Agraïment de la Comissió de Reis

 

 
Un any més, els carrers del nostre poble s’han omplert de màgia, llum i, sobretot, de la il·lusió dels més petits. Des de la Comissió de Reis, volem fer arribar el nostre agraïment més sincer a totes les persones i entitats que han fet possible que la Cavalcada d’enguany hagi estat un èxit rotund.
 
Aquesta edició ha estat especialment significativa perquè hem pogut estrenar unes noves carrosses. Aquesta fita ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament, que ha cregut en el projecte i ens ha donat el suport necessari per renovar l’element central de la nostra desfilada.

 
Però unes carrosses no llueixen sense els detalls que les fan úniques. Volem destacar la feina ingent i impecable de les nostres "artistes cosidores": la Fina Montilla i la Paqui Expósito. Amb un talent extraordinari i de manera desinteressada, han dedicat hores i esforços a confeccionar la roba nova de les carrosses. El resultat ha estat excel·lent i el seu compromís és el millor exemple d'esperit col·laboratiu.

 
Cap Cavalcada seria possible sense la "gent de darrere". El nostre agraïment va per a:
 
Els patges: que han respost amb entusiasme a cada crida i han portat la il·lusió a cada racó.
 
Maquilladores i col·laboradors: que han cuidat fins a l'últim detall de l'estètica dels qui acompanyaven Ses Majestats.
 
Conductors: tant dels cotxes que portaven les carrosses com de les furgonetes plenes a vessar de regals. 
 
Els músics: la colla Els K+ sonen, que ens acompanya cada any.
 
Els comerciants que ens donen suport acollint les bústies i venent fanalets. 
 
L’Hereu i la Pubilla de Balsareny, que sempre hi són. 
 
Els pirotècnics: que tenen cura dels petards que donen avís de l’inici de la festa.
 
L’equip de seguretat i logística: totes aquelles persones que, a peu de carrer, han vetllat perquè tot funcionés correctament durant el recorregut.
 
La nostra tranquil·litat ha estat en mans del cos de Protecció Civil, a qui agraïm la seva presència constant per garantir una celebració segura per a tothom. 
 
Així mateix, un agraïment molt especial al fotògraf Jordi Sarri, que ens acompanya sempre amb la seva càmera de manera generosa per immortalitzar aquests moments tan especials.
 
Finalment, gràcies a vosaltres: veïns i veïnes, grans i petits. Gràcies per sortir al carrer, per la vostra participació i per mantenir viva la flama de la il·lusió. Vosaltres sou el sentit de tota aquesta feina.
 
Gràcies a tothom per fer-ho possible. Ens veiem l'any vinent!
 
Comissió de Reis de Balsareny
Fotos: J. Sarri

Posar seny a l’àmbit polític

 

 
Cap allà al segle XVIII els pensadors del temps de la Il·lustració estaven convençuts que, quan la població estigués il·lustrada —és a dir, hagués passat per l’escola i “sabés de lletra”—, sempre més seria sensata i hauria après a formular judicis i a prendre decisions assenyades, basades sobretot en la raó. Vana il·lusió!
 
Aquests últims anys, a escala global, estem assistint a una evident caiguda de la racionalitat en la política. Com a actors i com a receptors: podem observar una pràctica política cada vegada més forassenyada, plena d’insults i de mentides, orientada a seduir votants recorrent a les emocions com a estratègia manipuladora; una política que menysté la raó dialògica i converteix els debats parlamentaris en espectacle, com les lluites dels gladiadors romans. Tot plegat, sovint, vulnerant de manera sistemàtica el dret internacional i trepitjant els drets humans. Sens dubte caldria una profunda revisió que posés seny a tanta disbauxa.
 
Davant d’aquesta realitat, no podem projectar tota la culpa sobre la classe política —tot i que en tenen una bona part—; no ens podem oblidar del paper dels mitjans de comunicació, del poder financer ni de nosaltres mateixos, els votants que, a través de les urnes, donem entrada, per activa o per passiva, a personatges que mai no haurien d’accedir al poder polític. Tots en som, d’alguna manera, corresponsables.
 
Per donar des de la ciutadania una millor resposta a aquesta situació, sembla imprescindible que aprofundim en l’educació política. Joves i adults.
 
Malgrat els esforços d’alguns docents, l’escola com a institució habitualment o bé ha adoctrinat o bé ha obviat aquesta qüestió. Més enllà de l’escola, tampoc no s’ha treballat de manera seriosa. Sens dubte, existeix un enorme buit en educació política. Potser caldria, primer de tot, prendre plena consciència d’aquesta realitat. En tot cas, sembla urgent educar i educar-nos per fer-hi front.
 
Educar-nos per entendre com, de manera interessada, ens manipulen les emocions perquè substitueixin el judici racional, amb l’objectiu de deteriorar la nostra capacitat de raonar i de prendre decisions assenyades.
 
