG Guillem de Balsareny ens plau informar-vos dels actes que hem anat fent des de l'arrencada d'aquest nou curs de Cau.
 
En primer lloc, vam iniciar el curs amb el Pas de Branca, un acte molt especial dins la metodologia i pedagogia escolta, on els infants més grans de la seva unitat passen a la unitat següent. A més a més, es dona la benvinguda als nens, nenes i caps nous; però també s'acomiaden aquells que marxen. D'aquí ve el nom de Passos. Aquest acte nosaltres el fem una mica diferent dels agrupaments de la zona: no és tan protocol·lari com en alguns casos, però tampoc és del tot senzill.
 

Nosaltres fem que cada unitat nova del curs prepari una actuació conjunta dins d'un eix d'animació concret. En aquest cas, va ser una programació de la famosíssima cadena televisiva "TVCAU". Castors i Fures van preparar un telenotícies patrocinat per Casa Tarradellas; Llops i Daines van crear un programa de premsa rosa; Ràngers i Noies Guia van fer un capítol especial de ‘Crims’ ambientat als campaments d'enguany; i finalment l'equip de caps i quel·les vam preparar les pauses publicitàries i un Late Show, on vam tenir de convidats especials en Marc Gallifa, que és el nostre enllaç amb la Taula Permanent de la Demarcació de Catalunya Central, qui ens va fer entrega del fulard de demarcació, i la Laura Bonet, membre de l'entitat del casino a qui vam fer entrega d'un detall a tall d'agraïment per l'acolliment al seu local el curs passat. 

 
L'acte va concloure amb un sopar de carmanyola amb famílies i infants tots junts, on el punt culminant va ser el concurs de postres! Va ser un èxit de participació amb un total de 26 postres elaborades artesanalment per les famílies i els infants de l'agrupament, i hem de dir que tots estaven per llepar-se'n els dits.
 
En acabar el sopar, infants i caps vam anar a dormir al nou local de l'agrupament i l'endemà al matí ens vam acomiadar tot cantant una cançó versionada titulada "Benvinguts al Cau", amb la música de Benvinguts al Club del Súper3.
 
Amb aquest nou curs iniciat, volem fer un incís per agrair la confiança que les famílies dipositeu en nosaltres en cada acte que fem i com ens ho demostreu participant en tot allò que organitzem. Això ens ajuda i motiva molt a continuar endavant. Ara comencem els preparatius per les colònies de Nadal, que de segur seran un èxit i ens ho passarem molt i molt bé tots i totes juntes!
 
Text i fotos: AEiG Guillem de Balsareny




Tempo: ‘Les sirenes són calbes’

 

 
La capacitat imaginativa i creativa dels infants és més que coneguda: són capaços de crear diferents univers al seu voltant —qualitats que sovint, amb el pas dels anys, per als adults queden amagades per les preocupacions, la productivitat i l'ordre "lògic" de les coses.
 
És quan ens deixem portar per aquella infantesa interior, sovint motivada pels propis infants, que ens adonem que l’única lògica existent és aquella que ens permet crear i imaginar. Així ens ho explicà, el passat dia 6 de novembre, la companyia Deliri en una nova edició del ‘Tempo’, amb l'espectacle Les sirenes són calbes.
 
Aquesta obra d'actors i titelles, adreçada a públic familiar, ens presenta un joc entre dos personatges adults, que, potser aclaparats per un sistema en què les responsabilitats i l'ordre marquen la pauta, comencen a buscar excuses per sortir-ne i submergir-se en un viatge imaginari a la recerca de dos mitjons perduts a la rentadora.
 
I què tenen a veure dos mitjons perduts amb els cabells de les sirenes?
Aquesta pregunta és el motor i guia argumental que serveix els protagonistes per crear el seu nou sistema relacional, on és el joc qui posa les regles. Apartats de la realitat, els dos adults que s'atreveixen a jugar podran executar accions i travessar un univers poètic que en el nostre sistema de normes quotidianes no ens és possible d’experimentar.
 
Trobem en escena una rentadora capaç de convertir-se en diferents vehicles que porten els protagonistes per mar i aire i fins i tot a l'espai exterior. La seva senzillesa i la seva màgia ens recorden aquells moments en què els infants són capaços de veure més enllà dels materials, més enllà de la utilitat de les coses, i són feliços jugant amb pedres, pals o caixes de cartró.

 
Amb gran dosi d'humor, la companyia aconsegueix atrapar els espectadors, que, també àvids de llibertat i de somnis, es deixen portar per les ocurrències dels seus protagonistes, molt ben interpretats per Gerard Garcés i Úrsula Hernández.
 
Lindes Farré, creadora, dramaturga i directora de l'espectacle, amb la qual el Sarment ha tingut el plaer de parlar, ens explica l'origen d'aquest espectacle familiar, i fet en família, quan el seu fill Nil tenia tres anys i anaven plegats a un grup de criança, en el qual els pares preparaven activitats, jocs, tallers... Un dia van decidir crear espais de joc simbòlic i van fer-se amb la caixa de cartró més gran que van trobar. Van construir-hi una rentadora, i en Nil de seguida hi va trobar mil usos diferents, menys el d’andròmina per rentar la roba. Va ser mentre veia com el seu fill com la capgirava i la convertia en un submarí traient el cap per l’escotilla i la tornava a capgirar i la convertia en qualsevol altra cosa, quan va començar a germinar la llavor d’aquest espectacle.
 
Des de Sarment els donem les gràcies i l'enhorabona per haver dut a Balsareny el seu espectacle, i animem les famílies a seguir participant del Cicle d'espectacles familiars ‘Tempo’.
 
Jordi Vilanova
Fotos: Deliri

dilluns, 14 de novembre del 2022

La família, epicentre de l’educació

LA VEU DEL CAMPANAR
 
 
La família és el més valorat per tothom, segons les enquestes del CEO: allà creixem, ens sentim estimats, estimem, donem i rebem perdó, agraïment, acompanyament. Hi aprenem a conviure, a respectar, a acollir. Es tracta del primer àmbit i principal on s’educa la persona.

Però aquesta valoració, que fem gairebé tots, no es trasllada a la valoració que es percep en l’àmbit social i polític. Si fos així, es promouria i protegiria la família com a primera educadora; això és el que més demana la ciutadania  segons el CEO.

Malauradament, a l’esfera pública els missatges van força en contra de la família, les virtuts domèstiques i el rol educatiu dels pares i mares.

Què ens passa que, essent personalment conscients del gran valor de la família, acceptem impàvids les temptatives de menystenir-la i, fins i tot destruir-la?
Sabem que tot educa: família, escola, mitjans, esplais, carrer (avui xarxes socials, que acceleren i distorsionen). La bona educació ha esdevingut sempre la clau de volta d’una societat sana, que ha de promoure i valorar la dignitat de la persona i de la família i els seus drets i deures.

Després de la Segona Guerra Mundial, la humanitat va optar per declarar el que tots entenem com a natural, que s’havia oblidat, la Declaració Universal dels Drets Humans, que diu: “la família és l’element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l’Estat”.

Sobre l’educació diu que “tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals”. I també, de la família, que “el pare i la mare tenen dret preferent d’escollir la mena d’educació que serà donada als seus fills”.

No és trivial aquesta darrera declaració. Perquè és la família la dipositària del dret i del deure d’educar, primerament i principalment.

És una evidència que en una concepció antropològica cristiana aquest assumpte és molt important i per això la doctrina social de l’Església diu a la humanitat que la família és un bé personal i social, i defineix el bé comú com “el conjunt d’aquelles condicions de la vida social que permeten als grups i a cadascun dels seus membres assolir més plenament i fàcil la seva pròpia perfecció”.

Per això és tan important la bona educació en la família i que la família pugui confiar l’educació dels seus fills a aquells que ens orientin a tots cap aquest assoliment.
 
Josep Manuel Prats
 

Festa de la Puríssima: 8 de desembre (dijous)
A l’Eucaristia de les 12 h. a l’església parroquial ens hi acompanyarà un grup de religiosos procedents de Barcelona amb els seus cants i també amb el seu testimoni.
A l’Eucaristia de les 12 h. a l’església parroquial ens hi acompanyarà un grup de religiosos procedents de Barcelona amb els seus cants i també amb el seu testimoni.
 
Missa del Gall: dia 24 (dissabte) Serà a les 10 del vespre.
 
Dia 25 de desembre, Nadal: Enguany s’escau en diumenge. Hi haurà la celebració de l’Eucaristia a les 12 h.
 
Mn. Antoni Bonet i Trilla


Les entitats celebren la seva Fira

 
 
Els dies 12 i 13 de novembre va tenir lloc a Balsareny la celebració de la primera Fira d’Entitats postpandèmica.
 
