Nous vells oficis (quasi) desapareguts

DE MEMÒRIA (22)



Ja fa uns mesos, vaig parlar de vells oficis desapareguts o en vies de desaparició practicats, temps ha, a Balsareny. No podia pas parlar de tots. Ho completarem avui.

Carboner

Amb els incendis forestals de cada estiu –i d’algun hivern, segons on- es parla de com estan de deixats els boscos, bruts i plens de malesa. Abans contribuïen a la seva neteja, a més dels ramats de bestiar, els carboners. O sigui, uns bosquerols que tenien per ofici fabricar carbó vegetal, normalment d’alzina. Esporgaven les branques dels arbres i construïen les carboneres, un sistema tan enginyós com antic de fer carbó per combustió lenta dins d’una pila semblant a un gran formiguer amb just una petita xemeneia al capdamunt. No recordo cap balsarenyenc que es dediqués a aquest ofici tan indispensable per fer anar els fogons i fer bullir l’olla. Però sí que recordo que als nostres boscos hi havia carboneres i carboners, naturalment, gent un xic esquerpa. Precisament recordo una anècdota que ens va passar al grup d’escoltes de qui jo era cap en una excursió a la Torre de Castellnou. Nosaltres ja hi havíem arribat i, darrere nostre, havia de venir un segon grup amb mossèn Felip Pujols, el fundador de l’escoltisme al poble. Vam sentir fressa dins del bosc, llavors espès i força embrossat. Creient que era el mossèn, vam cridar ben fort: “Mossèn Feliiip! Mossèn Feliiip!”. I de dins del bosc una veu estranya ens va respondre: “Els malparits sou vosaltres!”. Un carboner havia confós el nostre crit com un insult  i hi va respondre com acabeu de llegir. Avui aquest vell ofici ha ben desaparegut dels nostres boscos.

Un altre ofici desaparegut és el de llauner, o sigui el d’aquells que fabricaven atuells de llauna o de zenc, com és ara galledes, cossis, bugaders, tubs de sortida de fum de les estufes i altres estris d’ús normalment domèstic. També es dedicaven a la reparació de tot això i, sovint, exercien també de lampistes. A Balsareny tenia fama, tot i que jo no el recordo personalment, l’Escalé, més conegut com el Lleno. Exercia al carrer Vell (Guimerà) i es veu que era home de molt enginy i mig inventor. Al meu pare li va construir una dutxa, a mig camí entre una regadora i l’estri que coneixem actualment, amb un plat-cossi enorme per a retenir l’aigua que queia, freda naturalment. Al capdavall servia per al que havia de servir. Un altre llauner conegut era el Gras, al carrer Nou (Sant Domènec), que se’n va anar a Barcelona i va fer fortuna amb el negoci de la calefacció central, aleshores una rara novetat fins i tot a les cases de ciutat. Avui, un basar xinès us ofereix els que aquests artesans fabricaven amb ofici.

portadora

Avui ben pocs habitants joves del poble deuen saber què és una portadora. Doncs bé, és un recipient ovalat de  làmines de fusta ajustades per cèrcols de ferro –com les bótes dels cellers- amb dues nanses a cada cap que servien per a transportar els raïms de la vinya, aleshores abundant al poble, al cup. I també, ben tapades, per conduir cap als horts, amb un carretó de tres rodes, la bassa o sigui el contingut molt pudent dels pous sèptics que moltes cases tenien abans que es normalitzés el clavegueram. Un adob, diríem, ecològic. A Balsareny feia portadores el Casòliva, àlies Simonet, amb taller i casa al costat de cal Boter. Aquest hàbil artesà era un culé dels que ja no en queden. Seguia amb passió els partits per la ràdio i si el Barça perdia —cosa que passava ben sovint— el Simonet no sopava.