Educar-nos per activar la memòria històrica i prendre consciència d’on van conduir determinats moviments polítics durant el segle passat i on ens estan portant en l’actual.
 
Educar-nos per analitzar amb rigor les notícies, diferenciant les que estan ben contrastades, entenent-ne la intenció i els interessos que s’amaguen darrere de cadascuna i detectant les que no són fiables i les falses.
 
Educar-nos per no quedar atrapats en la postveritat, on —en lloc de tenir en compte la realitat objectiva, els fets— es valida qualsevol afirmació del líder de torn, per més inversemblant que sigui.
 
Educar-nos per dir no a la política de l’espectacle i dels insults, i posicionar-nos a favor de la dialògica parlamentària.
 
Educar-nos per posar-nos a favor dels drets humans, sense fer trampes al solitari.
 
Educar-nos per entendre millor els vincles entre el poder polític, el poder financer i el poder mediàtic, així com el paper que tenim com a votants en aquesta xarxa.
 
Educar-nos per deixar de projectar tots els mals exclusivament sobre la classe política, desenvolupar la capacitat d’autocrítica i entendre que, en major o menor mesura, hi estem tots implicats, de manera que tenim el deure social de mantenir-nos proactius en la gestió de tots aquells afers que ens afecten com a comunitat.
 
Ara més que mai hem de repensar seriosament com eduquem i com ens eduquem per fer front a aquest panorama.  Se’ns ha girat feina!
                                                                       
Balsareny Educa
Imatge generada per Chat GPT

Berenar de dones

 

 
Balsareny va celebrar el 14 de gener, al local 1 de la plaça de la Mel, el tercer berenar anual de dones. Tal com s’ha fet els dos anys anteriors, i amb intenció de continuar-ho cada curs, es va convocar les dones del poble per assistir a aquesta reunió de caràcter participatiu i dinàmic.
 
L’objectiu de la trobada era pensar idees i fer propostes d’activitats per dur a terme durant aquest 2026 al poble, al voltant de temes que afecten especialment les dones (però igualment interessants per als homes). Hi vam assistir més de 40 dones i la jornada va estar acompanyada d’un berenar proveït de tot tipus de dolços, pastes salades i fruita.

 
Organitzada per l’Ajuntament, la reunió va ser guiada per la Glòria Casaldàliga, qui va fer una exposició inicial a mode d’introducció i va explicar com seria el funcionament de la trobada. A continuació, ens vam dividir en grups de treball d’unes 7-8 persones.
 
Cada grup va fer propostes d’activitats sobre diferents aspectes: cultura, salut, esport, temàtica lúdica, político-reivindicativa i organització de la jornada del Dia de la Dona i el Dia internacional per a l’eliminació de les violències vers les dones. Aquesta gran pluja d’idees queda ara a disposició de l’Ajuntament, qui valorarà la viabilitat de les propostes i la seva organització.

 
A banda de les temàtiques concretes esmentades, es va voler fer èmfasi, de manera transversal, en dos aspectes: per una banda, en el fet que aquestes activitats seran obertes a la participació de tot el públic —homes i dones— i, per tant, tothom hi és benvingut (només hi ha una o dues activitats que seran exclusivament per a dones).
 
I per altra banda, es va mencionar que aquestes celebracions no es basen només en representar jornades com el 8 de març o el 25 de novembre, sinó que són activitats que cal fer al llarg de tot l’any, ja que la visibilitat de les dones no pot quedar reduïda a dos dies concrets, sinó que la nostra presència, com la nostra realitat, existeix cada dia.

 
També es va comentar la conveniència d’involucrar el jovent del poble a participar-hi, incentivant-los i motivant-los a fer seguiment d’aquests moviments i activitats.
 
Esperem la participació de tot el poble en les diferents activitats que es realitzaran al llarg de l’any: hi esteu tots i totes convidats!
 
Laia Gonzàlez Pujades
Fotos: Glòria Casaldàliga

Repte núm. 109

Repte núm. 109

Quants rectangles hi ha al dibuix?

Salut i lògica!

Roc Carulla

Solució al repte núm. 108: va néixer l’any 1806.

