LA VEU DEL CAMPANAR
Si algun esdeveniment major
ha marcat el mes de juny enguany a casa nostra, ha estat la visita del Papa
Lleó. Entre el 9 i el 10 de juny, Lleó XIV va viure una atapeïda agenda de
celebracions, actes i encontres que van dur-lo de la catedral de Barcelona a
l’estadi de Montjuïc, de la presó de Can Brians a la parròquia de sant Agustí,
per culminar el recorregut a la Sagrada Família, en una cita certament
impressionant i històrica, en molts sentits.
Des de Balsareny, un grupet
de feligresos i també els mossens de la parròquia, van participar a alguns
d’aquests moments: alguns, a la vetlla multitudinària del dimarts 9 a l’estadi
de Montjuïc (junt amb unes 300 persones del bisbat de Solsona); altres, a la
visita a Montserrat, el dimecres 10 al matí; uns altres, per últim, a
l’Eucaristia i benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família, el mateix
dimecres al vespre (data exacta del centenari de la mort de “l’arquitecte de
Déu”, el venerable Antoni Gaudí).
Primera
reflexió: del soroll a la remor de fons
Es pot dir que la visita
del Papa “ha portat molt soroll”, tant abans, com durant, com després. I aquest
soroll ha tingut diferents significats: des de l’expectació i l’alegria, a la
reserva i la crítica, passant per 1001 matisos i grisos. Com en qualsevol afer
social, la possibilitat de trobar elements positius i negatius a aquesta visita
ha estat ben oberta. Tanmateix, a mesura que el Papa participava de diferents activitats
i anava fent les seves intervencions (a grans estadis amb multituds, a un local
de Càritas, a les Misses obertes als 4 punts cardinals, al Congrés, a la presó,
a la Sagrada Família, al port de Canàries...), el soroll inicial s’anava
transformant progressivament en calma oient i, d’aquí, en molts casos, en
escolta honesta i fecunda. Amb el pas del Papa, anàvem passant també del soroll
a la bona remor de fons.
Segona
reflexió: confirmar els germans
Ja que parlem del Papa de
Roma, successor de l’apòstol Pere, és ben avinent referir-nos al Nou Testament
i, concretament, a unes paraules que Jesús adreçà al pescador de Galilea en un
moment molt especial, en el context dramàtic de l’Últim Sopar: “Jo he pregat per tu, perquè no defalleixi
la teva fe. I tu, quan t’hagis convertit, confirma els teus germans” (Lc
22,32). Parlant així, Jesús mostrava a Pere la seva estima i sol·licitud per
ell (“he pregat per tu”), conscient
dels moments tan difícils que ell i els demés apòstols viurien durant la seva Passió.
Alhora, però, Jesús estava fent un encàrrec important a Pere, com a “cap dels
apòstols”: “tu, quan t’hagis convertit,
confirma els teus germans”. Aquestes últimes paraules marcaran per sempre
la vida de l’apòstol Pere. En efecte, després de la tenebra de la Passió (en
què Pere negarà tres cops a Jesús), el mateix apòstol viurà un retrobament amb
Jesús ressuscitat i, a partir d’aquí, reprendrà la missió de “pasturar les
seves ovelles”, fins a donar la vida per l’Evangeli. Pere fou un home de carn i
ossos, amb la seva fragilitat humana i fins i tot el seu pecat, però profundament
enamorat de Jesús i del seu Evangeli. I precisament per això, perquè era fràgil
però va fer experiència del perdó i l’amor de Jesús, va poder rebre l’encàrrec
de “confirmar els germans” en la fe.
Fent un salt en el temps,
el Papa Lleó, com a bisbe de Roma i successor de Pere, comparteix amb l’apòstol
la fragilitat humana i l’encàrrec de “confirmar els germans”. Amb la seva
visita a casa nostra, n’hem pogut fer experiència. Donem-ne gràcies i acollim
la llavor de tot allò que el seu pas i les seves paraules han sembrat en
nosaltres.
Mn. Marc Majà
