20 anys de l’incendi de Balsareny: xerrada-col·loqui

 

 

L’estiu passat es van complir 20 anys del gran incendi que va començar a Castellnou de Bages, la tarda del 18 de juliol de 2005, i amb una gran rapidesa es va estendre pel terme de Balsareny fins al Serrat del Maurici, a tocar del poble.
 
Per tal de commemorar aquest fet i reflexionar sobre l’extinció dels incendis i la seva prevenció —com estàvem aleshores i com estem ara— , el divendres 23 de gener a les 7 de la tarda es va fer una xerrada-col·loqui a la Biblioteca Pere Casaldàliga, organitzada per la comissió de Medi Ambient de Balsareny Educa, amb el suport de la regidoria de Sostenibilitat de l’Ajuntament. L’acte fou tot un èxit, donat que més de cinquanta persones van omplir la sala principal de la Biblioteca, van seguir amb molt interès la xerrada i van participar-hi amb comentaris i preguntes.

 
Va presentar l’acte Oriol Serra, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament; i, com a ponents, hi van participar Asier Larrañaga, sotsinspector del cos de Bombers de la Generalitat dedicat als incendis forestals; Francesc Soldevila, alcalde de Balsareny el 2005; Sergi Fontseca, agent major del cos d’Agents Rurals de la Generalitat; Àngel Ribalta, president de l’ADF Tres Branques; i Jaume Rabeya, membre fundador de l’ADF, de la qual també fou president durant molts anys.

 
Amb una presentació sobre una pantalla, Asier Larrañaga va explicar extensament i amb tota mena de detalls com es va viure aquell gran incendi i el va comparar amb altres incendis importants, sobretot de la Catalunya Central. Va explicar la forma d’actuar i el control exercit pels bombers i va elogiar també la feina dels voluntaris i les ADF. Va mostrar el mapa de l’extensió cremada aquell any i diverses fotos del foc. Els diferents ponents i alguns participants entre el públic van exposar també les seves vivències i anècdotes. Tot i la intensitat d’aquell incendi, es va poder controlar la mateixa nit i l’endemà es donava per extingit. De fet, hi havia més mitjans que, per exemple, en els grans incendis de 1994. També hi va ajudar que aquell dia era l’únic incendi que hi havia en tot Catalunya.

 

Tot seguit, Sergi Fontseca, també amb diapositives, va explicar la situació de Balsareny pel que fa al seus boscos, els tipus d’arbres que hi predominen i la forma com es comporten davant del foc i com es regeneren després. Cada arbre té la seva estratègia de sobreviure al foc: la nostra vegetació mediterrània, de fet, està molt adaptada al foc. Per exemple, sobreviu molt bé el pi blanc (que escampa molt bé les pinyes, obertes pel foc) i el pi pinyer hi està també molt adaptat. A Balsareny hi queda molt poc pi roig —a causa d’un fong, segons va afegir Jaume Rabeya— i s’està perdent la pinassa, tot i que encara n’hi ha molta. Sergi Fontseca també va donar el toc d’alerta sobre les conseqüències de la darrera sequera, d’uns tres o quatre anys, que ha fet que molts arbres hagin mort, cosa que va mostrar sobre un mapa del terme; això fa disminuir la massa forestal. I també va donar unes pinzellades de com cal fer una bona gestió forestal. Sobre aquest aspecte altres membres del públic van donar també la seva opinió.

 
En relació a la causa d’aquell gran incendi, i contestant una pregunta del públic, els diversos ponents i altres persones van estar més o menys d’acord en el fet que va ser, segurament, una negligència deguda a una barbacoa, on haurien començat les flames, a la Figuerola (urbanització de Castellnou, molt propera al terme de Balsareny). Aprofitant la pregunta, Sergi Fontseca va treure el tema de les causes dels incendis en general: segons les seves dades, només un 10-12% són deguts a causes naturals, com els llamps; la resta són deguts a causes humanes: negligències, imprudències i una bona part d’intencionats.
 
