La UE Balsareny guanya el Torneig de les Mines i surt a Esport3

 

 
El diumenge 24 d’agost es va celebrar el Tercer Torneig de les Mines a la Zona Esportiva Els Ametllers. Tradicionalment hi participen els quatre pobles miners del Bages, però enguany el CE Súria no hi va poder ser. Hi va haver tres partits, de 45 minuts cadascun, que puntuaven com una lligueta.

 
A les 6 de la tarda es va disputar el primer partit, entre el CE Sallent i el Cardona CF, amb el resultat de 0 a 1, favorable al Cardona CF. Tot seguit, es va celebrar el matx entre la UE Balsareny i el CE Sallent, que va acabar amb un empat 1 a 1; el gol local el va  marcar Kenny Henares. Finalment, va tenir lloc el partit definitiu, entre la UE Balsareny i el Cardona CF, en què va guanyar l’equip local per 3 gols a 1. Els tres gols locals els va marcar Martí Carreté.

 
Abans d’aquest partit, es va retre un homenatge a Ramon Bovet, antic jugador de la Unió, quan l’equip havia competit a Primera Regional. Bovet va saltar al terreny de joc, junt amb el seu fill Xavier (un dels patrocinadors del Club, a través del Bar Si·Dral) i el president de la UE, Josep Neiro. L’homenatjat va fer la sacada d’honor i se li va lliurar una bufanda de la UE Balsareny.

 
Amb aquests resultats, la UE Balsareny va ser la guanyadora del torneig. En segon lloc va quedar el Cardona CF i, en tercera posició, el CE Sallent. Com a cloenda, l’alcalde de Balsareny, Isidre Viu, i la regidora d’Esports, Cristina Díaz, van lliurar els trofeus als tres equips participants. També van ser presents a tot el torneig i en aquest acte final, la primera tinent d’alcalde, Glòria Casaldàliga; el regidor de Festes, Josep Maria Soler; la regidora d’Ensenyament, Vanessa Martínez; així com el delegat de la Federació Catalana a la Catalunya Central, Esteve Olivella.

 
Dies després, el dimecres 27 d’agost la UEB va jugar l’últim amistós de la temporada, contra el Puig-Reig, un equip de categoria superior (juga a Segona Catalana), que es va imposar clarament als locals per 1 a 6. El gol de la UE el va marcar Gerard Garcia. 

Amb Carles Fité

Val a dir que a aquest partit hi va assistir l’equip del programa de TV3 La Frontal, encapçalat pel prestigiós periodista Carles Fité, que va fer un reportatge sobre la UE Balsareny, entrevistant Josep Neiro, Joan Sorroche i Carles Dolado. El reportatge s’emetrà el proper dilluns, dia 1 de setembre, a les 18:30 hores, pel canal Esport 3.

 
Diumenge 31 d'agost ja comencen les competicions oficials. L'equip A juga a Sant Fruitós una eliminatòria de la Copa Catalana, a partit únic, contra el Navarcles; i si el guanya, passaria ronda i li podria tocar un equip de més categoria. Confiem-hi! 

Felicitem els nostres jugadors i jugadores de totes les categories i desitgem que continuïn els èxits, com en la temporada passada. En aquesta nova temporada, 2025-2026, el Club compta amb dos primers equips masculins, A (a Tercera Federació) i B (a Quarta Federació); un equip juvenil; un equip infantil, i un equip sènior femení. Endavant la UE Balsareny!
 
Sarment
Fotos: UE Balsareny

Les cigonyes se'n van i fan parada a Balsareny

A mitjans d’agost es van poder veure els primers moviments migratoris de les cigonyes, als camps entre Navàs i Balsareny, amb centenars de cigonyes que paraven a descansar, tot i que aquest fet va passar desapercebut per a molta gent. Tanmateix, un nou estol de més de cent exemplars va arribar a Balsareny el diumenge dia 24 d’agost, i al capvespre va envair tot el nucli urbà, cosa que va despertar l’interès de la gent, que sortia a observar-les i veure com s’agrupaven en llocs alts i volaven esporàdicament (fent com una ruta circular de “rodalies”). Es van instal·lar a llocs com el campanar del poble, les teulades altes, els pals de la llum i dels fanals, els focus del camp de futbol i el capdamunt dels arbres més alts. L’endemà, després de passar la nit a Balsareny, de mica en mica van anar marxant, entre les 9 i les 10 del matí, aproximadament.
 
