dilluns, 21 de setembre del 2020

Covid-19 i cultura poden ser compatibles

Estem en un any atípic, molt atípic en qualsevol front de la vida quotidiana de la societat. No hem tingut primavera, el país ha estat totalment paralitzat unes sis setmanes; semblava que a poc a poc recobrava la normalitat, però aquesta encara no s’ha assolit i el que tardarà... La gent que en general ens movem, en l’àmbit que sigui, el nostre en particular en el món de la cultura, hem vist com aquesta s’ha anat retallant i minvant a arreu, pràcticament arribant a la paralització total.

Però creiem que ha de ser compatible, i ho és, que retornin els actes a places i carrers, espais oberts i d'amplitud. Amb total precaució; no es pot abaixar la guàrdia, ben cert, però no ens podem conformar a no fer res.

I ho diem amb total fermesa, perquè la nostra colla ha estat testimoni directe d’aquest retorn parcial de l’activitat, en el nostre cas gegantera. Això sí, ara més que mai les entitats han d’anar en el mateix vaixell que les autoritats, ja siguin sanitàries, municipals, de protecció civil, policies o guàrdies de seguretat local, etc.

Així doncs, la nostra colla gegantera de Balsareny - Els K + Sonen, el passat mes de juliol, en concret el diumenge dia 19, vam assistir a la trobada gegantera de Ribes de Freser, al Ripollès. No cal dir que la il·lusió que ens va fer va ser enorme. Primerament, perquè era la primera trobada que podíem dur a terme després del confinament total des del 13 de març passat, i en segon lloc perquè és l’única colla amb qui, des de la creació de la nostra entitat ara fa 8 anys, ens hem retrobat en la totalitat de trobades sense excepció. És més, aquest any que ells no podien assistir a la nostra edició, gràcies a la bona entesa amb la comissió de la Festa dels Traginers, van acompanyar-nos el passat febrer durant la cavalcada de diumenge. 

La trobada de Ribes de Freser és d’aquelles que fan patxoca. Nosaltres cada any ja hi passem el cap de setmana. Cal destacar la seva abundant participació, ja que al diumenge, el nombre de colles no acostuma a baixar de les 25.

Amb la totalitat de mesures de precaució: mascaretes, distàncies reglamentàries i neteja sovint de mans, es va celebrar la 36a trobada dels gegants de Ribes.

Enguany únicament amb 4 colles, molt lluny de les 25 que comentàvem. Tots els actes ubicats al camp de futbol, realitzant el més mínim desplaçament. Molt diferent de qualsevol altre any. Es van reinventar, van haver d’acotar, van haver de retallar per tots cantons, però es va mantenir la tradició ininterrompuda. Tot és possible, si realment hi ha ganes de seguir.

Que haurem de conviure temps amb el virus és una realitat, com ho és que mantenim l'eufòria i la fal·lera de tornar a la nostra activitat, amb totes les restriccions que calgui, amb totes les prevencions necessàries; però la cultura, en l’expressió que sigui, ha de ser i és compatible amb la pandèmia.

És cert que no podem programar a termini, ni que sigui curt, perquè les coses poden canviar per moments, però no preveure és equivalent a no s'ha fet; per tant nosaltres volem ser positius, volem apostar, seguint l'exemple viscut a Ribes de Freser i confiar que podrem acollir, el proper diumenge 15 de novembre, la nostra VIII Trobada de Gegants. 

Dissabte 26 de setembre participarem a la segona trobada després del confinament, visitant els amics i veïns de Santpedor amb motiu de la Fira de Sant Miquel. Les colles previstes tampoc no arribaran a cinc. Esperem i creiem que serà possible. Més que mai es viu al dia, però hem de continuar vivint. Així ho volem i així ho desitgem a la resta d’entitats del nostre poble.

Salut per a tothom i força a la nostra cultura segura! 

