divendres, 19 de desembre del 2025

Meteorologia. Novembre 2025


Novembre de 2025
 
Temperatura (ºC)
 

Mínima

2,1

Màxima

15,8

Mín. més alta

-5,9

Màx. més baixa

22,0

Màx. més baixa

10,5

Màx. més baixa

8,5

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 22)

43,0

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 16)

1.010,1

Mínima (dia 24)

987,9

 
La pluja (litres/m2)
 

Dia 5

1,4

Dia 6

12,6

Dia 15

1,2

Total

15,2

 
Francesc Camprubí (dades AEMET)
Foto: Isidre Prat
 

Repte núm. 108


Un músic nascut a principis del segle XIX va adonar-se de la següent curiositat: quan ell va complir x anys era l'any x al quadrat. Quin any va néixer aquest músic?
 
Salut i lògica.
 
Roc Carulla



Solució al repte núm. 107: 36 cm2.

AEiG Guillem de Balsareny, any 2025

Trobada de la Cançó
 
Com havíem promès, vet aquí l’actualització de les activitats del Cau del poble. Ja que anem amb força retard, començarem explicant-vos tot el que hem fet des de l’últim text que vam publicar a principis d’aquest any. Des de llavors, hem tingut l’any més intens des que vam reobrir l’agrupament.
 
SETMANA DEL CIGRÓ
 
La setmana del 3 al 7 de febrer vam fer la Setmana del Cigró amb els Pioners, que es basava a estar vivint durant tota la setmana sencera al cau. Cada matí ens llevàvem, ens preparàvem l’esmorzar, els Pioners anaven a l’institut i els caps anaven a treballar o a la universitat. A l’hora de dinar, cadascú anava a casa seva, i després, a la tarda, ens tornàvem a reunir tots al cau. Cada tarda fèiem deures i activitats conjuntament, i cap al tard ens fèiem el sopar i anàvem a dormir. Va ser una setmana brutal, plena de bons records, amistat i companyonia.

Setmana del Cigró
 
TRANSÉQUIA
 
El 16 de març es va dur a terme la Transéquia, l’activitat popular que ressegueix la Síquia des de Balsareny fins a Manresa, que agrupa tota mena de caminadors, corredors i ciclistes. Per a aquesta edició, els Pioners vam oferir-nos per al servei de cafès i xocolata a l’inici de la ruta. Malgrat la mandra, ens vam llevar a les 5 del matí per preparar-ho tot i vam estar servint fins a les 12 del migdia. En total vam servir 15 litres de cafè i 4 litres de xocolata, tot un èxit.
 
TANCADA DE CAPS
 
Els dies 12 i 13 d’abril, per Setmana Santa, els caps i quel·les vam anar a Solsona a fer la tradicional tancada de caps, un espai per fer cohesió, compartir moments i reflexionar sobre el curs.
     Aquest any vam decidir plantar la tenda al càmping de Solsona. Després d’instal·lar-nos a la parcel·la, vam preparar el dinar i vam aprofitar la tarda per fer dinàmiques de cohesió que ens van ajudar a reforçar vincles, riure molt, compartir moments més emotius i, sobretot, recordar per què fem el Cau.
     La nit, però, ens tenia preparada una sorpresa: una bona tempesta. Tot i la pluja intensa, vam aconseguir sopar (diguem-ne… com vam poder) i continuar amb el joc de nit. La sopeta va entrar molt bé, i cal destacar que el nostre cap d’agrupament, en Marc, va passar una mala nit amb febre.
     L’endemà tot estava enfangat i vam haver de demanar pals de fregar per rentar la tenda, que havia quedat ben bruta. Tot i això, amb molt bon humor, vam deixar-la com nova i vam anar a descobrir Solsona. Sobretot, cal destacar que vam parar en un parc i ens vam passar una bona estona tirant-nos per la tirolina!
     Per acabar, vam dinar tots junts en un restaurant boníssim. Va ser un cap de setmana intens, divertit i ple d’anècdotes. Després d’aquests dies, vam tornar amb les piles ben carregades per, al cap de dos dies, marxar de nou cap a la sortida de Setmana Santa.
 