Actualment, la sequedat del combustible vegetal —segurament afavorida pel canvi climàtic— i l’abandonament de terres faciliten molt els incendis i, per tant, és necessària la bona gestió dels boscos. Precisament per pal·liar en part l’abandonament de terres, Oriol Serra va dir que s’estava fent un projecte per apropar gent que deixarà de dedicar-se a la pagesia, per motius diversos (com pot ser per jubilació), amb gent que no té terres però que els agradaria dedicar-s’hi. En aquest sentit, els interessats es poden posar en contacte amb ell.
 
Després de ben bé dues hores, Oriol Serra va tancar la sessió agraint la participació de tanta gent i informant que el tema no s’ha acabat, sinó que properament, segurament al març, hi haurà una altra sessió com la d’aquest dia, destinada sobretot a parlar de la gestió forestal, un tema de què es parla molt però que sovint sembla que costa de dur a bon terme.
 
Text i fotos: Isidre Prat

Extraordinari concert ‘Musicals de tots els temps’

 
La Coral Sant Esteve de Balsareny i el Grup vocal V9 de Viladomiu Nou, dirigits per Marc Comabella, van oferir el dissabte 17 de gener un concert excepcional en una sala Sindicat absolutament plena d’un públic embadalit per la qualitat del conjunt. Aquests dos grups ja havien participat fa uns mesos, amb gran èxit, en el concurs internacional de cant coral de Moldàvia (vegeu Sarment d’octubre 2025).
 
Si l’aforament del teatre era ben ple, tampoc a l’escenari hi sobrava gaire espai, ja que entre els dos grups s’hi van aplegar més de cinquanta cantants, junt amb els dos solistes, Clara Renom i Paco Martínez, i amb una orquestra formada per onze músics.

 
Van oferir una magnífica selecció de cançons ben conegudes pel públic, d’alguns dels principals musicals del món. En un primer bloc van interpretar Hores d’amor (“Rent”, 1996); Vois sur ton chemin (“Les Choristes”, 2004); I Will Follow Him (“Sister Act”, 2006); Chiquitita, Money, Money, I Have a Dream i Waterloo (“Mamma mia!”, 1999); Memory (“Cats”, 1981); The Phantom of the Opera (1986); i I Dreamed a Dream (instrumental), On my Own i Do you Hear the People Sing? (Les Miserables”, 1980). I en el segon bloc, centrat en dos grans musicals catalans d’Albert Guinovart, amb orquestració musical cedida pel mateix compositor, van interpretar He somiat (solista, Paco Martínez) i Donar-se (solista, Clara Renom), de “Gaudí” (2002), i Cançó d’Osman, Ària de la mare, No estàs sola, Per què he plorat? i l’Himne dels Pirates , de “Mar i Cel”(1988).

 
A més dels arranjaments del compositor Guinovart al segon bloc, la instrumentació de les diferents peces era obra dels bagencs Xavier Ventosa, Núria Sarró, Ramon Estrada i Guillem Vilar, així com de Fermí Puig, col·laborador en les particel·les; i Josep M. Conangla, de l’Ametlla de Merola, va fer algunes harmonitzacions vocals. Durant l’espectacle es projectaren imatges a cura de Laia i Aina Rodríguez.

 
L’orquestra la formaven Sergi Renom (violí I), Àuria Iglesias (violí II), Júlia Brustenga (viola), Bernat Molas (violoncel), Ricard Figaró (contrabaix), Susanna Jaén (flauta travessera), Magda Camprubí (clarinet), Joan Ribera (oboè), Marc Monzonís (trompeta), Miquel Pinazo (percussió) i Marc Comabella (piano i director).

Clara Renom

 
Clara Renom i Vilardell, nascuda a Moià, és una soprano lírica amb un extens currículum com a solista i com a membre de la Polifònica de Puig-Reig. Entre els seus darrers èxits professionals destaca la interpretació de la Mare de Saïd a l’última edició de “Mar i Cel”.

