Sant Jordi, el dia del llibre i sant Marc: curiositats de l’Evangeli de Marc

  

El mes d’abril, junt amb l’esclat de la primavera, és un mes ben carregat de dates senyalades. A Balsareny tenim en particular la festa de sant Marc (dia 25) que, a nivell de calendari, està ben acompanyada per sant Jordi (23) i la Mare de Déu de Montserrat (27).
 
El fet que sant Jordi s’hagi convertit en “el dia del llibre” i, per altra banda, que sant Marc sigui principalment conegut pel llibre bíblic que porta el seu nom, fa ben avinent que aquest escrit de la revista Sarment el dediquem a comentar algunes característiques i curiositats d’aquest llibre: l’Evangeli de sant Marc.
 
Autoria

Sant Marc no era del grup dels dotze apòstols. Tanmateix, sí que és un cristià que podria dir-se “de la primera generació”. El seu nom apareix citat al llibre dels Fets dels Apòstols (Ac 12,12) i també a la carta als Colossencs (Col 4,10) i a la Primera carta de Pere (1Pe 5,13). Una tradició cristiana antiga diu que Marc hauria acompanyat l’apòstol Pere i que n’hauria recollit per escrit la seva predicació (d’aquí, que s’inspirés per escriure l’Evangeli).
 
Època i context d’escriptura

L’Evangeli de Marc es considera el més antic dels quatre evangelis, entre els anys 60-70 d.C. Segons la tradició que presenta Marc com a “secretari” de l’apòstol Pere a la ciutat de Roma, aquest Evangeli s’hauria escrit adreçant-se a una comunitat cristiana d’origen pagà (no jueu). Això explicaria que, en diferents moments del llibre, s’hi trobin breus comentaris pensats per ajudar els no jueus a comprendre algunes pràctiques o costums jueves pròpies del temps de Jesús.
 
Característiques internes

Com a característiques internes del llibre podem remarcar que és el més curt dels quatre evangelis (compta amb 16 capítols) i que, encara que d’entrada no ho pugui semblar, té una estructura molt clara. Aquesta estructura queda travada per l’inici del llibre (“Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu” Mc 1,1) i per les paraules que el centurió pronuncia, gairebé al final del llibre, quan presencia la mort de Jesús (“És veritat: aquest home era fill de Déu” Mc 15,39). És a dir: allò que s’anuncia al principi del llibre (es parla de Jesús com a “Fill de Déu”) queda testificat al final quan un centurió (un home pagà, d’origen no jueu) reconeix Jesús precisament com a “fill de Déu”. Amb aquesta inclusió d’inici i final del llibre, és com si es pogués dir “missió acomplerta”: efectivament, Jesús és el Fill de Déu, i el soldat romà així ho testimonia. Per últim, i encara sobre l’estructura del llibre, és molt interessant observar que l’Evangeli de Marc col·loca una episodi cabdal de la vida de Jesús amb els deixebles just al mig del llibre: en el capítol 8, els deixebles, en boca de Pere, fan el primer reconeixement encertat del messianisme del Mestre: “‘I vosaltres, qui dieu que sóc?’ Pere li respon: ‘Vos sou el Messies’” Mc 8,29). Ara bé, aquest encert de Pere, si bé és ben correcte des del punt de vista del vocabulari (Jesús és, efectivament, “el Messies”), està molt lluny de ser un veritable coneixement de Jesús i de la seva particular forma de ser “el Messies”. Els esdeveniments posteriors a aquell episodi de reconeixement messiànic i, sobretot, l’abandó dels deixebles respecte a Jesús en el moment de la passió i mort mostraran escandalosament aquesta “no comprensió” d’ells envers el Mestre. Què passarà aleshores? Si bé tots sabem el final, cal llegir l’Evangeli per descobrir-ho!
 
Acabem, doncs, aquestes línies recomanant la lectura de l’Evangeli de Marc. El trobareu dins qualsevol Bíblia que tingueu a casa o, també, en mil i un formats per internet. Bona lectura!
 