SETMANA SANTA CASTORS I LLOPS
 
Del 14 al 16 d'abril, les branques de Castors i Llops vam fer la sortida de Setmana Santa a Vic, ciutat on no havíem estat des de la reobertura de l’Agrupament. Vam sortir de bon matí amb els cotxes de les famílies, però es vam trobar amb una bona sorpresa en veure que el descampat on havíem quedat per deixar tots els infants s’havia convertit en un gran pàrquing privat feia poc temps, i del qual el “Google Maps” no ens havia avisat. Tot i això, vam poder arribar tots bé al local on faríem l’estada.

Setmana Santa. Castors i Llops

Vam fer una gran varietat d’activitats, des d’un joc de pistes que els va servir per conèixer l’indret, fins a unes manualitats creatives i un munt de jocs del tot més entretinguts. Una altra de les activitats més destacades va ser una caminada pels voltants de Vic, on vam poder descobrir entorns naturals propers, conèixer monuments històrics i respirar una mica d’aire fresc, tot fent petites proves i descobertes pel camí. 
     Cal dir que, tot i que l’estada va ser curta, l’experiència va servir perquè els infants marxessin amb ganes de repetir i amb moltes històries per explicar a casa. Des de l’Agrupament volem agrair especialment l’hospitalitat del cau Guillem de Montrodon, que ens va obrir les portes de casa seva amb confiança i generositat.
 
SETMANA SANTA RÀNGERS
 
Per Setmana Santa la branca de Ràngers i Noies Guia va decidir fer una travessa de tres dies per la Costa Brava. La ruta s’iniciava a Palamós i el primer dia vam fer nit a Calella de Palafrugell, per caminar l'endemà fins a Tamariu; l’últim dia la caminada va ser de Tamariu fins a Begur, on ens va recollir un autobús per tornar a Balsareny.

Setmana Santa. Ràngers

Va ser una experiència molt enriquidora tant per als infants com per als caps, ja que era la primera travessa que fèiem amb ells: una vivència molt útil per a la seva futura vida escolta. Vam gaudir d’uns paisatges espectaculars i d’un bon clima, que fins i tot ens va permetre fer-se un petit bany a la platja, i tot això amb la millor companyia i harmonia possible.
 
SETMANA SANTA PIONERS
 
Els Pioners i Caravel·les vam fer uns campaments una mica diferents dels d’altres anys. Del 14 al 16 d’abril vam fer una travessa de Balsareny a Súria, passant per Manresa.
     Vam començar sortint del pàrquing del Casino a les 8:30, amb moltes ganes, però sense saber ben bé què ens esperava. El primer tram va ser tota la Síquia fins a Manresa. A simple vista pot semblar un camí curt i fàcil, però a poca estona d’haver començat ja vam veure que no ho seria tant. El dia abans havia plogut i l’herba estava molla, així que al cap de poca estona ja començaven a sortir les primeres butllofes. Tot i això, va ser molt guai, vam passar-ho bé xerrant, jugant i rient mentre caminàvem.
     Tot i que en algun moment va caure una mica de plugim, vam decidir seguir i finalment vam arribar al Parc de l’Agulla, on vam parar per dinar i descansar una estona. Vam menjar, vam fer migdiada, vam jugar i vam xerrar una bona estona. Ens ho vam passar genial, però no ens podíem encantar gaire, perquè abans no tornés a ploure havíem d’arribar al cau on dormiríem.
     Al final vam arribar-hi una mica més tard del que pensaven, però just a temps per fer un bon berenar de galetes de xocolata amb suc. Després es vam canviar, perquè anàvem molls, i mentre l’Otero preparava el sopar, uns bons kebabs, els altres vam agafar la guitarra i vam estar cantant cançons tots junts. Va ser un moment molt bonic i ens n’emportem un bon record.
Després de sopar, com que plovia i estàvem rebentats, en comptes de fer un joc de nit, vam decidir jugar al llop i ens vam fer massatges per relaxar-nos una mica. I així va acabar el primer dia de la travessa!
     L’endemà ens vam llevar força d’hora i vam fer un bon esmorzar per agafar energies i poder mantenir el ritme fins a Súria, on volíem arribar a l’hora de dinar. El camí va ser semblant al del dia anterior, amb un ambient tranquil i molts moments de xerrera i rialles.
     Quan finalment vam arribar al cau de Súria, ens esperaven amb un plat de macarrons boníssims, que ens van entrar de meravella després de tantes hores caminant. Després de dinar, vam agafar motxilles i vam pujar fins a Castelladral, on havíem de dormir aquella nit.
     En principi, la idea era pujar-hi a peu, però el temps no acompanyava gens, així que vam decidir pujar-hi amb cotxe. Els caps vam fer torns per anar-hi portant tothom, fins que tots vam arribar a la casa on passaríem la nit. Allà vam fer barbacoa, sopar típic, i ens vam passar la nit xerrant i descansant per a la tornada. L’endemà vam arribar sans i estalvis al cau, on vam poder gaudir de l’últim sopar com Déu mana.
 