Paco Martínez

 
Paco Martínez, nascut a Sant Vicenç de Castellet, és un tenor líric format al Conservatori de Manresa. Forma part de diferents formacions corals i actua com a solista en diversos gèneres musicals, com òpera i musicals.
 

Esteve Roig

Entre el públic hi havia el tenor Esteve Roig, que havia acompanyat els dos grups vocals als concerts de Moldàvia, i que ha estat també intèrpret de “Mar i Cel”, en el paper d’Osman, pel qual ha obtingut el guardó de Millor Actor Revelació en els Premis Teatre Barcelona. El cantant i actor va pujar a l’escenari per participar en el bis final.

 
Tothom va sortir entusiasmat de la vetllada, i el comentari general destacava el gran nivell artístic assolit pels dos grups, sota l’impuls d’en Marc Comabella, que es va endur merescudament l’ovació final, després dels llargs aplaudiments que els espectadors van dedicar a músics i cantants. L’enhorabona a tots plegats, i gràcies per fer-nos passar un vespre tan memorable.
 
Sarment
Fotos: Jordi Vilanova

Meteoorologia. Desembre 2025

Desembre de 2025
 
Temperatura (ºC)
 

Mínima	2,1
Màxima	12,1
Mín. més baixa	-3,0
Mín. més alta	7,8
Màx. més alta	17,8
Màx. més baixa	6,0

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 27)

36,0

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 13)	1.012,3
Mínima (dia 5)	993,2

 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 15	18,6
Dia 20	10,8
Dia 22	10,8
Dia 23	2,6
Dia 25	1,2
Dia 26	7,6
Dia 27	6,6
Dia 29	3,4
Total	61,6

 
Francesc Camprubí (dades AEMET)
Foto: Isidre Prat (5 de gener de 2026) 

Activitats a La Tempesta el mes de gener

 
L’any 2026 es va estrenar a La Tempesta amb una actuació musical, a càrrec de Ferran Orriols, un jove de la Torre d’Oristà que va oferir una mostra de cançons de folk en català, acompanyat amb la guitarra; i alhora va presentar el seu últim disc, Darrere els horts, conversant amb Joan Barnils. Va ser el divendres 9 de gener. Durant una hora i mitja,  Orriols va combinar música i conversa, explicant l’origen de les seves cançons i l’enregistrament del disc en un cobert darrere els horts del seu poble. 

Ferran Orriols i Joan Barnils: Darrere els horts

Va interpretar títols com Yellow roses en català; Ets un ben parit; La morronga, cançó del poble que va aprendre de Roser Reixac, la seva mestra de música a l’escola; una cançó sobre el bandoler Perot Rocaguinarda, nascut a Oristà; Miracle Olímpic, dedicada a Bruce Springsteen; Gràcies a tu, dedicada als seus dos fills; i Darrere els horts. El disc ha arribat a la BBC i ara en Ferran preveu d’anar a cantar a Manchester. El públic, que omplia la sala de gom a gom, les va aplaudir molt.

Elena Sixto: Llunarbori

 
L’endemà, dissabte, al migdia, per segon any consecutiu, Elena Sixto va presentar el seu calendari Llunarbori del 2026 (porta ja 14 anys fent-lo). Durant més d’una hora va explicar, davant d’un nombrós públic, que és un calendari basat en en els tretze mesos del cicle de la lluna i també en els arbres, un per cada mes (bedoll, roure, heura, salze, vern, arç blanc...). Va explicar les característiques de cada arbre, adequat a cada mes i estació de l’any, i curiositats com aquesta: ja que cada mes lunar té 28 dies, en 13 mesos s’arriba a 364 dies i per tant, en falta un, que és el 23 de desembre, i que ha inclòs aquest any per primer cop al calendari com si fos el 14è mes, dedicat al teix. Cada mes conté també un poema, i dades com les fases de la lluna, hores de sortida del Sol, dies festius, dites populars... El calendari es pot adquirir a La Tempesta.

Narradones

L’endemà diumenge, entre les 10 i les 13 h., hi va tenir lloc la primera Trobada de Narradones, un moviment creat per visibilitzar les dones creadores del Bages i del Berguedà. Es tracta d’un espai literari i artístic que permet compartir experiències, teixir sinergies, generar xarxa i fomentar projectes creatius en clau femenina. Impulsat per Eva Ferrer i Isabel Palà , en la presentació hi van participar també Imma Cortina, escriptora; Natàlia Virgili, editora de La Biennal; Dolors Pardo, llibretera i editora de Parcir; i Cristina Zafra, il·lustradora. Entre totes van bastir un debat molt interessant sobre el procés d’escriptura; la importància de les llibreries com a prescriptores literàries; la de les editorials petites enfront de les grans superfícies, les plataformes i també les autoedicions amb poc rigor; els possibles punts de partida per emprendre projectes creatius; i el paper de la IA en la creació de textos d’il·lustracions, que les editores poden aprofitar però sense obviar el necessari control de la qualitat. El públic, majoritàriament femení, que un dia més omplia totalment l’espai, en va sortir gratament impressionat. 

Club de Lectura de Poesia

 
El dijous 15 hi va haver una nova trobada del Club de Lectura de Poesia, dirigit i moderat per Sònia Moya, i que en aquesta ocasió va estar dedicat al poemari A través, premi als Jocs Florals de Barcelona 2022, de la música i poeta de Riudoms Glòria Coll Domingo. Els participants van analitzar la poètica de la jove autora i en van llegir i comentar diversos poemes.

Núria Gómez i Núria Viladés: Retalls

 

Entre el 14 de gener i el 15 de febrer s’hi pot admirar l’exposició Retalls, de la santpedorenca Núria Viladés, mestra i il·lustradora, que presenta una col·lecció de fragments de natura —meduses, peixos, ocells— i també d’abstractes, amb tècniques mixtes. La mostra es va inaugurar el divendres 16 amb una tertúlia a càrrec de l’artista i un brindis amb cava amb els assistents.

Iris Hinojosa i Sònia Moya: Placenta

 
Dissabte 17 es va presentar el poemari Placenta, de la navarclina Iris Hinojosa, amb l’autora i la poeta Sònia Moya. És un emotiu recull de poemes escrit per donar a conèixer l’experiència d’haver de rebre quimioteràpia durant l’embaràs. Els assistents en van quedar corpresos.
 
La programació cultural de gener es completa el dissabte 24 amb el pòdcast d’escriptura creativa Natural en directe, amb recomanació de llibres; amb Roger Coch, Laura Gonzalvo, Sílvia Plana i Irene Rubio; diumenge 25 amb la presentació del conte Els germans Corb, a càrrec de l’autor, Oriol Canosa, i de la il·lustradora, Cristina Bueno; i dissabte 31 amb Japonisme, un Taller de Cal·ligrafia Japonesa amb Diana Rossell.
 
R. Carreté / I. Prat
Fotos: La Tempesta / Txus Garcia / Maribel Andreu

Retalls, de Núria Viladés

Ara fa... 43 anys. Primera edició de la fira ‘El pagès i el seu entorn’

 

 
Aquest any en farà 43 de la primera edició de la fira “El pagès i el seu entorn”, que es va celebrar el mes de maig de 1983, tot i que l’any anterior ja s’havien celebrat alguns actes per part de la pagesia amb motiu de Sant Isidre. El 1983 feia tan sols un mes de les segones eleccions municipals, que havia guanyat CIU amb 6 regidors, per davant del PSC que en va tenir 5; i encara feia menys que Jaume Rabeya, amb 32 anys, era proclamat nou alcalde de Balsareny. La fira s’ubicà al carrer Travessera i el Sarment ho explicava així:
 
«Els proppassats dies 14 i 15 de maig vàrem aplegar-nos tots els balsarenyencs entorn de la pagesia per tal de celebrar la diada de Sant Isidre, patró dels pagesos. Enguany s’ha començat aquesta festa comptant amb el petit precedent de l’any passat, en què varen tenir lloc alguns actes.
 
»El cos central de la fira va ser una mostra de maquinària agrícola i ramadera força completa, tenint en compte que, alhora, es celebraven l’ExpoBages a Manresa i la Fira de Solsona. [...]
 
»Va ser presentat al poble el remolc cisterna antiincendis que recentment ha adquirit la Cooperativa Agropecuària de Balsareny. Es tracta d’un remolc acoblable a qualsevol tractor i pot tenir, a més a més, altres utilitats, com és ara la neteja de carrers, l’abastament d’aigües en casos necessaris, regatge... [...]
 
»Es va inaugurar la fira amb  l’assistència del conseller adjunt a la Presidència de la Generalitat, Sr. Miquel Coll i Alentorn, qui va lloar la iniciativa d’aquesta festa. Seguidament va inaugurar, en presència del consistori, la nova depuradora d’aigües. També li fou mostrada la Llar d’Avis com a mostra d’una de les obres importants realitzades a Balsareny [...]»

 
A la fira hi va haver gresca per la mainada a la plaça de la Mel, el Foc de Sant Isidre i al seu voltant un ball popular que gaudí d’una extraordinària participació. El matí de diumenge es va fer un concurs d’habilitat amb tractors. El Club Ciclista del Berguedà va fer una exhibició de trialsín i a la tarda un concurs de tallada de troncs a l’estil basc. Un dels actes que va despertar més expectació, per la seva raresa, fou la fumada de pipa al Casino. El guanyador fou Mn. Joan Bajona, que va batre el record de la comarca amb una hora, 3 minuts i 50 segons. També és va instal·lar una tómbola pro-Casal, que va ser un èxit total: es varen recaptar 68.000 pessetes.
 
La fira es va celebrar durant set anys, fins al 1989, i després es va deixar de fer.
 
Selecció: Joan Prat

Fotos: Josep Rodergas / Arxiu Municipal Balsareny

Els Pastorets de Balsareny clouen la temporada amb èxit

  
Els Pastorets vam acabar contents les representacions de la temporada, després de quatre funcions amb una notable assistència de públic, que va aplaudir generosament l’esforç de tanta gent plasmat a l’escenari. Les sessions van tenir lloc els dies 25 i 28 de desembre —la dels Sants Innocents, amb alguna brometa afegida— i 4 i 11 de gener de 2026. Com a novetats d’enguany, vam estrenar una nova caldera d’en Pere Botero, un nou decorat de bosc i una coreografia dels Pecats Capitals, pròpia del grup. I el diumenge a sobre, el dia 18 de gener, es va celebrar l’assemblea social, que va avaluar la temporada i va començar de planificar la següent, de la mà del jove equip de direcció —Aina Rodríguez, Laia Rodríguez i Jana de Miguel—, encapçalant un elenc amb molta gent jove i molt jove, amb empenta i ganes de treballar.  En acabat, hi va haver un dinar de germanor de tots plegats, en què es va agrair la feina de tothom qui hi va col·laborar —vegeu-ne la llista en el repartiment del programa de mà— i es va brindar pel futur dels Pastorets.
 
Els Pastorets de Balsareny
Fotos: Jordi Sarri (Pastorets) / J. Vilanova (assemblea)

 
Repartiment
 
Lluquet: Joel Rosiñol, Bernat Sivill 
Rovellona: Queralt Arnau, Aran Sivill
Satanàs: Èric Medina 
Llucifera: Dúnia Fornell, Jana de Miguel
Miquel: Maria Casaldàliga, Aurora Labella 
Gabriel: Ciara Millán, Aran Sánchez, Maria Vilanova
Marta: Montse Rodríguez, Sònia García 
Jeremies: Abel Fornell, Pasqual Marcé
Maria: Aina Rodríguez 
Josep: Manel Mingo, Andreu Torres
Jezabel: Glòria Casaldàliga, Elisabet Pla 
Isabeló: Berta Garcia, Leire Rodríguez
Ira: Lena de Miguel, Abril Prat 
Gula: Berta Garcia, Leire Rodríguez
Supèrbia: Milena Gállego, Fiorella Rodríguez, Clàudia Castiñeira
Avarícia: Lotta Gállego, Sara Blanco
Enveja: Jana Ruiz, Aran Sivill 
Luxúria: Valèria Millán, Aran Suñé
Peresa: Claudia Castiñeira, Queralt Camprubí 
Àvia: Anna Fornell, Anna Obradors
Sacerdotessa: Emilia Gudayol, Vanessa Martínez 
Nen Jesús: Bernat Montagut, Júlia Peña, Ginesta Viu
Pastors i pastores: Fina Badia, Arnau Gil, Jordi Salud, Albert Sánchez, Josep M. Soler, Jordi Vilanova.
Poble: Àngels Capdevila, Elsa Carmona, Cynthia Castrillo, Lia Correia, Júlia Fernández, Elna Font, Sofia Font, Anna Fornell, Meritxell Mas, Vanessa López, Mireia Palouzié, Emma de los Ríos, Daniela Rodríguez, Aina Salud, Marina Salud, Aran Sánchez, Mar Sánchez, Martina Sánchez, Maria Vilanova, Alba Zambrano, Ania Olivia, Daniela Rodríguez, Àreu Selgas, Estel Roger, Noa Gil, Aina Estrada.
Furietes: Ciara Millán, Elsa Carmona, Mireia Palouzié, Aina Salud, Marina Salud, Aran Sánchez, Martina Sánchez, Maria Vilanova, Alba Zambrano, Lia Correia, Cynthia Castrillo, Mar Sánchez, Estel Roger.
Angelets: Gorika Birdi, Elsa Carmona, Júlia Fernández, Sofia Font, Martina Quintana, Mar Sánchez, Ania Olivia, Lia Correia.
 
Dansaires: Gorika Birdi, Montserrat Bruch, Montserrat Calvet, Elsa Carmona, Cynthia Castrillo, Lia Correia, Emma de los Ríos, Paqui Expósito, Mercè Farràs, Júlia Fernández, Elna Font, Sofia Font, Alba Fontanet, Anna Fornell, Olivia Julve, Lia Julve, Merche Mascaray, Ania, Olivia, Mireia Palouzié, Gala Peña, Martina Quintana, Selva Reyes, Daniela Rodríguez, Aina Salud, Marina Salud, Aran Sánchez, Martina Sánchez, Àreu Selgas, M. Àngels Serra, Maria Vilanova, Alba Zambrano.
 
Vestuari, perruqueria i maquillatge: Sandra Bassany, Laura Casaldàliga, Mercè Farràs, Meritxell Mas, Vanessa Martínez, M. Jesús Mesa, Anna Obradors, Elisabet Pla, Laia Rodríguez, Judith Ruiz
Llum i so: Carles Sivill, Jordi Garcia
Tramoia: Edgar Arnau, Fernando Castrillo, Isidre Viu, Xavi Vall, Vladimir Díaz, David Escolà, Jordi Millán, Joan Pla, Laia Rodríguez, Angie Rovira, Alfred Selgas, Júlia Soler, Isidre Viu, Sergi Roger
Traspunts: Mireia Carreté, Isabel Soler
Taquilla i entrada: Mireia Carreté, Ramon Carreté, Violeta Estivill, Jordi Garcia, Vanessa Martínez, Marc Mas
Direcció: Jana de Miguel, Aina Rodríguez, Laia Rodríguez
 
Agraïments: Colla de diables Peta-Fluix, Perruqueria Mercè, Jordi Sarri