Ja són aquí els Reis (bé, gairebé!)

 
Ja sabem que encara som a novembre, però a la Comissió de Reis fa dies que no parem. Aquest any tornem a organitzar les activitats dels Reis de l’Orient i la visita del Príncep Assuan, i us volem explicar com ho tenim tot.
 
Fa unes setmanes vam fer una crida perquè necessitàvem renovar la junta, i us hem de dir que ens heu sorprès: hi ha hagut resposta! Hem pogut sumar gent nova que ens permetrà fer el relleu amb tranquil·litat. Moltes gràcies a tots els que us hi heu apuntat. Això sí, no us penseu que ja n’hi ha prou: de gent mai no n’hi sobra, i si algú encara s’ho està pensant, que s’hi animi, que a casa nostra hi cap tothom.
 
Aquest mes de novembre serem a la Fira d’Entitats del poble, i hi esperem els nens i nenes! Aquest any ens heu d’ajudar a fer el cartell dels Reis, així que veniu amb ganes de dibuixar i pintar. Passeu pel nostre estand i ens hi posem junts.
 
El Príncep Assuan vindrà a recollir les cartes de tots els nens i nenes del poble el 19 de desembre, a partir de les 6 de la tarda, a la Sala Sindicat. Ja podeu anar pensant què demanareu! Recordeu que una mica abans, el Príncep i els seus patges, acompanyats dels grallers dels Gegants de Balsareny, els acompanyaran pel poble, des del Casal Verge de Montserrat fins al Sindicat, i repartiran les bústies per les botigues del poble, per si us queda alguna cosa per afegir. Ens agradaria molt que el vinguéssiu a rebre!
 
A les botigues (a partir de cap d’any) també trobareu els fanalets, que són imprescindibles per rebre Ses Majestats com cal.
 
Els Reis de l’Orient arribaran el 5 de gener. Tornareu a veure les carrosses que vàrem estrenar l’any passat i intentarem renovar algun detallet.
 
Si voleu provar sort, a les botigues col·laboradores aviat hi tindreu la loteria dels Reis. A més de la il·lusió del premi, ens ajudeu a tirar endavant tot això.
 
I si us ve de gust donar un cop de mà, aportar idees o simplement veure com funciona això per dins, parleu amb qualsevol de nosaltres. Entre tots fem que els Reis tornin cada any.
 
Comissió de Reis de Balsareny
Foto: Jordi Sarri (gener 2026)

Ara fa... 45 anys. Defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana

Només feia dos mesos del cop d’Estat dels militars, i en ple procés de construcció de l’Estat de les autonomies, des de Madrid s’aprofitava per reclamar una llei d’harmonització per a totes. Òmnium Cultural va liderar el rebuig al projecte amb una contundent declaració i el CCB s’hi va adherir amb aquest article publicat al Sarment núm. 63, d’abril de 1981.
 
«Darrerament  s'han produït esdeveniments que semblen dirigits a una retallada greu dels drets de Catalunya, culturals o no, que la Constitució i l'Estatut reconeixen. Hom intenta "harmonitzar" les autonomies ja existents i "assossegar" les altres. És de témer un retrocés en la consecució de les autonomies valenciana i balear, com d'altres d'arreu d'Espanya; i és de témer que hom mig tanqui l'aixeta dels traspassos a la Generalitat, tot just començats.
 
»Un editorial de Diario 16 planteja la qüestió així: "O autonomies o democràcia". Però la qüestió real és: "O autonomies o dictadura", perquè la democràcia sempre ha estat amiga de la nostra autonomia, i la nostra autonomia sempre ha estat amiga de la democràcia. La dictadura és enemiga de tot això. I el poble català (compresos els polítics i les institucions) sempre ha donat exemple de seny, de suport a la jove democràcia, de convivència i respecte.

»Ara, el "Manifiesto por la igualdad de derechos lingüísticos en Cataluña" posa en entredit, de manera fal·laç, aquest respecte i aquesta convivència. I ignora expressament que les condicions insuportables amb què ha malviscut la nostra cultura continuen igual. No s'ha girat cap truita; es tracta només, precisament, d'aconseguir una normalització, una "igualtat" que és encara molt lluny d'abastar. Ara, hom proposa "altres inspeccions" que controlin el nostre ensenyament; hom intenta dividir la unitat lingüística dels Països Catalans, inventant-se aberrants ortografies per al valencià i dividint aquell país en estranyes àrees lingüístiques on no caldrà ensenyar-hi la "lengua regional"; i hom pretén provocar un enfrontament social, amb l'excusa de la llengua, entre catalans. Tot això farà que la discriminació que, igual que ahir, sofreix la nostra cultura, es perpetuï, amb greu perill per a la pròpia supervivència.
 