BARRA DE FESTA MAJOR
 
Per la Festa Major, els caps ens vam presentar al sorteig de la barra del concert de divendres, on van actuar 555 Project, Los Estopaos i Dj Bacardit. Sorprenentment, vam guanyar el sorteig i vam poder gaudir de tota la nit des de la barra, on no vam parar ni un sol instant. El resultat va ser esplèndid, amb un molt bon resultat de caixa.
 
TROBADA DE LA CANÇÓ
 
El cap de setmana del 10 i 11 de maig de 2025 tot l’Agrupament vam participar en la 16a edició de la Trobada de la Cançó, que enguany se celebrava al poble de Monistrol de Montserrat.
     La sortida va començar ben d’hora, pujant a l’autocar abans d’esmorzar per emprendre rumb cap a Monistrol. Un cop allà, els infants van gaudir d’una gimcana matinal que els va portar a recórrer racons del poble tot superant proves i reptes engrescadors. Després de dinar es van repartir espais per a les branques dels diferents agrupaments i la trobada va continuar amb una tarda plena d’activitats tot fent noves amistats.

Trobada de la Cançó

A la nit, la branca de Llops i Daines vam dormir al pavelló municipal tal com estava planejat, però de manera inesperada Ràngers i Noies Guia també van acabar fent nit allà, ja que a causa del gran xàfec que va caure, l’espai atorgat per a la seva acampada es va veure inundat i en van haver de fugir cames ajudeu-me. En el cas de la branca de Pioners i Caravel·les, vam acampar en un terreny una mica més lluny del nucli urbà i per sort la pluja no va ser un impediment. Això sí, l'endemà ens vam llevar amb un sol radiant, perfecte per a encarar l’activitat principal de la trobada: la cantada teatralitzada.
     La dinamització habitual d’aquesta trobada proposava que diversos agrupaments s’ajuntessin per adaptar una cançó i crear-ne una lletra pròpia. La cançó escollida va ser Extraterrestres, del grup Figa Flawas. Aquesta cançó la vam protagonitzar amb els agrupaments Ali-Bei de Navàs i Sebastià Montraveta de Gironella, amb qui vam preparar una actuació ben especial.
     Tot i que la cantada va començar amb un ambient magnífic i un públic entregat, el temps va tornar a fer-ne de les seves just abans d’acabar, deixant-nos els darrers minuts passats per aigua. Però ni la pluja va ser capaç d’espatllar la il·lusió de tots els participants, que vam cloure la trobada amb somriures i moltes ganes de repetir. Va ser una experiència molt divertida i enriquidora, plena de música, amistat i bons moments.

