diumenge, 22 de març del 2026

Pianant: un concert extraordinari

 
 
La sala Sindicat va ser escenari d’una vetllada musical excepcional. Va ser el dissabte 21 de març, amb tot l’aforament ple, per poder gaudir de Pianant, el títol del memorable concert de dos grans mestres, pianistes i compositors bagencs de nivell mundial: el manresà Manel Camp i el sallentí de pares balsarenyencs Carles Cases.

 
Els dos músics han seguit una trajectòria paral·lela; per exemple, tots dos van ser arranjadors i directors musicals de Lluís Llach i, com va recordar Camp, van estar junts en el llegendari concert del Camp Nou de 1982. Pianant està concebut com un diàleg entre dos pianos de cua, amb dotze peces musicals que són creacions d’ells dos. Hi ha música de les bandes sonores de cinema d’en Carles, amb ressons americans de les seves estades a Cuba, Mèxic i el Brasil —on Cases va conèixer Pere Casaldàliga i es va inspirar en la seva obra per compondre la suite Araguaia.—, mentre que Camp hi aporta sis composicions seves totes sobre temes bagencs. Així, en Manel va interpretar les peces “Cardener”, “La Seu”, “La Séquia”, “L’Agulla”, “Muntanya de Sal” i “Un perfil a l’horitzó” sobre Montserrat; mentre que en Carles va tocar “El Gaucho”, “Animals ferits”, “Balada abismal”, “Zilda”, “Ultramar” i l’emotiva “Lola”, dedicada a la seva germana Dolors, traspassada a finals del passat mes de gener.

 
La gran majoria de les peces les van interpretar plegats, amb una compenetració magistral de ritme, harmonies i sensibilitat. Es miraven metre feien música i es veia que xalaven de valent: dos grans artistes que s’admiren mútuament i que comparteixen moltes més coses a part de l’origen comarcal. Com a bis, Cases va interpretar al violoncel, acompanyat de Camp al piano, una peça poc coneguda de Llach: “Dibuix”. En Carles va explicar que recordava, quan era petit, haver estat a la sala Sindicat quan era encara el Sindicat dels Pagesos, i que aquest dia havia vingut d’hora per passejar per llocs emblemàtics del poble, com les cases pairals dels seus avis, cal Cases i cal Portella, o cal Lleter i ca l’Esteve. El públic que omplia la sala va agrair als dos compositors i intèrprets l’exquisit espectacle musical que ens havien ofert amb una llarga ovació.

 
El concert Pianant es va estrenar el passat 20 de febrer al teatre Kursaal de Manresa, també ple de gom a gom i amb un èxit absolut. A Balsareny, l’acte era organitzat per l’Ajuntament de Balsareny, amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, en el marc de la campanya de promoció teatral “Cap butaca buida” (amb actes com aquest, el ple està gairebé garantit).   Camp i Cases tenen previst que l’espectacle tingui continuïtat en altres poblacions, com ara Calaf o Rajadell, entre altres. Moltes gràcies a tots dos músics per la gran estona que ens van fer passar amb el seu art esponerós.
 
R. Carreté
Fotos: Jordi Vilanova









dissabte, 21 de març del 2026

Alfonso Robles Motos (1955-2025)

OBITUARI 

 
A tots els que els vàrem conèixer i estimar, ens ha colpit la trista nova de la defunció del nostre amic Alfons Robles, el passat mes d’octubre.
 
L’Alfons va ser un mestre, nascut a Topares (Almeria) el 1955, que va arribar destinat a l’Escola Guillem de Balsareny l’any 1979 i hi va estar fins a l’estiu de 1982.
 
Durant el poc temps que va estar al poble, va aprendre català i es va integrar de seguida, i molt activament, en la nostra vida cultural i social, que aquells anys de la Transició era plena de vitalitat i d’inquietuds, de joves –com nosaltres i com ell, aleshores— amb ganes de fer coses. Va col·laborar a fons amb les activitats del CCB (Festivals d’Estiu, Carnestoltes, La Lluerna…) i amb altres mostres de cultura popular local, com el Rebost del Traginer o la Cavalcada dels Reis; a més de contribuir, des del claustre de professors, al disseny pioner del model d’escola pública catalana del Col·legi Guillem. També va ser redactor del Sarment, on, entre altres coses, va promoure i dirigir una secció, “Sarment petit”, en què donava veu als nens i nenes de l’escola.
 