La visita d’aquestes aus no és una novetat, perquè ja havien fet parada i fonda a Balsareny en altres ocasions, com el 2002, en què també ho fèiem constar al Sarment. L’any passat, per exemple, van envair Manresa, per bé que fou cap a mitjan setembre.
 
En aquesta època de l’any, quan les temperatures comencen a baixar i els dies s’escurcen, les cigonyes comencen a emigrar des del centre i nord d’Europa, on han passat l’estiu i s’han reproduït, cap a l’Àfrica, on passaran l’hivern amb unes temperatures més suaus. És freqüent que, entre finals d’agost i el setembre, les puguem veure en algun indret quan s’acosta el vespre, per parar-se a descansar fins l’endemà.
 
Es tracta de la cigonya blanca, Ciconia ciconia (també existeix la negra, Ciconia nigra). Vàrem poder-ne veure les seves característiques: una au gran, amb el coll, el bec i les potes molt llargs i de color vermellós; amb el plomatge blanc, tret de l’extrem de les ales, que és negre. Els que les van veure volar, van comprovar la impressió que fan, amb les seves ales obertes, tan llargues i amples. Com a curiositats, direm que poden viure una mitjana d’entre 30 i 40 anys; i el soroll que fan s’anomena claqueig (clac-clac). És una espècie protegida per llei, que el Departament d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat ha anat recuperant gràcies a una estricta recerca de camp i al seguiment dels nius i els polls, per tal que la seva reproducció tingui èxit. Actualment, algunes nidifiquen, i per tant resideixen, a les comarques de Lleida i als Aiguamolls de l’Empordà. Molts dels exemplars que van passar porten anelles, que serveixen per identificar-ne la procedència i veure per on es mouen.
Ens n’acomiadem: bon viatge i fins a la primavera!

Isidre Prat

Fotos: Diego Hernàndez / Josep Bruch / Isidre Prat / Joan Prat

Benedicció de la nova imatge de Sant Roc

 

 
Des de la redacció del Sarment hem de lamentar, un cop més, l’acció d’uns brètols que, ara fa uns tres mesos, van forçar el cadenat de la capella de Sant Roc, situada al costat del pont del Riu, i es van emportar les tres imatges que hi havia (les de Sant Roc, Sant Joan i la Mare de Déu dels Dolors), de les quals no se n’ha trobat cap resta. De fet, les figures ja havien estat restituïdes diverses vegades; les actuals feia només uns tres anys que hi eren.
 
Denunciem aquest atemptat contra el civisme en una comunitat petita com la de Balsareny, on la majoria de gent ens coneixem i on actes com aquests malmeten la convivència. Això ens recorda altres accions similars, com la del Nadal passat, en què algú es va endur, en dues ocasions, les figures del pessebre de les escales de la rectoria.
 
Ens congratulem, per altra banda, que s’hagi pogut reparar aquest últim dany. La parròquia de Balsareny s’ha ocupat de proveir la capella amb una nova imatge de Sant Roc, més petita que l’anterior, i sense cap altra imatge; només l’acompanya una espelma i un ram de flors artificials.

 
Per tal d’inaugurar la reposició de la imatge, la parròquia va organitzar un acte en un dia ben escaient, el dia de Sant Roc, el passat 16 d’agost. A les 6 de la tarda, una vintena de persones es van aplegar a l’indret, acompanyades del rector, mossèn Antoni Bonet, que va començar l’acte amb una breu història de la vida de Sant Roc, seguida d’una pregària. Tot seguit va fer la benedicció de la nova imatge i l’acte es va acabar amb una altra pregària i un cant. Mossèn Antoni va relacionar les lletres de “Roc” amb tres valors: R de reflexió, O d’oració i C de compromís; i va suggerir que l’any vinent, en què Sant Roc cau en diumenge, potser es podria fer algun petit acte en aquest indret, com el que enguany es va fer per la Mare de Déu de Montserrat, que també va ser en diumenge, amb l’ofrena d’una sardana a l’Església.

