Les timbes clandestines del carrer Nou (I/III)

 
HISTÒRIA
 

 

El gener de 1679 feia dies que corria en veu pública pel poble un esdeveniment considerat contrari als bons usos i costums morals, i que comprometia alhora la reputació dels seus veïns. Que es jugava a les cartes furtivament era el secret de n’Ametller, que el sap un de cada carrer. Jugar als naips estava considerat en aquella època com un vici perniciós que portava a la ruïna econòmica, tant la personal com la familiar, així com a la degradació moral associada al capteniment personal: males companyies, excessos etílics, agressions, injúries, blasfèmies...
 
Davant d’aquest fet reprovable, notori i sabut per tothom, es va adreçar una súplica del procurador fiscal al batlle sol·licitant la seva intervenció fent ús de la seva autoritat. Aquesta és la transcripció del document:
 
«Honorable Batlle
 
»A nova noticia del procurador fiscal de la cort a previngut vuy [avui] fama publica referint y altrament: Que alguns naturals y habitants en lo lloch y Baronia de Balsareny, essent menestrals, jornalers y homens <que> han de viure de son treball, poch temorosos a Deu Nostre Senyor y oblidats de las obligations de las conciencias, cases y familias, en poch respecte de las cridas publicadas en la present Baronia, no han duptat ni reparat un y molts dias y mes, tant de dias de feynas com diumenges y festas, en jugar en diferents jochs de cartas, y molt en particular a joch de resto: en casa de Francesch Vilar del carrer nou,  com se ofereix probar. & com tot lo sobre dit, sia digne de punitio, castich y exemplar, per quant es fomentar otiosos el jugar en dias de feina, ocasio que no acudan a las obligations de sas familias y sucitan varias inquietuts; com tambe per esser lo joch de resto prohibit, en tot y qualsevol dia encara que de festa. Per ço y altrament lo dit Procurador fiscal de la Cort denunciant totas las sobreditas coses, suplica esser rebuda informatio y averiguatio de les personas <que> an jugat, y en quins dias, y en quals jochs, y en quina o quals cases: y constant aver se comes dit<s> delictes, esser punits y castigats los delinquents, segons thenor y seria [sèrie] del capítol contra jugadors de ditas crides, y per dit efecte la present informatio esser comesa a son Magnific [salt de pàgina] General Assessor qui sobre lo suplicat degudament provehesca y justitia ministre [administri]».

El batlle era Antoni Cortés i com autoritat presidia el Consell Municipal, que després, amb els decrets de Nova Planta, passaren a dir-se ajuntaments. Actuava al servei de l’autoritat senyorial, en nom del qual també administrava i exercia justícia. Podia jutjar els delictes dels veïns de baixa mà de la baronia, però no tenia competència jurídica sobre nobles, eclesiàstics i determinats tipus de delictes, com ara, per exemple, de mort violenta.

 

Estem davant un document intern de la cúria senyorial i en comentem alguns conceptes que ens ajudaran a tenir una comprensió més completa del text. S’inicia amb “A nova noticia...” terme susceptible d’ésser interpretat que no hi ha hagut una denúncia formal presentada per una persona en particular o per un ciutadà determinat, sinó que el procurador fiscal ha tingut coneixement del que està succeint a través d’altres mitjans. El procurador fiscal era el funcionari encarregat de defensar l’ordre públic, i així mateix efectuava l’acusació pública en els judicis. Tot seguit, segueix amb “...a previngut vuy fama pública...” Atenent que el fiscal s’ha assabentat del fet que alguns veïns jugaven a les cartes vulnerant la llei, decideix vuy [avui] actuar d’ofici i demana investigar què hi ha de cert en el rum-rum que s’escampa entre la veu popular, és a dir, que són de fama pública. Antigament, la fama pública tenia suficient base legal per iniciar una investigació i obrir un procés judicial. En conseqüència, aquí a Balsareny, el fiscal va actuar d’ofici. Després, gairebé al final del document, abans de tancar diu “...dit<s> delictes esser punits y castigats los delinquents segons thenor y seria [sèrie] del capítol contra jugadors de ditas cridas...”. Segons tenor i sèrie vindria a ser el que avui diem “a tenor de”, això és, segons el contingut literal del que diu el capítol contra jugadors,  és a dir, de les ordenacions dictades per l’autoritat que regulaven i prohibien els jocs. En aquest cas concret s’havia d’aplicar el càstig seguint exactament el que deia la llei específica contra el joc, que habitualment eren multes elevades per als jugadors i l’amo de la casa on es jugava, i penes de presó en cas de reincidència.
 