Després es va casar amb la Rosario i es va traslladar al poble de Válor (la Alpujarra, Granada), on va continuar la seva trajectòria com a educador fins a la jubilació. Alguns dels seus amics van anar al casament i el van tornar a visitar en altres ocasions. Tenia un blog, Topares siempre, on publicava records del seu poble. La Rosario va morir l’any 2011 i des del Sarment els seus amics li vàrem expressar el nostre condol; ell, al seu torn, ens va enviar una emotiva carta recordant els anys que havia passat a Balsareny i la forta empremta que hi va deixar i que en va rebre. L'estiu de 2012 va venir-nos a veure i el vam poder abraçar novament. Ara tan sols ens queda donar el condol als seus fills, Adrián i Maria José, i recordar-lo com el vàrem conèixer: sempre alegre, animós i disposat a treballar en allò que calgués, al servei de la cultura, de l’educació i dels valors humans.
 
R.C. en nom de tots els seus amics  

Marxa nòrdica per Corbera de Llobregat

 
Una setmana després d’haver anat a Collbató, els caminants de la marxa nòrdica per a persones grans que organitza la Diputació de Barcelona en col·laboració amb ajuntaments i entitats locals, el dijous 19 de març van visitar el terme de Corbera de Llobregat. Amb les colles de Begues i Collbató, els quatre grups sumaven unes 130 persones, 43 de les quals veníem de Balsareny.  

 
Aquesta caminada s’havia d’haver fet el mes de gener, però es va haver de suspendre per les restriccions d’accés al medi natural causades per la pesta porcina africana. Recordem que la sortida del febrer, a Begues, també es va anul·lar a causa de les alertes per vent.

 
Corbera és una vila mil·lenària d’uns 15.000 habitants, situada entre dos cims del massís de l’Ordal, a la comarca del Baix Llobregat. La caminada era d’uns 10 km, amb pujades i baixades. El punt més destacat de la visita va ser el monestir benedictí de Sant Ponç, d’estil romànic llombard. 


En acabat, després del dinar, hi va haver la ballaruga de rigor. Cal agrair aquesta iniciativa de la Diputació en la qual portem ja onze anys participant, i el suport de l’Ajuntament de Balsareny, que hi posa l’autocar, i del nostre Centre Excursionista.
 
Text i fotos: Alfred Selgas


divendres, 20 de març del 2026

Dia Internacional de la Dona

 

 
A Balsareny, els darrers anys, el Dia Internacional de la Dona, que és el 8 de març, es celebra de valent, amb una colla d’actes que s’allarguen ben bé durant dues setmanes. Organitzen aquestes activitats el Grup de Dones de Balsareny, l’Agrupament Escolta Guillem de Balsareny, l’Associació Els Ametllers, la Colla Gegantera, el Gimnàs 02 i @mon._.balsareny, l’Institut Escola Guillem de Balsareny i la Unió Esportiva Veteranes Balsareny. Tot amb la col·laboració de l’Ajuntament, la Diputació i el Consell Comarcal del Bages.
 
Enguany els actes van començar el dimecres 4 de març, amb una sessió de cinefòrum, a les 17.30, al Sindicat. En primer lloc, es va projectar la pel·lícula Siempre nos quedarà mañana, de la italiana Paola Cortellesi, de l’any 2023; després, les assistents es van reunir a la mateixa sala per fer-ne els comentaris (33 dones i 5 homes). La pel·lícula transcorre en la Roma de la postguerra i es fonamenta en el maltractament a una dona per part del seu marit, i en com l’esperança s’obre pas en la seva vida. El tema va donar molt de si i la tertúlia fou tan participativa que es va allargar durant una hora més. L’activitat, gratuïta, fou organitzada per la Biblioteca Pere Casaldàliga, que també va oferir la pel·lícula en préstec per a aquells que no podien assistir a la projecció, però sí a la tertúlia.

Els actes van continuar divendres, dia 6. Primerament, a la tarda, malgrat el temps plujós, es va fer un partit de futbol de veteranes entre la UE Balsareny i el CE Navàs, organitzat per les veteranes del Balsareny, que van aconseguir un valuós empat; la portera de la UE Balsareny va ser escollida millor jugadora del partit. Hi va haver una gran germanor entre tots dos equips.