Els actes ja  van començar  dissabte, a la tarda, amb unes partides de Quinto del Traginer, les primeres de la temporada, al bar del Casino; i una xocolatada i jocs per a la quitxalla, organitzats per l’Agrupament Escolta, a la plaça de la Mel, on es podia adquirir coca i un got de xocolata desfeta al preu de 3 €, per col·laborar amb l’entitat.
 
L’eix central de la Fira va ser el diumenge, durant tot el matí, amb la instal·lació de casetes de les diferents entitats participants, a la plaça de la Mel. Cadascuna hi exposava les seves activitats, les fotografies d’anys enrere, els seus trofeus, els seus vehicles, etc. Algunes venien records estampats amb el seu anagrama, d’altres venien loteria o feien una llumineta, i d’altres oferien un trago de vi o algun menjar per picar. També es podia jugar a la “roda del Traginer”, a un preu de 2 € la tirada, i així emportar-se un espetec o una ampolla de vi. S’hi podia fer una partida d’escacs, escoltar l’emissora de Ràdio Balsareny, fer alguna compra per col·laborar amb Càritas o veure un assaig dels Pastorets (en aquest cas, dins del Sindicat). A més, al centre de la plaça, hi va haver jocs del món per a tothom i activitats infantils amb els geganters i grallers. La matinal va acabar amb un vermut a l’interior del Sindicat, ofert per l’Ajuntament als representants de les entitats participants a la Fira.
 
Finalment, el diumenge a la tarda, com a cloenda, amb el títol de “Més que xef”, es va portar a terme, a l’entrada del Sindicat, un taller de cuina per als nens i nenes, que podien aprendre a cuinar diferents plats amb l’ajuda dels seus familiars i d’alguns monitors.
 
Per acabar, igual que constava al programa de la fira, us recordem que el nou camp de futbol, amb gespa artificial, està obert a la població cada diumenge de 4 a 6.30 de la tarda, si no hi ha partit de la Unió Esportiva.
 
Van participar en aquesta jornada la Comissió de la Festa dels Traginers, la Coral Sant Esteve, Els Pastorets de Balsareny, Els K+Sonen, els Geganters i Grallers, Ràdio Balsareny, la Comissió de Reis, l’Agrupament Escolta Guillem de Balsareny, el Club d’Handbol, el Club d’Autocròs, el Club Natació, el Club Ciclista Alt Llobregat, el Club d’Escacs, la Unió Esportiva (futbol), l’ADF Tres Branques i Associació de propietaris forestals, Protecció Civil de Balsareny (que es va presentar la tarda de dissabte) i Càritas de Balsareny. A més d’aquestes entitats, també hi van col·laborar la Llar d’Infants, l’Escola de Música i de Teatre Mn. Joan Bajona i l’Oficina de Joventut de l’Ajuntament.
 
Isidre Prat
Fotos: Isidre Prat, Jordi Vilanova

























divendres, 11 de novembre del 2022

La Comissió de Reis informa

 
 
Ens acostem a les festes de Nadal i la Comissió de Reis de Balsareny us convidem a participar amb nosaltres per rebre el Príncep Assuan i  SSMM els Reis de l’Orient.
 
Tots desitgem que la pandèmia ens continuï donant treva i ens permeti celebrar tots els actes com fèiem abans.
 
Aquest any el Princep Assuan i el seu seguici ens visitaran el dia 17 de desembre a partir de les 6 de la tarda al Sindicat. Si bé l'any passat va arribar al Casal Cívic on ens hi vàrem sentir molt ben acollits, aquest any no hem pogut adequar les dates i tornem al Sindicat. Allà tots els nens i nenes que ho desitgin podran entregar les seves cartes al Príncep.
Com aquests darrers anys, repartirem bústies per les botigues de Balsareny on els nens i nenes de Balsareny hi poden dipositar les cartes que no hagin pogut entregar al Príncep o pels que hi hagi algun "canvi" de darrera hora en la carta entregada. Recordem que entre totes les cartes rebudes, el Príncep en triarà unes quantes que tindran un petit obsequi. És per això que us demanem que decoreu molt bé els sobres o les cartes i que no oblideu de posar-hi el vostre telèfon i edat (imprescindible per a què us  els puguem fer arribar. No cal posar-hi el nom, el Príncep ja us coneix a tots!).
 
Per altra banda, tothom que desitgi que els Reis entreguin personalment els seus regals a casa, podran adreçar-se al local d’entitats (antiga guarderia) els dies 3 de gener de 17 a 20h i el dia 4 de gener de 10 a 13 hores. Caldrà que ens doneu el nom dels nens que han de rebre els regals, la seva edat, l’adreça on voleu rebre’ls i tan sols us demanem un petit donatiu (mínim) de 5 euros per col·laborar amb l’organització de la cavalcada. Us recordem que NO heu de portar-nos els regals, ja que no disposem d’un lloc segur on guardar-los. Ja us explicarem com ho podrem fer.
 