El procés va seguir el seu curs intern habitual i tot seguit el batlle va disposar que aquest mateix document fos lliurat a Joan Antoni Martín, ciutadà honrat de Barcelona i assessor general de la baronia, per tal que administrés justícia. Joan Farrer, notari de la cúria, en va donar fe el dia 22 de gener de 1679. Com hem dit, Joan Antoni Martín era l’assessor general de la baronia, que hem de distingir del seu homònim Joan Antoni Martín —en aquesta data ja era mort— ciutadà honrat de Barcelona i primer baró del llinatge Martín després de comprar la titularitat del castell a Francesca de Corbera, l’any 1648. El que és gairebé segur és que ambdues persones homònimes tenien algun vincle de consanguinitat. Altrament, arran de la mort del baró Joan Antoni Martín, el seu domini jurisdiccional va passar a mans del seu fill Joan Martín, que fou baró d’ençà del 1673; en conseqüència, ja feia 6 anys que era la màxima autoritat de la baronia.
 
El fet d’administrar justícia implicava l’existència d’una cúria senyorial. Sota la potestat del baró Joan Martín, la cúria estava constituïda per l’assessor general, Joan Antoni Martín, que aconsellava i assistia les autoritats de la baronia en la presa de decisions i l’administració de justícia; pel batlle, Antoni Cortés, que executava la justícia senyorial; pel procurador fiscal, que intervenia en la persecució de delictes com a acusador; una petita cort de lletrats i assessors, entre els quals el notari, Joan Farrer, i també personal subaltern: algutzirs, saigs..., que eren els encarregats d’executar les ordres del batlle i de detenir els acusats.
 
Tot seguit, es va obrir un procés judicial per tal d’investigar les persones que jugaven, el lloc on jugaven i quan ho feien, ja que incomplien atrevidament “crides publicades en la present baronia”, on ja s’ordenava la prohibició de jugar a cartes. Per consegüent, el 30 de gener de 1679 van ser citats a declarar davant la justícia diversos veïns sospitosos d’estar-hi implicats. 

[Continuarà]

 
Joan Craviotto
Font documental: Arxiu Comarcal del Berguedà, fons família De Martín]

Imatges de Balsareny

Sabríeu quin tipus d’arbre és el que es veu a la foto i en quin lloc del nucli urbà de Balsareny es troba? Publicarem la resposta més endavant, en aquest mateix post.

Text i foto: Isidre Prat Obradors

Masia Freixa de Terrassa

RACONS DE CATALUNYA
 

 
Ja que aquest 2026 és l’any Gaudí, commemorant el centenari de la seva mort, aquest mes parlem d’una obra modernista —no pas d’en Gaudí, però sí d’estil gaudinià— que probablement molta gent no coneix, però és de gran bellesa. Es tracta de la Masia Freixa de Terrassa, construïda entre 1905 i 1910, per l’arquitecte Lluís Muncunill, on destaquen els arcs i les formes arrodonides.
 
On es troba?
 
La masia és al bell mig del parc de Sant Jordi, paral·lel a la rambla d’Ègara, al barri de Ca n’Aurell. Ubicació: (41.562941,2.004168).

Cara nord de la Masia Freixa, amb un porxo a l’entrada i on es veu darrere una part central més elevada, amb finestres parabòliques

 

Quina és la història de la casa?
 
Tot i que en Muncunill la va construir a finals del segle XIX com a fàbrica tèxtil, el mateix arquitecte la va reconvertir després en la residència familiar de l’industrial Josep Freixa i Argemí quan la fàbrica es va traslladar a un altre indret. Muncunill va transformar l’antiga nau afegint-hi els arcs parabòlics que formen uns porxos, que recorden formes naturals com en l’obra d’Antoni Gaudí. També destaquen les formes corbes de les finestres i les portes, així com la coberta amb volta catalana. Tot plegat fa sensació de moviment i lleugeresa a l’edifici.

Cara est, amb l’afegitó en forma de rotonda, d’on s’alça la torre. Els finestrals de la planta baixa són d’arc rebaixat, per permetre millor l’entrada de la claror

 

Del costat nord-est en surt una torre alta, amb un mirador al capdamunt. Els murs i els arcs, fets amb maons, estan arrebossats amb morter i pintats de blanc; hi ressalten les persianes de color verd de les portes i finestres, que recorden capçades d’arbres, mentre que les sinuoses teulades són grisenques i tenen petits vidres i ceràmica incrustats amb morter, que brillen i reflecteixen diferents colors segons la llum del sol o de la lluna.
 