70è ANIVERSARI
 
El dia 24 de maig vam commemorar el 70è aniversari de l’Agrupament des de la seva fundació el 1955. Vam iniciar la jornada al matí, amb una gran exposició de fotos, preparada amb molts dies d’antelació, un esforç que va valdre la pena. Hi vam exposar tota la trajectòria de l’Agrupament, des dels seus inicis, quan els caps eren els mossens, fins avui. Perquè hi pugueu posar un ordre de magnitud, només des de la reobertura el 2021 vam exposar més de mil fotos.
     Va ser un lloc de trobada i d’emoció per als més grans, que van poder recordar les seves èpoques com a infants o caps, tot cercant entre les fotos a veure qui hi coneixien. Si algú encara vol descobrir part d’aquestes fotos, en tenim una gran part d’escanejades al Google Drive. Si hi voleu accedir, podeu enviar-nos un correu a guillemdebalsareny@escoltesiguies.cat
     Ja cap al migdia, vam dur a terme el dinar de carmanyoles al Sindicat, on vam poder fer coixí per a les activitats de la tarda. A les 5 de la tarda vam iniciar la gimcana multitudinària, organitzada pel Jordi Medina i la Laura Bonet, on vam participar totes les branques, caps i exescoltes. Les activitats eren molt diverses, tot fent activitats d’equilibris amb ous, jocs de memòria visual, cadenes humanes lligades amb cordills i molts més, sobretot intentant no caure amb les penyores més vergonyoses.
     Al vespre, els Pioners vam preparar un sopar d’hamburgueses i creps que va ser tot un èxit; i per acabar, els Ràngers vam preparar un bingo musical per amenitzar la nit i vam posar punt final a la festa tot cantant “L’hora dels adeus”.
 
SANT JOAN
 
Com és tradició, aquest any també vam poder col·laborar amb la revetlla de Sant Joan tot organitzant-ne el sopar. Aquest cop vam decidir innovar i ens vam posar el davantal de veritat, i des de les tres de la tarda vam estar cuinant un total de 1.000 mandonguilles casolanes acompanyades de sofregit amb pèsols i puré de patates. Podem dir tot orgullosos que el sopar va quedar per llepar-se’n els dits.
 
CAMPAMENTS CASTORS, LLOPS I RÀNGERS
 
Del diumenge 27 de juliol al diumenge 3 d’agost, les branques de Castors i Fures, Llops i Daines i Ràngers i Noies Guia vam viure una setmana plena d’aventures i rialles als campaments celebrats a Llinars d’Aigua d’Ora, un entorn natural entre els municipis de Berga i Sant Llorenç de Morunys.
     Durant aquests set dies, l’Agrupament vam combinar les activitats tradicionals d’escoltisme amb moments refrescants i creatius. Un dels més esperats va ser el bany al riu, que vam repetir més d’un dia i que es va convertir en una escapada perfecta per combatre la calor i connectar amb la natura. També va destacar el taller de samarretes personalitzades, on cada participant va poder dissenyar i estampar la seva pròpia peça, una mostra de creativitat i record de l’estada.

Campaments Castors, Llops i Ràngers

A part d’aquestes activitats, un dels caps va preparar un joc de rol molt ben ideat, que va tenir molt èxit entre els infants. Tampoc va faltar l’activitat més animal i acompanyada de fang i brutícia, amb què vam deixar enrere totes les manies: la gimcana guarra.
     Durant tota la setmana vam estar ben servits gràcies a dues intendents que van venir expressament per fer-nos el menjar, i déu-n'hi-do quins macarrons! També cal destacar les penyores que alguns nens van haver de complir per les ànsies de menjar sense haver beneït taula.
     El temps ens va acompanyar cada dia, exceptuant alguna nit que el fred ens va fer una mala passada; però, com en tota aventura, no hi van faltar les sorpreses: l’aparició de polls va posar a prova l’enginy i la paciència de tothom. Amb bon humor i col·laboració, es va encarar la situació com una oportunitat més per aprendre a conviure i adaptar-se.
     Per acabar, tal com s’ha fet cada any, els caps vam fer un dinar el mateix dia de la fi dels campaments per celebrar un any més un curs esplèndid. Ho vam fer al restaurant La Torre, a la carretera vella entre Balsareny i Sallent, on vam ser molt ben atesos.
 