OBITUARI. Segon semestre de 2025

 

 

Data	Nom	Edat
02-07-2025	CECILIA ROQUE CARDOSO	96
12-07-2025	BEATRIU CASELLAS SOLER	96
22-07-2025	JUAN ANTONIO CAMPOS LEAL	86
31-07-2025	MARIA MARTÍNEZ PÉREZ	85
07-08-2025	EMILIO JIMÉNEZ PÉREZ	94
15-08-2025	ROSARIO UBACH COLS	94
26-08-2025	TECLA JURADO LUQUE	92
29-08-2025	PAULINA GALERA PATON	77
28-09-2025	MANUEL GARCIA POLAINO	66
05-10-2025	JOSÉ ANTONIO TORO ÁVALOS	68
26-10-2025	JOSEP SOLER DIARS	68
16-11-2025	PEPA SORIANO PICON	92
22-11-2025	MARIA ÀNGELS CASELLAS BOIX	68
30-11-2025	JOSEP SELLARÉS TEIXIDOR	89
04-12-2025	DOLORS CASALDÀLIGA BOSCH	85
11-12-2025	MARC RIBA CODINA	74
29-12-2025	ROSA CASÒLIVA LLADÓ	91
31-12-2025	DOLORES MALDONADO SEDANO	77

 
Expressem el nostre condol a les famílies de tots els que ens han deixat durant els darrers mesos. Guardem-ne un bon record.

Els inicis de tot plegat

PARLEM-NE
 

Segle VI a.C., antiga Grècia. Sí, noies, cal que anem uns dos mil tres-cents anys enrere per arribar als inicis de tot plegat, als inicis de la concepció de desigualtat entre homes i dones i, per tant també, del masclisme. De fet, tal com diu la filòsofa Ana de Miguel: si no busquem en la historia, no entendrem res sobre la persistència de la violència contra les dones avui en dia.
 
Coneixeu el llibre El món de Sofia, de Jostein Gaarder? La jove protagonista fa un viatge cronològic en el temps i es troba amb diversos filòsofs; aquests li expliquen les seves teories i així ella va trobant resposta a preguntes com ara qui som o d’on venim. Avui us vull compartir un fragment del llibre, molt revelador sobre la desigualtat de gènere.

 

Aristòtil li està fent el seu discurs a Sofia:
 
«—La vida en societat és l’esdevenir natural de l’home. Viure en comunitat ens converteix en homes.
 
Ja fa estona que parlen i la Sofia observa:
 
—Però, parles sempre de l’home, els homes... Et refereixes a l’ésser humà, oi? Incloent la dona.
 
—No. A la dona li manca alguna cosa: en la procreació la dona és passiva, només rep, mentre que l’home és actiu, el que dona. Per això crec que el fill només hereta les qualitats de l’home. La dona és un home imperfecte.»
 
Sí, aquesta afirmació forma part de l’ideari del gran Aristòtil: un dels pares de la filosofia occidental. Podríeu pensar que això és tan antic que ja no té sentit referir-s’hi. Doncs tot al contrari: les idees que els filòsofs i pensadors de l’època van predicar sobre la superioritat dels homes han acabat quallant de valent per a la resta de la història, fins al dia d’avui.
 
Actualment només cal sentir l’afirmació que Aristòtil feia per adonar-se que, tal com la biologia ha demostrat, és del tot incorrecte —ja que rebem el 50% de càrrega genètica de cada progenitor—. Tot i així, independentment del valor científic, la idea de desigualtat va quedar molt ben arrelada.

 
Jostein Gaarder continua explicant en el llibre: «és lamentable que un filòsof tan important s’equivoqués tant en la seva visió de la dona. Per desgràcia, i el més greu, és que la seva visió es va imposar a l’Edat Mitjana. L’església va heretar d’aquesta manera una concepció misògina de la dona.»
 
Però Aristòtil no va ser l’únic a sembrar idees de subordinació de la dona a l’home. La concepció que les dones són inferiors als homes es troba en tota la història de la filosofia occidental, en els discursos de tots els grans pensadors.
 
Plató, l’altre gran pare de la filosofia occidental, al segle V a.C., va escriure i teoritzar que les dones són inferiors intel·lectualment, físicament i moralment als homes. A la seva Acadèmia de filosofia hi estava  absolutament prohibida l’entrada a les dones. El mateix Plató deia: dono gracies als déus per tres coses: la primera, per no haver nascut dona.
 
De fet, les societats grega i romana, bressol de la democràcia i les bases de la societat occidental, van ser totalment excloents amb les dones. Sense anar més lluny, a l’antiga Grècia les dones tenien prohibida l’entrada a les àgores, espais oberts de reunió, centre de la cultura i la política a les polis. (Algú us havia comentat aquest fet a classe d’Història, a l’escola?).
 
Més endavant, hi continuem trobant teories com les de Rousseau, filòsof del segle XVIII: les dones hi són per a fer la vida dels homes més fàcil i agradable. En el seu tractat pedagògic menciona que cal educar a les nenes per a tal finalitat.
 
El també filòsof Friedrich Nietzsche, recollint les seves principals idees en l’obra “Així parlà Zaratustra”(1883), esmenta el consell: «si vas amb dones, no oblidis l’assot».
 