Colla de Geganters i Grallers de Balsareny - Els K + Sonen

‘El bonic conte del Marc i la Maria’: un llibre preciós de Jordi Vilanova i Joan Turu

CERCLE LITERARI


Quan ja teníem en prema el present butlletí, el diumenge 20 de setembre, els Geganters i Grallers de Balsareny van fer la presentació d’aquest conte, acte que estava previst per al mes d’abril en el marc del 35è aniversari de la colla –i dels seus gegants Marc i Maria–, i que es va haver d’ajornar per les circumstàncies sanitàries. Els Geganters ja parlaran oportunament de l’acte, en què van participar l’autor del text, Jordi Vilanova, i el dibuixant, Joan Turu, i en què la Núria Gómez va llegir el conte i els gegants van fer algunes ballades. Aquí en comentarem breument els aspectes literaris i històrics.

Com bé diu el seu títol, és un conte molt bonic, tant pel text, molt ben escrit, com per les il·lustracions, magnífiques. S’hi explica que en un temps remot, a Balsareny hi va haver una epidèmia, i que va arribar un traginer, de nom Marc, que amb l’ajut d’una pageseta del poble, la Maria, va convèncer el rector i el batlle de distribuir a tothom unes herbes remeieres que portava de la vall de la Vansa. Amb això es van poder superar els efectes del mal tràngol, i el poble va celebrar una gran festa a la plaça, on van ballar el Marc i la Maria, que es van casar i van viure a Balsareny. Molt anys després, se’n van fer dos gegants.

El mateix conte aclareix, naturalment, que tot plegat es tracta d’una ficció, però amb un rerefons històric que ens ha arribat per tradició popular. Hi ha haver, en efecte, una epidèmia, i la gent de Balsareny van fer un “vot de poble” –tanmateix no documentat, que jo sàpiga– a Sant Marc evangelista perquè els alliberés de la malaltia. Aquest va ser l’origen de la festa major d’abril, que amb els anys va anar substituint la tradicional, del mes d’agost. Això, com és sabut, va generar disputes entre els partidaris d’una i altra celebració. Per aquesta raó, quan fa 35 anys els Geganters van batejar els seus gegants amb els noms de Marc i Maria ho van fer, justament, per deixar palès, amb un “matrimoni” simbòlic, que aquells enfrontaments d’antany feia temps que s’havien superat feliçment.

Que a finals del segle XVII (1680, 1698) hi va haver diverses puntes de mortalitat causades per crisis agràries, sí que està documentat als arxius parroquials; i també que en aquella època tan sols un 1,3% dels nens que naixien eren batejats ab el nom de Marc, mentre que a mitjan segle XVIII aquesta xifra ja havia pujat fins a un 10%. Això ha permès de suposar que aquell “vot del poble” devia tenir lloc a començaments del XVIII, possiblement arran de la mortalitat de 1698, sense més precisió fins avui.

Els personatges del traginer Marc i la pagesa Maria són ficticis, i també ho és que el remei de la malaltia vingués d’unes herbes de les famoses trementinaires de la Vansa. I al llarg del conte hi apareixen alguns altres personatges inspirats en persones reals, però de forma totalment anacrònica: el rector Roc (Garcia) i el batlle Tomàs (Sala) van viure i es van enfrontar a finals del XVIII; els Bastoners i el Ball de la Faixa són de finals del XIX; el Mateuet (Boixadera) va viure al segle XX, etc. Però tot plegat serveix per donar versemblança a un conte molt bonic que vol lligar història i tradició amb la realitat d’una cultura popular viva i activa. Felicitem el Jordi i el Joan, i els Geganters i Grallers de Balsareny, juntament amb el Ricard Ribera, l’Ajuntament de Balsareny, la Impremta Orriols, l’Escola Guillem de Balsareny, el nostre Cercle Cultural, el Museu de les Trementinaires  i l’empresa Audens Food per l’excel·lent conte amb què han obsequiat el nostre poble i que deixen per a la posteritat.

R. Carreté

 


dijous, 17 de setembre del 2020

Imatges de la verneda de Balsareny

Reportatge fotogràfic d'Alfred Selgas, fet el setembre de 2020, sobre la verneda del Llobregat i el seu entorn, amb àlbers, salzes, freixes i altres arbres de ribera. També s'hi pot apreciar l'impacte de la riuada del passat mes de gener. 













































 Fotos: Alfred Selgas, setembre 2020

dimarts, 15 de setembre del 2020

Les ‘dames coiffées’ de Balsareny: una de les icones del Geoparc de la Catalunya central

RACONS DEL BAGES



Com bona part de la població sap, al terme de Balsareny hi tenim una formació geològica destacada, que són les anomenades dames coiffées, que vol dir “senyores amb barret”, per la forma que tenen; també es diuen “pilars coronats” en català. Es troben a sota del turó del castell, per la part nord-est, a una alçada entre el camí de l’antiga via del tren i, per sota, el punt de la Resclosa dels Manresans.