Mossèn Marc Majà i Guiu
 
Imatge (Wikimedia Commons): Sant Marc escrivint l’Evangeli, miniatura del segle IX en el Codex Aureus o Evangeliari de l’abadia de Lorsch, a Hessen; avui, en part a la Biblioteca Batthyaneum d’Alba Julia, a Romania (Evangelis de Mateu i de Marc), i en part a la Biblioteca Vaticana (Evangelis de Lluc i de Joan).

Activitats a La Tempesta el mes d’abril

Concert de Cece Gianotti

 

Durant aquest mes d’abril, l’espai cultural La Tempesta ha continuat amb l’exposició Què queda després de la tempesta? de Sergio Valle Rabinat i Eva Salvador Terrones. 

Exposició: Què queda després de la tempesta?

Es tracta d’una bona col·lecció de quadres de dibuixos a llapis, carbonet, tinta i diverses tècniques a color; així com esbossos de tatuatges. La mostra es mantindrà fins al dia 3 de maig.

Club de Lectura de Poesia 

 
Per altra banda, el dia 9 d’abril es va fer la tercera i darrera sessió del Club de Lectura de Poesia, a càrrec de Sònia Moya, amb el comentari del llibre Al cor de les paraules, de Montserrat Abelló. La Tempesta ha anunciat la possibilitat de repetir l’experiència la propera temporada.

Txus Garcia: 'Adéu, automàtic'

 
El dissabte 11 d’abril, el fotògraf balsarenyenc Txus Garcia va dirigir un taller de fotografia amb el títol “Adéu, automàtic”: aprèn a controlar la teva càmera. Amb beguda i aperitiu inclòs, els assistents van aprendre tècniques i estratègies per millorar la qualitat de les fotografies. Com que l’experiència va resultar molt positiva, ja s’estan plantejant de fer-ne noves sessions.

Joan Comaposada, Cece Giannotti i Quim Roca

 
Pel que fa a la música, aquest mes hi ha hagut un excel·lent concert, el diumenge 12 a les 7 de la tarda, amb l’actuació del músic canadenc, d’ascendència italiana i establert a Catalunya, Cece Giannotti. Durant una hora i mitja va oferir més d’una dotzena de peces amb la seva veu i la seva guitarra, acompanyat pel baix elèctric Joan Comaposada, músic igualadí, que també va presentar tot el repertori. Van interpretar cançons d’estils variats, com el blues, el jazz, el folk i el pop, amb un aire americà, marcat per la veu profunda i característica de Cece. La majoria les va cantar en anglès, i algunes en francès i en italià (com la coneguda Bella Ciao), amb pinzellades en castellà i en català. Un bon nombre de peces van ser acompanyades també per l’harmònica del manresà Quim Roca, un expert en aquest instrument i que, a més, és terapeuta de la respiració —va batre el rècord de tocar l’harmònica durant 31 minuts —. Després dels forts aplaudiments de la cinquantena de persones que omplia la sala, els tres músics van acabar el concert amb un popurri de diferents peces musicals, agraint a la direcció de La Tempesta i al músic i fotògraf Txus Garcia el fet d’haver pogut actuar a Balsareny.

Xavier Mas Craviotto i Sònia Moya presentant 'Llera'

 

No hi podia faltar, com de costum, una presentació de llibres. Aquest mes, el divendres 17, es va tractar del poemari Llera, amb la presència de l’autora, Sònia Moya, que va ser entrevistada per l’escriptor navassenc Xavi Mas Craviotto. El llibre és un recull de poesies inspirades en la llera dels rius. S’estructura en set parts, amb títols referits a conceptes relacionats amb el riu: cabal, afluents, meandres, brollador, cadolla, sallent i crescudes. Són poesies molt treballades i profundes, amb referència constant a la natura i a les cicatrius que el pas de la vida deixa en les persones, tal com el curs dels rius deixa sediments en la llera. Després de la presentació, tant la Sònia com el Xavi van recitar una bona selecció de poesies de cadascuna de les parts del llibre. El públic assistent —una quinzena de persones — també hi va participar, amb preguntes i amb els seus propis comentaris.

