Commemoració del Dia dels Drets Humans

 

 
El dia 10 de desembre es commemora anualment el Dia Internacional dels Drets Humans. A Balsareny, com cada any, es va celebrar el mateix dia, a dos quarts de vuit del vespre, amb un acte que va tenir lloc a la Biblioteca Pere Casaldàliga, organitzat per la Fundació Pere Casaldàliga i el Cercle Cultural de Balsareny amb la col·laboració de la Biblioteca i de l’Ajuntament. Enguany el tema va ser Palestina, on actualment, com és notori, s’estan vulnerant els drets humans.

 
Concretament, es va presentar el llibre col·lectiu i solidari Un crit pels infants de Gaza. Veus, imatges i testimonis del genocidi, de l’editorial Ara, amb edició i pròleg de Txell Feixas i Cristina Mas. L’acte va ser presentat per Glòria Casaldàliga, presidenta de la Fundació. Tot seguit, va parlar Maria Fernández, coautora d’un dels textos i mestra de l’escola Ítaca de Manresa. Fernández es va interessar especialment pel tema gràcies a un projecte que ha portat a terme amb alumnes de primària, al qual es va referir.

 
El llibre és un crit col·lectiu, conscient i ferm, per denunciar el genocidi i obrir camins a l’esperança, la llibertat i la pau permanent; atès que el suposat alto el foc de fa dos mesos no s’ha pas respectat en un munt de vegades. Hi ha textos de personatges coneguts — periodistes, experts, testimonis—, com Greta Thunberg, Fermín Muguruza, Jordi Évole, David Fernández, Jordi Armadans, a més de Maria Fernández, i altres. Tots ells, focalitzen la mirada en la terrible situació de les nenes i nens de Palestina. Al llibre també hi ha fotos i il·lustracions de fotògrafs i artistes, la majoria palestins, relatives a la guerra. Durant la conversa es van projectar uns vídeos, on les periodistes Txell Feixas i Cristina Mas expliquen la situació desesperada de la gent de Gaza.

 
Els beneficis d’aquest llibre solidari es destinen a l’ajuda humanitària urgent en col·laboració amb entitats palestines que actuen sobre el terreny a Gaza; el suport legal per a la defensa dels drets humans del poble palestí i el suport a les entitats culturals palestines per preservar la seva cultura com a expressió de dignitat i resiliència. Al final, els assistents —més d’una vintena— van participar en una tertúlia que va durar una hora aproximadament.
 
Isidre Prat
Fotos: Ana Pérez / Isidre Prat

El ‘Me Too’ i el ‘Not All Man’

PARLEM-NE
 

#MeToo no és una moda passatgera, és una revolució. Font: Global Fund For Women

 
El més habitual després de parlar sobre actes abusius per part del gènere masculí cap a les dones, com ara fèiem a l’article del mes passat, és que la resposta de molts homes sigui “jo no”: jo no soc així, jo no faig aquestes coses.
 
Aquest fet ha donat lloc a la mítica frase en anglès “not all man” (“no tots els homes”). La utilitzen homes per referir-se a que no tots ells exerceixen maltractament, violència o abús cap a les dones, com a justificació per salvaguardar-se. Però, què podríeu fer en comptes de mirar-vos el melic?
 
Abans de res, coneguem com sorgeix aquest lema: la frase, que ha arribat a córrer com a bandera per xarxes socials de molts homes, es va iniciar com a resposta a un moviment feminista anomenat “me too” (jo també). El “me too” es considera un moviment social i global de conscienciació contra la cultura de l’abús vers les dones i la violació. 
 
Com es va iniciar? L’any 2017 l’actiu Alyssa Milano va publicar a Twitter: “Si totes les dones que han estat abusades o agredides sexualment escrivissin #MeToo (jo també) com a estat, podríem donar-li a la gent una idea de la magnitud del problema”.
 
El seguiment va ser massiu: 12 milions de respostes en 24 hores, l’etiqueta virtual es va estendre per més de 85 països. Dones, en un principi de classe alta, van començar a explicar les seves experiències rebudes en forma d’abús.
 
Poc a poc, el hashtag va passar de famosos a “gent normal”: tot tipus de dones explicaven els seus casos amb l’objectiu de donar visibilitat a l’abús sexual i les violacions. Aquest moviment va tenir el poder de posar en evidència que l’abús cap a les dones és un problema social i del sistema patriarcal, ja que es repeteix milions de vegades i no és pas una experiència aïllada.
 
Un cop instaurat el moviment de l’“a mi també” o “jo també”, diversos homes van creure convenient, com deia abans, justificar-se i expulsar-se la culpa. Així és com van popularitzar la frase “not all man” (no tots els homes). De nou, els homes i les seves complicitats aferrissades.
 
Des del moviment feminista es llegeix aquesta reacció com una hiperjustificació aversiva: per què cal excusar-se tant? Per què blanquegeu el problema? Enteneu que la violència masclista és una xacra social? Reconeixeu els fets ocorreguts? Doncs en comptes d’excusar-vos i justificar-vos, hi ha altres coses que podeu fer:
 
Com va dir Joan Turu a la seva publicació d’Instagram el passat 25N (post que recomano a tothom veure i guardar ben guardat): pregunta, calla, escolta, recull les respostes sense jutjar, disculpa’t, pren responsabilitat, incomoda’t, trenca patrons, busca ajuda per revisar-te; i, com diu ell, aplica “les tres R”: reconeix, responsabilitza’t i repara. I no patiu, de la deconstrucció i les “noves masculinitats” també en parlarem més endavant.
 
Vint anys després, el hashtag #MeToo, #YoTambién o #JoTambé segueix viu i sent útil per manifestar i visibilitzar públicament les situacions que pateixen moltes dones, ajudant a prendre consciència de la magnitud del problema, que no s’atura.
 
I no us esquitlleu darrere de frases que pretenen fer ombra a la realitat perquè “no tots els homes”, però sempre és un home.
 
Laia Gonzàlez

Imatges de Balsareny

 

Aquí teniu una nova imatge d’un lloc concret de Balsareny. Es troba al mateix nucli urbà. Sabeu què és i on és? 
 
Text i foto: Isidre Prat Obradors

Encesa dels llums de Nadal

 

 
Com als darrers anys, l’Ajuntament de Balsareny va voler celebrar la inauguració de l’encesa dels llums de Nadal, amb una tarda festiva que, enguany, va ser la del 8 de desembre. Els actes van començar a dos quarts de sis de la tarda, a la plaça de la Mel, on es va formar una cua de gent molt llarga per entrar al vestíbul del Sindicat. Allà es va servir a tothom un got amb xocolata desfeta i un tall de coca.

 
Una hora més tard, va començar pròpiament l’encesa, amb l’arbre de Nadal instal·lat a la plaça de la Mel. Des d’aquí la gent es va organitzar en una cercavila pels carrers, anomenada Correllums, amb tot de quitxalla amb varetes lluminoses. Van passar per l’arbre de la plaça de les Torrades i la bola de la plaça Onze de Setembre fins arribar a la plaça de l’Ajuntament. Tota l’estona amb l’acompanyament de la companyia Múcab Dans, que va oferir un espectacle de llums làser de tots colors, amb un toc especial final a la façana de l’Ajuntament.

 
Finalment es van encendre els llums de Nadal dels carrers, per bé que en alguns, com que era un dia festiu, es va haver d’esperar a l’endemà. Cal dir que en tots els actes hi va participar molta gent.
 
Sarment
Fotos: Maribel Andreu

Sergi Fontseca, premiat per la seva investigació sobre la prevenció d’incendis

 

Medalla d’Argent del Dia dels Agents Rurals

Sergi Fontseca és agent major d’incendis forestals del Cos d’Agents Rurals. Es va formar en l’àmbit forestal i va començar la seva carrera a l’Oficina d’Incendis de la Diputació de Barcelona abans d’ingressar al Cos per oposició on s’ha especialitzat en investigació d’incendis. Es va graduar en Geografia i Ordenació del Territori (UAB) i va fer un màster en Incendis Forestals Ciència i Gestió integral (UdL). Actualment també fa recerca universitària sobre la biogeografia dels incendis forestals.
     La seva trajectòria ha estat reconeguda recentment, el passat 17 d’octubre, amb la Distinció Honorífica d’Argent, atorgada pel Departament d’Interior i Seguretat Pública.
 
