La Torre del Breny de Castellgalí

RACONS DEL BAGES

La Torre del Breny, amb una porta d’entrada, pel costat sud

On es troba?
 
La Torre del Breny es troba al veïnat de Boades, prop de la confluència del Llobregat amb el Cardener i limítrof amb el terme de Sant Vicenç de Castellet.
 
Des de Balsareny s’hi pot anar per l’autovia C-16, després la C-55 i sortir a Sant Vicenç. Un cop passat el pont sobre el Llobregat, cal trencar a l’esquerra i rodejar el nucli urbà fins als afores; i seguir una carretera estreta (carrer Llobregat) durant un quilòmetre, fins a Boades, ja en terme de Castellgalí, on hi ha la torre. Coordenades: 41.6781,1.8548. En total hi ha 28 km. També s’hi pot anar passant pel Pont de Vilomara, amb un trajecte un mica més curt. 

Dipòsit annex, al costat oest, on probablement es guardava oli

De quina època és la torre i de quin material es va fer?
 
La Torre del Breny era un edifici funerari romà (o sigui, un sepulcre), del segle III, del qual actualment només en queda una part. Es va construir amb carreus grossos, molt ben tallats, procedents dels afloraments de gresos que hi havia a la zona, pertanyents a l’anomenada Formació Igualada, de l’època de l’Eocè (de 56 a 34 milions d’anys enrere), d’origen marí. Part dels carreus es troben lleugerament afectats pel conegut “mal de la pedra”, provocat per la pol·lució.
 
Què es conserva de la torre i com era originàriament?
 
La part que avui es conserva té una base de 10 x 10,5 metres, i prop de 4 metres d’alçada. Els seus costats estan orientats seguint els quatre punts cardinals. A la part superior i exteriorment hi ha encara unes motllures i dentells, força deteriorats. A l’interior hi ha dues cambres rectangulars que estaven cobertes per dues voltes de canó; però actualment no hi ha cap sostre.
 
Sembla que originàriament per sobre de la base hi havia una cel·la, coberta segurament amb una volta de canó de mig punt; i a la part superior, una cornisa amb un fris ornamental amb relleus escultòrics a sota. 

Un envà de pedra seca que divideix l’interior en dues estances; es veu traient el cap entremig de les varetes de ferro de la porta

Quines transformacions ha tingut la torre?
 
La construcció es va mantenir íntegra fins a finals del segle XVIII, quan s’hi va adossar una masia. Més endavant, el 1870, es va desmuntar la part superior de la torre i els carreus es van fer servir per construir una resclosa al riu, per portar aigua a una fàbrica important de Sant Vicenç de Castellet; alhora, la casa adossada es va ampliar per sobre de la torre i aquesta va quedar “ofegada”. Al costat oest, com veiem en una foto, hi ha un dipòsit cilíndric de pedra, on probablement en algun temps s’hi guardava oli.
 
Com a curiositat, Manuel Torres i Torrens, el 1872, dona, amb indignació, la notícia de la destrucció del monument en la seva publicació Memorias o apuntes sobre la Torre del Breny y el Castillo de Balsareny.
 
El 1975 la Diputació de Barcelona va restaurar la torre (ja no hi ha la casa adossada), va enjardinar el seu entorn i hi va posar una tanca protectora. Actualment forma part del Patrimoni Cultural d’aquesta institució; i, des del 2022, és considerada també Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat.
 
A la comarca se la coneix també com la “Torre dels Dimonis”. Si la visiteu, veureu en un plafó el dibuix de la torre íntegra, que era molt més alta; i la foto de quan hi havia la masia. Si es conservés tota la torre, seria el monument sepulcral més important de la Península Ibèrica; i, de fet, és el principal monument d’art romà del Bages.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
 
PEUS DE FOTO:
FOTO 1.- 
FOTO 2.- 
FOTO 3.-