Pòdcast amb Roger Coch, Míriam freixas, Laura Gonzalvo i Irene Rubio

 
L’endemà, dissabte 18 al migdia, hi va haver un Pòdcast Natural en directe d’escriptura creativa, presentat per Roger Coch, en conversa amb les escriptores Míriam Freixas, Laura Gonzalvo i Irene Rubio. Amb la presència d’una trentena de persones, i al llarg d’una hora i mitja, van enfocar els seus comentaris, durant bona part del temps, en el llibre Tango satànic, de l’escriptor hongarès László  Krasznahorkai, premi Nobel de Literatura del 2025. L’altra part de la conversa va estar dedicada a les recomanacions de llibres per Sant Jordi, que van fer cadascun dels quatre tertulians.
 
La programació d’abril a La Tempesta es va completar amb els actes del dia de Sant Jordi, que comentarem el mes vinent.
 
Text: Isidre Prat

Fotos: Isidre Prat / La Tempesta

Programa de la Festa Major

 

 
A mitjans d’abril s’ha distribuït per les cases el programa de la Festa Major de 2026. 

En el Sarment de maig, i abans per les xarxes socials, farem un ampli reportatge escrit i fotogràfic dels principals actes que s’hi hauran celebrat. Mentrestant, al tancament de l’edició d’abril, ens limitem a anunciar alguns dels esdeveniments programats.

 
El diumenge 19, la XXIII Trobada Gegantera, organitzada pels Geganters i Grallers de Balsareny. Dilluns dia 20, a la Biblioteca, taller infantil “Fem un conte”. Dimecres 22, taller de punts de llibre a cura de l’Espai Jove. Dijous 23, diada de Sant Jordi, parades de llibres i roses i lliurament, a la Biblioteca, dels premis del concurs literari de Sant Marc.

 
Divendres 24, jocs de cucanya a la plaça de la Mel; i al Sindicat, el show del grup “La Il·lusió”. Al vespre, el pregó de la Festa (enguany a càrrec del Cercle Cultural de Balsareny, com a reconeixement als 50 anys de l’entitat, distinció que agraïm); gran repic de campanes a cura dels Campaners de Balsareny; botifarrada popular, a càrrec de la colla de Geganters i Grallers Els K+ Sonen; i a la mitjanit, al poliesportiu, concert de la Big Bandida i Mon DJ.

 
Dissabte 25, diada de Sant Marc, bon jorn al veïnat pels Bastoners de Balsareny; benedicció i distribució del Panellet de Sant Marc; celebració de l’Eucaristia i gran repic de campanes pels Campaners; i a migdia a la plaça de l’Església, els tradicionals Balls de Sant Marc, amb els Dansaires dels Pastorets, els Bastoners, les colles de Ball de la Faixa i Bastoners de l’Institut Escola, les colles dels Geganters de Balsareny i Els K+ Sonen, i ballada de sardanes. 

A la tarda, al Casino, el Cafè Concert amb l’Orquestra Rosaleda; a les 6, concentració de Pubillatge i cercavila fins al Sindicat, on es farà el relleu i proclamació de la Pubilla i l’Hereu de Balsareny. Al vespre, un Cercatapes a cura del Consell de Joventut; i a la nit, al pavelló, concert amb Héroes de la Antàrtida, DJ Sangu i DJ Trapella. 

Diumenge 26 al matí, comitiva dels Traginers d’Honor i descoberta de les plaques commemoratives; al Sindicat, lliurament dels premis del 55è Concurs de Fotografia festa dels Traginers; i celebració del 30è aniversari del Grup de Recerca amb gossos de la Creu Roja, a cura d l’ERIE Els Tres Pins. A migdia, concert infantil amb Els Atrapasomnis; a la tarda, al Trull, la Cagada de la Mula; llançament d’ous des del campanar, a cura del Consell de Joventut i Espai Jove; a les 6 al Sindicat, gran concert amb l’Orquestra Selvatana, i a les 8, ball de tarda amb la mateixa orquestra.