La investigació sobre incendis que t’han premiat, de què consta?
La investigació premiada és el resultat de molts anys d’estudi de les causes que originen les ignicions forestals. Des del meu càrrec coordino les actuacions d’investigació amb altres agents per determinar què provoca els focs i poder elaborar polítiques de prevenció i regulació d’activitats de risc en funció de la meteorologia. Aquest coneixement permet adaptar campanyes com la sega o limitar el rearmament automàtic de línies elèctriques en dies crítics. A més, la recerca ens ha dotat d’eines per utilitzar foc tècnic mitjançant cremes prescrites, que redueixen combustible forestal i afavoreixen la gestió del territori i la ramaderia extensiva. Aquestes cremes es planifiquen amb molta precisió per garantir que el foc actuï com una eina de prevenció i no com una amenaça.

Amb torxa de degoteig en una crema prescrita

 

Quan investigues un incendi, quina feina fas al camp i quina continues després des del despatx?
El meu càrrec combina treball de camp i de despatx, però la part essencial és la investigació d’incendis sobre el terreny. Mentre les patrulles fan controls generals, jo intervinc en casos que requereixen especialització per determinar l’origen del foc. Em desplaço arreu del territori —com aquest estiu a l’incendi de Paüls— per recollir dades meteorològiques, fotografies i informació de l’ecosistema que permeten establir com s’ha iniciat un incendi. Amb tota aquesta informació elaboro informes tècnics o pericials per a administracions i jutjats. A més, aquestes investigacions aporten dades per millorar la gestió forestal, identificar riscos i entendre l’impacte de la meteorologia. Buscar les causes no és només determinar responsabilitats, sinó generar coneixement per evitar que els incendis es repeteixin.

Inici del procediment d’investigació

 

Quan el territori s’ha cremat, cal repoblar o deixar que es recuperi sol?
Quan un bosc crema, el primer pas no és replantar sinó observar com evoluciona de manera natural. Primer de tot dir que un bosc cremat de manera ecològica, ambiental, natural, científicament continua sent un bosc tot i no veure’l verd, per això no s’hi pot especular ja que té les mateixes reglamentacions que si no s’hagués cremat. Els ecosistemes mediterranis estan adaptats al foc: moltes espècies rebroten i d’altres germinen massivament després de l’incendi. Per això, sovint cal esperar anys per veure com es recupera abans d’intervenir, ja que entrar-hi amb maquinària pot fer més mal que bé.
     Durant aquest procés, també canvien la fauna i la vegetació: hi pot augmentar la presència de rèptils i rapinyaires, mentre que altres espècies com el senglar hi perden refugi. Els conills també hi conviuen amb més facilitat ja que tenen el seu aliment més a l’abast que no si tot son arbres. Les alzines solen rebrotar i el pi blanc es regenera des de la llavor, cosa que més endavant requereix aclarides per controlar-ne la densitat. A més, les decisions polítiques i de gestió del territori condicionen quan i com s’ha d’actuar en aquests espais.
     La natura va sola, no li hem d’ensenyar res, al contrari hem d’aprendre d’ella, comprendre-la i ajudar-la si cal.