Així doncs, la desigualtat que existeix avui en dia no s’ha de concebre com a natural. És provocada pel fet de venir d’un sistema de dominació patriarcal. La desigualtat és una idea apresa i interioritzada. Saber tot això canvia la percepció de la història i del present: la lluita per la igualtat és dura, perquè allò contra el que lluitem ve de molt lluny.
 
Per acabar la seva conversa amb Aristòtil, Sofia etziba: «Estic farta que els filòsofs siguin sempre homes! No és hora de canviar una mica?»
 
Què li respondríeu, a la Sofia? Quantes dones filòsofes us venen al cap, les seves idees i obres? Potser resulta que les coses no han canviat tant, o gens, des de fa segles.
 
Laia Gonzàlez Pujades

Imatges (Wikimedia Commons): Rafael, L'Escola d'Atenes (detall, amb Aristòtil i Plató conversant). Fresc (1512), Museus del Vaticà. 

Escif àtic de ceràmica vermella amb una dona que corre (c. 420 aC), Galeria Nacional Kinski, Praga. 

Els Plans de Santa Caterina (I)

RACONS DEL BAGES I DEL MOIANÈS
 

La Torre de Santa Caterina, per fora, als plans del mateix nom. Les dues obertures de sobre la porta indiquen que antigament hi hauria hagut un portal llevadís

 
On es troben i com s’hi va?
 
Es troben al sud-oest del terme municipal de Manresa, en un altiplà que hi ha sobre l’estació de tren de la RENFE. Allà hi ha dues coses per visitar.
 
Per anar-hi, pel camí més curt, cal travessar tot Manresa i travessar el Cardener pel pont de Sant Francesc. Passat aquest, s’ha de trencar a la dreta, per la pujada de la carretera C-37z (antiga carretera d’Igualada) i, un cop s’arriba a dalt al pla, agafar el primer trencall a l’esquerra (hi ha un indicador). Aleshores només cal passar per una carretereta estreta, durant uns 900 metres, tornar a trencar a l’esquerra i agafar un camí, d’uns 300 metres, que porta a la Torre de Santa Caterina, de la qual parlem avui.
 
Abans d’arribar a la Torre, surt un altre camí a l’esquerra que porta a un conjunt arqueològic, a només 50 metres, del qual parlarem el proper mes.
 
Des de Balsareny a la Torre hi ha uns 21 km. També s’hi pot accedir per carreteres dels afores de Manresa, per no passar per dins de la ciutat, però és més llarg. Igualment, hi ha moltes rutes per anar-hi a peu. Per exemple, es pot travessar el pont que hi ha sobre les vies del tren i agafar un camí costerut, que passa pel barri de la Guia, des d’on s’arriba a la Torre en uns 400 metres.

La Torre per dintre, on es veuen els murs amb espitlleres

 

Com és la Torre de Santa Caterina?
 
És una torre cilíndrica, d’uns 10 metres de diàmetre exterior i uns 6,5 metres d’alçada. Està feta de roques diverses, sobretot de pedra sorrenca i conglomerats. Les parets són gruixudes, sobretot a la part de baix, tot i que el gruix és decreixent en alçada. Presenta una porta d’entrada, amb llinda de pedra, i diverses espitlleres al voltant del cercle de la Torre. A la planta baixa, amb intervencions arqueològiques, s’ha pogut saber que hi havia diferents estances i s’hi va trobar una cisterna, que encara es pot veure, on cau l’aigua de la pluja.
 
De quin any data i per a què ha servit?
 
Era una torre militar de defensa, construïda el 1839, durant la primera Guerra Carlina, dotada amb artilleria i des d’on es controlava la zona estratègica del sud de Manresa, contra els possibles atacs dels carlins (així com el fortí que hi havia al turó de Puigterrà defensava la part nord). Estava envoltada per un petit fossat, que encara hi és.  Més tard, es va utilitzar durant la guerra civil del 1936 i, durant el segle XX, va servir de suport de centre de telecomunicacions.

L’escala de caragol interior, que acaba amb la plataforma del mirador, col·locada el 2o23

 

Com està actualment?
 
L’any 2023 es va restaurar i s’hi va col·locar una estructura metàl·lica a l’interior, en forma d’escala de caragol, acabada en una plataforma circular, a la part superior, que serveix de mirador, pel mig del qual hi passa un pal amb la senyera al capdamunt. Des del mirador es veu tot Manresa, a l’altra banda de la conca que el Cardener va anar excavant en milers d’anys, per on passa el riu i les vies del tren. El mirador també ofereix molt bones vistes de tot l’entorn (Montserrat, el Prepirineu, el Montcau...).
 
La Torre de Santa Caterina es troba al tram final del Camí Ignasià, que porta a la Cova, i està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Per fora, s’hi pot accedir en qualsevol moment; per veure-la per dintre i pujar al mirador, la porta està oberta els caps de setmana i festius.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors