Èxit del Festival Test 2026

 

 

Setanta persones de totes les edats van participar a Balsareny, el dissabte 7 de novembre al vespre, en el Festival Test, que enguany celebra la seva onzena edició.
 
El Festival Test és una experiència de la xarxa de pobles creatius l’ànima de la qual és la Residència d’Artistes de Cal Gras d’Avinyó, que dona recursos a les companyies per poder dur a terme els seus projectes. També és un intent de descentralitzar la cultura i fer-la viva arreu del territori. A l’estiu es van presentar els espectacles d’aquesta tardor als pobles coorganitzadors de la inauguració: Artés, Avinyó i Gironella. I ara, als mesos d’octubre i novembre, s’han representat en almenys una desena de municipis de la Catalunya Central, entre els quals Balsareny. Entre tots s’han repartit nou espectacles, tres a cada municipi, repetint en alguns llocs. A Balsareny se’n van representar tres; per tant, es podia assistir als altres sis en pobles veïns, mirant el programa. La característica principal de tots ells és que són peces curtes de teatre —microteatre—, d’una durada d’entre 20 minuts i mitja hora aproximadament; i que són obres de proximitat: es representen de forma molt propera al públic, encara que no sigui en un teatre convencional.

 
A Balsareny la trobada del públic es va fer al vestíbul del Sindicat, on la dinamitzadora cultural Elisa Jorba va presentar l’espectacle i el seu funcionament. Es van distribuir en dos grups. 

Ser o no ser 

El primer grup va pujar a la sala petita per veure Ser o no ser, de la companyia La niña bonita, interpretada per Xavi Álvarez i Anna Prats, una comèdia molt desenfrenada que planteja, amb molt humor i ironia, el desafiament de ser pares avui en dia, qüestionant normes establertes.

Penitents

 
Al mateix temps, el segon grup va entrar a la sala 1, de davant del Sindicat, per assistir a l’obra Penitents, de la companyia Menuda Cia Teatral, interpretada per Òscar Ros i Carme Vila, un drama centrat en una trobada estranya entre una treballadora del metro i un passatger desorientat; després d’una tensa conversa entre ells, la vida i la mort s’entrellacen en el temps.

Recorda

 
Finalment, tots dos grups de públic es van reunir a la sala gran del Sindicat per veure l’obra musical Recorda, de la companyia Maiona Univers, interpretada per Marta Rosell, que fa un monòleg sobre la maternitat, el dol i la identitat, acompanyada al piano per Joan Enric Vidal. No cal dir que totes tres varen ser molt aplaudides pel públic assistent.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: Jordi Vilanova

 

Ser o no ser

Penitents

Recorda

La muntanya de sal de Cardona (III)

RACONS DEL BAGES I DEL MOIANÈS
 

Boca d’entrada a la Minilla. Les capes de sals, grises, per la part exterior; són gairebé verticals. Foto: I. Prat

 

L’interior de la muntanya
 
Com ja vàrem dir en la primera part, fa dos mesos, des de fa uns anys —concretament des del 1997—, es pot visitar l’interior de la muntanya de sal, a través d’unes galeries que connecten amb l’antiga mina, que es va deixar d’explotar el 1990. El lloc que es visita es coneix popularment com la “minilla” i s’hi accedeix a través de dues boques que es troben a la base de la part externa de la muntanya, al costat est: una és la boca d’entrada i l’altra la de sortida per als visitants. S’hi arriba amb uns camions que fan un recorregut de prop d’un quilòmetre des del pàrquing. Precisament passen per sobre de la part que queda del runam salí vell, que no es va acabar d’eliminar i ara, bo i aplanat, fa de carretera.
 
La “minilla”, única mina oberta al públic, consta d’uns 500 metres de galeria excavada a inicis del segle XX. En realitat es va fer per a assaig i investigació i, més endavant, va servir com a galeria de ventilació de la mina gran.