Trobant evidències físiques i vestigis a l’àrea d’inici
d’un incendi forestal

 
Als nostres boscos sembla que s’hi treballa força en la neteja i aclarida d’arbres.
Al trobar-nos a la província de Barcelona, fa que la Diputació de Barcelona hi prengui part activament i la Diputació de Barcelona en diferència a les altres 3 de Catalunya disposa de molts recursos econòmics. En aquest sentit a Balsareny en sortim beneficiats ja que en facilita les associacions de propietaris forestals i promociona les ADF. La Diputació té plans d’actuació per fer gestió dels boscos un cop els propietaris s’han associat per intentar aconseguir un desenvolupament rural d’arrelament al territori que visqui del sector primari.  A part també hi ha el Centre de la Propietat Forestal, que depèn de la Generalitat (Departament d’Agricultura) també es fan plans de gestió i millora forestal, en aquest cas de caire més individual de cada propietari de boscos.
     Al Bages, a més, tenim una situació geogràfica especial en quan a la gestió integral dels incendis forestals. Estem en un punt de transició entre la plana i la muntanya i tenim una afectació contundent del vent de Ponent que arriba ressec i rescalfat, per tant augmenta extremadament el perill d’incendis dels dies d’estiu. A la plana els incendis són ràpids però els terrenys són més accessibles, en canvi a la muntanya són més difícils de contenir pels relleus abruptes. Des del Bages es poden intentar frenar fronts d’incendis forestals perquè no avancin cap al Solsonès o el Berguedà, i arribar a unitats geogràfiques on un incendi costaria molt d’aturar i cremaria milers d’hectàrees. Això fa que a la comarca s’hi destinin més recursos, és una qüestió d’estratègia política de país.
 
Sembla que en la vostra feina hi intervenen moltes institucions.
La gestió del territori és complexa perquè hi intervenen moltes administracions: Diputació, Generalitat, Consells Comarcals i ajuntaments, i sovint costa unificar criteris i informació. En alguns espais, com els parcs naturals gestionats per la Diputació, hi treballem en bona coordinació amb els seus guardes, però no compartim una central operativa única. Els Agents Rurals actuem com una eina de país per conservar la natura, aportant informes i suport tècnic tant a administracions com a jutjats o empreses ambientals. És una feina vocacional i de molta responsabilitat, perquè contribueix directament a preservar els ecosistemes i els paisatges per a les generacions futures.

A punt per fer una síntesi aèria d’una superfície
cremada

 

Content del guardó rebut, oi?
Sí, va ser una sorpresa. Hi anava per rebre el reconeixement pels 20 anys de servei, arran del nou reglament de distincions del Cos d’Agents Rurals. En el mateix acte em van comunicar que també m’atorgaven la distinció al mèrit, en reconeixement a la feina feta en prevenció i investigació d’incendis. Em fa especialment il·lusió perquè és de les primeres distincions d’aquest tipus que es concedeixen al Cos. La medalla d’or només s’atorga en casos molt excepcionals o tràgics, i espero no haver-la d’arribar a rebre mai. En tot cas, estic molt content i agraït pel reconeixement.
 
Gràcies, Sergi, per compartir la teva feina al Cos d’Agents Rurals i felicitats pel reconeixement. Ens agrada donar veu a serveis que treballen en benefici de tots.
 
Lluïsa Coma
Fotos: Sergi Fontseca

Fira de Tardor 2025

 

 
Un any més, Balsareny va celebrar la Fira de Tardor, el diumenge 30 de novembre. Durant tot el matí, els actes van transcórrer a la plaça de la Mel, on es van instal·lar les parades d’artesans, que, cal dir-ho, no van ser gaire nombroses. 

Entre elles, hi havia la parada de Càritas, on tradicionalment es venen coses de segona mà i objectes fets a mà pels membres del grup local (sobretot fets de roba); la parada de roba de segona mà, procedent del Mercat d’Aprofitament (roba, calçat i complements) que s’havia fet la setmana anterior; i la parada de venda de braçalets del 25 N fets pels alumnes de l’Institut Escola. Les altres paradetes venien, entre altres coses, joies i bijuteria, articles de Nadal i, com a curiositat, uns petits estris que serveixen per enfilar l’agulla de cosir, ben originals.

 
A més de parades, hi va haver atraccions infantils, com els matalassos i gomes elàstiques. I activitats lúdiques: per un costat, el “Circ dels sentits”, una activitat interactiva de cara a explorar els objectes amb els cinc sentits, per a petits i grans; i, per altra banda, un original minigolf per a la mainada.

