HISTÒRIA
El gener de 1679 feia dies que corria en veu
pública pel poble un esdeveniment considerat contrari als bons usos i costums
morals, i que comprometia alhora la reputació dels seus veïns. Que es jugava a
les cartes furtivament era el secret de n’Ametller, que el sap un de cada
carrer. Jugar als naips estava considerat en aquella època com un vici
perniciós que portava a la ruïna econòmica, tant la personal com la familiar,
així com a la degradació moral associada al capteniment personal: males
companyies, excessos etílics, agressions, injúries, blasfèmies...
Davant d’aquest fet reprovable, notori i sabut
per tothom, es va adreçar una súplica del procurador fiscal al batlle sol·licitant
la seva intervenció fent ús de la seva autoritat. Aquesta és la transcripció
del document:
«Honorable Batlle
»A nova noticia
del procurador fiscal de la cort a previngut vuy [avui] fama publica
referint y altrament: Que alguns naturals y habitants en lo lloch y Baronia de
Balsareny, essent menestrals, jornalers y homens <que> han de viure de
son treball, poch temorosos a Deu Nostre Senyor y oblidats de las obligations
de las conciencias, cases y familias, en poch respecte de las cridas publicadas
en la present Baronia, no han duptat ni reparat un y molts dias y mes, tant de
dias de feynas com diumenges y festas, en jugar en diferents jochs de cartas, y
molt en particular a joch de resto: en casa de Francesch Vilar del carrer nou,
com se ofereix probar. & com tot lo sobre dit, sia digne de punitio,
castich y exemplar, per quant es fomentar otiosos el jugar en dias de feina,
ocasio que no acudan a las obligations de sas familias y sucitan varias
inquietuts; com tambe per esser lo joch de resto prohibit, en tot y qualsevol
dia encara que de festa. Per ço y altrament lo dit Procurador fiscal de la Cort
denunciant totas las sobreditas coses, suplica esser rebuda informatio y
averiguatio de les personas <que> an jugat, y en quins dias, y en quals
jochs, y en quina o quals cases: y constant aver se comes dit<s>
delictes, esser punits y castigats los delinquents, segons thenor y seria [sèrie]
del capítol contra jugadors de ditas crides, y per dit efecte la
present informatio esser comesa a son Magnific [salt de pàgina] General Assessor qui sobre lo suplicat degudament provehesca y justitia ministre [administri]».
El batlle era Antoni Cortés i com
autoritat presidia el Consell Municipal, que després, amb els decrets de Nova
Planta, passaren a dir-se ajuntaments. Actuava al servei de l’autoritat
senyorial, en nom del qual també administrava i exercia justícia. Podia jutjar
els delictes dels veïns de baixa mà de la baronia, però no tenia competència
jurídica sobre nobles, eclesiàstics i determinats tipus de delictes, com ara,
per exemple, de mort violenta.
Estem davant un document intern de la cúria
senyorial i en comentem alguns conceptes que ens ajudaran a tenir una
comprensió més completa del text. S’inicia amb “A nova noticia...” terme
susceptible d’ésser interpretat que no hi ha hagut una denúncia formal presentada
per una persona en particular o per un ciutadà determinat, sinó que el
procurador fiscal ha tingut coneixement del que està succeint a través d’altres
mitjans. El procurador fiscal era el funcionari encarregat de defensar l’ordre
públic, i així mateix efectuava l’acusació pública en els judicis. Tot seguit,
segueix amb “...a previngut vuy fama pública...” Atenent que el fiscal
s’ha assabentat del fet que alguns veïns jugaven a les cartes vulnerant la
llei, decideix vuy [avui]
actuar d’ofici i demana investigar què hi ha de cert en el rum-rum que
s’escampa entre la veu popular, és a dir, que són de fama pública.
Antigament, la fama pública tenia suficient base legal per iniciar una
investigació i obrir un procés judicial. En conseqüència, aquí a Balsareny, el
fiscal va actuar d’ofici. Després, gairebé al final del document, abans de
tancar diu “...dit<s> delictes
esser punits y castigats los delinquents segons thenor y seria [sèrie] del capítol contra jugadors de
ditas cridas...”. Segons tenor i sèrie vindria a ser el que avui diem “a
tenor de”, això és, segons el contingut literal del que diu el capítol contra
jugadors, és a dir, de les
ordenacions dictades per l’autoritat que regulaven i prohibien els jocs. En
aquest cas concret s’havia d’aplicar el càstig seguint exactament el que deia
la llei específica contra el joc, que habitualment eren multes elevades per als
jugadors i l’amo de la casa on es jugava, i penes de presó en cas de
reincidència.
El procés va seguir el seu curs intern habitual
i tot seguit el batlle va disposar que aquest mateix document fos lliurat a Joan
Antoni Martín, ciutadà honrat de Barcelona i assessor general de la baronia,
per tal que administrés justícia. Joan Farrer, notari de la cúria, en va
donar fe el dia 22 de gener de 1679. Com hem dit, Joan Antoni Martín era
l’assessor general de la baronia, que hem de distingir del seu homònim Joan
Antoni Martín —en aquesta data ja era mort— ciutadà honrat de Barcelona i
primer baró del llinatge Martín després de comprar la titularitat del castell a
Francesca de Corbera, l’any 1648. El que és gairebé segur és que ambdues
persones homònimes tenien algun vincle de consanguinitat. Altrament, arran de
la mort del baró Joan Antoni Martín, el seu domini jurisdiccional va
passar a mans del seu fill Joan Martín, que fou baró d’ençà del 1673; en
conseqüència, ja feia 6 anys que era la màxima autoritat de la baronia.
El fet d’administrar justícia implicava
l’existència d’una cúria senyorial. Sota la potestat del baró Joan Martín, la
cúria estava constituïda per l’assessor general, Joan Antoni Martín, que
aconsellava i assistia les autoritats de la baronia en la presa de decisions i
l’administració de justícia; pel batlle, Antoni Cortés, que executava la
justícia senyorial; pel procurador fiscal, que intervenia en la persecució de
delictes com a acusador; una petita cort de lletrats i assessors, entre els
quals el notari, Joan Farrer, i també personal subaltern: algutzirs,
saigs..., que eren els encarregats d’executar les ordres del batlle i de
detenir els acusats.
Tot seguit, es va obrir un procés judicial per
tal d’investigar les persones que jugaven, el lloc on jugaven i quan ho feien,
ja que incomplien atrevidament “crides publicades en la present baronia”,
on ja s’ordenava la prohibició de jugar a cartes. Per consegüent, el 30 de
gener de 1679 van ser citats a declarar davant la justícia diversos veïns
sospitosos d’estar-hi implicats.
[Continuarà]
Joan Craviotto
Font documental: Arxiu
Comarcal del Berguedà, fons família De Martín]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.