De quina època és la torre i de quin material es va
fer?
La
Torre del Breny era un edifici funerari romà (o sigui, un sepulcre), del segle
III, del qual actualment només en queda una part. Es va construir amb carreus grossos,
molt ben tallats, procedents dels afloraments de gresos que hi havia a la zona,
pertanyents a l’anomenada Formació Igualada, de l’època de l’Eocè (de 56 a 34
milions d’anys enrere), d’origen marí. Part dels carreus es troben lleugerament
afectats pel conegut “mal de la pedra”, provocat per la pol·lució.
Què es conserva de la torre i com era
originàriament?
La
part que avui es conserva té una base de 10 x 10,5 metres, i prop de 4 metres
d’alçada. Els seus costats estan orientats seguint els quatre punts cardinals.
A la part superior i exteriorment hi ha encara unes motllures i dentells, força
deteriorats. A l’interior hi ha dues cambres rectangulars que estaven cobertes
per dues voltes de canó; però actualment no hi ha cap sostre.
Sembla
que originàriament per sobre de la base hi havia una cel·la, coberta segurament
amb una volta de canó de mig punt; i a la part superior, una cornisa amb un
fris ornamental amb relleus escultòrics a sota.
Quines transformacions ha tingut la torre?
La
construcció es va mantenir íntegra fins a finals del segle XVIII, quan s’hi va
adossar una masia. Més endavant, el 1870, es va desmuntar la part superior de
la torre i els carreus es van fer servir per construir una resclosa al riu, per
portar aigua a una fàbrica important de Sant Vicenç de Castellet; alhora, la
casa adossada es va ampliar per sobre de la torre i aquesta va quedar
“ofegada”. Al costat oest, com veiem en una foto, hi ha un dipòsit cilíndric de
pedra, on probablement en algun temps s’hi guardava oli.
Com
a curiositat, Manuel Torres i Torrens, el 1872, dona, amb indignació, la
notícia de la destrucció del monument en la seva publicació Memorias o apuntes sobre la Torre del Breny
y el Castillo de Balsareny.
El
1975 la Diputació de Barcelona va restaurar la torre (ja no hi ha la casa
adossada), va enjardinar el seu entorn i hi va posar una tanca protectora.
Actualment forma part del Patrimoni Cultural d’aquesta institució; i, des del
2022, és considerada també Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat.
A
la comarca se la coneix també com la “Torre dels Dimonis”. Si la visiteu,
veureu en un plafó el dibuix de la torre íntegra, que era molt més alta; i la
foto de quan hi havia la masia. Si es conservés tota la torre, seria el
monument sepulcral més important de la Península Ibèrica; i, de fet, és el
principal monument d’art romà del Bages.
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
PEUS DE FOTO:
FOTO 1.-
FOTO 2.-
FOTO 3.-
FOTO 1.-
FOTO 2.-
FOTO 3.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.