Preestrena d’‘Els Intocables de Carles Cases’

 

El diumenge 14 d’abril a la tarda va tenir lloc al Sindicat la preestrena del documental Els Intocables de Carles Cases, de Matías Boero Luz, sobre la vida i la carrera musical de Carles Cases i Pujol, el prestigiós músic i compositor sallentí d’arrels balsarenyenques. Cases és un dels artistes més potents del panorama musical català: ha acompanyat, arranjat i dirigit molts anys els concerts de Lluís Llach i ha creat les bandes sonores de més de 60 pel·lícules, però no ha volgut mai “vendre’s a la indústria” i això ha fet que restés en certa manera exclòs o marginat dels cercles econòmics que controlen la producció musical i cinematogràfica del país. 

 
La pel·lícula, de 95 minuts de durada, parteix dels paisatges de Sant Esteve de Comià, a Borredà, on el compositor viu, compon i fa concerts en un ambient de pau i de natura; i compta, a més de les reflexions del mateix Cases, amb comentaris de personatges com el cantant Lluís Llach, cineastes com Gonzalo Suárez, Jaime Chávarri i Antoni Verdaguer, el crític cinematogràfic Àlex Gorina, la fotògrafa i mànager Marta Pich, músics com Sveta Trushka o Alberto Requena i altres amics que han treballat amb ell. També recull imatges i paraules del bisbe Pere Casaldàliga, a qui Cases va conèixer personalment quan va compondre, sobre poemes d’ell, la suite Araguaia, i de la mare de l’artista, la poetessa Angelina Pujol i Massana, de cal Portella, que va recitar un sonet dedicat al seu fill. 

Precisament l’Angelina, als seus cent anys, va ser present en aquesta projecció juntament amb tres filles seves, germanes del músic i músiques també, i va ser obsequiada amb un ram de flors i un llibre de poemes de Pere Casaldàliga.

 
La projecció va anar precedida d’unes paraules de l’alcaldessa, Glòria Casaldàliga, del regidor de Cultura Jordi Vilanova i d’Àngel Amargant, membre de l’equip de producció del film; i en acabar, Carles Cases en persona va agrair als assistents l’ovació que li van dedicar. Una projecció memorable.
 
Ramon Carreté
Fotos: Marta Pich / Alfred Selgas  

 
Al final del film, l’Angelina Pujol recita aquest emotiu sonet:
 

Al meu fill Carles

 

Flameja el sol naixent. Platja deserta.

La mar, quieta i plana. Ve un vaixell.

Qui sap on va i què porta dintre d’ell

per presentar a tothom la descoberta?

      S’eixampla l’horitzó i, a mar oberta,

percebo el que hi ha a dins: músic novell

d’il·lusions volant com un ocell

que vol oferir el so quan es desperta.

      Oh, Far! guiant a port sempre amb fermesa;

que no es desviï mai de dintre seu

la música, l’amor i la grandesa.

      La gratitud de fill fa avui palesa

i abans de sonar el disc posa en relleu

recordant ans que tot la lliçó apresa.

 

                           La teva mare