Taller de lectura i creació a la Biblioteca

 

 
A la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny va tenir lloc el taller de lectura i creació “El fil roig dins d’un foliscopi”, a càrrec d’Oriol Canosa i Marta R. Gustems, autors del llibre La tela (Godall Edicions, 2023). 

Va ser el divendres 29 de novembre: amb una excel·lent participació —23 persones—, l’activitat ve fer visible l’actual vulneració de drets de les nenes i les dones en la cadena global de producció tèxtil, a partir de la lectura de fragments d’un capítol de La tela, sobre les maquiladores del Mèxic actual, que treballen en unes condicions molt similars a les que apareixen al llibre, tot i el segle i mig que ha passat des de llavors.

La maquila és un sistema de producció que consisteix a muntar manualment, en països amb mà d'obra barata, les peces de productes que es comercialitzen en països més desenvolupats. 

 

 
La biblioteca es va convertir en una fàbrica recreant la feina en cadena d’una maquiladora i es va elaborar un foliscopi de forma col·laborativa, mentre s’escoltaven textos que parlen de les condicions de vida de les treballadores, retalls de diari, lletres de cançons... i, també, tot allò que podem fer nosaltres per mirar de canviar les coses.  

Un foliscopi és un llibre que conté una sèrie d'imatges que varien gradualment d'una pàgina a l’altra, de manera que en passar els fulls ràpidament les imatges semblen adquirir moviment.

 
Moltíssimes gràcies a l’Oriol i la Marta per crear un ambient tan bonic i oferir-nos aquesta activitat tan vivencial, que forma part del programa Biblioteques Sense Fronteres: compromeses amb un mon més just, impulsat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, del Departament de la Unió Europea i Acció Exterior i el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
 
Text i fotos: Ana Pérez Hidalgo

Xerrada sobre intel·ligència artificial

 
La intel·ligència artificial (IA) ha passat en poc temps a formar part de la nostra vida i ocupar un espai central en el desenvolupament d’activitats industrials, tecnològiques, empresarials, comercials, sanitàries, administratives... que es beneficien de nous dispositius capaços de raonar, aprendre i desenvolupar-se alhora que gestionen i analitzen amb gran rapidesa quantitats ingents de dades i magnituds, a partir de les quals, mitjançant complexos algoritmes, prenen decisions que ens afecten.
 
Sobre aquest fenomen, l’AMPA de l’Institut Escola Guillem de Balsareny va promoure una interessant xerrada (Intel·ligència artificial: impacte en l’educació, el treball i la societat), que va tenir lloc el dimecres 27 de novembre, a les 7 de la tarda, a la sala gran del Sindicat. Hi va parlar el nostre col·laborador, Ferran Gállego, expert en la matèria en tant que usuari de la IA per la seva feina i a nivell particular.
 
A l’acte hi van assistir una trentena de persones, que el van seguir amb molt d’interès. Durant prop de dues hores, entre les explicacions de Ferran Gállego i les intervencions del públic, es va exposar i debatre tot allò que pot arribar a abastar aquest nou avenç de les tecnologies digitals, destacant l’impacte que pot tenir en l’educació, el treball i la societat en general, amb els desafiaments i oportunitats que representa.
 
Igual que va passar quan va aparèixer la informàtica —no fa pas tants anys— i després internet i les xarxes socials, que han estat una autèntica revolució, ara també haurem d’assumir la IA de forma efectiva i responsable. Els canvis en aquest camp són tan ràpids que, si bé la IA va començar fa uns dos anys, amb el programa ChatGPT, ara aquest és senzillament un més d’una llarga llista d’eines del mateix tipus (Claude, MidJourney, Google Gemini, Suno AI, etc).
 
Ferran va explicar-nos una breu història de la intel·ligència artificial, com funciona i l’estat actual. Va remarcar que es basa en el fet que a l’ordinador li donem dades de tot tipus i, a partir d’elles, ell va creant tot el que li demanem. Li podem preguntar tot el que vulguem. Actualment la IA ja la podem aplicar tant als textos com a les imatges, àudios i vídeos.
 
Es tracta, no cal dir-ho, d’un avenç molt important, però pot plantejar problemes ètics i d’altres tipus, en part pel fet de no haver-hi una legislació reguladora, ni cap perspectiva de tenir-ne una en el curt o mig termini. Un dels àmbits on actualment ja està servida la polèmica és en el món educatiu, on segurament caldrà replantejar-se la metodologia de l’ensenyament. També afectarà el món sanitari, on, de fet, en molts casos podrà ser un gran avantatge de cara a fer millors diagnòstics. En qualsevol cas, el Ferran va fer-nos veure que aquest avenç tecnològic tan crucial ha arribat per quedar-se, i no hi podem pas renunciar.
 