 
Potser el més destacat del matí va ser un “Tast de vins i formatges” de la terra, on es van maridar quatre vins de la DO Pla de Bages amb quatre formatges d’una formatgeria d’Artés. L’acte es va fer al local número 1 de la mateixa plaça. Va ser una proposta de l’Ajuntament en unió amb l’Associació de Botiguers i Comerciants de Balsareny, de cara a fomentar que la gent compri al poble. Des de dues setmanes abans, a les botigues de l’associació, es podia omplir una butlleta, en compres superiors a 10 euros, que entrava en un sorteig per a fer el tast. Dijous, dia 27, es van sortejar 50 butlletes de persones diferents, que són les que hi van assistir.
 
Va presidir l’acte l’alcalde, Isidre Viu, acompanyat de diversos regidors, i el van conduir, explicant-ho tot d’una manera molt entenedora, una sommelier de la DO Pla de Bages i un representant de l’empresa de formatges artesenca. Els quatre vins eren molt diversos, de pobles del Bages, com Artés i Navàs. La sommelier va destacar els vins de Navàs (en concret, de Castelladral) com a referència, perquè han sabut mantenir i potenciar, a partir dels reductes de vinya que hi havia, les varietats de raïm típiques de la comarca, com el sumoll i el picapoll. Per altra banda, els formatges també eren variats: n’hi havia de més secs i de mes tous; i un formatge blau (amb fongs) una mica més fort que els altres, però el preferit per a molta gent.

 
Es va comentar que el Bages havia estat la comarca amb més extensió de vinyes, fa més d’un segle; equiparable a l’extensió actual al Penedès. Ara és molt més petita, però els darrers anys s’ha potenciat molt el vi i s’han anat afegint cellers a la DO Pla de Bages, de manera que tenim una gran diversitat de vins, uns de varietats de raïm autòctones i altres vingudes de fora. Els assistents al tast de vins i formatges van cloure la degustació amb una forta ovació als organitzadors i als dos monitors. Força gent va comprar formatges dels que havien tastat.
 
Per completar el dia, a les 6 de la tarda, es va representar, al Sindicat, dins del cicle TEMPO, l’espectacle Clic (un recorregut pel cicle de la vida), de la companyia Jordi del Rio.
 
Sarment
Fotos: Isidre Prat

El 25-N a Balsareny

 

 
Enguany Balsareny ha tornat a celebrar el Dia Internacional per l’eradicació de les violència vers les dones, el 25 de novembre, amb un seguit d’actes durant diversos dies.
 
Teatre: ‘Històries íntimes de dones’
 
El diumenge dia 23, a les 7 de la tarda, a la sala gran del Sindicat, es va representar un espectacle teatral, de prop d’una hora de durada, que portava per títol Històries íntimes de dones, de la companyia Anna Roca, que va néixer a Olot el 1996, dedicada al teatre familiar i de proximitat, que ha rebut diversos premis. 

Es tracta d’un monòleg, amb l’acompanyament de música en directe a la guitarra. La dramatúrgia està inspirada en els textos que Joan Barril escrivia a la premsa. La intèrpret, amb intervencions del mateix guitarrista que fa d’actor, explica diferents històries, amb la dona com a protagonista. D’una forma molt clara i entenedora, glossa els relats de les veïnes d’un bloc de pisos, que tenen la necessitat d’explicar-se les seves vivències. Finalment, ella mateixa es pregunta quina és el seu propi relat, quina és la seva realitat.
 
L’obra es va representar a la part baixa de la platea —no dalt de l’escenari— a fi d’estar més en contacte amb el públic, ja que està pensada per a un aforament reduït. En acabar, els intèrprets van rebre una forta ovació per part de la quarantena de persones assistents, que s’ho van passar d’allò més bé.
 
La veu de dones afganeses
 
Seguint amb els actes, el dilluns 24, a la tarda, a la Biblioteca Pere Casaldàliga, hi va haver una xerrada sobre Dones en lluita: veus afganeses que trenquen el silenci, a la qual van assistir una trentena de persones. L’activitat, que va durar més d’una hora i mitja, estava emmarcada en el programa de Biblioteques Sense Fronteres, i va ser presentada per Ana Pérez.

 
Dues dones afganeses, Nadia Ghulam i Zuhal Scherzad, van donar el seu testimoni sobre la vida de les dones a l’Afganistan. L’activista Nadia Ghulam viu a Catalunya des de fa anys, on ha fundat l’associació Ponts per la Pau, a la qual també pertany la jove Zuhal Scherzad, de 22 anys, que fa prop d’un any que viu i estudia aquí.

