divendres, 19 d’abril del 2024

Entrevista a Abel Artigas, cap de l’oposició de l’Ajuntament

 

Aquest mes, després d’haver parlat amb els caps dels dos grups municipals de l’equip de govern, entrevistem el cap del grup de l’oposició, Abel Artigas Garcia. Recordem als nostres lectors que el consistori balsarenyenc consta d’onze regidors, dels quals actualment vuit formen l’equip de govern i tres regidors, del grup Som i Sentim Balsareny, estan a l’oposició. Formen aquest grup, a més d’Artigas, Jordi Santasusana Vila i Sònia Hernández Martínez.
 
—Com valores, en general, aquests 10 mesos que ja portem de legislatura?
 
Sincerament, no puc valorar gaires coses, ja que la resposta a les nostres observacions sempre és la mateixa: “hi estem treballant”. Caldrà esperar una mica més per veure resultats.  De moment, a nivell de carrer no es percep cap canvi. 
 
—Com és la relació entre vosaltres tres, des que formeu part del Consistori? Us aveniu o bé teniu discrepàncies? Seguiu tenint relació amb els altres membres de la candidatura “Som i Sentim”? 
 
—La relació entre nosaltres tres és molt maca. Ens avenim molt i, sense adonar-nos-en,  hem creat un grup amb les mateixes inquietuds i on cadascú, gràcies al seu rol particular i professional, aporta un munt de coneixements que utilitzem a l’hora de debatre els temes municipals. 
      La relació amb la resta de la candidatura també és molt bona, col·loquial i amigable. Fem trobades, dinars i reunions informals i  ens retroalimentem amb les seves demandes i opinions.  Els anem informant de totes les actuacions que fem,  com a regidors a l’oposició,  i de totes les actuacions de l’Ajuntament. 
      En resum, diré que tots col·laboren de manera activa amb aportacions i suggeriments i ens ajuden a realitzar aquesta oposició que estem fent. Per descomptat, en alguns temes tenim diferents punts de vista, però sempre arribem a una entesa.  Si no fos així, deixaríem de ser persones lliures. 

 
—Quina és la teva ocupació habitual com a regidor?
 
—Com a regidor, igual que els meus companys, la nostra tasca, a part d’anar als plens i estar informat dels punts que hi ha, és també intentar estar al cas de tot el que el grup de govern fa i del dia a dia del poble, recollint les observacions dels veïns i, si és el cas, plantejar-les a l’equip de govern perquè les valori.
 
—Teniu algun petit càrrec de responsabilitat?
 
—Dins de l’Ajuntament no tenim cap responsabilitat ni tampoc no estem en cap comissió, tret de la comissió d’estudi encarregada de redactar l’Ordenança Municipal per a l’abastiment d’aigua en cas de sequera. També  participarem en la comissió d’estudi per la redacció del Reglament Regulador de l’abastament d’aigua potable al poble.
      També cal dir que, des del primer moment, ens vàrem oferir a treballar conjuntament. Ho hem manifestat diverses vegades, però sembla que no interessa. Potser hi ha una premissa establerta, que desconec, i que diu que l’oposició no pot tenir cap paper o responsabilitat dins de l’Ajuntament, simplement ser allà.
 
Hem pogut veure als plens, oberts al públic, que no resteu passius sinó que esteu al dia d’allò que cal parlar i sovint doneu la vostra opinió, a favor o en contra. Com és la vostra relació amb l’equip de govern?
       
