Fotos: Engruna Teatre
dimecres, 20 de març del 2024
Tempo: ‘Sopa de pedres’
Fotos: Engruna Teatre
Resurrecció és el nom de l’esperança
Piero della Francesca, ‘Resurrecció de Crist’, fresc al tremp (1463), Museo Civico di Sansepolcro, Arezzo, Itàlia (Wikimedia Commons) |
En el cas
de Jesús de Natzaret, ressuscitar vol dir començar un segon cicle vital
caracteritzat per la immortalitat, per una vida que no s’acaba ni decau. Per
tant, no es tracta d’un retorn a la vida sinó de l’entrada a una vida diversa,
una vida que és humana i divina alhora, que no se separa d’aquest món però que,
abans que res, pertany a la dimensió transcendent. Per això, els textos de
l’Evangeli expliquen que Jesús, un cop ha ressuscitat, es fa present
puntualment enmig dels deixebles.
La mort és
la gran pregunta. Morir és sempre una agressió a la humanitat de qui se’n va.
Existim per viure, no per fondre’ns. Mentre vivim tenim una cura atenta de
nosaltres mateixos, i quan no és així vol dir que hem perdut les ganes de
viure. “La vida és bella” diu amb raó el títol de la pel·lícula, però pot no
ser-ho, sobretot quan la malaltia o les circumstàncies la fan difícil, o bé la
mort la destrueix. Per això té importància que un grup de seguidors d’un jueu
del segle I, nascut a Betlem i crucificat a Jerusalem, diguin que ha mort i que
ara viu per sempre. En el cas d’aquest jueu, que es considera Fill de Déu, la
resposta al mal (la violència i la injustícia, la soledat i el dolor) no és la
mort, sinó la vida. O, si es vol, una mort que culmina, de manera sorprenent
amb la vida.
En Jesús,
la mirada vers el futur es tenyeix de llum, perquè no queda reduïda a unes
previsions incertes —no es tracta de cap reencarnació—, sinó que assumeix un
color ple de força: el blanc esclatant d’una vida nova. Gràcies a aquesta
perspectiva podem parlar d’esperança, i no tan sols d’expectatives.
Armand
Puig Tàrrech
Agenda
religiosa. Abril 2024
Dijous, 25, Sant Marc: Eucaristia
concelebrada a les 11 h. presidida per l’exabat de Montserrat, Dom Josep M. Soler i Canals, acompanyat
dels capellans de la zona del Llobregat.
Dissabte, 27: Mare de Déu de Montserrat: Eucaristia a les 11
h. amb la participació dels residents del Casal Verge de Montserrat.
Mn.
Antoni Bonet i Trilla
dimarts, 19 de març del 2024
'Les dones de Balsareny som visibles'
'Les dones de Balsareny som
visibles'. Actes entorn del dia de la dona
Enguany, el programa d'actes
del Dia Internacional de les Dones de Balsareny va omplir una
setmana d’activitats.
Taula rodona |
Ioga |
Sandra Rossi |
Acte a la plaça |
Acte a la plaça |
Van reivindicar l’ús d’un llenguatge respectuós i no
discriminatori, no sexista i lliure d’estereotips i comentaris ofensius. Ens
van fer saber que des de l’escola havien treballat diverses dones referents en
la història per conèixer la seva tasca. I per acabar, van convidar a tothom a
afegir el seu granet de sorra en la lluita per la igualtat en drets i deures de
les dones, començant per les famílies, l’escola i el nostre poble.
Manifest |
Crema de símbols masclistes |
També denunciava el perllongament de l’explotació i les
estratègies agressives de màrqueting que, avui dia, inciten a consumir
productes estètics, vestimenta i “millores” del cos. Així mateix, proposava que
a Balsareny s’incloguessin en el nomenclàtor noms de dones del poble o de la
comarca que hagin tingut una transcendència social.
Frikibingo |
El
dijous 14 de març, a les 7 de la tarda a la Biblioteca Pere
Casaldàliga, per acabar els actes, hi va haver una tertúlia literària a
partir de la lectura de la novel·la Color de llet, de Nell
Leyshon. La història d’una família pagesa situada a l’Anglaterra rural del s. XIX;
una narració costumista i molt colpidora que posa de manifest el caràcter de
cada membre –els pares, l’avi i les quatre filles– enfront de la pobresa, del
treball diari exigent del camp i d’una societat patriarcal on l’home era el pal
de paller de qualsevol casa. L’home era la força, l’autoritat i el seny, tant a
la pagesia com en els altres ambients socials. La protagonista principal, la
Mary, és el personatge més intens de la trama que aprèn a llegir i escriure perquè
es va prometre, tal com diu ella “que escriuria la veritat i tot el que em va
passar”. Una vida de sacrifici, esforç, submissió, xantatges i abusos tant a
casa seva com a la vicaria on va a servir.