Capes de sals, inclinades, per l’exterior de la muntanya, formant els rasclers que esmentàvem el mes passat, de colors diversos: blanc, vermell, taronja… Foto: Jordi Badia / web El medi natural del Bages

Els colors de la sal
 
En una visita a l’interior, com van fer una setantena de balsarenyencs a finals de setembre passat, la guia resumeix la història de la mina i la vida dels miners i, per altra banda, mostra els diferents fenòmens geològics que hi podem veure, com els colors de la sal. La presència d’òxids de ferro tenyeixen les sals i i els donen colors taronja o vermellós, tot i que la sal ben pura, és blanca o transparent (sobretot si està cristal·litzada). Entremig de les capes de sal s’hi observen capes d’argiles molt plàstiques de color gris.

 

Els estrats plegats
 
Crida l’atenció que les capes de materials (sals, argiles) estan inclinades, igual que per fora de la muntanya. Inicialment eren capes horitzontals, però després es van anar inclinant tal com pujava el diapir (la muntanya) i les capes s’anaven plegant en diverses direccions. Ja vàrem dir que aquest moviment encara continua actualment. A les mines de Balsareny i Sallent, en canvi, les capes de l’interior de la mina són horitzontals.

Vetes de silvina alternades amb les d’halita, a l’interior de la mina. Foto: Jordi Badia

 

Els diferents minerals
 
En el recorregut per la “minilla” s’observen els minerals de sal comuna o halita i els de la sal potàssica silvina. En alguns punts, amb el sostre més alt, s’observen també unes masses d’aspecte diferent i més irregulars, situades per sobre d’elles. Corresponen a l’altre mineral característic: la carnal·lita, una sal de potassi i magnesi. Es troba sempre per sobre dels altres dos, perquè, quan van precipitar totes les sals —en evaporar-se el mar que hi havia fa milions d’anys—, primer es va dipositar la sal menys soluble, que és l’halita; després ho va fer la silvina; i per últim, es va dipositar la més soluble de totes, que és la carnal·lita, per això la veiem més amunt. La carnal·lita no precipita fins que l’aigua s’ha reduït ben bé un 95 %. Això sí que va passar de la mateixa manera a les mines de Balsareny, Sallent i Súria.

Formes curioses de la sal, a l’interior de la mina. Foto: I. Prat

 

El fet que els òxids de ferro es poden incrustar en qualsevol d’aquests tres minerals fa que no es puguin distingir gaire pel color. Sí que l’halita sol tenir color blanc-grisós o en alguns llocs transparent, però també n’hi ha amb tons ataronjats o vermellosos, igual que la silvina i la carnal·lita.
 
Tots tres minerals es poden distingir, en canvi, pel gust, cosa que ja feien els antics miners: mentre que l’halita és el més salat de tots (pensem que és la sal de cuina), la silvina és salada amb un toc picant i la carnal·lita és amarga, a causa del magnesi que conté. L’altre aspecte distintiu de la carnal·lita és que absorbeix tan ràpidament la humitat de l’aire de la mina que adopta un aspecte molt humit i greixós, mentre que la silvina es manté més estable i seca, amb una textura més nítida.

Interior de la mina, amb una passarel·la adequada per a les visites. Foto: Jordi Badia

 
Per un altre costat, així com la carnal·lita forma masses aïllades, la silvina sol formar vetes alternades amb l’halita, totes dues compactades formant la roca anomenada silvinita. Per últim, l’halita forma cristalls cúbics molt ben ordenats, mentre que la silvina els forma, però no tan perfectes, i la carnal·lita és molt rar que en formi, per ser tan fràgil i tan soluble; i si en forma, no són cúbics. Els cristalls s’observen bé quan es trenquen els minerals, veient així la seva ordenació interna.
 
Hem exposat aquí uns continguts que, de ben segur, coneixen molts miners i exminers. També és bo que estiguin a l’abast de tothom, perquè podem dir que Balsareny encara és un poble miner. Per no estendre’ns més, acabarem de parlar de Cardona el mes vinent.
 