omplint les portadores a la vinya

Abans, les cases solien tenir uns sostres més alts que no pas ara, amb l’embigat que els sostenia ben visible. Sigui per motius estètics o per afavorir l’aïllament tèrmic, alguns solien abaixar els sostres amb un cel ras. Més tard construïen aquest cel ras amb plaques de guix, però abans es feien amb encanyissades, grans plataformes de canya trenada que es subjectaven als sostres i posteriorment s’enguixaven, donant un efecte més polit a les cases. Els encanyissadors eren els encarregats de construir les encanyissades. Collien les canyes, les deixaven ben assecar, les polien i, esqueixades en llargues tires, les trenaven adequadament. A Balsareny s’hi va establir un encanyissador, al costat de la botiga-molí del Canal, a la Carretera. Crec que venia de Navàs i, si no m’erro, es deia Alegre. Avui aquest ofici ha desaparegut totalment.

cadira de boga

Quasi com el d’embogador, o sigui el que feia culs de cadira de boga. Un sistema sa i ecològic, fins i tot còmode. L’artesà collia la boga de la riera del Mujal, la feia assecar i finalment la trenava hàbilment. Jo mateix, partidari de la boga més que del plàstic, m’havia servit del bon ofici de l’Aurelio Ortega, antic dispeser de la meva àvia quan, de jove, va arribar a Balsareny. No sé si en queda cap més a Balsareny. És en memòria seva i de tots ells que he escrit aquests records, de memòria.

L'Aurelio Ortega fent un cistell

Jordi Planes

Declaració de Sobirania

L’ANC celebra la Declaració de Sobirania

El dimecres 23 de gener de 2013, el Parlament de Catalunya va aprovar, amb 85 vots a favor per 41 en contra i 2 abstencions, el text, que reproduïm, de la Declaració de Sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya. Minuts després, convocats per l’ANC local, una trentena de balsarenyencs es van reunir davant la Casa de la Vila, van fer una estelada amb espelmes. El coordinador de Balsareny per la Independència, Josep Sanmiquel, va llegir un manifest de suport al Parlament. L’acte es va cloure cantant Els Segadors.

Sarment
Fotos: R. Bessa / Angie Rovira


Declaració de sobirania i el dret de decidir del poble de Catalunya

D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret de decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu, d'acord amb els principis següents:

-Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

-Legitimitat democràtica. El procés de l'exercici del dret de decidir serà escrupolosament democràtic, garantint especialment la pluralitat d'opcions i el respecte per totes, a través de la deliberació i el diàleg en el si de la societat catalana, amb l'objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l'expressió majoritària de la voluntat popular, que serà el garant fonamental del dret de decidir.

-Transparència. Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tinguin tota la informació i el coneixement precís per a l'exercici del dret de decidir i se'n promogui la participació en el procés.

-Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l'estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.

-Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada moltes vegades per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.

-Europeisme. Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

-Legalitat. S'utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l'enfortiment democràtic i l'exercici del dret de decidir.

-Paper principal del Parlament. El Parlament, com a institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés i, per tant, s'hauran d'acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.

-Participació. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés el món local, i el màxim nombre de forces polítiques, agents econòmics i socials, i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.

El Parlament de Catalunya encoratja el conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d'aquest procés democràtic de l'exercici del dret de decidir del poble de Catalunya.

Palau del Parlament, 22 de gener de 2013

Bon any 2013

EDITORIAL

Hem començat l’any 2013, un any més de crisi econòmica, amb 6,1 milions d’aturats a l’estat espanyol i sense perspectives de millora a curt termini. Amb l’economia nacional escanyada, i l’estatal escanyada i escanyant, cosa que no ajuda gaire. I amb un procés sobiranista obert, que pot afegir un punt d’il·lusió i esperança a la ciutadania, però també d’incertesa i fins de temor per a molta gent. Caldrà fermesa i idees clares, i saber-ho explicar molt bé, i mentrestant buscar alternatives per no esmicolar el que ens quedi d’un Estat del Benestar que pot acabar essent poc més que el record llunyà d’un paradís perdut que, com les orenetes del poema, no tornarà.