»Per tot això, el Cercle Cultural de Balsareny, per unanimitat, acorda donar el seu suport a la Declaració en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana. Des del nostre petit àmbit d'acció, sempre hem tendit a la normalització cultural catalana, i sempre hem sabut per què ho fèiem, per què ho havíem de fer. Així continuarem. – CCB.»

 
Un any després es va aprovar la LOAPA (Llei Orgànica d’Harmonització del Procés Autonòmic), però la pressió social de Catalunya i del País Basc va fer que finalment el Tribunal Constitucional n’anul·lés o limités diversos articles. Tot i així, 45 anys després, segueixen els atacs a la llengua i a la cultura catalana i l’horitzó es preocupant. Per això, el Cercle Cultural de Balsareny, com fa 45 anys, hi som i hi continuarem sent, sempre que calgui, en defensa de la llengua, de la cultura i del país.
 
Per la selecció: Joan Prat

Confiscació del Centre Parroquial i d’altres béns eclesiàstics per la CNT-AIT el 1936

 

 
El cop militar de Franco del juliol de 1936 va ser la causa que va impulsar una onada de confiscacions que es van viure arreu el país. Efectivament, tingué lloc un procés sistemàtic d’expropiacions de béns i propietats de les persones, entitats i organitzacions que van prendre part o, si més no, sospitoses de simpatitzar amb la causa del Glorioso Movimiento Nacional.
 
Al nostre municipi, la Federació Local de Sindicats Únics, organització antifeixista i sindical, “es va incautar dels bens del Centre Catòlic”, immoble situat al carrer Creu, llavors rebatejat amb el nom de “carrer 19 de juliol”. El fet consumat anava adreçat, mitjançant una sol·licitud, a l’autoritat competent, com disposava el Decret de Creació de la Comissió de Responsabilitats, aprovat el gener del 1937, que substituïa el Comitè d’Apropiacions, òrgan que s’havia encarregat fins aleshores d’assignar la destinació dels béns apropiats a les persones afectes al moviment sediciós, així com dels béns i propietats de l’Església i dels Ordes i Congregacions religioses.
 
La petició dels anarcosindicalistes posava de relleu també que l’immoble, “ara anomenat Ateneu Català”, era propietat del bisbe de Vic, a qui van qualificar sense embuts de “facciós”, i tot seguit ho van acabar de reblar sense contemplacions: “d’això no cal dubtar-ne”. Sigui pel ressentiment davant l’actitud de simpatia mostrada pels clergues envers l’aixecament militar o per la seva passivitat davant l’opressió social viscuda a l’entorn de la classe treballadora, i a l’ensems actuant a favor dels interessos de les classes benestants, el fet és que els sindicalistes revolucionaris havien niat un profund sentiment de desafecte i fins i tot d’aversió cap a l’Església i l’estament eclesiàstic, com es pot inferir d’aquest mateix document, que continua, amb un perceptible to avinagrat, tornant a la mateixa cançó: “el tal centre era freqüentat per capellans i era administrat per ells mateixos”.
 
“Aquest edifici quedà abandonat el 19 de juliol”, van argumentar  els faistes; i “amb el fi de no tancar-lo” i amb la intenció d’oferir un servei destinat a satisfer les necessitats dels veïns del poble, van constituir “una junta administrativa” per al seu control i gestió, ja que a més “d’un petit cafè”  disposava “d’un cine”. És per això que al·legaven que “necessitem els bens esmentats i ens són els mateixos imprescindibles ja que els tenim destinats a Ateneu Cultural”, justificació que s’adequava al fet que l’immoble apropiat s’havia de destinar fonamentalment a activitats, entre altres, de caràcter cultural o social, com establia una de les disposicions de compliment obligatori de l’esmentat decret.

 
Els sol·licitants, conforme a la llei, van reclamar la compareixença del prelat de la diòcesi per donar legitimat a l’apropiació. Van demanar que prèvia declaració d’aquest i “posterior condemna de l’esmentat propietari” es tinguin en consideració les raons exposades i la Comissió elevi la proposta al Consell Executiu de la Generalitat perquè resolgui l’adjudicació definitiva “dels esmentats bens a favor nostre”, per destinar-los “als fins que queden especificats”.
 
