El dia 8 de setembre, a la Biblioteca Pere Casaldàliga, el grup de
rapsodes dels Pastorets de Balsareny va fer la tradicional lectura de poemes,
que aquest any arribava a la novena edició. En anys anteriors, s’havien llegit
una selecció de poemes patriòtics, i antologies de Joan Salvat-Papasseit, Joan
Maragall, Salvador Espriu, Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra, Pere Quart
i J. V. Foix.
El poeta escollit enguany va ser Climent Forner, qui va assistir
a l’acte i, en acabar, va llegir un poema dedicat a Pere Casaldàliga i una
estrofa en primícia absoluta, que havia escrit en referència a la Via catalana
per la Independència. L’acte va acabar amb la Coral Sant Esteve cantant, amb
tot el públic, l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors.
Climent Forner i Escobet
Va néixer a Manresa el 1927. La seva mare era nascuda a Berga,
ciutat on l’autor va anar a viure el 1936, amb 9 anys encara no fets, al número
20 del carrer Major. Va estudiar al seminari de Solsona i fou un dels fundadors
de la revista L’Infantil l’any 1951. Ordenat el 1952, va ser vicari a
Bellpuig i a Tàrrega, rector de Castellar de N’Hug (1956-58) i rector i
arxiprest de Navàs (1958-1989). Actualment és rector de Viver i Serrateix. És
membre del PEN Català. Va guanyar el premi de poesia Ciutat de Barcelona el
1962 i la Viola d’Or als Jocs Florals de Barcelona el 1978, entre altres
guardons literaris. El 1997 va rebre el Premi Jaume I d’Actuació Cívica de la
Fundació Lluís Carulla i el 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Forner ha conreat un ample ventall de gèneres literaris. Des de la
poesia religiosa fins a l’humor, la sàtira, la sensibilitat social i l’amor a
la pàtria, des d’un punt de vista humanístic profundament arrelat a la terra, a
la història i a la llengua de Catalunya. La seva poesia té un absolut rigor
formal i lingüístic, però també s’agrada de jugar amb la llengua, fer jocs de
paraules, al·literacions i metàfores agosarades. El seu vast registre abasta
des del misticisme abrandat de ressons lul·lians fins a l’amor expressat en
termes de proximitat, passant per la introspecció existencial o la ironia
lúcida sobre la història contemporània i eclesiàstica i els fets més
quotidians; per exemple, en les seves celebrades epístoles a l’Arcipreste de Hita,
al rector de Vallfogona i a l’amic canonge Jordi Mas.
Entre la seva extensa obra poètica destaquen els reculls: Els
únics mots (1964), La rel més obscura (1970), Arondeta: versos
per-versos (1973), La Benaurada: dotze madrigals a la Mare de Déu de Queralt
(1975), Àlbum de família: versos d’estar per casa (1980), L’Ull de
Taüll (Obra poètica I, 1983), Liridunvau, liridonvon (Obra poètica
II, 1989), Amb peus lleugers com els cérvols (1993), Carrer Major, 20
(Obra poètica III, 1995), A sou d’amor: cants de Viver (2002), De
cim en cim; goigs i auques populars (2004), La nit es trenca: nadales a
dues veus (amb Climent Peix, 2005) i Preneu-m’ho tot, deixeu-me la
Paraula. Poesia 1945-2007 (2007). En aquest volum hi aplega bona part de la
seva producció poètica, però no pas tota; hi ha conservat, per exemple, dotze
goigs i set auques, quan n’ha escrit més d’un centenar.
Com a traductor,
ha fet excel·lents versions de l'occità, de poemes de Guillem de Berguedà,
Huguet de Mataplana, Guillem Ramon de Gironella, Cerverí de Girona i altres
trobadors; i ha adaptat al català modern poemes de Ramon Llull, Ausiàs March,
Jordi de Sant Jordi i Joan Roís de Corella. També té una vasta producció en
prosa, entre la qual destaquen els escrits al Full Diocesà durant molts anys;
també la narrativa per a infants, de gran sensibilitat lingüística i poètica.
on ha publicat narracions per a infants i ha traduït i editat escrits d’altres
autors. També ha promogut edicions, com ara la Biblioteca d’Escriptors del
Berguedà o els Quaderns de Viver; ha escrit molts pròlegs i ha exercit
de crític literari. El seu amic i company, el bisbe Antoni Deig, el va definir
com un escriptor «incisiu, exacte i compromès», amb «un humor que sembla que es
vulgui riure de les coses i després t’adones que és una filigrana d’amor a les
coses i a les persones. Un bon mestre de la paraula per tal de portar la
Paraula a tothom».
Sarment
Fotos: Susi Rodríguez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.