 
En acabat, els assistents, mentre prenien un got d’aigua per apaivagar una mica la forta calor del dia, van fer una petita tertúlia sobre la història d’aquesta capelleta i de Sant Roc. La capella va ser construïda pel rector Roc Garcia un cop acabades les obres del pont del Riu, cap al 1797. En el pedró hi ha un poema sobre el sant (una dècima, deu versos), que vàrem publicar al Sarment 529, de desembre de 2022, a l’espai “Imatges de Balsareny”). A l’altra banda del riu, al costat del pont, hi havia hagut un altre pedró (més antic, erigit per Isidre Rodoreda amb la imatge de la Immaculada Concepció, i la inscripció d’una altra dècima de Mn. Roc Garcia), del qual actualment no en queda cap vestigi.

 
Es va comentar que la capella, que més recentment es va acompanyar d’un raconet amb la font de Sant Roc, obra de mossèn Joan Bajona, està situada en un lloc estratègic en l’època en què es va fer. En efecte, gràcies al pont, Balsareny es va convertir en una cruïlla de camins: el de Manresa a Berga amb el de Cardona a Vic. Al costat de la capella hi comença el Repeu i, per darrere, hi passa la síquia, amb l’aqüeducte de Santa Maria molt a la vora. Finalment, els més grans recordaven que antigament la Festa Major havia estat per la Mare de Déu d’Agost i l’endemà, Sant Roc, n’era la tornaboda: a Balsareny era festa i, a la tarda, es feien uns tradicionals jocs de cucanya a la plaça de l’Església. Els temps han canviat!
 
Es interessant que actes com aquest serveixin per recordar alguns apunts de la nostra història com a poble. Des d’aquí desitgem que la capella rebi el respecte que es mereix per part dels balsarenyencs, al marge de les seves creences i ideologies; i que, entre tots, la conservem molts anys.

 
Adeu-siau a mossèn Antoni
 
Acabem aquestes línies donant el nostre comiat a mossèn Antoni Bonet i Trilla, que el proper mes de setembre deixarà Balsareny, un cop s’haurà jubilat com a rector després de ser-ne durant vuit anys, per tornar a Cervera, el seu poble natal, on ajudarà el rector d’aquella parròquia. Li desitgem molta salut i sort en aquesta nova etapa i li agraïm la col·laboració i participació que ha tingut amb les entitats i institucions de Balsareny, de forma especial amb el Sarment; i en els actes culturals i festius del poble, com un balsarenyenc més. Gràcies, mossèn Antoni!
 
Sarment
Fotos: Isidre Prat

Cinquè aniversari de la Pasqua de Pere Casaldàliga

 

Amb el lema “Montserrat: una llum per l’esperança”, aquest estiu s’ha commemorat el cinquè aniversari de la Pasqua del bisbe Pere Casaldàliga. Enguany s’ha volgut connectar la devoció de Casaldàliga per la Mare de Déu de Montserrat amb el mil·lenari de la fundació d’aquest monestir per l’abat Oliba, que es celebra durant tot aquest any 2025.
 

La commemoració va tenir lloc el diumenge 3 d’agost, durant tot el dia, amb actes a Balsareny i a Montserrat. A les 12 del migdia es va oficiar la missa del diumenge en record seu, amb la presència de diversos regidors de l’Ajuntament i de la Pubilla i l’Hereu de Balsareny, Bika Soler i Èric Medina, respectivament. Va dirigir la celebració mossèn Antoni Bonet, acompanyat de mossèn Joan Soler, prevere claretià de Vic, que va fer el sermó ressaltant la figura de Pere Casaldàliga. Durant la missa es va fer l’ofrena d’un quadre amb un collage de diverses fotografies que relacionen Casaldàliga amb Montserrat. Al final, Laura Casaldàliga va llegir la pregària que el bisbe Pere va fer a la Mare de Déu de Montserrat el 1981, en Visita Espiritual. La funció es va acabar amb el cant del Virolai.

 
Tot seguit, la majoria d’assistents i altra gent que s’hi va afegir, fins a més de cinquanta persones, es van desplaçar cap a la plaça Pere Casaldàliga, on es va fer un acte de record al bisbe, amb motiu dels cinc anys de la seva mort, que fou el 8 d’agost de 2020. Després de la presentació i d’un breu parlament a càrrec de Glòria Casaldàliga, presidenta de la Fundació Casaldàliga, la Pubilla i l’Hereu van fer l’ofrena d’un ram de flors al monòlit que hi ha en homenatge al bisbe balsarenyenc. 