Ses Majestats arribaran a Balsareny el dia 5 de gener als volts de les 6 de la tarda. I com cada any recorreran els nostres carrers fins arribar a la plaça de l’Església, on adoraran el nen Jesús i seguidament seran rebuts a l’Ajuntament. Després del pregó de cada any es dirigiran als trons que tindrem a la plaça, on tots els nens i nenes podran saludar-los i acabar de tancar la seva llista de desitjos.
 
Igualment us emplacem a participar amb nosaltres perquè no decaigui una festa tan bonica com aquesta. Tots aquells que vulgueu donar-nos un cop de mà o fer qualsevol suggeriment, o senzillament donar-nos la vostra opinió, podeu fer-nos arribar un correu a l’adreça reisdebalsareny@gmail.com
 
Us hi esperem!
 
Comissió de Reis de Balsareny
Foto: Alfred Selgas (gener 2022)

El Pont Vell, el Camí Ramader i la Torre dels Soldats d’Avinyó

RACONS DE LA CATALUNYA CENTRAL

El Pont Vell

El Pont Vell d’Avinyó, per sota del qual passa la Riera de Relat
 
Aquest mes expliquem una interessant ruta pel poble veí d’Avinyó. Es comença a tocar del Pont Vell, un pont gòtic, fet de pedra sorrenca, sobre la riera de Relat (afluent de la Gavarresa), del tipus “esquena d’ase”, o sigui, amb un pendent pronunciat fins a la punta central; que té tres arcs, desiguals per qüestió del terreny. Està declarat Bé Cultural d’Interès Local. Es troba als afores del poble i s’hi accedeix per un camí, d’uns 800 metres, que surt de la carretera, en sentit sud-est, precisament a l’alçada d’un casa modernista, digna de visita també: la Torre Abadal. 

Plafó del Geoparc de la Catalunya Central, amb la foto del Pont Vell, significatiu d’Avinyó. Darrere hi ha un mur de pedra seca. Es troba davant de la Torre Abadal
 
El Camí Ramader i la Torre dels Soldats
 
L’anomenat Camí Ramader Central connectava el Bages amb el Lluçanès i, en terme d’Avinyó, és interessant el següent tram: es travessa el Pont Vell esmentat i es passa per l’anomenat Balç de la Creu, des d’on s’observen els bonics meandres que forma la riera Gavarresa, que hi passa per sota. Pujant cap al balç, s’observa que hi ha molts arbres que estan torts (vegeu foto), no per haver crescut així, sinó pel fenomen de solifluxió, que són moviments de descens per gravetat, en un vessant de muntanya, d’un terreny que ha estat reblanit (fet més tou) per l’aigua de la pluja, sense arribar a fer esllavissades o despreniments. Sol ser un terreny argilós (en altres llocs, s’ha reblanit pel desglaç).

Imatge dels troncs d’arbres torts, a causa de la solifluxió, al camí cap al Balç de la Creu
 
Continuant el camí, s’arriba a una altitud de 474 metres, on hi ha la Torre dels Soldats, a 2,2 km. del principi, des d’on es veu el Pla de Bages i Montserrat.
 
Tot seguit, cal tornar una mica enrere pel camí de la Torre i continuar per un altre sender,  en sentit nord, planejant per la carena, fins arribar al Pla de l’Oliva i la masia del mateix nom. És la part més destacable del Camí Ramader: en uns dos quilòmetres, està marcat per dos interessants marges de pedra seca, actualment en reconstrucció. Les lloses estan col·locades en horitzontal, en vertical o bé alternant les dues posicions, sempre mirant l’estabilitat. Els murs impedien la dispersió dels ramats. El Pla de l’Oliva era un punt de parada i pastura. 

El Camí Ramader Central al pas per Avinyó, amb els murs de pedra seca a banda i banda
 
Aquí acaba la nostra ruta. Cal fer-la a peu, tot i que en alguns trams s’hi pot passar amb cotxe. Es pot tornar cap a Avinyó pel mateix camí o per algun camí alternatiu que podem trobar al mapa. 