—No volem ser un grup municipal passiu, això seria irresponsable. Volem ser participatius: si alguna cosa no l’entenem, preguntem; aportem el nostre pensament i és l’equip de govern qui ha de valorar el nostre parer, sempre des de la cordialitat i les bones formes.
      He de dir que la nostra participació als plens està essent exemplar, sempre des del respecte, pel fet d’anar preparats i d’anar informats per debatre el que calgui. No ens limitem tan sols a assistir-hi i no aportar-hi res, com havien fet els altres grups de l’oposició anteriors a nosaltres, amb l’excusa de “per què hem d’exposar les coses, si no ens faran cas”.
      Nosaltres som una nova generació de persones que tenim un deure i una responsabilitat amb el poble. Hem d’anar preparats, hem d’estar disposats a preguntar, hem d’oposar-nos quan calgui i, sobretot, aprovar qualsevol punt de l’ordre del dia sempre que sigui coherent i bo per al poble.  
 
Assistiu a actes públics en representació del poble, acompanyant l’equip de govern?
 
—Sempre que se’ns demana la nostra presència i col·laboració, i ens és possible,  responem positivament. De fet, personalment, ja ho sabeu, soc una persona activa i els meus companys també. El Jordi és com jo: sempre hem intentat participar i ajudar en tot el que es pugui; i la Sònia, que porta una mica més d’un any a Balsareny, està col·laborant i participant com la que més. 
 
—Quines coses heu fet com a oposició, o sigui, què heu aportat de positiu fins ara en el funcionament del consistori?
 
—Tenim molt clar quin és el nostre rol dins del consistori. Som conscients que som minoria i que podem fer poca cosa. La nostra feina és aportar el que la ciutadania ens fa arribar, opinar i valorar sobre les propostes. Coses importants que hem opinat i suggerit han estat: informar el Consistori de l’actuació que la Junta d’Aigües ha fet a la riera del Mujal, de què ells no tenien constància; també ens hem manifestat davant la nostra preocupació  per la rompuda molt severa que s’ha fet fa poc a la finca del Lledó de Trascastell, amb la possible destrucció d’una barraca de vinya que es trobava al Mapa de Patrimoni Municipal. 
      També hem comentat el mal ús que es fa de la pantalla que hi ha a la plaça Onze de Setembre. Creiem que se’n pot treure més rendiment. No ens val que, després d’un any que fa que està muntada, diguin que no va bé. S’ha de solucionar el problema si hi és.
      Resumint, i a part del que nosaltres veiem, som portaveus de les inquietuds que ens transmeten els nostres veïns. 

 
—Quines coses trobeu que, fins ara, ha fet malament l’equip de govern o bé quins projectes dels que volen fer no els trobeu bé? Què canviaríeu?
 
—No ens va agradar gens que en el primer ple ja augmentessin desmesuradament els sous dels càrrecs polítics. Ens agradaria que apostessin més per les analítiques de femtes de gos per sancionar els veïns incívics.
      Creiem que no s’està actuant adequadament en el reciclatge de deixalles. Creiem que és urgent fer una campanya de sensibilització, ja que, dia a dia, observem l’augment de l’incivisme existent en la utilització dels contenidors. I això tenint en compte que es diu que Balsareny és dels pobles on més es recicla.
      No han tingut en compte, per molt que hem insistit, que comptin amb nosaltres per treballar conjuntament, i més tenint en compte que al nostre grup hi ha gent molt vàlida i amb ganes d’aportar coses.
      Està bé retransmetre els plens mitjançant Instagram, però creiem que  s’ha de buscar un altre tipus de via de comunicació que arribi millor a tot el poble i que el ciutadà pugui accedir-hi més fàcilment 
 
—En quins afers importants doneu suport a l’equip de govern?
 
—Mireu, en els últims plens, entre altres afers, hem donat suport a:
 
·        L’adhesió a la Mancomunitat de Municipis del Bages per al Sanejament (gestió de la depuradora d’aigües residuals).
·        La destinació d’una part de la Casa Torrent a la nova biblioteca
·        La modificació del pla de finançament del pressupost de 2023.
·        L’aprovació de les factures REC dels contractes finalitzats.
·        L’aprovació del conveni entre l’Ajuntament  i el Servei Català de la Salut per donar el servei d’assistència sanitària de cobertura pública al consultori.
·        També hem donat suport a l’adhesiu al pla d’igualtat de gènere 2021-2025, i a la proposta d’adhesió al protocol davant les violències sexuals en espais públics d’oci de la comarca del Bages.
 