Tota la part inferior dels murs blancs està recoberta amb una faixa de ceràmica; és el que s’anomena arrambador. L’interior de l’edifici està molt reformat, però conserva mobiliari antic.

Cara sud, on es veuen els magnífics porxos parabòlics i entremig es veuen les finestres i portes verdes, imitant els arbres

 

Quina és la situació actual de la masia?
 
El 1959 l’Ajuntament va comprar la casa i els jardins (ara, parc de Sant Jordi). Durant molts anys va acollir el Conservatori Municipal de Música i darrerament ha estat la seu de diverses oficines, entre elles, la de Turisme de l’Ajuntament. Des de 2023 és un Bé Cultural d’Interès Nacional.
 
Normalment es pot visitar per dintre,  però no actualment: l’edifici està completament precintat per obres de rehabilitació des de ja fa un any. L’oficina de Turisme s’ha traslladat. Tanmateix, aviat es podrà tornar a visitar.

Cara oest, amb un gran porxo parabòlic que sosté molts petits arcs, també parabòlics

 
Casa Alegre de Sagrera
 
Un altre edifici modernista de Terrassa és la Casa Alegre de Sagrera, un model d’habitatge de la burgesia local, construïda a principis del segle XIX i reformada l’any 1911 a l’estil modernista eclèctic per l’arquitecte Melcior Vinyals. El nom ve de la unió dels dos cognoms del matrimoni propietari que la va fer reformar. El 1973 la va comprar l’Ajuntament. Es troba al carrer de la Font Vella, al centre de la ciutat. Aquesta casa-museu sí que actualment té un horari de visites.
 
La Masia Freixa i la Casa Alegre de Sagrera són dos dels equipaments del Museu de Terrassa.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors

Repte núm. 114

L'any 2026 s'anomena totalment parell, perquè el 2026 només consta de xifres parelles. Quants anys han de passar des de l'any 2026 per trobar per primera vegada un any amb totes les xifres diferents i que sigui totalment parell?

Salut i lògica.

Roc Carulla

Solució al repte núm. 113: 2.665 rajoles.

Aquell campanar, per Arcadi Sant.

 

Arcadi Sant Rimbau
Foto: Alfred Selgas

Festes de Primavera 2026

 

 
Com cada any, la darrera setmana de maig han tingut lloc a Balsareny les Festes de Primavera, organitzades per l’associació Els Ametllers amb la col·laboració de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat i l’Ajuntament de Balsareny.
 
Els actes van començar el dilluns 25 a la tarda, amb l’actuació al Sindicat del grup Estrelles d’or de Navàs, que va oferir el seu xou en play back. 

Dimarts 26, a les 5 de la tarda, a la sala petita del Sindicat, hi va haver la projecció de l’audiovisual del grup de Memòria de Balsareny Educa, encapçalat per Lluïsa Coma, que també va presentar l’acte, i Jordi Sarri. En aquesta ocasió el tema del reportatge va ser “El siquiaire i la resclosa dels Manresans”. A l’acte, que va durar una hora, hi van assistir unes vint-i-cinc persones.

 
Els actes van continuar dimecres 26, a la tarda, amb l’actuació del grup Play-back de Torelló, a la qual van assistir prop d’un centenar de persones. A destacar que, sense desmerèixer res dels altres grups que fan aquest tipus d’espectacles, aquest grup va guanyar el primer premi al Festival Playback.Cat celebrat a Igualada, amb la interpretació dels Pirates del musical Mar i Cel, peça que va cloure la seva actuació a Balsareny.
 
Dijous, com és tradicional, hi va haver un dinar de germanor al Sindicat, on també, després del dinar, hi va haver un gran Concert i Ball, a càrrec de Juan de Doble Perfil.
 
L’endemà, divendres, es va celebrar el Quinto del Casal, a les 5 de la tarda, al Centre Cívic i Comunitari, amb premis a la línia i el quinto. En el transcurs del joc, hi va haver coca, xocolata i beguda per a tothom.

 
Finalment, el diumenge 31 de maig, a la tarda, com cada any, el grup balsarenyenc La il·lusió va estrenar, amb gran èxit, el seu nou espectacle, a la sala Sindicat, a les 6 de la tarda. Cançons i bon humor, amb un vestuari molt vistós, l'espectacle va fer les delícies del nombrós públic assistent. 

Felicitem a tothom qui ha contribuït a dur a bon terme, un any més i ja en són molts, aquestes Festes de Primavera.