Després d’atendre la petició dels sindicalistes, el document que la Comissió va adreçar als administradors del Centre Parroquial ens diu: “D’acord amb el dictamen de la Comissió [...] i per entendre que es tracta d’un assumpte de la vostra competència, em plau adjuntar-vos còpia de la instància que ha elevat a aquesta Presidència, la Federación Local de Sindicatos Únicos de Balsareny, demanant la compareixença del propietari de l’immoble del que fou Centre Catòlic.– Barcelona, 30 d’octubre, 1937 – Signat pel president, M. Serra i Mont.”
 
Finalment, els cenetistes del Sindicat Únic van tancar la seva demanda amb aire solemne: “Esperant veure’ns atesos us saluden pel bé de la causa antifeixista i de la República”. Els documents anaven signat per Francisco Hernández, Manuel Pérez com a secretari i Amades Carné en el seu càrrec de president.
 
Refrescant la memòria sabem que el Sindicat Únic fou el nou model d’organització obrera professat per la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya (CRT)  amb la finalitat d’adequar-lo a les circumstàncies del moment. Es van unificar els sindicats d’oficis, fins aleshores estructurats a la manera dels gremis medievals, en sindicats únics del ram, sector o indústria corresponent. Així, per exemple, el sector tèxtil aplegava diversos sindicats: de filadors, de teixidors, de tintorers, de manyans... Amb aquest nou model constituït, els treballadors s’organitzen en el Sindicat Únic de la Indústria Tèxtil. Per via d’aquesta mesura, l’objectiu del sindicat anarcosindicalista era vertebrar la capacitat d’organització i de cohesió interna de l‘obrerisme català i esdevenir l’únic interlocutor reivindicatiu davant la  patronal. A casa nostra també fou la força sindical més poderosa.
 
Amb el Centre Parroquial, però, els llibertaris no van acabar la seva persecució anticlerical. Encara restava pendent l’església i la rectoria. Vegem què ens diuen els documents consultats (mantenim l’ortografia i gramàtica del text original: «Iglesia i Rectoria llocs aquests ben coneguts de conspiració. Aixó era propietat de l’Esglesia. Una vegada incautat en els primers dies de la sublevació feixista aquets llocs passaren a esser util-litzats per el ram de construcció per mancar de algun local, per posar les ferramentes i materials del mateix ram. Al fer-se cárrec el ram de la construcció d’aquets edificis adoptá abans de derribar-los a reparar-los, per creure que ens eren de suma util-litat per aquest ram. L’import de les obres que ha fet aquet Sindicat ascendeixen a 10,000 pts.  que les han anat pagant els mateixos treballadors del ram».
 
Finalment, van acabar rematant les confiscacions antireligioses desposseint les germanes dominiques del seu edifici —per als lectors més joves, actualment on hi ha el local d’entitats i l’Escola Municipal de Música— de la plaça Ricard Viñas. «Es tracta d’un convent de monges que al estallar el moviment de 19 de juliol, es trobá sense ningú havent desaparescut totes elles sense saber a on, a aquest efecte procedirem  a la incautació el dia 20 de Juliol de 1936. En aquest edifici hi ha en aquest moment la Federació Local de Sindicats i una Biblioteca. Donat el número d’associats que hi ha i la falta de locals que existeix en aquest poble, ens es de suma utilitat, per quant hem tingut que fer algunes obres per a instal-lar altres rams. En l’actualitat ho tenim condicionat per aquest fi, ascendint les obres que hem tingut que fer a 5000 pts. L’edifici es vell, per quant no se sap de qui és, sempre s’avingut dient que era de les monges».
 
La febrada dels sindicalistes, però, anava més enllà de l’espoliació a la comunitat religiosa. Llur dogmatisme d’acció directa, atrapat en els seus principis a l’entorn de la revolució social, els menava a actuar d’acord amb el lliure albir de la seva pròpia organització, sota l’abric del poder dissuasiu de les armes de foc. Aleshores eren els qui comptaven amb més suport armat als carrers. Les amenaces i la intimidació de les pistoles provocava dia rere dia inquietud social als veïns amb principis ideològics diferents o inclinacions polítiques oposades. Així mateix, enarborava els ressentiments personals, les antipaties viscerals i els greuges latents, mai resolts. Poden donar fe d’aquest clima de tensió, extremadament inquietant, els partits d’esquerra i els catalanistes d’arrel republicana, que amb tendència liberal i contraris a la monarquia i allunyats del tot de qualsevol dogmatisme religiós, també van veure expropiat el seu propi centre cultural, l’emblemàtic Casino. Aquest, però, és un tema per a un altre dia.
 