Com es formen?

Els pilars coronats es formen per l’erosió diferencial dels agents externs, sobretot l’aigua de la pluja, que van arrossegant els materials més tous, com argiles, però deixa al seu lloc els materials més forts, en aquest cas gresos, que són els que constitueixen els “barrets” (color més fosc); òbviament les argiles que hi havia sota els barrets han quedat resguardades de l’erosió i donen cos a l’estructura de la “senyora amb barret”. 

Amb el pas del temps es van malmetent: la prova és que, l’hivern de 2019, una petita part va caure cap baix; a la llarga, desapareixeran de forma natural; però els fenòmens geològics, sovint molt lents, faran que potser d’aquí tres-cents anys n’hi hagi uns altres, de pilars coronats.

Només n'hi ha a Balsareny?

D’aquestes formacions, n’hi ha d’altres a Catalunya i a la resta del món, però les de Balsareny són les úniques del Geoparc de la Catalunya Central. Però també hi ha pilars coronats a prop, com és a la Vall de Merola, i a la zona de Sant Miquel de Gonteres, urbanització entre Terrassa i Viladecavalls.

Què és el Geoparc?

És una zona extensa amb interès sobretot geològic; en aquest cas és el Geoparc de la Catalunya Central, declarat així per la UNESCO el 2012, el qual té com a objectiu conservar i divulgar el nostre patrimoni geològic i miner, així com fer-ne recerca. A Catalunya ja n'hi tenim dos, ja que, a part d'aquest, també tenim el Geoparc de la Conca de Tremp-Montsec.  

Per què ara són notícia els pilars coronats?

Les dames coiffées són notícia perquè ara les podem veure fotografiades en un plafó permanent que el Geoparc ha instal·lat al nucli urbà, concretament a la carretera de Moià, al costat de la rotonda que connecta amb el carrer Carrilet (en sentit Avinyó, queda a l'esquerra).  S'han triat com a fenomen geològic destacat de Balsareny; ho podeu veure a la foto adjunta. També tenim altres estructures importants, com l'Anticlinal de Balsareny.

Quins municipis formen part del Geoparc i quins altres atractius té?

En realitat, darrerament els responsables del Geoparc han instal·lat 36 plafons del mateix estil, per tal de divulgar altres formacions geològiques importants, una per a cadascun dels 36 municipis que integren el Geoparc: els 30 de la comarca del Bages, 5 municipis del Moianès (Moià, Calders, Monistrol de Calders, l’Estany i Santa Maria d’Oló) i un municipi del Baix Llobregat, que és Collbató. En el futur es pot ampliar, però no es permet fer-ho gaire més. Segons la direcció del Geoparc, seria interessant afegir-hi algun municipi per donar continuïtat a algun relleu important: per exemple, podria ser el Bruc, ja que així hi participarien tots els municipis que ocupa la serra de Montserrat (els altres 3 ja hi són: Monistrol, Marganell i Collbató).

Molts dels reportatges que penjo en el bloc  ‘La Natura’ i publico al Sarment estan dedicats a punts destacats del Geoparc, per tal que la gent els conegui i en el futur els visiti, si no ho ha fet ja. Per exemple, les mateixes coves del Toll de Moià, la falla del Guix de Sallent i molts altres.

Formen part del Geoparc: la conca minera del Bages, el Museu de geologia de Manresa, el parc natural de Montserrat, el de Sant Llorenç del Munt i un mínim de 46 punts d’interès geològic i miner. 

Cal destacar que un dels objectius també és promocionar el geoturisme, per la qual cosa hi ha connexió amb més de 400 empreses de tota la zona relacionades amb aquesta activitat.

