PARLEM-NE
![]() |
Font:
Generalitat de Catalunya. Campanya per sensibilitzar sobre la problemàtica de
la pressió estètica especialment a l'estiu (2025) |
Sense perfecció no hi ha imperfecció
Arriba l’estiu i les altes temperatures, i amb tot això la necessitat de vestir amb roba més fresca i banyar-se en platges i piscines. Aquests fets, aparentment quotidians i simples, es poden convertir en un bon mal de cap per a algunes persones, sobretot noies i dones.
Com bé sabem, vestir amb roba més fresca o de bany implica deixar el cos més al descobert que no pas quan ens podem tapar amb roba d’hivern. La majoria de dones i noies, abans de vestir aquells pantalons curts, aquella samarreta de tirants o el biquini quan canvia l’estació meteorològica, passen per pensaments intrusius o barreres mentals justificatives sobre la vergonya de tornar a ensenyar aquella part del cos que li genera inseguretat: els braços, les cames, els pèls, les espatlles, la panxa, el to de la pell...
Moltes vegades l’arribada de l’estiu es converteix en una tria entre passar calor o passar vergonya: “fa molta calor però si em poso els pantalons curts se’m veuran els pèls”, “jo no vindré a la piscina, és que la panxa... em fa vergonya ensenyar-la”, “no em posaré la samarreta de tirants que se’m veurien els braços”.
Evidentment, no volem asfixiar-nos i procurem vestir de manera adient a les temperatures, però aquest fet que hauria de ser mundà s’ha convertit en tot un procés de rumiar i sobrepensar abans d’actuar, amb l’angoixa derivada, a més de deixar tocada l’autoestima, l’autoconcepte i el valor propi.
No hauríem de normalitzar passar per aquest tràngol cada any només per vestir d’acord amb l’època. Fins i tot hi ha persones (torno a recordar: majoritàriament dones i noies) que procuren evitar activitats com banyar-se a la piscina o la platja per vergonya a mostrar el cos més despullat.
Cal saber que tots aquests pensaments són infundats per les normes socials que ens pressionen per seguir uns estàndards físics i de bellesa que són inassolibles i innecessaris. Generen inseguretats i sentiment de raresa en comptes d’acceptar la diversitat real. El sistema patriarcal i capitalista (tema que desenvoluparem més en la secció “Parlem-ne” del mes vinent) fa pressió perquè els cossos de les dones siguin només vàlids, bonics i respectats si compleixen amb el que la mirada masculina i la indústria esperen i desitgen.
Així doncs, tot això que ens semblen imperfeccions (i que en realitat no ho són pas), apareixen quan se’ns bombardeja reiteradament amb el concepte de perfecció, i assolir-la es converteix en un objectiu. Si desdibuixem aquest concepte no hi cabran les imperfeccions: sense perfecció ni ha imperfecció. El problema no és el teu cos, és la norma.
Si volem una societat més justa i acollidora cal començar per nosaltres mateixes. L’acció col·lectiva comença per l’acceptació individual.
Què puc fer per a mi mateixa?
· El teu cos és el teu refugi, dona gràcies pel servei que et fa, per donar-te salut i permetre’t fer vida.
Què puc fer per als altres?
· No facis comentaris ni opinis sobre els cossos aliens; no sabem mai les inseguretats que cadascú porta amb sí mateix o com li pot afectar. A més, és una falta de respecte jutjar el cos de l’altre (recorda: ningú t’ha demanat la opinió).
Així doncs: si us plau, vestiu com us vingui de gust, gaudiu de la platja, de la piscina, del riu o de l’activitat estiuenca que més us agradi sense haver de pensar ni un segon en cap inseguretat per mostrar el cos.
Laia Gonzàlez Pujades


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.