 
Al vespre de divendres, hi va haver un sopar de dones, organitzat per l’associació Els Ametllers i l’Agrupament Escolta Guillem de Balsareny, que va aplegar més de dues-centes dones al Sindicat, entre les quals vint de les jugadores del partit de veteranes. Els organitzadors van preparar l’entrepà de botifarra, en tant que, de postres, hi van haver lioneses artesanes de la pastisseria del poble. 


Després del sopar, les assistents van gaudir d’allò més amb la música i el ball del Frikibingo, com els darrers anys. Van recordar cançons de totes les èpoques i es van donar premis a la línia i al bingo; en aquest darrer cas, es va repartir entre dos. El premi va consistir en un tiquet de 50 € per la línia i 100 € per al bingo, a gastar en el comerç local.

 
Diumenge, 8 de març, el dia pròpiament de la Dona, a les 11.30 va tenir lloc una cercavila pels carrers del poble, malgrat que van caure quatre gotes. Les dones, i també homes —entre ells, l’alcalde, Isidre Viu—, es van concentrar amb les pancartes i armilles al·lusives al tema del feminisme, a la plaça Onze de setembre, on Elena Cruz va llegir un primer manifest. Tot seguit va arrencar la cercavila, amenitzada per les gralles i tambors de la colla Gegantera de Balsareny, que va passar per la Baixada del Torrent i el carrer de la Mel, fins arribar a la plaça de la Mel, on es va fer una parada, per llegir un segon manifest, a càrrec de Lluïsa Coma. Finalment la cercavila va continuar pels carrers Ponent, Sant Domènec i Creu, fins arribar a la plaça de l’Ajuntament, on Dafne Molina va llegir un tercer manifest. En realitat, enguany es va voler diversificar el manifest en tres parts, amb tres punts de vista diferents.


L’actuació de les gralles i tambors van cloure l’acte, després que la primera tinent d’alcalde Glòria Casaldàliga agraís la participació de la gent i, en especial, la feina de Fina Canals en l’elaboració de les pancartes o bafarades, amb un seguit de lemes, que les dones van recollir durant la setmana a l’Ajuntament per penjar als balcons i després portar-les a la cercavila. Aquestes bafarades també van presidir els balcons de l’Ajuntament i del Sindicat durant ben bé dues setmanes. Alguns dels lemes eren: “volem viure sense por”; “el contrari del feminisme és ignorància”, “per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures” etc. Algunes de les frases són de personalitats reconegudes.

 
A les 7 de la tarda del mateix diumenge, al Sindicat, hi va haver teatre, amb la representació de l’obra Molt s’hi deu assemblar, a càrrec de la companyia La Consol; a la qual varen assistir 65 persones. 


L’obra explica, amb tocs d’humor, la relació entre tres germanes que es retroben a casa d’una tieta, figura que va marcar les seves vides, després d’un període llarg de distanciament causat per les seves diferències pel que fa a ser mare. La Consol està formada per una actriu de Manresa i dues de Berga.

 
Els actes van continuar la setmana següent. Així, el dimecres 11, al camp de futbol, hi va haver un circuit amb pilotes, organitzat per les Veteranes de la Unió Esportiva. Va ser una activitat dinàmica i oberta a tothom, consistent a córrer per un circuit, salvant diferents topalls, i després moure la pilota i tirar a porteria.
 
Dijous 12, es va fer una sessió extraordinària del club de lectura a la Biblioteca Pere Casaldàliga, amb els comentaris sobre el llibre L’acabadora, de l’escriptora Michela Murgia. Hi va participar molta gent —lògicament, la majoria dones, però també alguns homes—, que majoritàriament havia llegit el llibre prèviament. El títol es refereix a una persona encarregada d’ajudar les altres a morir dignament; a la novel·la, la protagonista és una acabadora, a la Sardenya de la dècada de 1950.

 
Dissabte 14, durant tot el matí, hi va haver un taller de ioga especial 8M, amb el títol “Arrel, foc i veu: habitar el propi poder amb consciència”, dirigit per Mònica González (vegeu article a part). La Shanga de Balsareny va dedicar aquesta matinal a totes les dones i a la celebració de la comunitat, amb diverses activitats, i amb l’acompanyament dels cants harmònics d’Ingrid Prat

 
Els actes del 8-M es van tancar amb una taula rodona a la sala petita del Sindicat sobre Educació i gènere, el dia 18; i una xerrada sobre la menopausa, el dia 23. De tots dos actes n’informem a part.
 
Sarment
Fotos: Jordi Sarri, Glòria Casaldàliga, Isidre Prat, Jordi Vilanova, Maribel Andreu