Ara fa ... 49 anys. Prohibició i estrena de ‘La fam’

 

 
El febrer de 1976, feia dos mesos de la mort de Franco, apareix el primer número de Sarment, i el grup de teatre local de la Lluerna publicava que estaven preparant una obra dramàtica que esperaven estrenar el proper mes de maig. Ara bé, en el número 4 de Sarment , del mes d’abril, amb el títol de “Lluerna emmordassada”, ens anunciaven la seva prohibició:
 
«Sabíem l’obra a ulls clucs, teníem l’esborrany dels programes a l’impremta, i una data prevista per actuar, el diumenge 9 de maig a Sant Esteve. Bé, tot se n’ha anat en orris. Diumenge que ve la cortina no s’alçarà. Hem topat amb el Poder. Ho diríem més bé: amb l’aparell burocràtic del Poder. Per primera vegada sens ha denegat el permís governatiu. Ens han prohibit l’obra. [...]
 
»L’obra es titula “La Fam” i és realment molt bona. Només té dos petits defectes: té un contingut polític molt concret i va ser escrita l’any 1938. [...] Fou escrita, publicada i estrenada l’any 38; i el 39 va ser prohibida i mai més ningú no s’ha preocupat de revisar-ne la prohibició. [...]

»Nosaltres ja sabíem que havia estat molts anys sota “el pes de la immensa bota”, com diria Raimon. Però vam sofrir un miratge. Efectivament, l’any 1975, hom feia justícia a “La Fam" i es podia per fi reeditar. [...] I vàrem pensar que si es pot llegir també es pot representar. [...] Però les altes esferes es veu que no pensen amb la mateixa lògica que nosaltres. Així, un cop sol·licitat el permís a Govern Civil ens varen contestar amb una citació oficial  al departament d’Ordre Públic.»
 
Allà els van demanar un certificat del Ministeri d’Informació i Turisme. Van anar a la delegació del Ministeri a Barcelona: «Allí, una breu consulta entre funcionaris, una mirada fugaç al fitxer d’obres pecaminoses,  i una resposta rotunda: “NO”.  No hi valen raons, ells no saben res, està prohibida i prou. Ve de Madrid tot això, sap ? Ah el centralisme! Ens han dit això si,  la manera d’elevar un recurs. A Madrid, no cal dir-ho...»

 
Recurs que La Lluerna va presentar, juntament amb tres exemplars del llibre publicat; primer, a la delegació del Ministeri a Barcelona, on van traspaperar els documents; i després, amb un altre recurs i tres exemplars més, personalment a Madrid, aprofitant que un membre del grup hi feia el servei militar. Finalment, cinc mesos després, al número 9 de Sarment (octubre 1976), publicàvem un extens article amb el títol “La Fam, autoritzada”, on el grup feia una crònica de tots els maldecaps que els havia portat aquella obra, que al final va ser «autoritzada —per a majors de 18 anys, ep! [...] Creiem que ha valgut la pena, per a nosaltres i per al teatre català». Del fet se’n va fer ressò la premsa comarcal i barcelonina. El novembre d’aquell mateix any va ser estrenada a Avià —en un concurs on Josep Torras (+) va guanyar el premi al millor actor— i posteriorment representada per diversos pobles de la comarca i també a Barcelona.

 
Selecció: Joan Prat
Fotos: Arxiu de La Lluerna

Pressupostos participatius 25-26

 

Balsareny celebra la 22a Setmana de la Joventut

 

 
Entre els dies 1 i 7 de setembre, Balsareny va acollir la vint-i-dosena edició de la Setmana de la Joventut, una cita ja consolidada al calendari festiu del municipi. La programació d’enguany va destacar per la gran participació i l’èxit d’algunes novetats.
 
La festa va arrencar dilluns 1 de setembre amb la incorporació d’una activitat molt celebrada: la festa de l’escuma, al pàrquing de la llar d’infants, que va esdevenir un èxit de públic. El mateix vespre, el sopar popular i el cinema a la fresca, amb la projecció de La Ola, van completar la primera jornada.
 
Dimarts 2, l’esport va guanyar protagonisme amb el nou torneig de bàsquet 3x3 al poliesportiu, que va comptar amb dotze equips.
 
Dimecres 3 va ser el torn del clàssic torneig de vòlei, una de les activitats més arrelades de la Setmana de la Joventut, que enguany va reunir vint-i-quatre equips de diferents categories.
 
Dijous 4, el tradicional Joc de Nit va mobilitzar vint-i-un grups, que a partir de les nou del vespre van recórrer el poble superant proves originals i divertides.
 
Divendres 5 es va iniciar amb el torneig de botifarra al Sidral i, a la tarda, va tenir lloc una de les cites més multitudinàries: la Tussifest, a l’esplanada del Castell. Hi van actuar Requena’s Duo, Peyote, Utimàtom Band i DJ Sangu, i també es va celebrar el sopar popular organitzat per la colla Peta-fluix. L’esdeveniment, tot i ser recent dins la programació, s’ha consolidat com un punt de trobada intergeneracional.
 
Dissabte 6, l’activitat més esperada, el Garrri’n’kana, va omplir d’alegria i fang l’esplanada del cementiri amb setze equips (vegeu-ne reportatge fotogràfic a part). L’acte va incloure l’escalfament d’O2 Balsareny i el pregó, a càrrec del balsarenyenc Arnau Gil. La jornada va continuar amb el castell de focs, la Tussi Mòbil amb la Xaranga Màgic i, a la Sala Sindicat, els concerts d’Antonio el Remendao, Baya Baye i DJ Mornan Va al Bar.
 
Diumenge 7, la cloenda va tenir un to més cultural amb l’inici del cicle teatral Tempo, que va presentar N’imPORTE quoi, de la companyia Leandre Clown (vegeu-ne ressenya a part). A la plaça Ricard Viñas es va celebrar el Quinto dels Traginers, i les Sardanes a la Llauna van posar el punt final a la setmana.
 
Des del Consell de la Joventut de Balsareny es va agrair la col·laboració de l’Ajuntament, entitats, col·laboradors, joves i famílies, així com la participació respectuosa i festiva de la ciutadania. Alhora, es va condemnar algun acte incívic puntual, recordant que l’esperit de la Setmana de la Joventut és el respecte i la convivència.
 
Amb la mirada posada ja en l’edició de 2026, el Consell es va acomiadar amb un missatge clar: “Gràcies, Balsareny!”
 
Consell de Joventut
Fotos: Consell de Joventut / Alfred Selgas / Jordi Sarri (Garr’n’kana)

 

Imatges de Balsareny

 

Comencem aquesta nova temporada amb la imatge d’un lloc ben conegut pels balsarenyencs. Es troba dins del nostre terme municipal. Sabeu on és i una mica la història d’aquest indret? Publicarem la resposta d'aquí a uns dies, en aquest mateix lloc. 

 
Isidre Prat Obradors
Foto: Isidre Prat 

Balsareny celebra l’Onze de Setembre

 
Balsareny va celebrar, com cada any, la Diada Nacional de Catalunya. Els actes van començar dijous dia 10 a la tarda, amb la renovació de la senyera del Serrat del Maurici, organitzada pel grup local d’ERC.
 
Diumenge a dos quarts de dotze del migdia hi va haver el pregó oficial de la Diada. L’alcalde, Isidre Viu, va llegir el manifest de l’Associació Catalana de Municipis, defensant la importància del municipalisme per combatre les desigualtats i construir pobles inclusius i cohesionats des de la proximitat. Va dir que, quan arreu del món l’extremisme promou discursos d’odi que divideixen la ciutadania i afebleixen la democràcia, cal reivindicar la convivència i la cohesió social. I va defensar el paper vital de la llengua catalana, la cultura i l’educació per consolidar un país més just, més sostenible i més lliure. Després de cantar Els Segadors, els presents a l’acte van fer els honors a l’aperitiu que l’Ajuntament havia disposat.

 
A la tarda, com de costum, una colla de balsarenyencs es van traslladar a Barcelona per participar en la manifestació unitària de la Diada, en un autocar organitzat per l’ANC local.
 
A la plaça de l’Església hi va haver la tradicional Sardinada popular, que es celebra des de fa més de quaranta anys. L’acte va ser amenitzat amb cançons a càrrec del grup musical Els Xirois. I al vespre, a la plaça de l’Ajuntament, hi va haver un ball popular a càrrec de Joan Vilandeny.

Sarment
Fotos: Alfred Selgas / Isidre Prat / Jordi Vilanova

 

La Torre del Breny de Castellgalí

RACONS DEL BAGES

La Torre del Breny, amb una porta d’entrada, pel costat sud

On es troba?
 
La Torre del Breny es troba al veïnat de Boades, prop de la confluència del Llobregat amb el Cardener i limítrof amb el terme de Sant Vicenç de Castellet.
 
Des de Balsareny s’hi pot anar per l’autovia C-16, després la C-55 i sortir a Sant Vicenç. Un cop passat el pont sobre el Llobregat, cal trencar a l’esquerra i rodejar el nucli urbà fins als afores; i seguir una carretera estreta (carrer Llobregat) durant un quilòmetre, fins a Boades, ja en terme de Castellgalí, on hi ha la torre. Coordenades: 41.6781,1.8548. En total hi ha 28 km. També s’hi pot anar passant pel Pont de Vilomara, amb un trajecte un mica més curt. 

Dipòsit annex, al costat oest, on probablement es guardava oli

De quina època és la torre i de quin material es va fer?
 
La Torre del Breny era un edifici funerari romà (o sigui, un sepulcre), del segle III, del qual actualment només en queda una part. Es va construir amb carreus grossos, molt ben tallats, procedents dels afloraments de gresos que hi havia a la zona, pertanyents a l’anomenada Formació Igualada, de l’època de l’Eocè (de 56 a 34 milions d’anys enrere), d’origen marí. Part dels carreus es troben lleugerament afectats pel conegut “mal de la pedra”, provocat per la pol·lució.
 
Què es conserva de la torre i com era originàriament?
 
La part que avui es conserva té una base de 10 x 10,5 metres, i prop de 4 metres d’alçada. Els seus costats estan orientats seguint els quatre punts cardinals. A la part superior i exteriorment hi ha encara unes motllures i dentells, força deteriorats. A l’interior hi ha dues cambres rectangulars que estaven cobertes per dues voltes de canó; però actualment no hi ha cap sostre.
 
Sembla que originàriament per sobre de la base hi havia una cel·la, coberta segurament amb una volta de canó de mig punt; i a la part superior, una cornisa amb un fris ornamental amb relleus escultòrics a sota. 

Un envà de pedra seca que divideix l’interior en dues estances; es veu traient el cap entremig de les varetes de ferro de la porta

Quines transformacions ha tingut la torre?
 
La construcció es va mantenir íntegra fins a finals del segle XVIII, quan s’hi va adossar una masia. Més endavant, el 1870, es va desmuntar la part superior de la torre i els carreus es van fer servir per construir una resclosa al riu, per portar aigua a una fàbrica important de Sant Vicenç de Castellet; alhora, la casa adossada es va ampliar per sobre de la torre i aquesta va quedar “ofegada”. Al costat oest, com veiem en una foto, hi ha un dipòsit cilíndric de pedra, on probablement en algun temps s’hi guardava oli.
 
Com a curiositat, Manuel Torres i Torrens, el 1872, dona, amb indignació, la notícia de la destrucció del monument en la seva publicació Memorias o apuntes sobre la Torre del Breny y el Castillo de Balsareny.
 
El 1975 la Diputació de Barcelona va restaurar la torre (ja no hi ha la casa adossada), va enjardinar el seu entorn i hi va posar una tanca protectora. Actualment forma part del Patrimoni Cultural d’aquesta institució; i, des del 2022, és considerada també Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat.
 