Tertúlia literària |
Al llibre no hi falten expressions
com “no tinc cap més remei”, “no hi ha cap més opció”..., però alhora és una
persona plena de força i energia que sap estimar, que no es viu com a especial
tot i que va néixer amb la cama esguerrada. És observadora, rebel i justa; i
tremendament honesta. De la senzillesa en fa n valor i la seva presència
il·lumina els espais més foscos. Amant de la natura que descriu amb una poesia
exquisida. El xantatge de la seva vida arriba fins al final del llibre però la
seva enteresa també.
A
l’acte hi van assistir una vintena de persones. Ana Pérez i Núria Gómez
van conduir la tertúlia. Van destacar aspectes i simbolismes importants del
llibre, perquè, tot i que està escrit en un estil molt directe, és ple capes
molt fines que teixeixen emocions, subtileses i problemàtiques presents en les
vides familiars d’aquella època i l’actual.
Han estat uns dies dedicats a reivindicar i gaudir del fet de ser DONA. Socialment s’han fet millores, però encara queda molta feina per fer. Continuarem.
Grup de Dones de Balsareny 2024
Fotos: Grup de Dones / Fina Canals / Laura Casaldàliga / Irene Lupión / Jordi Vilanova/ Ana Pérez / Alfred Selgas
Han estat uns dies dedicats a reivindicar i gaudir del fet de ser DONA. Socialment s’han fet millores, però encara queda molta feina per fer. Continuarem.
Fotos: Grup de Dones / Fina Canals / Laura Casaldàliga / Irene Lupión / Jordi Vilanova/ Ana Pérez / Alfred Selgas
Ioga |
Ioga |
Manifest |
Frikibingo |
Acte a la plaça |
Acte a la plaça |
Acte a la plaça |
Tertúlia literària |
Tertúlia literària |
Etiquetes de comentaris:
2024-03,
Ajuntament,
Biblioteca,
Feminisme,
Institut Escola,
Salut,
Societat,
Teatre
dijous, 14 de març del 2024
Club de lectura: el conflicte Palestina-Israel a través de la novel·la ‘Apeirògon’
El dia 29 de febrer, el club de lectura de la Biblioteca Pere Casaldàliga va organitzar una tertúlia de literatura-pacifista sobre el llibre Apeirògon, de Colum McCann, dirigida per Jordi Armadans, dins del programa Biblioteques sense Fronteres, amb una notable presència de lectors i participants.
- És lamentable la deshumanització amb què acabem mirant sobre els conflictes. Hem de tenir en compte que preservar la vida de les persones hauria de ser cabdal i important. Els organismes internacionals s’hi haurien de comprometre i la ciutadania ho hauríem de reclamar.
Fotos: Ana Pérez
Etiquetes de comentaris:
2024-03,
Biblioteca,
Política
Repte núm. 89
La Blancaneu ha organitzat una competició d’escacs per als set nans en la qual cada nan ha de jugar una partida amb cada un dels altres. Fins ara, el Rondinaire ha jugat una partida, l’Esternuts dues, el Dormilega tres, el Vergonyós quatre, el Feliç cinc i el Savi sis. Quantes partides ha jugat el Mudet fins ara?
Roc Carulla
Més Las Casas i prou de Cabrais i Coloms
FUNDACIÓ PERE CASALDÀLIGA
"i un nou món per reconquerir"
Carta oberta que ens envia Frei Jose Fernandes, que va dirigir la xerrada-taller “Decolonitzar el món i la vida” a la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny el mes passat (vegeu Sarment núm. 542, febrer 2024).
A
la Fundació Pere Casaldàliga, a l'Equip de l'Agenda Llatinoamericana de Girona
i als frares Dominics de Barcelona. Carta oberta.
Encara estic al vol. En altres ocasions, en diferents moments i amb diferents finalitats, he volat del Brasil a Europa i viceversa i sempre ho he fet de nit i, és clar, he dormit. Aquesta vegada, per alguna raó desconeguda (només la Marisa és capaç de saber per què!), viatjo de dia i en un vol molt tranquil. No és cap crítica, només una constatació!