CAMPAMENTS PIONERS
 
Per les mateixes dates que la resta de branques, els més grans vam agafar l’autocar i vam pujar fins a Àreu, al Pallars Sobirà. Envoltats pels Pirineus en estat pur, ens vam endinsar en una ruta exigent per poder arribar a l’objectiu: pujar la Pica d’Estats.
     Carregats amb les motxilles plenes de menjar i estris per cuinar, vam arribar fins al refugi de Vallferrera, situat a poc menys de 2.000 metres l’altitud. Abans no es fes fosc, vam haver de pujar una mica més per trobar un lloc on acampar, i entre tifes de vaca i pendents pronunciats vam poder plantar la tenda i fer-hi nit.
      L’endemà, vam desmuntar i fer camí amunt fins a arribar a l’estany de Sotllo, on vam tornar a plantar la tenda. Durant el dia vam tenir algun plugim emprenyador i durant la nit unes ventades que ens pensàvem que ens haurien de recollir del fons de l’estany. Malgrat tot, al matí vam amagar-ho tot per poder pujar amb el mínim pes possible muntanya amunt i, tot i no tenir gaires bones gestions amb els repartiments dels fruits secs a les motxilles, vam poder pujar fins a dalt del cim més alt de Catalunya. Tot i l’esforç, alguns aventurers encara van tenir ganes de pujar als pics de Verdaguer i Montcalm.
     Amb la feina feta, vam tornar fins a l’estany de Sotllo, on vam descobrir la delícia culinària que representen les mandonguilles i la favada asturiana enllaunades. Amb la panxa plena, vam baixar fins al Refugi, on vam fer nit el primer dia i aquell mateix dia, i on també el Joel Otero ens va rebre amb un sopar màgic: gaspatxo, llom amb crema francesa amb bolets, salsitxes i pastís de formatge casolà.
     L’endemà vam resseguir el camí de tornada fins a Àreu, i tot fent viatges amb l’únic cotxe, vam arribar fins al càmping de Llavorsí, on passaríem la resta de l’estada.
     Allà tampoc vam perdre el temps. Vam fer activitats de tota mena, des de l’habitual personalització de la samarreta, expressionisme corporal, la promesa, pànxings llargs i merescuts i finalment les cireretes del pastís: ràfting i barranquisme.

Campament Pioners

Vam passar uns dies molt complets, amb moments molt emotius, intrèpids i d’altres on es coneix com són les persones quan han dormit poc, han caminat molt i pràcticament no han menjat. En fi, tota una aventura de les que ens en recordarem sempre, com de l’anècdota de veure l’Oriol Junqueras per Llavorsí i empaitar-lo fins a fer-nos una foto amb ell.
     Finalment, cal esmentar que totes aquestes activitats es van poder fer fent pagar a les famílies unes quotes mínimes, ja que durant el curs vam poder recaptar 1.400 amb totes les activitats que vam organitzar, mostrant als Pioners que amb el nostre propi esforç es poden fer activitats de molt alt nivell.

PAS DE BRANCA
 
Amb les piles carregades de l’estiu i el nou curs encarat, vam dur a terme el clàssic acte del Pas de Branca.
     Els primers dies de curs, cada branca va estar dedicant una estona a assajar el que seria l’espectacle del pas de branca. Arribat el dia a la tarda, tot l’Agrupament ens vam ajuntar per posar les peces al puzle que representava l’espectacle. Amb les portes obertes i les famílies dins el Sindicat, vam representar l’obra, una paròdia dels Pastorets.
     El Lluquet i la Rovellona eren dos Trucs que, en comptes de trobar-se amb dimonis i àngels, es trobaven amb nens Castors i Llops que els feien la vida impossible, però a últim moment, acabaven apareixent els caps per ajudar-los. D’aquesta manera, els Trucs anaven descobrint què comporta realment ser un cap escolta.
     Acabat l’espectacle, vam fer el lliurament dels fulards als nous integrants del Cau, per continuar amb el sopar de carmanyola i el concurs de postres, que sempre sorprèn.
     Ja entrada la nit, les branques ens vam separar per realitzar cadascuna el seu joc de nit i finalment anar a dormir al seu espai corresponent. L’endemà, després d’haver fet córrer algun Castor pel mig de la plaça de la Mel perquè no deixava dormir els altres, tothom ens vam llevar per esmorzar amb les sobres infinites de les postres del dia abans, i retrobar-nos amb les famílies.
     Per acabar amb aquesta crònica, volem destacar l’èxit que comporta el Cau a Balsareny. Actualment, ja disposem de les cinc branques completes dels agrupaments: Castors i Fures, Llops i Daines, Ràngers i Noies Guia, Pioners i Caravel·les i Trucs, sense oblidar-nos de l’equip dels caps.
     Per a sorpresa nostra, la branca de Castors ha passat de ser la branca més buida a omplir-se completament, fins al punt d’haver de limitar-ne les places. De la mateixa forma ha passat amb la de Llops, però sense arribar a tancar inscripcions.
     Si posem números a l’agrupament, podem orgullosament que som un total de 64 infants i joves i 15 caps, que treballem de forma desinteressada per poder transmetre als infants i joves els valors escoltes que enriqueixen la nostra societat.