 
Finalment, dilluns 27 a migdia, espectacle infantil “La llebre i la tortuga”, de Teatre Nu, a la plaça de la Mel; a la tarda, al Sindicat, actuació de Pep Plaza amb “El substitut”; i al vespre, a la plaça de l’Església, cloenda de la Festa amb castell de focs a càrrec de la Colla Peta Fluix. 

Del 24 al 26 d’abril es podrà visitar l’exposició de les fotografies premiades. I el dia 1 de maig, a la Colònia Soldevila, Dia de les Colònies Industrials de l’Alt Llobregat, amb un itinerari circular, dinar popular i audició de sardanes amb la Cobla Ciutat de Granollers. Els dies de la Festa hi haurà una fira d'atraccions i food-trucks a la zona esportiva del polígon. En conjunt, una programació variada i participada per les entitats locals. Gaudim-ne.

 
Sarment
Imatges: Programa de la Festa Major 2026

Recordant l'iceberg: microviolències, micromasclismes

PARLEM-NE

Probablement ja havíeu vist abans una infografia semblant a la de la imatge, ja que el concepte de l’iceberg s’utilitza habitualment per explicar el funcionament i la sustentació de les violències masclistes. O potser és la primera vegada que veus aquesta representació.
 
En qualsevol cas, mai no està de més recordar aquest concepte. L’iceberg de les violències masclistes representa, a la part superior, les que estan a la superfície, aquelles accions que rebem les dones i que són visibles, aquelles que tenen volada, que sentim a les notícies, de les quals tenim dades esfereïdores i que són només una petita part del volum real de l’iceberg. A la part inferior, sota l’aigua, s’hi amaga la resta del gran volum: una sèrie de conceptes que sustenten la punta de l’iceberg, accions invisibles o difícils de detectar que fan de base perquè allò visible pugui passar.
 
També es parla de formes explícites o subtils de violència. Les explícites són aquelles que estan a la superfície, mentre que les subtils són les de les profunditats, que costen de percebre.
 
Precisament el concepte d’iceberg vol aportar visibilitat a tota questa part que queda amagada: si només ens mirem la desigualtat de gènere i les violències masclistes des de la superfície, a vista d’ocell, veurem únicament la punta de l’iceberg (el gran titular); però allò abundant i on podem incidir a fer canvis en el nostre dia a dia és a les profunditats: tot allò difícil de veure però que fa un gran suport.
 
Avui voldria centrar-me a parlar de les microviolències i els micromasclismes, explicar què són i donar-ne exemples concrets. Si us hi fixeu, en l’iceberg de les violències, apareixen al fons de tot, és a dir, són invisibles, difícils de detectar, abundants i sustenten el sistema.

Com explica la periodista Judith Hernández, el psicòleg Luis Bonino va ser el primer a utilitzar el terme micromasclisme, entès com “els comportaments invisibles de violència i dominació que gairebé tots els homes realitzen de manera quotidiana en l’àmbit de la parella”. El significat que s’atorga actualment al terme s’ha ampliat fins a definir-se com qualsevol mostra subtil socialment acceptada de sexisme i masclisme a la vida quotidiana. Són actituds tan arrelades a la cultura que s’acostumen a tolerar i a invisibilitzar, de manera que es perpetua el patriarcat. És important destacar que el terme micro no fa referència a ‘poc important’ sinó a ‘poc visible’, i és d’aquesta manera que les relacions de dominació segueixen vigents de manera invisible, essent tolerades i mantingudes en el temps.

Vegem ara el que millor s’entén: la pràctica. Alguns exemples de microviolències o micromasclismes que ens trobem les dones en el nostre dia a dia, entre moltíssims altres, poden ser:

A casa

• Donar per fet que ella s’encarregarà de netejar o cuinar, sense ni preguntar.
• Dir-li “ajudo a casa” en lloc d’assumir que és responsabilitat compartida.
• Interrompre-la constantment quan parla en una conversa familiar.
• Criticar més la seva manera de vestir que la d’un home en el mateix context.

A la feina o estudis

• Explicar-li una cosa òbvia com si no la pogués entendre (mansplaining).
• Donar més credibilitat a la idea d’un home, encara que ella l’hagi dit primer.
• Assignar-li tasques “de cures” (organitzar, prendre notes) per defecte.
• Fer comentaris com “ets molt bona per ser dona” o “no sembles tan emocional”.