I, evidentment, donarem suport a tot allò que sigui d’interès municipal.
 
Recordem als nostres lectors que ja havies estat regidor vuit anys, amb CiU, al costat de l’alcalde Jaume Rabeya, des de 1991 fins a 1999. Trobes molt diferent la manera de treballar: els regidors, els funcionaris, la informàtica...? D’altra banda, ara, al cap de 25 anys, per què et vas tornar a presentar?
 
—No m’ho pensava, però he de reconèixer que, cada dia que passa, m’adono que tot ha canviat molt, però molt. També he de dir que ha passat molt de temps. 
      Tan sols puc opinar del que veig, però estic segur que, a nivell intern, deu seu un altre mon. Les noves tecnologies han fet que tot sigui més directe, més ràpid (no sempre), més controlat. Tot això fa que, segons el meu punt de vista, falti més personal a l’Ajuntament, ja que, per tot es necessita una persona: per fer les convocatòries dels plens i la documentació que comporta, per l’atenció directa al ciutadà, per la comptabilitat, pel jutjat, per fer reglaments... El que sí que m’ha sorprès és que a la brigada hi hagi pràcticament la mateixa gent que abans.
      Aquells anys van ser molt bons, portava les regidories de joventut i esports i aquestes em permetien estar en contacte directe amb la gent. Eren altres temps. Potser es feien poques coses, però sempre hi havia coses a fer, no tenia  temps de cremar-me; quan no estava buscant subvencions i ajudes, estava mirant de col·laborar en les festes i en els actes esportius; i sinó  a acompanyar les pubilles.
      El fet de tornar potser va ser perquè trobava a faltar estar implicat amb el poble (de fet, sempre ho he estat!) També em va ajudar que, en aquell moment,  estava passant una etapa molt bona i la unió d’aquests dos factors va fer que estigués aquí treballant amb i per al poble, amb un bon equip i amb el compromís social que sempre m’ha caracteritzat.  
 
Igual que ho vàrem demanar als caps de les altres dues llistes, com portes el contacte amb la gent pel carrer? Et veuen com a regidor o com l’Abel de sempre, vinculat al poble i a les seves entitats?
 
—Quan et presentes per ocupar un càrrec a l’Ajuntament, renuncies a una part privada. Mai no et pot molestar que una persona se t’apropi; al contrari, és un plaer poder-la atendre, conversar-hi, saber les seves inquietuds.  
 
L’oposició, teniu un despatx per atendre la gent, si cal? Teniu horari setmanal de visites? En qualsevol cas, com es pot contactar amb vosaltres?
 
—Sabem que hi ha un despatx de regidors, però no se’ns ha ofert, per tant, no tenim horaris per visites, però som gent molt propera i fàcil de contactar. 

 
—I ara, algunes preguntes personals. Quines aficions tens? 
 
—La feina no em permet tenir gaires aficions, però intento tenir uns moments per a mi, com és estar el màxim de temps amb la meva dona, la Mercè.  Portar l’hort, dibuixar una mica... I ara he tornat a llegir. Però l’afició més gran és intentar fer cada dia un bon esmorzar, ja sigui esmorzar de forquilla o el que em preparo cada mati. De vegades em faig uns “bocates”, que jo mateix em quedo sorprès de tan bons com estan.
 
—L’últim llibre que has llegit? 
 
Deja de autoayudarte y actúa, un llibre de butxaca molt interessant del meu amic Carlos Bella. És un llibre que, per la manera com està escrit, penso que tothom se l’hauria de llegir: t’ajuda a reflexionar sobre tu mateix i a començar a conèixer-te mitjançant uns curts i clars capítols.
 
