dimecres, 16 de juny del 2021

'L’estaca'

 

 
Quan l’any 1968 el tercer disc d’aquell cantautor de vint anys començà a girar als aparells reproductors de les llars catalanes, tothom se sorprengué que la quarta i darrera cançó hagués pogut passar el sedàs de la censura franquista. El disc, editat per la discogràfica Concèntric i en format single (18 cm de diàmetre, dues cares d’uns 4 minuts i mig cada una), contenia Cop de destral, Cançó sense fi, Per un tros del teu cos i, finalment, aquella peça en mode menor i compàs ternari: L’estaca. Lluís Llach havia entrat a l’estudi disposat a gravar tres cançons, amb Cop de destral com a plat fort. Hi havia lloc per a una quarta i el cantant de Verges va decidir incorporar una cançó que havia compost a partir d’una tonada que s’havia inventat i taral·lejava amb els seus amics a l’adolescència, a l’època en que estava molt influït pels cantants francesos. Una tonada on l’única lletra era una sola paraula en francès: tombe, tombe. Encara podem sentir les restes d’aquest origen en el deix fonètic francès de la pronúncia que Llach empra a la gravació de 1968.
 
L’avi Siset va ser Narcís Llansa Tubau (1887-1983), avi matern d’un amic d’infantesa de Llach. A Verges, l’avi Siset va saber entrar en contacte amb els nois de la generació del seu net que sentien la necessitat de rebel·lar-se. El noi Llach va passar moltes hores d’estiu pescant i parlant a la riba del Ter amb l’avi Siset. “M’embadalia” —diu Llach— i  “em parlava sempre amb una mirada ferma i uns ulls lluminosos de bona persona.”
 
La resta és història, història de la cultura catalana del darrer terç del segle XX i primeres dècades del XXI. L’estaca va esdevenir aviat un himne de lluita antifranquista i després, a diversos llocs del món, un himne de protesta contra poders establerts no democràticament.

Es coneixen una cinquantena d’enregistraments editats de L’estaca (n’hi deu haver molts més). Més de la meitat són versions en anglès, francès, occità, alemany, èuscar, grec, cors i polonès.
 
Molts anys més tard Llach escrivia: “No sé gaire com s’ho va prendre [l’avi Siset], això que el fes servir en una cançó. En poc temps L’estaca agafava una dimensió que se’ns escapava a ell i a mi. Potser de la mateixa manera que jo ja no me’n sentia gaire l’autor, potser tampoc ell no se sentia gaire l’avi Siset de qui jo parlava. Tant se val.”
 
Escola de Música Mossèn Joan Bajona
 
Trobareu més informació de l’Escola de Música Mossèn Joan Bajona al web de l’Ajuntament www.balsareny.cat
 També podeu rebre tota la informació a través de la subscripció al butlletí digital de l’Ajuntament.

 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.