 
Sarment
Fotos: Isidre Prat / Jordi Sarri

Audiovisual sobre la Síquia

Grup Play-Back de Torelló

El Xou del Grup La Il·lusió

Festa dels Premis de la Premsa Comarcal

 

 
El divendres 29 de maig va tenir lloc la tercera edició de la Festa dels Premis de la Premsa Comarcal, organitzada per l’ACPC (Associació Catalana de la Premsa Comarcal), a la qual vàrem assistir diversos membres de la junta del CCB. Es va celebrar a les 7 de la tarda, a la sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona, que es va omplir de gom a gom, amb més de tres-centes persones.
 
Aquests premis són un reconeixement al periodisme local, territorial i de proximitat en llengua catalana i s’atorguen en diferents categories.

 
En primer lloc es van donar els premis a la Solidaritat, als millors audiovisuals sobre valors solidaris fets per alumnes d’ESO i de Batxillerat. Es van guardonar diversos instituts d’arreu per cursos —un premi al guanyador i un altre al finalista—, amb un diploma i una dotació econòmica compartida entre l’alumne o alumnes i una entitat o organització sense ànim de lucre, a escollir per cada centre. Volem aquí destacar el premi atorgat a tres alumnes de batxillerat de l’Escola Vedruna EDN de Navàs: Sofia Casas, Ainhoa Garcia i Clàudia Serra, pel seu treball titulat “Cors cosits i somnis trenats”, que van triar la fundació Joan de Marina per compartir el premi. És una fundació amb seu a Barberà del Vallès dedicada a l’àmbit social i educatiu, que treballa amb projectes de cooperació a Gàmbia.

 
Tot seguit, i per primera vegada, es va donar un premi a la Tolerància, com a conseqüència del fet que l’octubre passat l’ACPC va fer un manifest contra els discursos de l’odi i de la intolerància. Aquest premi va ser per al conegut activista de l’organització Open Arms Òscar Camps, que va adreçar unes paraules al públic, en què va remarcar que “cap vida val menys que la nostra”. Com sabem, és una organització dedicada sobretot al salvament marítim de persones.

 
A continuació, i com a relaxació, hi hagué l’actuació de l’actor Pep Plaza, que al llarg de mitja hora va posar el seu toc d’humor amb un monòleg genial ple d’imitacions ben diverses, amb un guió i una posada en escena diferent de la que va fer a Balsareny la passada Festa Major.
 
Després van venir la resta de premis. Per un costat, els premis a les millors portades de les revistes, amb diferents categories segons la periodicitat (setmanal, mensual, trimestral...). Així, van ser premiades les revistes L’esclat, de Golmés; Sió, d’Agramunt; Som rurals, de Lleida; i La comarca, d’Olot.

 
Per altra banda, hi hagué el premi al millor mitjà digital, per al Diari de Girona. Els premis de fotografia periodística: en digital, per a cassadigital.cat, d’Eduard Duran, de Cassà de la Selva; i en paper, a diferents treballs, segons la periodicitat, com el de la revista trimestral Avenç, del Palau d’Anglesola, amb la foto “Un globus, una sorpresa i molts somriures”, del fotògraf Felip Tribó; i el setmanari El 3 de vuit, que abasta tot el Penedès, amb una foto de portada de Joan Santacana.

 
Finalment es va adjudicar el Premi d’Honor de la Premsa Comarcal al poeta, filòleg i gestor cultural català Carles Duarte i Montserrat, col·laborador de grans acadèmics del país, com Joan Coromines i Antoni M. Badia i Margarit. Duarte va dedicar al públic unes paraules d’agraïment i reivindicació.

 
Els parlaments es van cloure amb les paraules de Francesc Fàbregas, president de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal; i del conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila i Moreno. Tots dos també van participar en el lliurament dels guardons, junt amb altres personalitats del món de la premsa comarcal i local.

 
Per acabar, i amb un aire ben festiu, va actuar el conegut raper i compositor terrassenc Lildami, que va oferir cinc de les millors cançons del seu repertori.
 
Des del Sarment ens adherim a les paraules que les autoritats i el premi d’honor van dedicar a la necessitat de mantenir aquestes publicacions de proximitat i de fer servir el català, ara que està seriosament amenaçat; així com al desig que s’hi incorpori la gent jove per garantir-ne la continuïtat en el futur.
 
Sarment
Fotos: Isidre Prat / Lluïsa Coma

Òscar Camps

Pep Plaza

Lildami