Detall dels murs, on veiem l’alternança de pedres verticals amb horitzontals, per donar més estabilitat
 
A Avinyó, igual que en uns pocs municipis del Bages i el Moianès, hi ha dos plafons del Geoparc, que podeu veure en les fotos: en el primer, situat davant la Torre Abadal, hi ha la imatge del Pont Vell i, en el segon, situat a l’entrada del poble, venint de Balsareny, davant de la gasolinera, hi ha la imatge del Camí Ramader. A la majoria de pobles hi ha un sol plafó, però podrien incrementar-se en el futur! 

L’altre plafó del Geoparc a Avinyó, on es destaca la imatge del Camí Ramader

 
La Torre dels Soldats
 
És una torre ferma, de telegrafia òptica militar, construïda a mitjan segle XIX i restaurada recentment, el 2013 (coordenades 41.871636;1.982934) ). Pertanyia a la desapareguda xarxa de telegrafia òptica de Catalunya, construïda per l’exèrcit liberal per la Segona Guerra Carlina (Guerra dels Matiners) i formava part de la línia que anava de Barcelona a Vic. Comunicava amb la torre anterior, a Artés, i la posterior, a Sant Feliu Sasserra. A més de facilitar les comunicacions, també servia de defensa. Es creu que, més entrat el segle XIX, un cop desmuntada la xarxa de telegrafia, la torre es va continuar fent servir per vigilància. 

La Torre dels Soldats
 
Abans aquesta torre era a Santa Maria d’Oló, però es va esfondrar i es va optar per fer-la de nou en terme d’Avinyó, perquè tenia un accés millor i perquè des d’ella es podien veure bé les torres veïnes. Per facilitar la visió entre les torres, es construïen totes en llocs elevats, ben visibles i separades per menys de 10 km.
 
La Torre dels Soldats és de base quadrada i està feta de pedra i morter de calç. Es pot entrar a dintre i pujar fins a un primer pis, per sobre del qual hi ha un terrat, on es col·locava el telègraf. La planta baixa està rodejada per un mur defensiu. Està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
 

dimarts, 1 de novembre del 2022

Imatges de Balsareny

 

Tornem aquest mes de novembre amb una altra fotografia sobre algun indret del nostre entorn. Recordeu que pot trobar-se al terme municipal de Balsareny o també en punts propers dels termes veïns (Castellnou de Bages, Gaià, Navàs o Sallent). A veure, doncs, si endevineu d’on es tracta.

Publicarem la resposta més endavant, en aquest mateix blog. 

Isidre Prat

RESPOSTA 

Es tracta de la Font de Cererols, també coneguda com a Font del Roure, perquè a sobre hi ha un tronc de roure molt gros, tot i que no és viu.

La coneguda font encara raja, malgrat la sequera actual, per bé que l’aigua no és pas potable.

Antigament, quan la gent anava a l’estiu a sopar a la font, era un lloc molt concorregut pels balsarenyencs, així com per la gent de les cases de pagès de Cornet, ja que pertany a aquest nucli de població del terme de Sallent. També era un lloc adequat per als escoltes de Balsareny, que sovint hi anaven a acampar.

Actualment el paratge està una mica descuidat i abandonat, però hi podeu anar per escampar la boira. Al paratge es mantenen les escales per baixar a la font, una capella de pedra amb una imatge de Jesucrist al seu interior, i una bassa permanent a un costat. Tot envoltat de roures, alzines i alguns pins, que continuen fent ombra a l’estiu. A dalt, a la vora del camí, es manté un petit descampat, on es pot deixar el cotxe. El corriolet que baixa a la font es manté ben marcat, així com altres caminets per córrer per allà.

Per la seva banda, la part que queda del tronc de l’antic roure, segurament centenari, va resistint el pas dels temps, tot i trobar-se foradat per dins i amb l’escorça ben esquerdada, però gruixuda i ferma. Té prop de 2 metres de diàmetre i més de 3 metres d’alçada i està envoltat d’heura.

Fixeu-vos a la foto que, per sobre del raig d’aigua, hi ha una herba molt típica de les fonts, que hi viu gràcies a la seva humitat: es tracta d’una falguera coneguda pel nom de Cabell de Venus (Adiantum capillus-veneris) (les falgueres són plantes sense flors; es reprodueixen per espores).

Per arribar en aquest indret, des de Balsareny, cal prendre la carretera BP-4313 en sentit Avinyó i, passat el km. 35, trencar a l’esquerra cap a Cornet (hi ha un indicador). Al cap de 400 metres, hi ha una bifurcació, on cal prendre el camí, no asfaltat, de la dreta. Seguint aquest, a poc menys d’un quilòmetre es troba la font en qüestió.

Isidre Prat