Joan Craviotto
 
Font documental: Col·lecció de Documents del Bages espoliats pel franquisme (Arxiu Comarcal del Bages). Quant a les imatges, la del Centre Parroquial és una composició editada a la meva manera sobre una fotografia extreta del llibre de Vicenç Benéitez Balsareny. Història en imatges 1897-1975 (Angle Editorial); i la del cine del mateix centre l’he trobada al meu ordinador i no en conec l’autor ni recordo en quin moment ni com va anar a parar a les meves mans.

Caminada per la Cerdanya

El grup de marxa nòrdica de Balsareny hem començat la temporada, com de costum, amb una sortida específica només per als caminants del nostre poble. Va ser el dimarts 10 de novembre, amb la participació de 42 persones, i vam fer uns vuit quilòmetres entre les poblacions de Saneja i la Tor de Querol, enmig d’un paisatge molt bonic però que la boira no permetia admirar del tot com cal. Fèiem de guies el Dídac Hernàndez i qui signa. Després vàrem dinar, molt bé, en un restaurant de Puigcerdà. Fem constar l'agraïment als participants i organitzadors, el Centre Excursionista de Balsareny, i a l’Ajuntament de Balsareny.

 
El dia 18 de novembre encetarem la temporada conjunta, com sempre sota el paraigua organitzatiu de la Diputació de Barcelona: aquest any començarem a Balsareny i els altres tres pobles amb qui caminarem són Copons, Caldes de Montbui i Vilafranca del Penedès.
 
Text i fotos: Alfred Selgas 

Nora Vera Viciana: gols, quilòmetres i passió de primera

ESPORTISTES DE BALSARENY
 

 
Una altra esportista de Balsareny que competeix a les màximes categories del futbol femení
 
Nora Vera Viciana, de 16 anys, és una altra esportista de Balsareny que competeix en una de les màximes categories del futbol femení. Juga amb l’equip Juvenil Preferent de primer any de l’ONA Sant  Adrià FC Badalona Women, anteriorment conegut com a Levante Las Planas. Es tracta d’un club centrat exclusivament en l’estructura del futbol femení.
      Després de fer els primers entrenaments a la UE de Balsareny, la Nora va començar a jugar al Centre d’Esports Sallent, en un equip mixt de nens i nenes. Després va fer el salt al Manresa i seguidament al Club Nàstic de Manresa, en un equip íntegrament femení. La temporada 2023-2024 es va incorporar a l’estructura del Levante Las Planas de Badalona, on els equips competeixen a la mateixa lliga que el FC Barcelona i el RCD Espanyol.
 
Nora, tot i la teva joventut, ja tens tota una trajectòria futbolística al darrere. Per què et decideixes a jugar al Levante Las Planas?
 
Perquè es van fixar en mi i vaig veure l’oportunitat d’accedir a una categoria millor. A més, és un club que aposta fort per la formació: el seu objectiu principal no és comprar talent, sinó crear-lo des de la base. Alhora, funciona com un gran aparador que treballa per a perfeccionar les jugadores que ja destaquen, amb  una metodologia d’alt rendiment centrada en l’evolució tècnica, tàctica i humana de cadascuna.
 
Entenem, doncs, que competiu a les màximes categories del futbol femení català i estatal.
 
Sí, disputem la Copa Catalunya, organitzada per la Federació Catalana de Futbol, i el Torneig Nacional Juvenil de Futbol Femení Espanyol, on ens enfrontem als clubs que representen la màxima categoria a nivell estatal. A la Copa Catalunya vam quedar semifinalistes, perquè vam perdre la final. Al Torneig Nacional no vam obtenir tan bon resultat, ja que era el primer any que hi participàvem. Tot i així, va ser una bona experiència i un aprenentatge fantàstic  per a la propera ocasió.

 
Us arriben ofertes d’altres clubs per fitxar-vos?
 
Sí, n’hi ha. Les propostes arriben directament al club i, si es considera que alguna opció és viable, el club t’ha de cedir. Fins que no tens un representant,  és difícil gestionar-ho personalment. Actualment, hi ha molta demanda de jugadores per part de clubs dels Estats Units.
 