Balsareny va fent. Ens vam concentrar per donar suport al bisbe Pere Casaldàliga, obligat a marxar lluny de casa per les amenaces rebudes, i comencem l’any amb la bona notícia del seu retorn a São Félix. Una molt bona notícia: ens en congratulem i li expressem la nostra simpatia.

Han arribat els Reis d’Orient amb vestuari nou i una caravana lluïda. S’han fet Pastorets i la Coral Sant Esteve ha iniciat els actes del seu cinquantenari. Cada entitat va preparant les seves activitats. A més, el programa «Divendres» de TV3 ens visitarà finals de gener. I començarem febrer amb els Traginers, i tot seguit el Carnestoltes. Tot va girant! No hem de perdre el fil de les petites coses quotidianes. 

S’ha presentat la Revista de la Festa dels Traginers d’enguany, ja amb 15 edicions a l’esquena, i com sempre d’excel·lent factura. Comença, molt encertadament, amb una salutació de Pere Casaldàliga, que inclou un poema seu. El bisbe fa un esment del Traginer d’Honor d’aquest any i el que ve, Francesc Maya i Comas, que substitueix en el càrrec honorífic l’anterior, Josep Rodergas i Font. Una entrevista a en Quico Maya  li permet rememorar la seva trajectòria al Rebost i a la Festa, de la qual destaca la «molta riquesa humana» que hi ha trobat. Segueix una entrevista al Banderer d’enguany, Pere Villagrasa i Villanueva, que substitueix l’anterior, Abel Artigas i Garcia, i que encapçalarà la cavalcada amb els cordonistes, els seus fills Jorge i Alberto Villagrasa Pulido. Després d’un detallat programa d’actes, amb profusió de fotografies antigues i modernes, se’ns recorda que fa 70 anys de la mítica reunió a ca l’Arep, el 1943, on es va refundar la Festa després de la guerra, i que fa 30 anys de la botiga de ceràmica. L’habitual secció d’entreteniments «El Traginer petit», un nou capítol de l’interessant Diccionari Traginer (que tot just passa per la lletra C) dóna pas a la convocatòria i bases del concurs de fotografia, per acabar amb una selecció dels premis de l’any 2012 i imatges de la passada edició de la Festa. Esperem que la d’enguany sigui un èxit, i que faci bons els esforços de tanta gent que hi participa. Només per això ja s’ho val.

Sarment

Rocktime

WITKO

Dimarts 29 de gener de 2013 tindrem el plaer de parlar amb Emilio José Ponce, ànima del grup WITKO. Aquest artista va editar l'any passat un interessant àlbum ple de bon rock, del qual parlarem.

ROTTEN ÄPPLES 

Dissabte 19 de gener de 2013 tindrem als estudis de Ràdio Balsareny els nois de ROTTEN APPLES. Es tracta d’una banda de gent que porta molts anys al món del rock i que en aquest passat 2012 han editat "So wild so crue", el seu primer LP. Vindran amb els seus instruments en mà per oferir-nos el millor rock en directe.

ASHES 2 *ASHES

I dimarts 12 de febrer de 2013 tindrem l'enorme plaer d'entrevistar ASHES 2 ASHES, una formació establerta a Huelva, que ha tret un fenomenal LP anomenat "Soul 2 soul". Un treball ple de hard rock, melodies i passió.

RADIO BALSARENY 107.1 FM

Meteorologia

Mes de desembre de 2012

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)   4,6
Mitjana (min.+màx.)   6,4
Mitjana de mínimes  -1,7
Mitjana de màximes 14,5
Mínima           -6,9; dia 2
Màxima           22,7; dia 23
Mínima més alta            5,7; dia 15
Màxima més baixa   9,7; dia 12

Vent (km/h) 

Ventada més alta  37,8 dia 5
Velocitat mitjana             5,1
Recorregut del vent 1.998,8 km

Pressió (hPa) 

Màxima 1.020,1 dia 28
Mínima   993,7 dia 1

La pluja (litres)