En relacions de parella

• Controlar amb qui parla o amb qui surt “perquè es preocupa”.
• Fer-la sentir culpable si vol temps per a ella mateixa.
• Pressionar-la subtilment perquè canviï la seva aparença.
• Bromes constants que la ridiculitzen o la fan sentir inferior.

Al carrer

• Comentaris sobre el cos o la roba sense consentiment (“piropos”).
• Mirades insistents o invasives.
• Ocupació d’espai (homes que s’asseuen ocupant més lloc del necessari).
• Qüestionar per què torna sola o a certa hora (“no és segur per a tu”).

En el llenguatge i actituds

• Utilitzar el masculí com a universal (“els homes” per referir-se a tothom).
• Dir “corre com una nena” com a insult.
• Assumir que una dona és menys competent en tecnologia o esport.
• Preguntar a una dona si pensa tenir fills en una entrevista de feina.

A xarxes socials

• Rebre més comentaris sobre aparença que sobre idees o contingut.
• Missatges no desitjats o sexualitzats.
• Criticar-la més durament per opinions que serien acceptades en un home.

Així doncs, ja ho sabeu: tingueu present tot allò que no es fa visible de manera explícita i que ajuda a sustentar l’iceberg. Reviseu-vos i penseu què podeu fer en el vostre dia a dia per canviar-ho. Evitar un comentari, una broma o una actitud pot ajudar.

Laia Gonzàlez Pujades

Il·lustració: ChatGPT

 

‘Owen’: una nova novel·la de Roger Garròs

 

 
Un any després d’haver publicat la seva òpera prima, Un món tancat amb pany i clau, que ja vam ressenyar, el jove Roger Garròs Bruch, de 14 anys, nascut a Torelló amb arrels balsarenyenques, ens sorprèn amb una segona novel·la, més llarga i ambiciosa: Owen. Un llibre de 330 pàgines plenes d’aventures fantàstiques, amb ironia i sentit de l’humor; abundor de recursos literaris, una trama densa i una estructura ben travada.
 
El punt de partença és un món alternatiu, distòpic, en què conviuen una raça humana amb diverses “segones races” més pobres i discriminades, que es barregen entre elles i també amb els humans, i que ara estan amenaçades d’extermini per la megalomania del rei Hades. Aquest, juntament amb dos reis reptilians i amb l’ajut d’exèrcits monstruosos, es proposa eliminar les segones races i envair la resta del planeta amb mètodes violents, promovent el supremacisme amb discursos demagògics d’odi a la diversitat. Mentrestant, els habitants de la superfície més rica malmeten les fonts d’energia vitals del seu món i posen en perill la supervivència de les altres formes de vida. Així ja s’intueix que la novel·la, més enllà de la trama aventurera, ens permet reflexionar una mica sobre un rerefons dissortadament ben allunyat de la ficció.
 
Els protagonistes són un adolescent, Owen, mestís, i el seu amic, el ratolí Brownie, que, juntament amb Nahuala, una jove de segona raça, s’enfrontaran a les forces del Mal en un llarg viatge ple de perills enmig d’una geografia fantasiosa: el nord glaçat, l’est oceànic, el districte central amb grans ciutats fortificades, el sud calorós i desèrtic, l’oest contaminat i devastat i una civilització primigènia subterrània on habiten misterioses ombres. Hi ha un vast elenc de personatges secundaris: dels principals en podrem conèixer les circumstàncies que els fan actuar d’una manera o altra, cosa que enriqueix la narració; com també la minuciositat en les descripcions de llocs, ambients i individus i el ritme amb què fa progressar l’acció, amb moments de coratge, flaquesa, humor i tendresa, per intentar arribar a un desenllaç que eviti la destrucció planetària. 

 
Igual com en el seu primer llibre, però amb molta més presència, les divertides intervencions de l’Escriptor i del Narrador aporten un contrapunt irònic al relat, fins al punt d’interactuar sovint amb els protagonistes. Es tracta d’un recurs poc habitual però característic de l’autor, que afegeix una empremta molt personal al seu estil. El llibre es pot adquirir a Amazon, en aquest enllaç. 

