Llibertats

PUNTA DE BRAU
 

Són les cinc de la tarda i fosqueja. La nova lluna encara no es veu. Si parlo de la lluna és perquè a la columna de l’Anna Carreras i Aubets (una columna molt forta) es parla d’un llibre on aquest astre hi és present. La columna porta per títol “Llibertats” i us convido a llegir-la sense que us faci estrany o barroer el seu raonament; jo, per la meva part, coincideixo amb ella sobre el respecte que s’ha de tenir quant a les llibertats.
 
«Aquesta columna vol recomanar un llibre. Si ets purità o neoconservador, passa a l’article següent. No m’interessa que em llegeixis, ni que em miris, ni que em saludis pel carrer. Em fot fàstic la teva mediocritat, la teva doble moral i la teva cara. El llibre que demà podeu posar sota el tió o damunt del plat abans de servir l’escudella és ‘Baixaré de la lluna en tirolina’, dirigit (perquè realment sembla una pel·lícula o un musical) per Santi Balmes. Escrit en primera persona i en format dietari, el Deibid, un nano de dotze anys molt ben parit, comença el seu relat l’agost del 2020, en ple confinament, i explica coses tan improbables com ara la separació dels seus pares. A qui se li acut? Un divorci al segle XXI? Doncs sí, no fotem, avui l’estrany és qui té el pare i la mare junts. A l’antinovel·la de Balmes també hi ha un camí d’aprenentatge: el Deibid, que és un puta molt trempat, fa el canvi de primària a secundària i, oh my god, s’enamora per primera vegada. Heu vist mai un noi que s’enamori a l’institut? Jo sí, el meu propi fill. I tots els altres, i les altres. El Deibid, un dia, enganxa el seu pare follant amb la seva nova parella. Quina aberració! Qui no ha vist una cosa així? Tothom, hòstia, tothom. Ja en tinc els ovaris plens, de tanta collonada. El llibre et divertirà i t’emocionarà per igual i, a sobre, està ben escrit, cosa que ara tampoc no abunda a les llibreries. Balmes brilla en la creació de personatges, també dels secundaris: l’àvia Dianne i l’oncle Vincent et descordaran el riure. La crítica social treu sovint el cap a les pàgines d’aquest relat entretingut i delicat sobre fer-se gran sense perdre les ganes de seguir vivint a la lluna» (Anna Carreras, diari El Punt Avui+).
 
Acabo fent el meu raonament sobre el gran valor que té la lectura: llegeixis el que llegeixis, sempre el que compta és saber, i sense molestar a ningú. Us deixo i que cadascú de vosaltres, amics lectors, en tregui la conclusió pertinent, gràcies.
 
Josep Gudayol i Puig