dilluns, 20 de març de 2017

Caminada 2017

REPORTATGE DE LA CAMINADA 2017


El passat diumenge 12 de març va tenir lloc al nostre poble la tradicional Caminada Popular en la seva trenta-unena edició, tot i que es compliran ara al juny els 30 anys justos des que es va celebrar la nostra primera caminada, sorgida de la il·lusió d’uns quants balsarenyencs que volien portar endavant aquesta nova activitat al poble. Doncs bé, ens congratulem que, després de 30 anys, encara continuem i donem les gràcies a totes les persones que al llarg de tot aquest temps ho han fet possible i als que, esperem, ho continuaran fent. I a totes aquelles persones del poble i de comarques que hi participen sempre que els és possible i que, any rere any, ens acompanyen en els recorreguts pel nostre entorn.

Enguany hi van prendre part 295 persones, algunes menys que l’any passat, que van ser 330. No feia tant fred com l’any passat però, en canvi, no vàrem veure el sol en tot el matí, al contrari del 2016. De fet, el temps ennuvolat anava bé per caminar i, en canvi, no feia pas fred; per altra banda, ens vàrem escapar de la pluja.

A quarts de vuit començaven les inscripcions a la plaça de l’Església, al preu acostumat de 8 € en general, i de 6 € per als socis del Centre Excursionista de Balsareny, organitzador de l’activitat; i al voltant de les 8 es començava a caminar.

El recorregut va ser de 15,5 quilòmetres, si fa no fa com l’any passat; però, és clar, transcorria per una ruta força diferent: al costat est del terme municipal, travessant dos cops el Llobregat; primer, pel pontet de la Rabeia i, després, pel pont del Riu, poc abans de l’arribada.

A la sortida, es marxava en sentit nord, començant pel nostre famós Repeu; seguint per l’aqüeducte de Santa Maria, de la síquia, i vorejant aquesta gran obra d’enginyeria del segle XIV fins arribar a la Resclosa dels Manresans, on hi havia el primer control, amb coca i moscatell per a tothom. S’acabava així el primer tram, d’aproximadament 1,5 quilòmetres.

Endavant, que no ha estat res! Els caminants van continuar, si volien, donant una mirada, just a sobre de la caseta de la Resclosa, a les conegudes “dames coiffées” (“dames amb barret”), una formació geològica que tenim al poble, desconeguda per alguns, que de tant en tant visitem en les nostres caminades; surt a tots els llibres que parlen d’aquest fenomen que és degut a l’erosió diferencial, sobre diferents tipus de roques, que han fet les aigües al llarg dels temps; cal preservar-la, perquè pot desaparèixer en els temps geològics; de fet, el procés culmina, de forma natural, amb la caiguda dels “barrets” a causa del soscavament de la columna Així, podem veure que en parla la Guia d’espais naturals del Bages i es pot trobar fàcilment, i veure’n fotos, a Internet. També s’anomenen, en català, pilars coronats.


Per un corriolet enmig de la vegetació que ja començava, a mitjan març, a revifar-se després de l’hivern, amb força plantes que ja brotaven i algunes eren florides més que altres anys, pel fet que el febrer d’enguany ha estat força càlid i les ha fetes avançar, la gent seguia l’itinerari marcat; després, un camí més ample els portava fins a les primeres cases del nucli de la Rabeia. Un cop travessat el pontet, al punt més al nord del recorregut, i, arribats a la Masoveria,  calia enfilar-se des de la vora del riu cap a l’interior, pel mig del bosc i a la vora d’uns camps, fins a la casa abandonada del Vilar. Des d’aquí es continuava cap a la font del Vilar, una font molt nostra en què, com a mínim, encara hi raja un bon gruix d’aigua.

Tombant a l’esquerra del camí principal, la ruta seguia per dintre del bosc i, pujant per un corredor, enmig d’una gran boixeda, ja visitada en alguna altra ocasió, s’arribava a un punt en què calia travessar amb compte la carretera d’Avinyó i, de nou passant uns quants metres dintre del bosc, s’arribava ben bé a la masia dels Plans de Cornet (sí, en terme de Sallent, però molt “nostres” també). Allà, a uns 7,5 quilòmetres de la sortida, hi havia el segon control i avituallament, amb el típic entrepà de botifarra i un trago de vi per esmorzar.