 
Prèviament es va projectar un vídeo de la periodista Txell Feixas, elaborat entre Catalunya i l’Afganistan (amb una part feta per videoconferència, ja que no la van deixar entrar al país). Al vídeo, Zuhal expressa que Nadia Ghulam li va canviar la vida. Juntes van desafiar els talibans i van crear una xarxa d’escoles clandestines. Zuhal assistia als tallers de Nadia i va passar de ser alumna a mestra. Nadia Ghulam es va haver de vestir d’home per poder treballar, després va estudiar i va venir a Catalunya per operar-se de les seqüeles que li van deixar a la cara l’esclat d’una bomba. Es va quedar, acollida per una família, i va crear Ponts de Pau.
 
Després va venir el col·loqui i les preguntes de la gent, que foren molt nombroses, centrades sobretot en els talibans i l’opressió exercida sobre les dones. Nadia Ghulam va fer un resum de la història més recent de l’Afganistan. Després de la invasió dels Estats Units, l’enderrocament del règim talibà i l’establiment d’un govern republicà el 2001, mentre mantenien tropes al país, els talibans es van anar reorganitzant, sobretot al Pakistan. El 2021, quan es van retirar les tropes americanes, els talibans van recuperar el poder. Nadia expressava que ara les restriccions són encara més fortes que abans, sobretot a les dones, a les quals miren d’afectar mentalment i emocionalment. Per lluitar contra això, es van posar a fer classes clandestines en grups petits. Van repartir bolígrafs i llibretes arreu; i també pintaven quadres. Ho van fer a cinc províncies i se’n van beneficiar 700 dones. Així, moltes noies han arribat a tenir una graduació. Van obrir biblioteques i es van posar a fer un munt d’activitats. Un grup, per exemple, feia un taller de costura per elaborar compreses.

 
Responent algunes de les preguntes, les activistes van manifestar que molts homes les ajuden. Ells també tenen dificultats. No tots són talibans, com el pare i els germans de la Zuhal. També van remarcar que molts dels que manen són fora del país.
 
Contestant una pregunta sobre la influència de la religió, van dir que l’opressió a l’Afganistan no es deu a la religió; aquesta més aviat és una excusa. El que fan és valer-se de la ignorància de la gent. De fet, va assegurar Nadia, estan manipulant allò que diu l’Alcorà, que, per exemple, parla de la igualtat i els drets de les persones i ells no respecten.
 
Trobar solucions en el futur, ho veuen difícil, però no impossible. Elles dues i la gent que s’hi afegeix són gent de pau i estan reeducant  i fomentant als joves l’educació en valors. Tenen l’objectiu que les dones tinguin una ocupació, sobretot per salvaguardar la seva salut mental. Tanmateix, els problemes continuen. Per exemple, tot de cop venen i els tanquen una biblioteca, tot i tenir llicència.
 
Molta gent actualment viu de la diàspora, és a dir, d’altres afganesos que han marxat del país i els envien diners com poden, perquè això també està controlat. També els limiten l’accés a Internet. L’Agència Catalana de Cooperació hi col·labora, amb el finançament d’escoles.

Com a conclusió, Nadia Ghulam deia que, en certa manera, els talibans van portar la pau, però no la llibertat. Per la seva banda, Zuhal Sherzad, punt de mira dels talibans, va patir un intent de segrest, però no va voler abandonar mai la causa. Ara ha marxat del país temporalment, però més endavant hi pensa tornar.
 
Lectura del manifest
 
Els actes van continuar el propi dia commemoratiu, el 25 de novembre. Al matí, a la plaça de l’Ajuntament, es va fer lectura d’un manifest al·lusiu a la violència vers les dones, a què van assistir unes trenta persones. Va presentar l’acte l’alcalde Isidre Viu i, tot seguit, els membres de la Comissió Lila de l’Institut Escola Guillem de Balsareny van llegir el manifest que havien elaborat. 