Text i fotos: AEiG Guillem de Balsareny
 

dijous, 18 de desembre del 2025

Carlos Bella, guanyador del premi Dualiza Orienta


 
En Carlos Bella Sancho va arribar amb la seva família a Balsareny fa quatre anys. Procedents de la ciutat, al poble s’hi han adaptat molt bé i s’hi troben còmodes, especialment el Dídac, que es pot desplaçar amb facilitat a l’Institut Escola, a la biblioteca o per trobar-se amb els amics.
 
Pel que fa a l’àmbit laboral, les feines dels pares no han canviat substancialment amb el trasllat. En Carlos treballa de docent a la Universitat i és consultor/formador de la Diputació de Barcelona, i la Sònia Hernàndez alterna la docència en l’especialitzat de Transport i Logística amb l’orientació professional i acadèmica. Desplaçar-se des de Balsareny no els suposa cap dificultat. A més, el Carlos també desenvolupa la seva activitat professional de manera autònoma amb la seva pròpia empresa: Talento y Punto.

 
El motiu principal d’aquesta entrevista és el premi que va rebre el Carlos el passat dia  27 de novembre pel projecte Planeta Talento, a la 18a edició del Premi Educaweb, desenvolupat conjuntament amb Juan Martínez de Salinas Murillo. Aquest reconeixement s’emmarca dins la convocatòria Dualiza Orienta, una iniciativa promoguda per CaixaBank i FPEmpresa a nivell estatal.
 
Ens expliques de què tracta el projecte amb el qual heu estat premiats?
 
Es tracta d’un serious game. Sí, hem dissenyat un joc amb el qual es treballen les competències transversals, en el nostre cas en l’àmbit de l’orientació professional i acadèmica. El premi consta de tres camps: Professionals, Administració i Ciutat. Nosaltres vam rebre el premi en l’espai de Professionals.

 
Parles del treball de competències transversals a través d’un joc. Ens ho pots concretar?
 
Primer de tot, he de dir que el joc que hem creat és un joc reflexiu i d’aprenentatge. Consta d’una bateria de targetes que responen a tres modes diferents: Recerca de feina, Emprenedors-es i Empreses.
      Cada mode tracta una temàtica concreta i consta de quatre planetes. Els jugadors formen un grup, La idea es que l’equip deixi un observatori a cada un dels quatre planetes i tornin a la terra amb almenys un motor, que els permeti aterrar.
      El mode Recerca de feina recull aspectes com ara el mercat de treball, les eines per a buscar feina, el procés selectiu i la importància de les competències.
      El mode Emprenadors-es contempla la creació d’una empresa, posant atenció als conceptes que n’han de fixar la constitució, els factors externs que poden fer variar el projecte, la necessitat de reinventar processos o com promocionar la proposta, entre altres.
      El mode Empreses contempla els quatre punts clau de la gestió del talent: Atracció, Conversió, Contractació i Fidelització.
 
Entenem que el joc es basa en estratègies per avançar i guanyar. Com preciseu el procés de reflexió i aprenentatge que comentaves?
 
Aquesta és una part molt important del joc. Mentre la gent juga, hi ha un “facilitador” que observa i examina evidències del comportament dels jugadors: l’escolta activa, la comunicació eficient, la presa de decisions, l’adaptació als canvis, la capacitat de reinventar-se, la tolerància a noves adaptacions, el lideratge, etc.
      El paper del facilitador és clau per a l’anàlisi posterior, ja que fa una lectura dels comportaments observats, que després es treballaran a l’aula.
      Els “facilitadors” són, o bé coneixedors de la temàtica, o bé es formen en la metodologia, almenys a l’inici, perquè actualment el joc ja s’ha estès molt i se’ns escapa l’amplitud del seu ús.
      En resum, podem dir que el joc és l’eina per reflexionar, aprofundir i fer assimilacions i canvis tant en aspectes teòrics com en actituds personals.
      Hem constatat que el joc manté els alumnes amb una atenció plena i permet un treball posterior; per tant, considerem que és una eina molt útil.