Agraïm la gentilesa de Jordi Badia, de la ICHN Bages, que ens ha cedit tres fotografies.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: Isidre Prat / Jordi Badia - ICHN Bages

Imatges de Balsareny

 

Aquest mes es tracta d’endevinar quin arbre es veu a la fotografia i on es troba. És dins del terme municipal de Balsareny, o bé molt a prop però en termes fronterers (Castellnou de Bages, Gaià, Navàs o Sallent). Trobareu la resposta més endavant en aquest mateix post. 

Text i foto: Isidre Prat

Gràcies per tant, Angelina!

 

Ens ha deixat l'Angelina Pujol i Massana als 102 anys d'edat, després d'una llarga vida dedicada a la poesia, la música, la família i el país. Ens deixa la seva obra poètica perquè la tinguem sempre en el record. En diverses ocasions hem publicat els seus versos, i tot just fa un any encara ens els va recitar en persona a la Biblioteca. La trobarem a faltar.

El nostre condol als seus familiars i amics.

En el recordatori es va voler acomiadar de tothom amb uns versos del seu amic de la infantesa, Pere Casaldàliga, i amb uns de seus, plens de bondat i emoció, que reproduïm en homenatge a una persona tan excepcional.

R.C. 

Foto: Arxiu Angelina Pujol

https://www.regio7.cat/cultures/2026/10/29/mor-angelina-pujol-mare-carles-135880203.html  

En record de Til Stegmann

 
El filòleg i catalanòfil Tilbert Dídac Stegmann ha mort als 85 anys d’edat. Nascut el 1941 a Barcelona (el seu pare hi era director del Col·legi Alemany), hi va viure fins als deu anys, parlant tan sols alemany i castellà, i estudiant anglès i francès. Ni sabia que a Catalunya es parlés una llengua pròpia. El 1951 se’n va anar amb els seus pares a Alemanya. Va tornar a Barcelona el 1969 per fer una recerca filològica a la Biblioteca de la Universitat; arran d’aquesta estada va prendre consciència de la situació de la llengua i la cultura catalana, a la qual va dedicar la resta de la seva vida.
 
Catedràtic de la Universitat de Frankfurt, el 1978 va organitzar les Setmanes Catalanes a Berlín i el 1983 a Karlsruhe. Va fundar la Biblioteca Catalana de la Goethe-Universität de Frankfurt, que té prop de 40.000 volums en català o de temàtica catalana. El 1983 va fundar l’Associació Germano-Catalana. El 1988 va crear la Zeitschrift für Katalanistik (Revista d’estudis catalans), amb prop de 40 volums publicats, i l’Oficina Catalana de Frankfurt. També va influir en la presència de la literatura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt. Va publicar nombrosos llibres, entre els quals destaquen Diguem no! - Sagen wir nein! Lieder aus Katalonien (1979, antologia bilingüe de la Nova Cançó); Decàleg del catalanoparlant (1982), Catalunya vista per un alemany (1996), El plaer de llegir literatura catalana (2016) i diversos diccionaris catalano-alemanys.
 
Des de l’Oficina de Frankfurt va organitzar les Jornades Germano-Catalanes, en què grups d’estudiants germànics venien a l’estiu al nostre país per fer cursos intensius de llengua i cultura catalanes, allotjant-se en cases particulars. Els anys 1989 i 1990, amb la col·laboració decidida de l’Ajuntament de Balsareny i el suport de moltes famílies, el nostre poble va acollir dos grups d’estudiants, que el 1989 s’hi van estar del 17 de juliol al 5 d’agost, i el 1990 del 15 al 21 de juliol. Feien classes a la Biblioteca Popular, impartides per voluntaris locals, que els acompanyaven a fer visites guiades al Castell de Balsareny i a altres llocs, com Sant Benet de Bages, Poblet, Montserrat o la Seu de Manresa. El 1989 eren quinze, la majoria alemanys occidentals i alguns austríacs; i el 1990 eren onze: sis de la República Democràtica Alemanya, quatre de la República Federal i un austríac. El Sarment els va fer una entrevista molt interessant, en un moment per a ells històric, ja que les dues Alemanyes estaven en ple procés de reunificació, fet que culminaria l’octubre d’aquell mateix any.
 