Text i foto: Isidre Prat

Meteorologia - Juliol i agost 2020


Juliol de 2020

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           
25,2
Mitjana (min.+ màx.)                 
25,7
Mitjana de mínimes      
16,4
Mitjana de màximes     
34,9
Mínima (dia 15)
13,8
Màxima (dia 31)
40,7
Mín. més alta (dia 24)
18,7
Màx. més baixa (dia 3)
29,1

Vent (km/h)

Ventada més alta (dia 13)
46,4
Velocitat mitjana
8,1
Recorregut del vent            (en km)
6.003,7

Pressió (hPa)

Màxima (dia 4)
1.014,8
Mínima  (dia 1)                  
1.002,1

La pluja (litres/m2)

Dia 2
29,1
Dia 3
24,0
Dia 13
30,1
Dia 19
1,5
Dia 23
1,0
Dia 24
1,5
Total
87,2

Agost de 2020

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           
25,0
Mitjana (min.+ màx.)                 
25,4
Mitjana de mínimes      
16,6
Mitjana de màximes     
34,1
Mínima (dia 31)
9,0
Màxima (dia 8)
39,3
Mín. més alta (dia 22)
21,5
Màx. més baixa (dia 29)
24,7

Vent (km/h)

Ventada més alta (dia 12)
46,4
Velocitat mitjana             
8,6
Recorregut del vent            (en km)
6.421,7

Pressió (hPa)

Màxima (dia 8)
1.013,2
Mínima  (dia 28)                  
994,9

La pluja (litres/m2)

Dia 3
1,0
Dia 28
13,3
Dia 29
16,8
Total
31,1


Francesc Camprubí

La Diada nacional de Catalunya a Balsareny

Enguany a Balsareny, ERC i l’ ANC, dues entitats d’àmbit polític, van fer actes en formats reduïts i adaptats a les mesures de seguretat del moment.

Com cada any l’Onze de Setembre, a dos quarts de 9 del matí, el grup d’ ERC de Balsareny i altres acompanyants es van dirigir al serrat del Maurici a canviar la senyera del turó, un dels símbols que representa la nostra població, cultura i història. L’antiga senyera ja fa dies que la van tallar i escampar pel terra. Sap greu que es produeixin aquests actes incívics i d’atac a símbols del país.

Un cop al turó es va fer la renovació de la senyera i es va cantar Els Segadors. Enguany l’acte va ser molt breu i amb un nombre reduït de persones per complir amb les mesures que s’exigeixen. Per aquest motiu se’n va fer poca difusió.

A la tarda, a la plaça de la Mel es va celebrar un acte sota el paraigua de l’ANC; un paraigua que intenta aixoplugar tots aquells que volen avançar cap a una República catalana. 

Enguany, la concentració va tenir un format estàtic i limitat. Cada participant va ocupar un espai marcat a terra per tal d’assegurar la distància de seguretat establerta i, evidentment, amb mascareta.

A les 17:14 es va engegar l’acte amb la lectura d’uns parlaments, un de l’ANC local i l’altre de l’ANC nacional. A continuació, dos rapsodes van recitar un parell de poemes dedicats als presos i als exiliats. L’acte va acabar cantant Els Segadors, himne nacional de Catalunya.

Aquesta concentració, a Balsareny i en altres localitats, va substituir la participació a l’acte reivindicatiu i més multitudinari que des de fa anys es realitza en aquesta data.

En acabar, una desena de cotxes amb gent de Balsareny es van afegir a la Rua en marxa lenta fins a la presó de Lledoners per donar suport als presos.

La gent de Balsareny, amb canvis de senyera, marxes de torxes o concentracions atípiques, es manté dins de les accions més generals que se celebren arreu del país.

Per altra part, l’Ajuntament de Balsareny va organitzar diversos actes, amb una pista de “divertixocs” per a petits i grans; una ofrena floral al monòlit en honor de Pere Casaldàliga a la plaça Montserrat; un berena-sopar amb productes de proximitat –que substituïa aquest any la tradicional sardinada popular– i un concert a càrrec d’Anaïs Vila.

Sarment

Fotos: Serrat del Maurici: ERC Balsareny / Plaça de la Mel: Txus Garcia.