dimarts, 17 de setembre de 2013

Lectura de poemes de Climent Forner



El dia 8 de setembre, a la Biblioteca Pere Casaldàliga, el grup de rapsodes dels Pastorets de Balsareny va fer la tradicional lectura de poemes, que aquest any arribava a la novena edició. En anys anteriors, s’havien llegit una selecció de poemes patriòtics, i antologies de Joan Salvat-Papasseit, Joan Maragall, Salvador Espriu, Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra, Pere Quart i J. V. Foix. 


El poeta escollit enguany va ser Climent Forner, qui va assistir a l’acte i, en acabar, va llegir un poema dedicat a Pere Casaldàliga i una estrofa en primícia absoluta, que havia escrit en referència a la Via catalana per la Independència. L’acte va acabar amb la Coral Sant Esteve cantant, amb tot el públic, l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors.


Climent Forner i Escobet
Va néixer a Manresa el 1927. La seva mare era nascuda a Berga, ciutat on l’autor va anar a viure el 1936, amb 9 anys encara no fets, al número 20 del carrer Major. Va estudiar al seminari de Solsona i fou un dels fundadors de la revista L’Infantil l’any 1951. Ordenat el 1952, va ser vicari a Bellpuig i a Tàrrega, rector de Castellar de N’Hug (1956-58) i rector i arxiprest de Navàs (1958-1989). Actualment és rector de Viver i Serrateix. És membre del PEN Català. Va guanyar el premi de poesia Ciutat de Barcelona el 1962 i la Viola d’Or als Jocs Florals de Barcelona el 1978, entre altres guardons literaris. El 1997 va rebre el Premi Jaume I d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla i el 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Forner ha conreat un ample ventall de gèneres literaris. Des de la poesia religiosa fins a l’humor, la sàtira, la sensibilitat social i l’amor a la pàtria, des d’un punt de vista humanístic profundament arrelat a la terra, a la història i a la llengua de Catalunya. La seva poesia té un absolut rigor formal i lingüístic, però també s’agrada de jugar amb la llengua, fer jocs de paraules, al·literacions i metàfores agosarades. El seu vast registre abasta des del misticisme abrandat de ressons lul·lians fins a l’amor expressat en termes de proximitat, passant per la introspecció existencial o la ironia lúcida sobre la història contemporània i eclesiàstica i els fets més quotidians; per exemple, en les seves celebrades epístoles a l’Arcipreste de Hita, al rector de Vallfogona i a l’amic canonge Jordi Mas.

Entre la seva extensa obra poètica destaquen els reculls: Els únics mots (1964), La rel més obscura (1970), Arondeta: versos per-versos (1973), La Benaurada: dotze madrigals a la Mare de Déu de Queralt (1975), Àlbum de família: versos d’estar per casa (1980), L’Ull de Taüll (Obra poètica I, 1983), Liridunvau, liridonvon (Obra poètica II, 1989), Amb peus lleugers com els cérvols (1993), Carrer Major, 20 (Obra poètica III, 1995), A sou d’amor: cants de Viver (2002), De cim en cim; goigs i auques populars (2004), La nit es trenca: nadales a dues veus (amb Climent Peix, 2005) i Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula. Poesia 1945-2007 (2007). En aquest volum hi aplega bona part de la seva producció poètica, però no pas tota; hi ha conservat, per exemple, dotze goigs i set auques, quan n’ha escrit més d’un centenar.


Com a traductor, ha fet excel·lents versions de l'occità, de poemes de Guillem de Berguedà, Huguet de Mataplana, Guillem Ramon de Gironella, Cerverí de Girona i altres trobadors; i ha adaptat al català modern poemes de Ramon Llull, Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi i Joan Roís de Corella. També té una vasta producció en prosa, entre la qual destaquen els escrits al Full Diocesà durant molts anys; també la narrativa per a infants, de gran sensibilitat lingüística i poètica. on ha publicat narracions per a infants i ha traduït i editat escrits d’altres autors. També ha promogut edicions, com ara la Biblioteca d’Escriptors del Berguedà o els Quaderns de Viver; ha escrit molts pròlegs i ha exercit de crític literari. El seu amic i company, el bisbe Antoni Deig, el va definir com un escriptor «incisiu, exacte i compromès», amb «un humor que sembla que es vulgui riure de les coses i després t’adones que és una filigrana d’amor a les coses i a les persones. Un bon mestre de la paraula per tal de portar la Paraula a tothom».

Sarment

Fotos: Susi Rodríguez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.