Aquesta comissió està formada per sis noies, representants dels cursos de 4rt, 5è i 6è de primària; i 1er, 2ón i 3er d’ESO. Finalment, la regidora de Feminisme i Igualtat, Glòria Casaldàliga, va adreçar unes paraules al públic, en què va donar dades de les accions violentes contra les dones i va reivindicar que cal continuar la lluita contra aquesta barbàrie.

 
L’acte també va estar representat per la regidora d’Ensenyament, Vanessa Martínez; el regidor de Festes,  Josep Maria Soler; el d’Urbanisme i Habitatge, Jordi Selgas; el de Cultura, Jordi Vilanova; i el regidor de l’oposició  Abel Artigas; així com alguns professors de l’Institut Escola.

 
Durant l’acte es van repartir uns draps neteja-ulleres de color lila als assistents, amb la inscripció del lema "Hi ha cops que no deixen blaus. Obre els ulls!" Els alumnes de l’Institut Escola també van vendre unes polseres fetes per ells, amb el símbol del feminisme.
 
Taller de benestar, relaxació i meditació
 
El mateix dimarts, a les 7 de la tarda, i durant més de dues hores, es va fer un Taller de benestar, relaxació i meditació, a la sala gran del Sindicat, dirigit per Mònica González; una activitat que tenia com a objectiu donar eines per enfortir i empoderar les dones per tal de prevenir i combatre la violència masclista. Estava adreçat a tothom. Tot i que la majoria d’assistents van ser les dones del grup que fan ioga setmanalment, també hi van participar altres persones. Durant l’activitat es va fer un gran mandala (paraula que significa “cercle”), símbol ritual i espiritual del budisme i l’hinduisme, que representa l’univers. Al seu voltant  es va fer la meditació.

 
Al mandala hi havia espelmes que simbolitzen la llum; figures de dones; plantes, flors, fruits i pedres que representen la naturalesa; i altres símbols. A més, estava rodejat de cartolines amb missatges sobre valors humans i espirituals (solidaritat, fe, pau, amor, presència, ànima, gràcia, justícia, esperança...) i, a la part del darrera, hi havia les dades de les dones assassinades aquest any a l’Estat. Els participants van anar llegint cadascuna de les cartolines. Com a suport a la meditació, es van recitar diferents mantres (frases sagrades) i es van fer diferents cants de música oriental.
 
Taller ‘A un clic’
 
Finalment es va realitzar un taller per abordar les violències masclistes digitals, titulat A un clic. Va ser el dijous, dia 27, a la tarda, al local 1 de la plaça de la Mel, amb molt poca assistència de públic. L’objectiu del taller era reflexionar sobre les violències estructurals que es donen en l’àmbit digital i sobre les alternatives; conèixer quines conductes es consideren com a violències digitals masclistes i quina afectació tenen; i conèixer eines i exemples de resposta ciberfeministes.

 
El taller va anar a càrrec de l’entitat “Accions Fem, Feminisme en Acció”, dedicada a lluitar i defensar els drets de les dones. Aquesta entitat considera violència masclista digital qualsevol acte o conducta realitzada amb la finalitat de discriminar, humiliar, fer xantatge, assetjar o exercir domini, control o intromissió sense consentiment de la víctima, a partir de les TIC, plataformes de xarxes socials, correu electrònic, missatgeria instantània o serveis de geolocalització. Poden ser violències digitals en general o bé de caràcter sexual. Es poden manifestar en forma d’insults, amenaces, discursos d’odi, craqueig de comptes, suplantació i robatori d’identitats, pornografia no consentida, grooming (captació de menors; pederàstia), doxing (buscar informació en línia d’una dona i utilitzar-la per a fer-li mal), exhibicionisme digital etc.
 
Aquestes violències van en augment, sobretot des de la pandèmia, i especialment en noies joves, persones racialitzades i del col·lectiu LGBTI+. Al taller es van donar algunes eines d’autodefensa i de seguretat davant d’aquesta brutalitat, així com unes pàgines web d’interès.
 
Tot i la poca gent assistent, es va crear un bon caliu de conversa i participació, amb opinions, preguntes i respostes.
 
Sarment
Fotos: Isidre Prat / Ana Pérez / Maribel Andreu