diumenge, 1 de gener de 2012

Parlem de democràcia?

OPINIÓ

Zygmunt Bauman
















El sociòleg Zygmunt Bauman explica que en una democràcia sortir al carrer no és cap garantia de canvi. Fa mesos, que en el país democràtic de referència per a molts, els Estats Units d’Amèrica,  la gent ocupa Wall Street per demanar canvis en el sistema, però de moment  no ha canviat res ni a Wall Street ni a la Casa Blanca. La democràcia absorbeix la controvèrsia i el poder, per canviar les coses que són “inferiors”. Per contra, als països totalitaris sortir al carrer és més eficaç: els ciutadans de dictadures han aconseguit desfer-se de Mubarak i de Gaddafi.

Fa tres-cents cinquanta anys John Locke introduïa una teoria contractualista entre la societat i l’Estat per desenvolupar i aconseguir una bona democràcia: la idea de la llibertat i la igualtat natural dels homes, el dret de l’individu a la propietat (vida, llibertat, propietat), la tolerància religiosa, la supremacia de la societat sobre la política, la supremacia del dret, la divisió de poders entre el legislatiu i l’executiu, el dret de resistència dels ciutadans contra un govern injust.

Aquestes paraules podrien haver estat escrites per qualsevol manifestant que ha ocupat Wall Street a Nova York o la Plaça Catalunya a Barcelona. Però no cal buscar més enllà de l’Estat Espanyol,  i veure com aquesta idea de llibertat i igualtat entre els homes cada vegada és més equidistant. El dret a la propietat d’un habitatge digne o d’una feina és quelcom difícil d’aconseguir. La tolerància religiosa del què s’anomena un estat laic és qüestionable quan tenim un calendari festiu per festes religioses, una casella a la declaració de la renta on es pot aportar a l’església o un lobby que està en contra de certs drets individuals com el de l’avortament.

Si aquests drets semblen del tot qüestionables, altres com la supremacia de la societat sobre la política han quedat totalment desmuntats quan la política ha ofegat a la societat, quan la divisió entre poders executius i legislatius és nul·la, i més quan els executius tenen una influència directe en el judicial, fet que fa que la imparcialitat dels qui han d’impartir justícia quedi entredit (Tribunal Constitucional).

El darrer dret del qual parlava Locke és el dret de la resistència dels ciutadans contra un govern injust. A Síria les armes volen fer emmudir la resistència. A Espanya i als Estats Units la ignorància ha matat la resistència, és a dir, la nostra democràcia absorbeix i emmudeix aquell qui la vol modificar.

És molt important que el pacte que té la societat amb l’aparell de l’Estat no sigui violat. La limitació del poder de l’Estat està, per un costat en la submissió als drets naturals, i per altre banda en la divisió de poders. Quan aquest pacte es trenca per qui té el poder de la violència institucional, què en queda de la democràcia?

Marc Selgas i Cors, gener 2012




John Locke

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.