—L’última pel·lícula o obra de teatre que has vist?
 
—La darrera pel·lícula que he vist ha estat El Gran Azul, que ja he vist dues o tres vegades i que tracta de les competicions d’apnea centrades pràcticament al mar de Creta. El motiu de tornar-la a veure és, sense dubte, la duresa d’aquest esport. Però ara, igual que la majoria de gent, m’he aficionat a les sèries i la darrera que he vist ha estat La luz que no puedes ver, ambientada en els darrers dies de la II Guerra Mundial, on una noia francesa cega i un soldat alemany es troben mitjançant la ràdio. Ha estat prou bé.
 
—Algun lloc o llocs del mon on t’hagi agradat anar, que t’hagi impactat per algun motiu... 
 
—Puc dir que tots els països on he anat m’han impactat d’una manera o altra: els uns pel seu paisatge, d’altres per la seva gent i d’altres per la seva cultura. Però n’hi ha dos que m’han impactat d’una manera molt diferent. Un d’ells és l’Índia, i en especial les grans ciutats com Nova Delhi, Agra i Benarés, que em van impactar molt negativament, El que es viu allà i com es viu és incomprensible. Per a mi, països així no haurien d’existir: riqueses desmesurades al costat d’una pobresa que conviu amb la mort. Allà l’aire que es respirava era anguniós, tètric i putrefacte. Això, unit a les diferents castes i diferents religions, va fer que no pogués suportar aquest país. 
      Per altra banda, vaig estar a Burkina Faso: el desert, poblats petits, cases petites fetes de fang, vida al mercat, respecte als grans, on la música convivia amb la dansa, nens sempre somrients  o espantats perquè era la primera vegada que veien un home blanc, (em sembla que em deien “tobabu”), diferents religions (musulmans, animistes, cristians...) que convivien pacíficament juntes. Allà sí que es respirava pau i felicitat i, d’una petita cosa, en feien una gran festa. 
 
—Algun ídol que admiris (en el camp de la política, de la ciència, de l’art....) ?
 
—Referent als polítics, prefereixo no opinar, ja que en soc part implicada. (fa una petita rialla).  Per la meva manera de ser, sempre he admirat i admiro les persones com a tals, independentment de la seva ideologia. Admiro totes aquelles persones que dediquen part del seu temps i de la seva vida als altres, en qualsevol àmbit, des del president d’una entitat local fins aquell que ajuda, segons les seves possibilitats, els  més necessitats. Però si he d’anomenar algú que em representa i per qui sento gran admiració, entre altres, diré la cooperant catalana Emma Igual, morta a Ucraïna; Mohandas Ghandi,  per la seva lluita i tossuderia;  i el nostre estimat bisbe Pere, per la manera com va viure, per la manera com va lluitar i per les seves causes, causes que haurien de ser les causes de tots.
    A nivell musical, destacaria Freddie Mercury, pel que era i va ser,  i perquè crec que ens va deixar molt aviat i no va poder aportar més a la música.
 
—Per acabar, vols afegir alguna cosa més?
 
—Simplement dir que estar a l’oposició no és tan dolent com sembla des de fora. Si vols, tens molta feina i pots aportar-hi molt. Torno a insistir, i és una premissa que ens vàrem marcar des del principi, que volem fer una oposició digna i constructiva. 
      I, per acabar, donar les gràcies a totes aquelles persones que estan al nostre costat, que ens estan felicitant per la manera com portem els plens i pel temps que hi estem dedicant. Continuarem en aquesta línia per millorar.
      També vull donar les gràcies al Sarment per pensar en nosaltres i,  no cal dir-ho, felicitar-vos en nom de tot el grup per aquesta tasca que any darrere any esteu fent.
 
—Moltes gràcies Abel, a tu i al teu grup municipal, per haver-nos atès i per les teves paraules de suport a aquest mitjà local.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: Som i Sentim / I. Prat
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.