Deus haver participat en molts tornejos, sobretot ara que el futbol femení no para de créixer i promocionar-se.
 
Sí, he participat en molts tornejos i estic contenta de la meva evolució. La temporada 2021-22 vaig arribar a marcar 107 gols en la categoria Aleví de segona divisió amb el Nàstic de Manresa. Va ser una fita personal, però la categoria se m’estava fent petita.
     Pel que fa  al futbol femení, he de dir que encara hi ha una distància abismal respecte del masculí. Per exemple, tot i tenir una beca, no em cobreixen el taxi per anar a entrenar. Entreno quatre dies a la setmana, entre tres i tres hores i mitja cada dia, i normalment arribo a casa a dos quarts de dotze de la nit, sense comptar els dies de partit.
     Les sessions inclouen la visualització de vídeos, el treball al gimnàs i els entrenaments tècnics i tàctics al camp. També entrenem amb GPS per registrar  dades que després es comparen amb les del primer equip. Tot plegat està orientat a una evolució personal constant. Les despeses són elevades, però quan t’agrada l’esport que practiques, aprens a conviure amb els inconvenients.
 
És un esforç considerable...
 
Sí, perquè cal combinar-ho amb els estudis. Ara faig primer de Batxillerat i costa trobar temps per a tot. De vegades estudio al cotxe.

 
Quina és la teva posició al camp?
 
Abans jugava de davantera, però per aprofitar la meva velocitat, ara jugo d’extrem dret. Consideren que tinc una bona capacitat de passada. Des de l’equip tècnic sempre s’intenta aprofitar els punts forts de cadascuna.
 
A l’equip hi ha jugadores de perfils molt diversos? Teniu companyes de fora?
 
La veritat és que costa formar equip, perquè és una experiència exigent i moltes persones no aconsegueixen mantenir-s’hi. Per això, fer pinya té molt mèrit i no sempre és fàcil.  
     També comptem amb futbolistes estrangeres que venen, sobretot d’Austràlia, dels Estats Units i  de la Xina. Els seus clubs d’origen els concedeixen beques i elles aprofiten aquesta oportunitat com a aparador per projectar la seva carrera futbolística.

 
Sempre t’ha interessat el futbol? Com vas començar? Suposem que el suport familiar és un pilar fonamental, oi?
 
És curiós, de petita el futbol no em cridava gaire l’atenció, tot i que sempre m’ha agradat l’esport. Crec que per influència del pare vaig provar el futbol i em va agradar. Ara, malgrat el gran esforç que faig, el meu objectiu és continuar i “anar a totes”. I és clar, la família és el puntal més gran que tinc. Sense ells, seria impossible anar als entrenaments, als partits i a les competicions, ni fer els viatges que tot això comporta. Cal dedicar-hi molt de temps, diners i constància. El meu pare és el meu seguidor més incondicional, però tota la família hi està abocada i celebrem plegats cadascuna de les fites.
 
Gràcies, Nora, per compartir amb nosaltres aquesta experiència i per deixar-nos veure com continues creixent en el futbol femení. És evident que, sense el teu compromís i l’esforç de la teva família, res d’això no seria possible; els teus èxits també són seus. T’animem a continuar competint a aquest nivell, a seguir evolucionant i a no perdre mai aquesta proximitat i aquest respecte envers les companyes. Es nota que t’hi sents com a casa!
 
Alfred Selgas – Lluïsa Coma
Fotos: Arxiu Nora Vera

Castaween 2026

 

Un any més Balsareny ha celebrat la tradicional Castanyada, compartint espai amb les disfresses i els caramels de Halloween; de tot plegat n’ha sorgit una animada alhora que terrorífica, però sempre divertida, Castaween 2026.
 
La tarda del divendres 30 d’octubre, l’alumnat de quart d’ESO de l’Institut Escola Guillem de Balsareny va muntar parada de castanyes a la plaça Onze de Setembre i va repartir paperines de forma itinerant per diferents carrers del poble. Mentrestant, l’Ajuntament va organitzar una gimcana infantil al voltant de casa Torrent, en la qual els infants, acompanyats per algun adult, havien de participar en diferents proves i activitats que els donarien accés a l’espectacle La nena de Halloween, que s’oferia al subsol de casa Torrent. L’espectacle es va dividir en dues franges, la infantil, de sis de la tarda a quarts de nou del vespre; i l’horari per adults, de quarts de deu fins a la mitjanit.

'La nena de Halloween'

 
La nena de Halloween és us espectacle protagonitzat per l’artista clown Alexandra Martini i el seu company Ivan Ruffer, de la companyia Martín i Manzani. L’Alexandra —coneguda com la “nena de l’exorcista”, en referència a la pel·lícula L’exorcista de William Friedkin del 1973— forma part de l’equip del Passatge del Terror de Port Aventura, i es va popularitzar mitjançant les xarxes socials. En el seu espectacle juga amb la por i l’humor: les seves qualitats, el seu treball i experiència al parc temàtic li han permès d’apropar-se als infants, convertint-la en una persona estimada, però que també pot fer córrer de por moltes persones que volen fer veure que són valentes. L’endemà de visitar Balsareny, l’espectacle s’oferia a la castanyada del popular “Cabró Rock”.  
 
El dissabte 31 d’octubre, diferents entitats de Balsareny varen coure castanyes per vendre; a matí van tornar a ser els alumnes de 4art d’ESO qui van muntar parada a la plaça Onze de Setembre, i a la tarda l’AEIG Guillem de Balsareny ho va fer a la plaça Ricard Viñas, mentre es ballaven danses populars a ritme de la música de la Portàtil FM. Seguidament, dins el local d’entitats, la branca de Ràngers/Guies va preparar un Passatge del Terror que va rebre molts visitants. A partir de les set de la tarda, va ser el Centre Instructiu i Recreatiu qui va celebrar la Castanyada, amb música a tota castanya, al Casino.
 
Cal felicitar totes les entitats i persones que hi han participat pel seu esforç a favor de la cultura i les tradicions.
 
Sarment
Fotos: Jordi Vilanova / Vanessa Martínez  

Èxit del Festival Test 2026

 

 

Setanta persones de totes les edats van participar a Balsareny, el dissabte 7 de novembre al vespre, en el Festival Test, que enguany celebra la seva onzena edició.
 
El Festival Test és una experiència de la xarxa de pobles creatius l’ànima de la qual és la Residència d’Artistes de Cal Gras d’Avinyó, que dona recursos a les companyies per poder dur a terme els seus projectes. També és un intent de descentralitzar la cultura i fer-la viva arreu del territori. A l’estiu es van presentar els espectacles d’aquesta tardor als pobles coorganitzadors de la inauguració: Artés, Avinyó i Gironella. I ara, als mesos d’octubre i novembre, s’han representat en almenys una desena de municipis de la Catalunya Central, entre els quals Balsareny. Entre tots s’han repartit nou espectacles, tres a cada municipi, repetint en alguns llocs. A Balsareny se’n van representar tres; per tant, es podia assistir als altres sis en pobles veïns, mirant el programa. La característica principal de tots ells és que són peces curtes de teatre —microteatre—, d’una durada d’entre 20 minuts i mitja hora aproximadament; i que són obres de proximitat: es representen de forma molt propera al públic, encara que no sigui en un teatre convencional.

 
A Balsareny la trobada del públic es va fer al vestíbul del Sindicat, on la dinamitzadora cultural Elisa Jorba va presentar l’espectacle i el seu funcionament. Es van distribuir en dos grups. 

Ser o no ser 

El primer grup va pujar a la sala petita per veure Ser o no ser, de la companyia La niña bonita, interpretada per Xavi Álvarez i Anna Prats, una comèdia molt desenfrenada que planteja, amb molt humor i ironia, el desafiament de ser pares avui en dia, qüestionant normes establertes.

Penitents

 
Al mateix temps, el segon grup va entrar a la sala 1, de davant del Sindicat, per assistir a l’obra Penitents, de la companyia Menuda Cia Teatral, interpretada per Òscar Ros i Carme Vila, un drama centrat en una trobada estranya entre una treballadora del metro i un passatger desorientat; després d’una tensa conversa entre ells, la vida i la mort s’entrellacen en el temps.

Recorda

 
Finalment, tots dos grups de públic es van reunir a la sala gran del Sindicat per veure l’obra musical Recorda, de la companyia Maiona Univers, interpretada per Marta Rosell, que fa un monòleg sobre la maternitat, el dol i la identitat, acompanyada al piano per Joan Enric Vidal. No cal dir que totes tres varen ser molt aplaudides pel públic assistent.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: Jordi Vilanova

 

Ser o no ser

Penitents

Recorda