A l’acte de cloenda de les segones Jornades, el 21 de juliol de 1990, l’organitzador, Til Stegmann, va fer una conferència a la sala de plens de l’Ajuntament, seguida d’un recital de cançons catalanes a càrrec de l’alemanya Inge Mees, acompanyada a la guitarra per Ernst Sohn.
 
Vegeu més informació sobre aquestes Jornades al Sarment d’agost de 1989 i als de juliol i setembre de 1990. Avui hem de recordar un intel·lectual que va promoure i divulgar incansablement el coneixement de la nostra llengua i de la realitat del país, i que sempre va defensar els drets lingüístics dels catalans i el dret de Catalunya de decidir el seu futur polític. Gràcies per tot, Til.
 
R. Carreté
Foto: Til Stegmann el 2019 (Wikimedia Commons)

Jornada de manifestació a l’Institut Escola Guillem de Balsareny

 

Dilluns dia 26 d’octubre una gran majoria de l’alumnat d’ESO de l’Institut Escola Guillem de Balsareny va decidir no entrar a les aules i dedicar la  jornada a donar a conèixer el seu malestar per l’adhesió del centre a aturar les sortides i les colònies escolars, com a mesura de pressió a les seves conegudes reivindicacions davant el Departament d’Ensenyament. Els centres reivindiquen més personal educatiu, millors condicions laborals i majors recursos; reclamacions que comparteixen plenament els alumnes, i les seves famílies, però en desacord amb algunes de les mesures preses.

Amb aquesta mobilització, Balsareny se suma a les protestes d’altres centres de la Catalunya central, com els del Pont de Vilomara, Castellbell i el Vilar, Sant Fruitós de Bages i Sallent, així com els instituts Guillem Catà i Cal Gravat, de Manresa. 

 

A les 8 del matí alguns dels alumnes de l’ESO es concentraven davant l’Institut, amb pancartes i xiulets, com a eines de protesta. Després de llegir el seu manifest davant l’escola, el van tornar a llegir davant l’Ajuntament de Balsareny, per transmetre al consistori el seu malestar; allí van ser escolats per alguns regidors, per l’alcalde i personal de l’Ajuntament. Seguidament van recórrer diferents carrers i establiments del municipi, lliurant el manifest a les persones que es creuaven al seu pas.

 

A les hores d’entrada i sortida escolar, els manifestants expressaven la seva disconformitat a la resta d’alumnes i familiars.

 

Publiquem aquí el text íntegre d’aquest manifest, seguit de la carta oberta dels docents del Bages a l’alumnat, per tal de complementar aquesta informació.

 

Sarment

Fotos: J. Vilanova

 

* * *

 

Manifest per a la recuperació de les sortides al nostre Centre

 

Tot i compartir bona part de les raons que fan que el professorat protesti, ja que també som víctimes de la decadència del sistema educatiu del nostre país, l’alumnat d’ESO de l’Institut Escola Guillem de Balsareny creiem que privar-nos de les sortides és una mesura que ens perjudica de manera injusta i ens allunya de la seva causa, quan hauríem de ser aliats.

 

És cert que professors i alumnes tenim objectius compartits: reduir ràtios, millorar instal·lacions (tancaments, persianes, climatització, biblioteca…), millora d’equips informàtics, aconseguir una major dotació de mestres i vetlladores, etc.; i que demanem al Departament d’Educació i Formació Professional que solucioni aquesta situació, però:

 

Sempre se’ns ha dit que les sortides organitzades pel centre tenen valor educatiu. Per tant, privar-nos de les sortides és una mesura que ens priva d’activitats educatives, no només d’oci.