Justament el mes passat, en un article de la seva secció “Tecnologia”, en Ferran explicava que la Unió Esportiva Balsareny ha estrenat aquesta temporada un himne del club, que ja se sent al camp els dies de partit. És de justícia afegir-hi que és ell mateix qui n’ha escrit la lletra, mentre que la música l’ha creada fent servir eines d’intel·ligència artificial, en concret, Suno. De fet, ja va ser pioner en explicar-nos aquest tema molt al principi, amb els seus interessants articles divulgatius al Sarment, que esperem que tinguin continuïtat. Avui el felicitem per aquest himne, que podeu escoltar al nostre blog al final de l’article “Toca futbol” del mes de novembre, i en l’edició impresa us el podeu descarregar mitjançant un codi QR. Tot gràcies a la tecnologia!
 
Sarment
Foto: Elisabet Arimany 

Violant Bonet: història, medi, cultura popular i social

 
Som ja en plena tardor, nova estació, i aquesta secció obre de nou les portes, avui a la Violant Bonet i Calveras, balsarenyenca amb qualificació de cultura popular i social envers la història del nostre medi natural.
 
La Violant va néixer el 23 d’agost de 1975, i posteriorment als estudis de primària va estudiar a Barcelona, a l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya i el TDZ de Muntanya Mitjana (guia de muntanya) al Col·legi Institut Alt Berguedà de Bagà. Actualment no segueix cap estudi, tot i que sovint realitza cursos i formacions, com per exemple el darrer que va fer, de francès; i és Conservadora-Restauradora de Béns Culturals. Tal i com ens diu, “restauro obres d’art i patrimoni, tant a museus com en altres institucions (ajuntaments, consells comarcals, bisbats) o esglésies i catedrals, i combino aquesta feina com a Guia de Muntanya”. La Violant ha creat el projecte Vioguia, on fa rutes guiades a peu per tal de fer conèixer el patrimoni cultural del nostre territori. També fa conferències i tallers en la seva tasca de divulgadora i restauradora, i en concret sobre el romànic i la pintura medieval (fresc) per mitjà de Nits Romàniques. Pel que fa als seus interessos personals, ens comenta que li agrada llegir, tot i que no té gaire temps per fer-ho; l’últim llibre que ha llegit és Bajo el cielo junto al mar, d’Ainhoa Corts, i ens el recomana molt i molt. Pel que fa a viatjar, ens diu que viatja molt per la feina, sobretot arreu de Catalunya. El fet de treballar in situ li implica ser una mica nòmada i això li encanta. No viatja a altres països per ètica, per ecologia i perquè, sense ofendre ningú i respectant tots els viatgers, ho troba una mica elitista. Malgrat això, ha fet alguns viatges puntuals: el Marroc la va encantar i té una gran debilitat per les Canàries; fa dos anys Lanzarote li va semblar espectacular, amb uns paisatges volcànics que semblen d’un altre planeta. Referent a l’esport, ha practicat l’escalada, a la qual la va introduir el seu germà, i li agrada caminar i fer muntanya, activitat que ara fa amb el seu projecte Vioguia. També ens comenta que li agrada molt cuidar el seu pati de flors.

 
— Vas entrar a formar part de la junta del Casino, en la nova etapa de la direcció de la Laura Bonet, oi?
 
— L’anterior president, en Lluís Mas, va posar-se en contacte amb una colla de gent per demanar més implicació i poder fer el relleu de junta i m’hi vaig engrescar, sí.
 
— En aquesta entitat hi tenies algun precedent familiar?
 
— No tinc precedents familiars al Casino, tot i que per a mi sempre ha estat un espai proper, veí i familiar en si mateix.
 
— Avui per avui continues formant part de la junta?
 
— Sí, com a vocal. 

 
— Al llarg dels anys has aparegut diverses vegades a la televisió i a la premsa. Quina experiència en treus, d’aquesta popularitat?
 
