 |
| El carrer Nou l’any 1909. Del llibre Balsareny, història en imatges 1897-1975 (Angle Editorial) |
En la publicació precedent es va donar a
conèixer la declaració judicial dels principals implicats en les timbes. Examinem
alguns dels noms que hi van sortir a col·lació.
Joseph Gaxias. Sobre aquest cognom
hi ha documents que fan menció de Ramon Gaxigas, pagès que morí el
1640. Es podria tractar del pare o un germà de Josep Gaxias. També hi ha
un Onofre Gaxigas, que era paraire. Més endavant, al segle XVIII, trobem
un Francesc Gaixigas com a amo d’una taverna del carrer Vell, cal
Bodegón. Era un cognom molt comú a Balsareny entre el segle XVII
i XVIII.
Jaume Arola, moliner. Als documents
es troba Francesc Arola, que morí el 1658; probablement també tenia un
vincle de consanguinitat amb el Jaume. És possible que hagués viscut a cal
Moliner del carrer Nou, actual número 12: “L’home havia fet anar el
molí que hi havia al lloc on més endavant Ricard Vinyes va construir la
fàbrica”, és a dir, a l’antic molí fariner de casa Martí del Lloc.
Quant a Pere Massanés, el seu cognom va
ser molt comú a Balsareny. Hem pogut trobar veïns que compartien cognom però
amb diferents sobrenoms: a cal Xecó (Trull), cal Peretó (Nou): “Joseph
Massanés, dit Peretó, pagès del carrer Nou de Balsareny”, cal
Torregassa (Vell) i cal Catalunya (Nou): “Anton Massanés alias Cathalunya, de Balsareny... als 15 mars 1744”.
També eren del carrer Nou Onofre Magnet,
fuster, que vivia a l’actual número 32 i que va morir un any després, el 1680;
i Joan Vessany i Valentí Vessany que eren de cal Bassany, actual
número 36 del carrer.
L’hereu Ambrós del Pas era del Pla de
Vilamajor, fill del mas abans conegut com l’Ambròs i l’Ambròs Vell. En aquesta
època era conegut com l’Ambròs del Pas perquè sembla que era situat en un lloc
on es podia travessar a gual el riu. Mitjançant una font diferent, he trobat
que l’any 1690, un Joseph Ambròs del Pas es va casar amb Maria Vassany Pujol,
noia del cal Bassany. Aquesta informació, però, s’hauria de contrastar.
Per altra banda, de Magí i Joan Porta,
i Francesc Solà no se n´ha trobat cap referència documental.
Francesc Vilar era del cal Xesc Vilar,
casa situada a mà dreta anant avall del carrer Nou —actualment número 30—,
entre cal Massó i cal Magnet, encara que avui cal Magnet ja no és en aquest
lloc. El nom de casa, cal Xesc, ja és prou revelador i ens apunta que aquesta
línia directa, per tal de mantenir viu el llegat familiar, anava transmeten de
forma generacional i invariable el nom de Francesc. A la foto que il·lustra aquest article, feta l'any 1909, cal Xesc Vilar és la casa de l'esquerra, amb dues dones al balcó.
Magí Porta i Francesc Solà
en les seves declaracions van dir també que van jugar a cartes en casa del doctor
Antoni Joan Martí. Molt probablement, l’esmentat era fill del mas Martí,
llinatge molt antic de terratinents, i pel seu patrimoni i propietats els més
adinerats del poble. Si alcem les celles, en aquest procés judicial trobem a
faltar la seva declaració com a persona que també jugava a cartes i, encara era
més greu, que organitzava les timbes a casa seva de sotamà. O bé ens falten
papers o aquí la llei no es va aplicar a tothom per igual. Si fou així, la
justícia no portava els ulls embenats: no va atendre els fets, sinó les
persones. Tot sembla indicar que la seva situació social i econòmica el va
acabar emparant davant la justícia.
Aquesta podria ser una de les raons que van
portar a Magí Porta i Francesc
Solà a assenyalar el metge del poble, qui sap si amb l’expectativa
que si es veiés incriminat les autoritats ocultarien intencionadament aquest
afer vergonyós, i de retop en sortirien beneficiats. Si no fos així, a més de
causar un gran impacte públic —l’escàndol del metge jugant-se els quartos
d’amagat a cartes hauria sigut sonat; i a casa seva, per acabar de reblar el
clau— hauria repercutit nefastament sobre el bon nom del llinatge Martí, més si
considerem que un segle enrere, Pere Martí, un ascendent de Antoni
Joan, havia estat batlle de Balsareny.
Sigui perquè aquests documents o bé s’han perdut
per sempre o bé estan extraviats, el fet és que desconeixem com va acabar tot
plegat i quines sentències o resolucions va dictar el batlle encarregat
d’administrar justícia.
En essència, la crua realitat és que els jocs de
cartes estaven molt arrelats arreu. Tot i que, estaven considerats més un vici
que un entreteniment, constituïen un esbarjo lúdic i molt popular. Tothom hi
jugava amb desfici, ja fossin nobles o vassalls, benestants o desvalguts, homes
o dones, de manera que en ocasions es toleraven, però sempre sota determinades
restriccions. Sant Tomàs d’Aquino, nomenat Doctor de la Humanitat per la
mateixa Església, defensava, però, que el joc practicat de forma moderada era
absolutament una eina vàlida de recreació i gens censurable conforme a la
moral. La condició és que la raó sempre ha de dominar el joc, que s’ha de
practicar seguint el camí de l’eutrapèlia o virtut que consisteix a trobar
justament l’equilibri entre dues inclinacions o tendències antagòniques, entre
la abstinència lúdica i la desmesura extrema. Sostenia el sant escolàstic que
s’ha de jugar per recreació i no per afició, evitant, evidentment, l’afany de
lucre. L’entreteniment lúdic assenyat, digué, equilibra el descans del cos i
l’ànima i no era cap incitació a pecar ni temptació del maligne per pervertir
la rectitud i la integritat moral de la ciutadania, com van arribar a
sostenir les veus més intransigents de
la clerecia.
Abans de tancar, vull agrair l’ajuda de Ramon
Carreté, ja que gràcies al seu assessorament, bon ofici i ull perspicaç he
pogut esbrinar el farrigo-farrago de noms, càrrecs i dates, i fins i tot he
pogut dilucidar l’entrellat d’un document extemporani que inoportunament es va
colar dins la documentació consultada. Així mateix, de la seva tesi doctoral (1) n’he pogut extreure informació molt valuosa que m’ha sigut en gran manera útil
per acabar de tancar la present feina.
Joan Craviotto
Fotos: a) El carrer Nou l’any 1909. Del llibre Balsareny, història en imatges 1897-1975 (Angle
Editorial). b) Tot jugant (Arxiu Joan
Craviotto)
(1) Carreté,
Ramon. Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny, Societat
d’Onomàstica, Institut Cartogràfic de Catalunya i Generalitat de Catalunya,
2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.