 

Entenem la necessitat del professorat de protestar i fer pressió a les autoritats, però ÉS DESPROPORCIONAT PRIVAR-NOS D’ABSOLUTATMENT TOTES LES SORTIDES. Sempre existeix un terme mitjà i en aquest cas no s’estan respectant els nostres drets.

Les sortides amb l’escola són un dret adquirit. Han estat sempre presents. Els nostres pares, avis, tiets i també els mestres van fer sortides amb l’escola, és un dret històric de l’alumnat poder-les fer.

 

Per aquestes i altres raons volem demanar al professorat del nostre centre que reconsideri la seva postura envers aquest tema.

 

Signat per L’ALUMNAT D’ESO IE GUILLEM DE BALSARENY

 

(NOTA: Aquest escrit no ha estat fet amb el ChatGPT, ens han ajudat les nostres famílies.)

 

* * *

  

Carta oberta a l'alumnat: per què hem aturat les sortides i les colònies?

 

Benvolguts/des alumnes,

 

Aquests darrers dies molts esteu expressant el vostre malestar per l'aturada de sortides i colònies. Alguns heu protestat perquè considereu injust perdre activitats que espereu amb il·lusió; d’altres, perquè sentiu que s'ha pres una decisió que us afecta sense haver-vos escoltat. Des de l'Assemblea de Centres del Bages volem explicar-vos per què hem pres aquesta decisió i per què la mantenim, però, sobretot, volem escoltar-vos i obrir un espai de diàleg amb vosaltres.

 

Entenem el vostre malestar. Sabem què signifiquen les sortides i les colònies: conviure amb els companys, descobrir altres entorns i compartir experiències que recordareu durant anys. Nosaltres també volem que es continuïn fent. Organitzar-les i dur-les a terme suposa feina i responsabilitat, però sabem que aquest esforç val la pena. I justament perquè en coneixem el valor, tampoc no és fàcil per a nosaltres haver-les d'aturar.

 

Però hi ha una realitat que potser no sempre és visible. Fa temps que l'educació pública arrossega mancances de recursos i de personal que afecten el dia a dia de les escoles i els instituts. Les condicions en què treballem són també les condicions en què apreneu cada dia. Quan sou molts a classe, no us podem dedicar el temps que voldríem; falten professionals per ajudar qui necessita més suport, i heu de passar hores en aules on fa massa calor. A més, els últims anys hem hagut d’assumir moltes més responsabilitats, que ens deixen menys temps per preparar les classes i atendre-us com necessiteu. Per poder arribar a tot, sovint treballem fora de l'horari laboral. Les sortides i les colònies tampoc no escapen d'aquesta realitat: durant molts anys han tirat endavant gràcies a la voluntat del professorat, que ha assumit hores, responsabilitats i pernoctacions sense que tot aquest esforç hagi estat reconegut ni compensat. Volem fer sortides i colònies, sí, però no a qualsevol cost.

 

Per això, el curs passat molts centres vam decidir adherir-nos a «Aturem Sortides i Colònies». És una mesura de pressió que va més enllà de les condicions en què es fan aquestes activitats. Reclamem al Departament d'Educació més personal i més recursos per als centres. Els avenços aconseguits fins ara són molt limitats i no han comportat un canvi significatiu a les aules. Pensem que, per aixecar la mesura, cal un acord satisfactori per a la majoria de la comunitat educativa. Mentrestant, continuarem organitzant-nos i mobilitzant-nos per aconseguir-lo.

 

Som conscients que aquesta decisió us afecta i que no heu pogut participar-hi com hauríeu volgut. No us demanem que deixeu de protestar. Al contrari, us animem a fer sentir la vostra veu i a adreçar també les vostres demandes al Departament d'Educació, que és qui té el poder i la responsabilitat de canviar aquesta situació. Us encoratgem a organitzar-vos, a debatre i a reivindicar els vostres drets de manera col·lectiva i pacífica. Podeu contactar amb organitzacions com el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), contrastar la informació i buscar espais per debatre-ho entre vosaltres. També us animem a parlar i a compartir amb el professorat els vostres punts de vista.