Total          0,0



Resum de l’any 2012

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut) 14,0
Mitjana (min.+màx.) 14,8
Mitjana de mínimes   6,3
Mitjana de màximes 23,4
Mínima -10,7; 5 de febrer
Màxima 40,1; 20 d’agost
Mínima més alta 21,5; 28 d’agost
Màxima més baixa   1,8; 2 de febrer

Vent (km/h) 

Ventada més alta   66,2; 4 de febrer
Velocitat mitjana     3,5
Recorregut del vent 17.437,6 km

Pressió (hPa) 

Màxima 1.024,0; 19 de gener
Mínima   980,2; 28 de novembre

La pluja (litres)

Gener    1,3
Febrer    6,5
Març  57,0
Abril 104,5
Maig  37,7
Juny  20,2
Juliol  11,5
Agost  13,3
Setembre  67,5
Octubre 101,8
Novembre  23,8
Desembre    0,0
Total 445,1


Jordi Soler i Francesc Camprubí

Club Handbol Balsareny

ESPORTS

El CH Balsareny ha finalitzat la 1a volta de competició al Grup A de la 3a Catalana. L’equip entrenat per Pedro Miralles ha completat un inici de temporada irregular, però que tot i així l’ha deixat en posicions de fase d’ascens.

Un fet diferencial respecte d’altres temporades és el compromís dels jugadors, que permet a l’equip treballar amb normalitat als entrenaments i que comportarà de ben segur que s’assoleixi el principal objectiu, que no és altre que formar un bloc sòlid i seriós que sigui capaç de competir en tots els seus partits. No cal dir que en l’horitzó hi ha l’assoliment de l’ascens. És una fita complicada i serà l’esforç i el compromís de l’equip el que determini si s’aconsegueix o no. 

Pel que fa als partits, el Balsareny els ha resolt bé davant rivals assequibles, però ha patit força davant rivals d’un nivell similar. Cal destacar un partit per sobre del altres, i que demostra el potencial real de l’equip: davant La Llagosta, líder invicte del grup, una defensa impecable durant tot el partit i un gran joc combinatiu en atac van permetre al Balsareny dominar tot el partit i assolir avantatges de fins a 6 gols en la 2a part, però una defensa 4-2 asfixiant dels de La Llagosta va permetre al líder endur-se el partit. També igual d’intens va ser el partit al camp del Cerdanyola, una defensa enorme va permetre descentrar als locals i tot i patir en un final d’infart el Balsareny va aconseguir uns punts davant un rival directe en la lluita per la Fase d’Ascens.

A continuació es mostren els resultats obtinguts en tots els partits de la 1a volta i la classificació general.

Resultats
PAU CASALS 21 BALSARENY 24
BALSARENY 30 RUBÍ                 32
SANT SADURNÍ 16 BALSARENY 36
BALSARENY 25 LA LLAGOSTA 29
AGRAMUNT         19 BALSARENY 30
BALSARENY 24 SANTPEDOR 28
CERDANYOLA 27 BALSARENY 28
BALSARENY 29 RIPOLLET         27

Classificació
Equip           J G E P GF GC DG Punts

1 LA LLAGOSTA 8 8 0 0 267 176 91 16
2 SANTPEDOR 8 6 0 2 200 176 24 12
3 CERDANYOLA 8 5 0 3 234 214 20 10
4 BALSARENY 8 5 0 3 226 200 26 10
5 RUBÍ           8 5 0 3 236 203 33 10
6 RIPOLLET         8 3 0 5 212 229 -17   6
7 PAU CASALS 8 3 0 5 165 185 -20   6
8 SANT SADURNI 8 1 0 7 198 249 -51   2
9 AGRAMUNT         8 0 0 8 150 256 -106   0

Rafa Andreu

Josep Massana, de l'Associació de Veïns Sant Josep

ENTREVISTA

Josep Massana i Planas va néixer a Fals a finals de l’estiu de 1944. Arribada l’edat escolar va seguir els estudis primaris a Fals, i posteriorment a Sallent i a Manresa. Actualment és pensionista, i prèviament  va treballar a una empresa de la població d’Igualada. Pel que fa a la seva vocació de lector, «us he de dir que soc més lector de diaris i revistes que no pas de llibres, però, actualment estic llegint els Cantares gallegos de Rosalia de Castro». En esports es decanta pel futbol i el tennis. Massana és un gran transeünt: li encanta caminar pels boscos i vora els peus dels ports de mar.