Bo i tips, els caminants van continuar enfilant-se de ple per les costes de sobre els Plans fins arribar a l’altiplà conegut popularment com a “Serrat del Repetidor”, des d’on s’albiren sovint molt bones vistes del Prepirineu, però aquell dia estava molt tapat per poder-ne gaudir gaire. Continuant per aquesta zona de les més altes del nostre terme municipal, la ruta anava ara en sentit sud i es ficava, justet, però de nou en terme de Sallent, prop de Serra-sanç, sense acabar d’arribar-hi, perquè, abans, hi havia un desviament a la dreta, per dintre d’un alzinar molt bonic, que menava cap a una pista ampla que baixava fins arribar al tercer control i avituallament: les esperades taronges i aigua, per refrescar la gola.

A partir d’aquí, a uns 13 quilòmetres de la sortida, s’arribava als plans de Puigdorca, amb una bona panoràmica del poble, i es travessaven camps i graveres, prop de la casa de les Planes, per baixar cap al riu, travessar-ne el pont i acabar passant altra vegada pel tram del Repeu, sobre la riera del Mujal, que portava finalment fins al davant de l’església parroquial.

Allà els participants varen poder fer un petit aperitiu i, un cop passat el control d’arribada, rebien el tradicional obsequi com a record, consistent enguany en un potet de melmelada ecològica; n’hi havia de diferents gustos, a triar si era possible.

La tradició d’aquest popular esdeveniment anual ens va portar de nou a visitar, com hem vist, molt topònims balsarenyencs (cases, fonts, la síquia...) i també a revisar la nostra vegetació, amb prop de 140 rètols d’espècies d’arbres, arbustos i herbes, amb molta més varietat al primer tram, prop del riu, i coincidint amb l’espai d’interès natural de la Resclosa dels Manresans, que també inclou les fites geològiques, com les dames coiffées, de què hem parlat, i el gran meandre que fa el Llobregat en aquella zona, el meandre de la Rabeia; a més, la varietat d’ànecs, bernats pescaires i altres aus, que ja consten al plafó de l’aguait que es creua amb el camí per on es passava, just arran de la resclosa.
A la tarda d’aquell diumenge, a dos quarts de 7, per completar el dia, tenia lloc, com de costum, a la sala gran del Sindicat, una projecció de fotografies tirades, durant el matí, als diversos àmbits de la caminada. Tot seguit es va oferir també l’audiovisual del CEB sobre l’expedició al Pic Robiñera, al Pirineu d’Osca, de 3.003 metres, que es va fer el juliol passat. L’acte es va cloure amb coca i beguda per a tothom. Fins un altre any!

Petita estadística sobre la procedència dels participants

A la Caminada 2017 hi van participar, com hem dit, 295 persones, de les quals just la meitat, 150 eren de Balsareny, un nombre bo però que podria ser una mica més alt, com havia estat anys enrere. De la resta, 76 eren del Bages: de la capital, Manresa, el grup més nombrós, 23 persones; seguit de la veïna Navàs, amb 11 (molts menys que anys enrere); Sallent i Sant Joan de Vilatorrada, amb 7 cadascun; Súria i Navarcles, amb 6 cada poble; Sant Fruitós i Artés, amb 5 cadascun; Santpedor, amb 4; i després, amb un participant, Canet de Fals i Sant Vicenç de Castellet.

A continuació, la comarca més concorreguda, com sol ser habitual, va ser el Berguedà, amb 7 participants de Gironella, 6 de Berga i 6 de Puig-reig; a més d’un de Bagà. En total, 20 persones.
La tercera comarca amb més participació, curiosament, ja no és tan propera: és el Barcelonès: amb 7 barcelonins, 2 badalonins i 1 hospitalenc; en total 10 persones.

Darrere ve una comarca d’on quasi cada any rebem visitants, com és el Vallès Occidental, amb 9 persones més: 4 de Terrassa, 4 de Ripollet i 1 de Matadepera. I en cinquè lloc, la comarca d’Osona, propera a nosaltres, amb 6 participants: 4 de Prats de Lluçanès i 2 de Torelló.

Finalment, hi va haver participants, si bé amb quantitats més baixes, de comarques molt diverses: de l’Alta Anoia (Calaf); el Baix Llobregat (Sant Feliu); el Garraf (Sant Pere de Ribes); i algunes, molt llunyanes, com la Selva (Cassà de la Selva) i l’Alt Camp (el Pla de Santa Maria).


Com veiem, podem estar contents que gent de llocs molt diversos, alguns fent molts quilòmetres, ens visiten per la Caminada de Balsareny. Que continuï així!

Isidre Prat
Fotos: I.Prat / A.Selgas
























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.