 

Nosaltres també volem recuperar les sortides i les colònies. Si ens mobilitzem plegats, tindrem més força per aconseguir l'escola pública que mereixem.

 

Assemblea de Centres del Bages

Els K + Sonen fan història a Torrejón de Ardoz amb la sortida més llunyana dels seus gairebé 15 anys de trajectòria

 

 

Més de 60 membres de la Colla de Geganters i Grallers de Balsareny – Els K + Sonen van viatjar fins a la Comunitat de Madrid per participar en l’XI Encuentro de Gigantes y Cabezudos de Torrejón de Ardoz, en un cap de setmana ple de cultura popular, festa i convivència.
 
Del 2 al 4 d’octubre, la Colla de Geganters i Grallers de Balsareny – Els K + Sonen va viure una de les experiències més especials de la seva història. Per primera vegada, l’entitat va portar les seves quatre figures fins a la Comunitat de Madrid, concretament a Torrejón de Ardoz, per participar en l’onzena edició de l’Encuentro de Gigantes y Cabezudos, considerada una de les trobades geganteres més importants del territori madrileny.
 
Divendres a la tarda, una expedició de més de 60 persones, entre geganters, grallers, tabalers i acompanyants, va emprendre els prop de 565 quilòmetres que separen Balsareny de Torrejón. Un autocar carregat d’il·lusió i ganes de passar-ho bé, acompanyat d’un remolc amb els quatre grans protagonistes del viatge: els gegants Bernat de Peguera i Blanca de Bell-lloc i els gegantons Joan i Mariona.
 
Tres dies de festa, cultura i molta disbauxa!
 
La nostra estada va coincidir amb les Fiestas Patronales de Torrejón de Ardoz, dedicades a la Virgen del Rosario Coronada, patrona de la ciutat. Durant tot el cap de setmana, els carrers i places es van omplir de música, concerts, activitats populars i un ambient festiu extraordinari.
 
Dissabte al matí vam aprofitar per descobrir alguns dels espais més singulars de la ciutat. Entre les activitats, vam poder gaudir d’una trobada de cotxes Porsche, visitar el Museu Automobilístic, amb una interessant col·lecció de vehicles històrics, i conèixer el Museu dels Gegants de Torrejón de Ardoz.
 
Precisament, aquesta darrera visita ens va reservar una sorpresa ben especial: entre les fotografies exposades al museu, en vam descobrir una on, casualment, apareixien els nostres gegants! Una coincidència que ens va fer especial il·lusió i que ens va recordar que, al llarg de gairebé quinze anys, Els K + Sonen hem recorregut molts quilòmetres, hem participat en nombroses trobades i hem compartit plaça amb figures d’arreu.
 
Al museu també vam poder contemplar els Tres Àngels, unes de les figures més emblemàtiques de Torrejón, que surten al carrer en ocasions molt especials. Curiosament, són obra del mestre constructor cardoní Toni Mujal, el mateix artesà que va donar vida als nostres quatre gegants i gegantons: en Bernat, la Blanca, en Joan i la Mariona. Una bonica connexió entre la tradició gegantera madrilenya i la del nostre territori que va fer encara més interessant la visita.
 
Però el cap de setmana va donar per a molt més! Vam tenir temps de passejar, fer el vermut, menjar xurros amb xocolata, gaudir dels concerts de les festes, ballar a la Peña Los Desterraos i compartir una bona colla de moments que recordarem durant molt de temps. Tot plegat, amb aquella combinació de festa, rialles, complicitat i alguna hora de son pendent que acostuma a acompanyar les grans sortides geganteres.

 
En Bernat, la Blanca, en Joan i la Mariona ballen per Torrejón!
 