 
Aquest joc l’heu provat amb un nombre gran d’alumnes; per tant,  ja en coneixeu els resultats, oi?
 
Sí, l’hem provat amb uns 600 jugadors de les universitats, centres educatius i serveis d’ocupació, tant a Catalunya com a Aragó. Podem afirmar que l’atenció es manté durant el joc i que aquest permet fer reflexions posteriors i modificar continguts segons les necessitats detectades. A més, les targetes permeten canviar-ne el contingut i adaptar el joc a altres àmbits.
 
Avui dia les competències tranversals són del tot necessàries tant en l’àmbit social com en l’acadèmic. Se’t veu molt satisfet amb aquest projecte, que a més ha estat premiat.
 
Sí, ha estat molt estimulant pensar com fer-lo, establir les dinàmiques i mecàniques del joc, crear les targetes, el tauler, les fitxes, concretar-ne la utilitat i convertir-lo en una eina de reflexió i aprenentatge. Ha estat un no parar.
 
El projecte s’acaba en el joc?
 
No. Al gener sortirà el llibre Crónicas inconfessables de la empresa, que acompanyaran el projecte Planeta Talento. El treball de les competències transversals no s’acaba aquí; el joc ha estat una eina més dins d’un projecte molt més ampli.

 
L’entusiasme que desprèn el Carlos durant l’entrevista és enorme. És difícil descriure totes les seves inquietuds i coneixements. El repte, ara,  és jugar al joc i seguir-lo a través dels llibres o conferències, per continuar aprenent d’una tasca que desenvolupa amb rigor, passió i estima.
      Benvingut al poble i gràcies per donar-nos a conèixer una part de la teva feina.
 
Entrevisten: Lluïsa Coma i Isidre Prat
Fotos: Carlos Bella
 


dilluns, 15 de desembre del 2025

La Marató de 3Cat a Balsareny

Foto: Montse Gonzàlez

  
Enguany, la trenta-quatrena edició de la Marató de 3Cat (TV3) ha estat dedicada, per sisena vegada, a la lluita contra el càncer, amb el lema “Detectem-ho. Arreglem-ho”.

Foto: Isidre Prat
 
A Balsareny es van fer, com als darrers anys, dos actes per recaptar diners per a la investigació del càncer. Un d’ells va ser una caminada, organitzada pel Centre Excursionista de Balsareny, el dissabte dia 13, a dos quarts de quatre de la tarda, a la qual van participar unes quaranta persones.

Foto: Isidre Prat
 
La caminada solidària va tenir un recorregut d’uns 7 quilòmetres. Va començar a la plaça de la Mel, es va seguir pel camí de Fucimanya i per una pujada fins a la carena de la Baga Fosca, que es va seguir fins a pujar fins al fortí carlí del Serrat del Maurici, des d’on es va tornar al poble, passant pel Callerís. Arribant a la plaça de la Mel, hi va haver coca, aigua i mistela per als participants. Va ser una tarda lúdica, força assolellada i poc freda per ser el mes de desembre. Hi havia una capsa perquè, qui volgués, hi posés el seu donatiu. Es van recollir 250 euros; i el Centre Excursionista va fer arribar la xifra fins als 400 euros.

Foto: Joan Vila
 
L’altra activitat que no podia faltar a Balsareny va tenir lloc el mateix diumenge de la Marató, el dia 14, a la tarda, i fou una sessió del Quinto del Traginer, la primera de la temporada, al Centre Instructiu i Recreatiu. Aquest dia, el benefici obtingut també va anar destinat a la Marató de TV3.
 