Em sorprenc pensant en quines lliçons apreses d'aquest moviment cíclic, d'aquesta combinació perfecta al nostre Planeta Terra (la nostra Casa Comuna): aigua/terra/persones, dia/nit, foscor/llum, terra/aigua, Europa/Àfrica/Amèrica Llatina, català/castellà/portuguès i tantes altres diversitats.
A la centralitat d'aquest viatge: les nostres causes, les causes de la vida (de la humanitat i d'altres criatures), les causes del Regne, i més: estrènyer els vincles, els lligams i les maneres d'entrellaçar-nos a la vista d'un altre món possible. Espero que les lògiques (i no les monològiques) “Més Las Casas i prou de Cabrais i Coloms” ens il·luminin, cada cop més, sobre el procés indispensable, possible i urgent de decolonització dels nostres sentiments, ments, consciències i actituds, sempre partint del principi local i global (en aquest ordre!).
És evident que les anàlisis historicosocials (i per a nosaltres des d'un rerefons cristià, l'exemple del Jesús històric i diví de Natzaret) ens ajuden a radicalitzar —de manera críticopropositiva— el procés pedagògic, polític (i per a molts de nosaltres també mistagògic) de la decolonització. També des d'aquesta perspectiva, em Pere profeta, poeta i pastor, és una gran llum.
Tornant al viatge: tinc molt present cada persona, cada trobada, cada abraçada, cada mirada, cada somriure, cada conversa, cada “conferència”, cada vincle que hem viscut junts en aquestes quasi dues setmanes. Per la meva part, molts agraïments i alegria, molts reptes, preguntes i esperances.
Encara estic al vol. En altres ocasions, en diferents moments i amb diferents finalitats, he volat del Brasil a Europa i viceversa i sempre ho he fet de nit i, és clar, he dormit. Aquesta vegada, per alguna raó desconeguda (només la Marisa és capaç de saber per què!), viatjo de dia i en un vol molt tranquil. No és cap crítica, només una constatació!
Em sorprenc pensant en quines lliçons apreses d'aquest moviment cíclic, d'aquesta combinació perfecta al nostre Planeta Terra (la nostra Casa Comuna): aigua/terra/persones, dia/nit, foscor/llum, terra/aigua, Europa/Àfrica/Amèrica Llatina, català/castellà/portuguès i tantes altres diversitats.
A la centralitat d'aquest viatge: les nostres causes, les causes de la vida (de la humanitat i d'altres criatures), les causes del Regne, i més: estrènyer els vincles, els lligams i les maneres d'entrellaçar-nos a la vista d'un altre món possible. Espero que les lògiques (i no les monològiques) “Més Las Casas i prou de Cabrais i Coloms” ens il·luminin, cada cop més, sobre el procés indispensable, possible i urgent de decolonització dels nostres sentiments, ments, consciències i actituds, sempre partint del principi local i global (en aquest ordre!).
És evident que les anàlisis historicosocials (i per a nosaltres des d'un rerefons cristià, l'exemple del Jesús històric i diví de Natzaret) ens ajuden a radicalitzar —de manera críticopropositiva— el procés pedagògic, polític (i per a molts de nosaltres també mistagògic) de la decolonització. També des d'aquesta perspectiva, em Pere profeta, poeta i pastor, és una gran llum.
Tornant al viatge: tinc molt present cada persona, cada trobada, cada abraçada, cada mirada, cada somriure, cada conversa, cada “conferència”, cada vincle que hem viscut junts en aquestes quasi dues setmanes. Per la meva part, molts agraïments i alegria, molts reptes, preguntes i esperances.
Molt més que propaganda, ho crec de debò: el nostre Llibre-agenda Llatinoamericana 2024 és una excel·lent eina per ajudar al procés de percepció, comprensió, assimilació i arrelament temàtic al voltant de l'eix de decolonització al servei d'"un altre món possible"; de fet, aquest va ser el gran horitzó de totes les nostres activitats a Catalunya, en aquestes quasi dues setmanes.
Una vegada més: gràcies per la molt afectuosa i fraternal acollida-cura i felicitats pel vostre compromís i determinació en la difícil missió de conrear i conservar, actualitzant el missatge-memòria d'en Pere Casaldàliga aquí en el seu “Natzaret” i allà en el seu “Araguaia-Galilea” .
Volant sobre l'Atlàntic, 22 de febrer de 2024.
Abraçades,
Frei José Fernandes Alves, OP - el vostre germà
(Traducció al català: Raül Vico)
Foto: Isidre Prat
Etiquetes de comentaris:
2024-03,
Biblioteca,
Casaldàliga
Subscriure's a:
Missatges (Atom)