A la comarca se la coneix també com la “Torre dels Dimonis”. Si la visiteu, veureu en un plafó el dibuix de la torre íntegra, que era molt més alta; i la foto de quan hi havia la masia. Si es conservés tota la torre, seria el monument sepulcral més important de la Península Ibèrica; i, de fet, és el principal monument d’art romà del Bages.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
 
PEUS DE FOTO:
FOTO 1.- 
FOTO 2.- 
FOTO 3.- 

Tempo: N’imPORTEquoi, de Leandre Clown

 
“Tempo”, el cicle d’espectacles per a tots els públics va encetar una nova temporada el dia 7 de setembre, i amb aquesta ja suma divuit anys posant en escena al nostre poble tota mena d’obres d’estils ben diferents.

 

La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Balsareny vol agrair la bona feina de la dinamitzadora cultural del municipi, Elisa Jorba, al capdavant del Tempo, així com la de totes les persones que l'han fet possible tots aquests anys, com ara el responsable i tècnic de la sala Sindicat, Francesc Boltor, i evidentment les companyies que hi participen, que ens porten excel·lents treballs, a càrrec de persones meravelloses i compromeses amb la cultura, capaces de fer fluir infinitat d'emocions, transformar el nostre univers i fer d'aquest mon un lloc millor, almenys per uns moments. I sobretot, no ens n’oblidem, el públic que n’és destinatari, que en gaudeix i que hi aporta caliu.

 
La temporada actual va començar amb l'espectacle N'imPORTEquoi, un treball de poesia infinita amb una tendresa sense límits, creació de la companyia Leandre Clown. Teatre gestual. sense paraules, sense límits ni ordre, desbordant de situacions absurdes on tot sembla possible: al carrer hi plouen claus; cinc pallassos truquen al timbre, la solitud s'escapa pel forat del pany; l'humor i la poesia es creuen al llindar de la porta; una invasió d'absurda intimitat, de bogeria i de rialles, on les portes, obertes, ballen. 

 
Leandre Ribera, director artístic i protagonista de l'espectacle, és un referent reconegut del teatre de carrer, considerat un dels millors pallassos contemporanis en l'àmbit internacional, i col·labora habitualment amb altres artistes i espais com Cia La Tal, la pallassa Cristina Solé, Dirk & Fien, Tortell Poltrona (Circ Cric) i Teatre Circ Price, entre altres. 

 
Després de més de trenta anys passejant pel món el seu humor carregat d'una poesia inspirada en el cinema mut, el mim, el gest i l'absurd, ha rebut diferents distincions, com ara el Premi de Circ Ciutat de Barcelona 2014; el Premi de Circ Zirkolika 2013 a la millor posada en escena; el Premi de Circ de Catalunya 2010 pel millor espectacle de carrer; el Coup de Pouce al Festival Coup de Chauffe de Cognac 2007; o el Premi Nacional de Catalunya al millor espectacle de Circ 2006. 

 
Va descobrir el teatre de carrer el 1993 viatjant a Austràlia. En tornar, el 1996, va tenir un gran èxit amb Streettease, el seu primer espectacle en solitari. El 1999 va fundar la companyia Leandre & Claire amb l'artista Claire Ducreux. Els seus espectacles Fràgil i Madame et Monsieur van fer la volta al món. Amb Leandre Clown, companyia fundada el 2003, ha creat Desbandada, Démodés, Play, No sé, Rien à dire i De nada. El 2020 produeix Home, 21 cadires i Fly me to the moon.
 

A N'imPORTEquoi es rodeja d'altres quatre destacats artistes: Laura Miralbés, clown, ballarina, coreògrafa i trapezista; la clown Cristina Solé; l'animador-clown Pere Hosta i el polifacètic actor-clown Andreu Sans. Impecables tots cinc, amb una sincronia perfecta que dona espai a cadascun per tenir els seus moments de lluïment personal, dintre un magnífic treball d’equip. L´espectacle està ple de moments memorables. L’escenografia la conformen diferents portes, que conviden a un joc quasi vodevilesc d´entrades, sortides i sorpreses contínues, i el públic participa de les diverses emocions que senten els protagonistes.
 
Per molts anys més, Tempo! Gràcies per omplir de cultura i de grans espectacles la nostra sala Sindicat.
 
Jordi Vilanova
Fotos: Leandre Clown / Txus Garcia / Elisa Jorba