Isidre Prat
Fotos: Isidre Prat, Teresa Canyelles, Montse Gonzàlez, Joan Vila

Foto: Joan Vila

Foto: Teresa Canyelles

Foto: Teresa Canyelles


dissabte, 13 de desembre del 2025

L’Arborètum d’Espinelves

RACONS DE CATALUNYA
 
Panoràmica del bosc Arborètum

 
Com s’hi va?
 
Des de Balsareny, cal agafar la C-16 i després l’Eix Transversal, en sentit Girona, i prendre la sortida 199 — Espinelves-Viladrau — per enllaçar amb la carretera GV-5441 i, al cap d’un quilòmetre, s’arriba a l’Arborètum, a l’esquerra de la carretera, on hi ha una bona zona d’aparcament (no s’arriba al poble d’Espinelves, que queda molt a prop). En total hi ha uns 65 quilòmetres.


Avet de Masjoan, de 43 metres d’alçada, plantat el 1956, declarat arbre monumental
 
De què es tracta?
 
És un bosc amb una alta concentració d’arbres molt grans i singulars. També se l’anomena Arbreda o Arborètum de Masjoan, perquè es troba a la finca de Masjoan, on hi ha una prestigiosa masia del segle XII, en què resideix la família Masferrer des de 1710, la qual va crear l’arborètum a mitjan segle XIX i va descobrir una espècie pròpia, obtinguda per hibridació natural: l’avet de Masjoan, que comercialitzen, sobretot ara, per les festes de Nadal. Ara, al desembre, a Espinelves, s’hi fa la Fira de l’Avet, que aplega moltíssima gent.

Tronc gruixut d’una gran sequoia
 
Quins arbres hi podem veure i de quina magnitud?
 
Hi ha avets, roures, alzines, sureres, cedres, teixos i sequoies, entre altres. Hi ha fins a 12 exemplars amb rècords d’altura a Catalunya. La majoria d’arbres són centenaris, ja que es van plantar a la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX; alguns altres es van plantar més endavant.

Pinassa de 38 metres d’alçada, plantada del 1911
 
El bosc sobta per la gran alçada dels arbres —molts superen els 40 metres. Destaquen 5 arbres declarats arbres monumentals, o patrimoni natural, per part de la Generalitat: un avet de Masjoan, que supera els 40 metres; un libocedre, de 50 metres; una sequoia gegant de Califòrnia, de 44 metres i la més ampla de Catalunya; un avet comú, de 45 metres (que manté el tronc gruixut, però que és mort des de 2021); i un cedre de l’Atlas, de 43 metres (que també manté un tronc molt maco, però va morir el 2024). A part d’aquests, hi ha molts més arbres únics, per exemple, la sequoia roja més alta de Catalunya (és del 1911 i sobrepassa els 40 metres); i l’avet de Douglas també més alt de Catalunya (de 44 metres, plantat el 1953).

Part baixa d’un cedre del Líban, de 37 metres d’alçada, plantat el 1911
 
Com es visita?
 
Es pot visitar de dimarts a divendres de 10 a 14 h. ; i el cap de setmana, de 10 a 17 h. Cal pagar una entrada de 5 €.
 
Es fa un recorregut circular, d’un quilòmetre, molt accessible per a tothom. En tot el circuit, hi ha 24 arbres retolats i, entre ells, destaquen els 5 arbres monumentals. És un lloc propici per fer-hi un bany de bosc: seure i observar l’entorn; caminar molt lentament; abraçar els troncs... Els arbres desprenen substàncies volàtils que nosaltres captem i són un benefici per a la nostra salut.

Branques entortolligades d’una alzina surera, de 15 metres d’alçada, plantada el 1860
 
Lamentablement, la sequera extrema d’aquests darrers anys va afavorir l’atac de fongs als arbres i, en conseqüència, en van morir bastants, sobretot avets i cedres, que es van haver de tallar. Això ha fet que una part del recorregut hagi quedat deslluïda. Esperem que es refaci amb el temps.
 
La fama i publicitat d’aquest lloc no treu l’admiració per molts altres arbres alts i monumentals que hi ha a Catalunya. Segurament molts arriben també a unes alçades similars i alguns potser són més espectaculars i tot.

Text i fotos: Isidre Prat Obradors