El plat fort del viatge va ser, naturalment, la participació en l’XI Encuentro de Gigantes y Cabezudos, que va reunir nombroses agrupacions i figures procedents de diferents territoris.
 
Malgrat que la meteorologia ens va fer patir una mica, amb episodis de pluja durant el cap de setmana, vam tenir la sort que el temps va respectar íntegrament tots els actes geganters. Així, tant les cercaviles de dissabte a la tarda i a la nit com la trobada de diumenge al matí es van poder celebrar als carrers de la ciutat sense cap modificació de la programació prevista.
 
Els gegants i gegantons d’Els K + Sonen van desfilar i ballar els dos dies, acompanyats dels nostres grallers i tabalers, compartint protagonisme amb desenes de gegants i capgrossos davant d’un públic multitudinari.
 
Una de les coses que més ens va sorprendre va ser l’expectació que van despertar les nostres figures. Centenars de persones s’hi van apropar per fotografiar-s’hi, observar-les de prop i preguntar-nos d’on veníem, qui eren i què representaven. Va ser especialment bonic poder explicar, a més de mig miler de quilòmetres de casa, la història del castell i la sèquia de la mà del Bernat i la Blanca, i del poble amb el significat del seu fill adoptiu Joan Bajona i la filadora Mariona. Retrat de la història, del passat del nostre municipi.
 
Durant aquells dies, les quatre figures d’Els K + Sonen es van convertir en autèntiques ambaixadores de Balsareny a terres madrilenyes, portant una part de les nostres tradicions a un públic que, en molts casos, les descobria per primera vegada.
 
Molt més que una trobada gegantera
 
Organitzar una sortida d’aquestes característiques no és una tasca senzilla. Cal coordinar el transport, l’allotjament, els àpats, els instruments, les quatre figures i tots els detalls necessaris perquè una expedició de més de 60 persones pugui gaudir d’un cap de setmana fora de casa.
 
Però precisament aquí rau una de les parts més boniques de formar part d’Els K + Sonen. Més enllà de les cercaviles i les ballades, aquestes sortides ens permeten compartir experiències, enfortir els vincles entre els membres de l’entitat, conviure amb persones de diferents edats i descobrir altres maneres de viure la cultura popular.
A Torrejón hi va haver temps per a tot: per ballar, riure, fer gresca, conèixer gent nova, retrobar amistats geganteres i gaudir plegats d’una ciutat que ens va acollir amb els braços oberts.
 
Diumenge a la tarda, després dels darrers balls i d’acomiadar-nos dels nostres amfitrions, vam emprendre el llarg viatge de tornada cap a Balsareny. Ho fèiem amb el cansament acumulat de tres dies intensos, però també amb la satisfacció d’haver viscut una experiència difícil d’oblidar.
 
Amb més de 1.100 quilòmetres recorreguts entre l’anada i la tornada, aquesta va ser la sortida més llunyana, una fita que ens fa especial il·lusió, no només per la distància, sinó també per haver aconseguit mobilitzar una expedició tan nombrosa i per haver tingut l’oportunitat de representar el nostre poble en una trobada d’aquestes dimensions.
 
Volem acabar agraint sincerament l’acollida de la ciutat de Torrejón de Ardoz i, molt especialment, de la colla gegantera de la ciutat organitzadora de l’Encuentro, que ens va fer sentir com a casa durant tot el cap de setmana. També volem donar les gràcies a totes les persones que van fer possible el viatge i a cadascun dels membres d’Els K + Sonen que hi van participar.
 
Tornem a Balsareny amb la motxilla plena de records, anècdotes, noves amistats i moltes ganes de continuar portant les nostres figures arreu.
 
Perquè, al capdavall, fer de geganter és molt més que portar un gegant: és compartir, conviure, fer poble i mantenir viva una tradició que ens uneix.
 
Gràcies, Torrejón, per un cap de setmana inoblidable!
 
Text i fotos:
Colla de Geganters i Grallers de Balsareny – Els K + Sonen