Felicitem en Roger per la seva enorme capacitat de fabulació, i esperem en el futur més mostres del seu enginy. Podem estar segurs que, a mesura que vagi consolidant les tècniques narratives i expressives, la seva exuberant creativitat ens fornirà noves obres, ja sigui en el gènere de la novel·la d’acció juvenil o bé en qualsevol altre àmbit literari. Temps al temps.
 
Ramon Carreté
Foto: Roger Garròs 

Ara fa... 40 anys. Jocs Olímpics escolars

 
Aquest any en farà 40 que Barcelona va ser nominada seu dels Jocs Olímpics de 1992. L’eufòria que es va viure en general a tot Catalunya va fer que a l’escola de Balsareny s’organitzessin el desembre de 1986 uns Jocs Olímpics escolars que van durar tota una setmana. 

Al Sarment núm. 52 de gener de 1987 ens en fèiem ressò a la portada, amb una fotografia del peveter que es va fer per a l’ocasió; a l’editorial, amb un esment a «l’esplendorosa clausura dels Jocs Olímpics escolars»”; i a la secció de “Balsareny Avui”, on Josep Gudayol informava de l’esdeveniment en un article, del qual hem extret aquests paràgrafs:
 
«Sota el lema “amb l’esport et faràs fort”, Balsareny i la seva escola Guillem de Balsareny van viure unes jornades d’adhesió a la Barcelona Olímpica del 92.
 
»Amb l’organització del Consell Escolar, l’Associació de Pares i el Claustre de Mestres del nostre col·legi, s’han celebrat des del dia 14 fins al 21 de desembre uns Jocs Olímpics on la gimnàstica, l’atletisme, l’handbol, el bàsquet i el futbol, entre altres, van formar el gruix esportiu que practicaren els grups d’alumnes dels diferents cursos.»

S’informava també que les proves van tenir lloc al nou pavelló esportiu, llevat del futbol; i de la presència de diversos esportistes coneguts, a fi de donar a l’alumnat «un estímul i il·lusió», així com de l’actuació de l’equip de bàsquet femení del “Font Vella” amb jugadores americanes.

Per la selecció: Joan Prat
Fotos: Josep Rodergas / Arxiu Municipal Balsareny.
Portada del Sarment, gener 1987

'Sal a la ferida' al Casino

Sal a la ferida és el títol d’un documental estrenat fa poc, que tracta del problema ambiental que suposen els runams salins de les mines de Sallent i Súria, sobretot per la salinització de l’aigua del riu.
 
Balsareny es va afegir als nombrosos municipis en què s’ha passat el vídeo. És un problema que ens afecta molt directament per proximitat i perquè també tenim el runam de Vilafruns, on certament el 2011 es va fer una acció impermeabilitzant el runam i plantant-hi espècies vegetals; però que no sabem si és fiable al cent per cent, ja que la sal hi és enterrada a sota i podria donar problemes en un futur. Sí que és cert que, al principi, la salinització de l’aigua es va reduir dràsticament.
 
L’audiovisual es va projectar al teatre del Casino divendres 10 d’abril a la tarda, en un acte organitzat per la Fundació Pere Casaldàliga, La Garsa i el mateix Casino. Va presentar l’acte Glòria Casaldàliga, presidenta de la Fundació; seguida de Xavi Novell, activista de la Garsa; i Laura Bonet, presidenta del Centre Instructiu i Recreatiu. Tots van dir unes paraules de benvinguda i agraïment a la quarantena d’assistents per l’interès que havia suscitat el tema.
 
Tot seguit es va projectar el vídeo, de 41 minuts de durada, produït per Moritz Drumel, amb direcció de Lee Beritutti, i gravació i muntatge de Mar Sala; amb el suport del mitjà El Salto, que investiga l’impacte de la multinacional israeliana ICL al Bages i la guerra per l’aigua a Catalunya. En el vídeo surten comentaris a favor i en contra de l’activitat minera, i el testimoni directe de diverses persones: entre les quals, Jep Ribera i Enriqueta Codina, professors jubilats, activistes i membres de Prou Sal; Josep i Anna, pagesos de la granja Planes; l’advocat Climent Fernández; Máximo de la Corte, exminer d’ICL Iberia i membre de la CGT; i Josep Guitart, de la Unió de Pagesos. Tots expliquen el problema des de la seva perspectiva i demanen solucions.
 