En Josep, per raons de treballs, coneix ciutats i pobles dels cinc continents. «Els països que més m’han impressionat han estat Sud-àfrica, els Estats Units d’Amèrica i Austràlia; allà tot és d’una altra dimensió. Però he de dir-vos que tinc un estima especial per a Portugal, per la seva senzillesa i amabilitat de la gent. Desitjaria anar-hi més sovint».

Massana forma part de l’Associació de Veïns Sant Josep, de Balsareny, i actualment n’està al capdavant de la direcció amb responsabilitats administratives. Tal com ens diu, aquesta associació va néixer arran d’una antiga mútua. Amb l’actual nom començà a donar servei l’any 1987 i té prop de 300 associats.

—Quines gestions i tràmits administratius segueix actualment l’Associació per donar servei als seus associats?

—D’acord amb el seu compromís, l’Associació té cura de recaptar les quotes dels associats i a l’ensems abonar els serveis prestats, actualment concertats amb la Funerària Fontal. Cal deixar clar que els socis no han de preocupar-se d’haver de fer cap més tràmit que avisar, en el moment d’una defunció, la Funerària o, en el seu defecte, al telèfon responsable de la direcció administrativa.

—Com va anar tot això d’assumir la responsabilitat directiva i administrativa d’aquest col·lectiu d’associats?

—En Josep Maria Comellas, responsable durant molts anys al capdavant de l’Associació, ens va deixar, i en nom de tots i també en el meu nom propi deixeu-me donar-li les gràcies. Aleshores, reunits en assemblea, calia trobar qui n’assumís la continuïtat dins el dia a dia associatiu, i davant d’aquesta incertesa vam oferir-nos a agafar-ne les regnes la senyora Carmen Fernández i jo mateix. Ambdós pensant en aquesta continuïtat per un servei a Balsareny i tots els associats més grans, els quals fa anys que formen part d’un llistat que dóna dret a l’atenció del servei.

—En la geografia catalana i espanyola, en general existeixen en el mercat diferents entitats que presten els seus serveis en relació als anomenats «decessos». Per què hem de ser socis de l’Associació Sant Josep?

—Mireu, la nostra Associació és una entitat sense ànim de lucre. Els diners de les quotes van íntegrament a l’abonament del servei funerari per a l’enterrament. Puc dir-vos que no som nosaltres sols, ja que hi ha associacions semblants a Sallent, Navarcles i Manresa. Pel que fa a les companyies d’assegurances (decessos), podríem dir que per a elles és un negoci que els permet pagar representants, oficinistes, maquilladors, material, etc., i, per aquesta raó, les quotes són molt més cares.

—Després de 26 anys, podeu dir-nos quina és la identificació que hom ha de tenir per justificar que és beneficiari de l’entitat?

—Tots els associats tenen un carnet de soci i per justificar la condició de beneficiari és necessari tenir al dia les quotes corresponents emeses per l’associació.

—Finalment, quin procediment se segueix per tal de tenir el contacte pertinent amb associats i junta directiva?

—Anualment se celebra una assemblea, normalment a l’octubre, i a més a més la junta sempre està a disposició dels socis als telèfons 938 396 375 i 938 396 370. I per acabar, deixeu-me donar les gràcies a Sarment per l’oportunitat de poder oferir i donar a conèixer un servei que és ben bé de casa nostra. Voldria animar tots els balsarenyencs a formar part d’aquesta nostra i vostra entitat associativa que ofereix un bon servei a l’hora de l’enterrament.

Josep Gudayol i Puig