Recordem que aquest monòlit és un conglomerat de la muntanya de Montserrat, obsequi de l’abat Cassià Maria Just, que es va col·locar a la plaça el 1983 amb motiu de la declaració de Pere Casaldàliga com a Fill Predilecte de Balsareny. Va acompanyar l’acte la violoncel·lista Martina Ruiz, de Navàs, amb la interpretació d’El cant dels ocells i del Virolai. 

Tant a la missa com a l’acte simbòlic a la plaça es va obsequiar els assistents amb una estampa que reprodueix una pintura de Cerezo Barredo i la imatge de la Moreneta que Pere Casaldàliga sempre tenia a l’eixida de casa seva; i pel revers inclou la primera invocació de la Visita Espiritual esmentada. També recordem que el febrer passat, per la data del seu naixement, es va inaugurar la remodelació del monòlit i també de tot el racó de la plaça dedicat al bisbe, amb un enjardinament renovat.

 
A la tarda, la commemoració va continuar a Montserrat. Per anar-hi, a Balsareny es va organitzar un autocar, amb inscripció a la Biblioteca oberta a tothom, al qual es va apuntar una trentena de persones; d’altres hi van anar pel seu compte i així es va formar un grup de més de quaranta persones. 

A les quatre de la tarda entraven al monestir de Sant Benet (situat a la pujada de la carretera de Monistrol, abans d’arribar a l’abadia de Montserrat), on els va rebre l’abadessa Maria del Mar Albajar. En una de les sales hi va haver una llarga xerrada i diàleg, d’una hora i mitja, en què l’abadessa va contrastar conceptes diversos d’espiritualitat, a partir de les seves vivències, va remarcar l’espiritualitat de Pere Casaldàliga com un model a seguir i va dir que cal mantenir el seu llegat.

 
A petició dels assistents, Albajar va fer una breu història del monestir i de la seva activitat. El monestir benedictí es va fundar el segle XIII, tot i que al principi era a Barcelona. Després de dos bombardeigs, el darrer per la Guerra Civil del 1936, van optar per sortir de la capital i construir l’actual monestir a la muntanya de Montserrat. Tot i així, mentre feien les obres, les monges es van instal·lar a l’abadia de Santa Cecília, situada més amunt (sota de Sant Jeroni, a la carretera de Can Maçana); al lloc actual, hi viuen des de fa 70 anys. Actualment hi ha 27 monges benedictines, entre les quals Teresa Forcades, metgessa i teòloga. Entre les activitats de les monges, la més coneguda és la dedicació a la ceràmica.

A Balsareny mateix tenim bons exemples de ceràmiques fabricades per les monges benedictines i, a les estances del monestir, hi ha unes parets amb unes grans i fantàstiques ceràmiques. També fan cursos de formació i disposen d’una petita hostatgeria, amb dotze habitacions; l’abadessa va manifestar que sempre estan a punt per acollir la gent amb molt de gust. 

Al final de la tertúlia, Glòria Casaldàliga va obsequiar Maria del Mar Albajar amb un altre exemplar del quadre collage de fotografies.

 
La darrera part de la jornada va ser la visita al monestir de Montserrat, on es va assistir a la pregària de les Vespres que es fa diàriament a la basílica cap al capvespre. Una de les pregàries que va fer el prior del monestir, Jordi Puigdevall (germà Jordi), va estar dedicada a Pere Casaldàliga. Un cop acabat l’ofici, es va lliurar un altre quadre collage, que els monjos van agrair. Finalment, hi va haver un berenar per a tot el grup, abans de la tornada cap a Balsareny.

 
El collage que la Fundació va encarregar per a aquesta efemèride consta d’una fotografia de Pere Casaldàliga a casa seva amb les germanes Irene i Veva, amb la imatge de la Moreneta al fons, del 2006; dues del bisbe a Montserrat, del 1950; i una de la tomba de Pere Casaldàliga, amb la imatge de la Moreneta, del 2025.

Isidre Prat Obradors

Fotos: Isidre Prat, Ricard Martínez, Jordi Sarri, Jordi Vilanova