L’any 2014, una sentència del Jutjat Penal de Manresa imposava a l’empresa la recuperació ecològica de la zona, però amb un termini massa llarg, de 50 anys. En l’anomenat Pla Fènix (amb el qual es va tancar la mina de Vilafruns-Sallent i es va traslladar tota la producció a Súria), l’empresa plantejava purificar sal a partir del runam, per a la qual cosa faria falta més aigua de la que ja consumeix l’empresa; aigua que la Generalitat ens cobra a tothom per sanejar-la i que després regala a ICL perquè la torni a salinitzar. Els testimonis es queixen que en lloc de pagar l’aigua qui la contamina, aquí són els contaminats els que han d’anar pagant. També cal dir que no demanen pas que es tanqui la mina.
 
Jep Ribera i Enriqueta Codina expliquen que Prou Sal, amb els Comuns i la CUP, van presentar una moció al Consell Comarcal on argumentaven tota la problemàtica i demanaven fer un estudi imparcial que avaluï les possibilitats de desfer-se del runam, però la moció va ser rebutjada. Cal dir que, en el cas de Súria, es tem que el runam encara anirà creixent, perquè és on es treballa actualment. D’alguna manera, sembla que l’administració no respon i, segons l’advocat Fernández, s’intueix un tracte de favor a l’empresa.
 
Per altra banda, el documental dona veu als treballadors, i explica que el març de 2024 el Comitè d’Empresa de Súria va emetre un comunicat defensant la seva activitat davant les creixents mobilitzacions contra ICL.
 
També hi parla l’alcalde de Sallent, Oriol Ribalta, que va més enllà i diu que s’ha creat la Comissió de la Mineria de Sallent, amb tots els grups polítics del poble, entitats socials i ecologistes, per veure què es pot fer en el futur, no només per eliminar el runam sinó també per revitalitzar tota la zona minera.
 
Per completar el documental intervé Nora Miralles, investigadora de l’Observatori de Drets Humans i Empreses de la Mediterrània, que parla d’un altre greuge: l’empresa ICL, israeliana, és còmplice també de la guerra contra Palestina, ja que expliquen que intervé en la fabricació de fòsfor blanc i altres tòxics usats com a explosius en la guerra contra la població civil de Palestina i del Líban. Corroboren això Baha Hilo, activista palestí, i Yara Abdelkhalek, investigadora urbana i membre de Public Works Studio.
 
Per últim, Anna, membre de Boicot ICL, explica la campanya promoguda des de Manresa per demanar que ICL marxi del nostre país. De moment, han aconseguit que el teatre Kursaal, la FUB i la UPC trenquin els vincles que tenien amb ICL. Com a idea final es reclama la renacionalització de l’empresa de la mina, com havia estat abans, i que ICL pagui el deute que té.
 
Acabat el documental, els assistents, disposats en un gran cercle, van mantenir un llarg i interessant col·loqui sobre el tema, amb la presència física de Jep Ribera, Enriqueta Codina, Màximo de la Corte i Jonathan Márquez, l’únic miner en actiu de la sala, a qui es van adreçar també diverses qüestions i va donar el seu punt de vist com a treballador, també partidari de la restauració del runam i que l’empresa compleixi.
 
Tot el documental està subtitulat en castellà, per tal que arribi, a través de les xarxes, fora dels Països Catalans. No és casual que se’n fes el passi a molts llocs la primera quinzena d’abril, sinó que va servir de preàmbul d’una acció que va convocar  a Bages el moviment ecologista “Revoltes de la Terra” per al cap de setmana del 17, 18 i 19 d’abril.
 
El vídeo es pot veure a YouTube en aquest enllaç. 
 
Isidre Prat