— La tele? Ha, ha! (riu). Bé, algunes vegades m’han entrevistat, sobretot en diaris i televisions locals, degut a la meva feina de restauradora. Jo treballo amb patrimoni públic i és normal que generi un cert interès. En una ocasió em van entrevistar a TV3 per a les notícies quan em vaig convertir en la primera restauradora oficial de la comparseria de la Patum de Berga. He sortit en diverses ocasions al Regió7 arran de les meves intervencions a Manresa i Solsona, però més que per a un mèrit personal, m’agrada col·laborar amb els mitjans (ràdio i diaris) per divulgar la nostra feina i perquè la gent entengui la importància de conservar i valorar el nostre patrimoni, que és tasca de tots i totes.
 
— Sabem de la teva activitat com a guia històrica, com per exemple en la història de la Síquia. Com t’has documentat?
 
— La Séquia és un element tant important i interessant... El coneixem tant, però alhora en desconeixem aspectes tant rellevants com la seva importància a l’època medieval en plena sequera (us sona?), quan es va convertir en l’obra més important d’Europa (amb 26 km de recorregut per tal d’abastir d’aigua la ciutat de Manresa amb aqüeductes, tot una història pel que fa a la seva construcció). M’he documentat a nivell bibliogràfic i a través de conferències i reportatges que ha publicat la Junta de la Séquia, que es poden consultar al Youtube.

 
— Aquest treball teu social i cultural és autònom o bé empresarial?
 
— Jo soc autònoma des de fa molts anys per la meva feina de restauradora. El 2019-2020 em vaig formar com a Guia Turística de Muntanya i vaig crear el projecte Vioguia, que gestiono jo sola com a autònoma. El meu logo és “Vioguia Natura i Patrimoni” a través del qual intento portar gent a la muntanya o a espais naturals per divulgar tota la riquesa natural i cultural, perquè crec que tenim un patrimoni tant ric i variat que es mereix que sigui revaloritzat i divulgat de forma amena i divertida.
 
Josep Gudayol i Puig
Fotos: Arxiu Violant Bonet

Llibertats

PUNTA DE BRAU
 

Són les cinc de la tarda i fosqueja. La nova lluna encara no es veu. Si parlo de la lluna és perquè a la columna de l’Anna Carreras i Aubets (una columna molt forta) es parla d’un llibre on aquest astre hi és present. La columna porta per títol “Llibertats” i us convido a llegir-la sense que us faci estrany o barroer el seu raonament; jo, per la meva part, coincideixo amb ella sobre el respecte que s’ha de tenir quant a les llibertats.
 
«Aquesta columna vol recomanar un llibre. Si ets purità o neoconservador, passa a l’article següent. No m’interessa que em llegeixis, ni que em miris, ni que em saludis pel carrer. Em fot fàstic la teva mediocritat, la teva doble moral i la teva cara. El llibre que demà podeu posar sota el tió o damunt del plat abans de servir l’escudella és ‘Baixaré de la lluna en tirolina’, dirigit (perquè realment sembla una pel·lícula o un musical) per Santi Balmes. Escrit en primera persona i en format dietari, el Deibid, un nano de dotze anys molt ben parit, comença el seu relat l’agost del 2020, en ple confinament, i explica coses tan improbables com ara la separació dels seus pares. A qui se li acut? Un divorci al segle XXI? Doncs sí, no fotem, avui l’estrany és qui té el pare i la mare junts. A l’antinovel·la de Balmes també hi ha un camí d’aprenentatge: el Deibid, que és un puta molt trempat, fa el canvi de primària a secundària i, oh my god, s’enamora per primera vegada. Heu vist mai un noi que s’enamori a l’institut? Jo sí, el meu propi fill. I tots els altres, i les altres. El Deibid, un dia, enganxa el seu pare follant amb la seva nova parella. Quina aberració! Qui no ha vist una cosa així? Tothom, hòstia, tothom. Ja en tinc els ovaris plens, de tanta collonada. El llibre et divertirà i t’emocionarà per igual i, a sobre, està ben escrit, cosa que ara tampoc no abunda a les llibreries. Balmes brilla en la creació de personatges, també dels secundaris: l’àvia Dianne i l’oncle Vincent et descordaran el riure. La crítica social treu sovint el cap a les pàgines d’aquest relat entretingut i delicat sobre fer-se gran sense perdre les ganes de seguir vivint a la lluna» (Anna Carreras, diari El Punt Avui+).
 
Acabo fent el meu raonament sobre el gran valor que té la lectura: llegeixis el que llegeixis, sempre el que compta és saber, i sense molestar a ningú. Us deixo i que cadascú de vosaltres, amics lectors, en tregui la conclusió pertinent, gràcies.
 
Josep Gudayol i Puig