dijous, 21 de març del 2019

'A cent cap als 100', a l'Hospitalet



El dimarts 12 de març de 2019, l’autocar de Balsareny va aplegar 43 persones per fer la caminada del cicle “A cent cap als 100” a l’Hospitalet de Llobregat. A més de l’expedició balsarenyenca hi havia els caminants de Sant Andreu de la Barca, els de Lliçà d’Amunt i els amfitrions, de l’Hospitalet.

Concentrats al pavelló poliesportiu municipal del Centre, on van esmorzar, i després d’unes paraules del regidor de Cultura de l’Hospitalet, l’autocar va traslladar els passejadors fins a Cornellà, al costat de l’estadi del R.C.E. Espanyol, on va començar la caminada, d’uns 7 quilòmetres per terrenys planers. El passeig va passar, d’entrada, per la llarga passarel·la (500 metres) que creua l’autovia A2 i la via de mercaderies dels FFCC i passa per sobre el riu Llobregat; d’allí, es va seguir pel Parc Agrari del Baix Llobregat, una pista ampla i plana, habilitada per a vianants i ciclistes, que va vorejant la riba dreta del riu fins entrar en terme de l’Hospitalet per Bellvitge. D’allí, passant pel costat de l’hospital, es va arribar a l’ermita de Santa Maria de Bellvitge, en un terreny que antany fou ple d’aiguamolls. L’ermita de Bellvitge data de mitjans del segle XI, però la construcció actual (quatre metres per damunt dels fonaments de la primera) és de 1718 i va ser restaurada el 1959.  

La passejada va continuar per l’estadi municipal de futbol de l’Hospitalet, així com per diverses instal·lacions esportives de rugbi i atletisme del complex de la Feixa Llarga. I així es va arribar al centre de l’Hospitalet, la segona ciutat de Catalunya en població, amb 261.000 habitants per a una superfície de 12,4 quilòmetres quadrats (per comparar: una tercera part del terme de Balsareny, que té 36,9 km2). Seguint la Rambla de la Marina, es va passar davant del Casino del Centre (s. XIX), fins arribar a la plaça de l’Ajuntament, amb la Casa de la Vila (finals del s. XIX) i l’església de Santa Eulàlia de Mèrida (s. XX). Després es va visitar el bonic carrer del Xipreret, amb notables construccions antigues com la torre de la Talaia; els museus de ca n’Espanya i de l’Harmonia, i la casa dels Finestrals Gòtics. Finalment es va arribar de nou al poliesportiu del Centre, on es va consumir el dinar que cadascú es portava i va haver-hi un animat fi de festa amb música i ball.

Com sempre, felicitem la Diputació de Barcelona i els ajuntaments implicats en aquest projecte per fer caminar la gent gran. Una felicitació especial als organitzadors de l’Hospitalet, amb un bon desplegament de monitors, municipals i sanitaris que en tot moment van vetllar per la seguretat i la comoditat dels vianants. I en el cas de Balsareny,  a l’Ajuntament i al Centre Excursionista, amb l’eficàcia contrastada de la Noèlia, el Diego i l’Alfred; i al xofer de la companyia d’autocars Simó. La propera sortida serà el dia 2 d’abril a Sant Andreu de la Barca.

Sarment
Fotos: A.Selgas







































  































dijous, 14 de març del 2019

Meteorologia: febrer 2019

METEOROLOGIA



Febrer de 2019

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           
6,7
Mitjana (min.+ màx.)                 
8,6
Mitjana de mínimes      
-1,9
Mitjana de màximes      
19,1
Mínima (dia 4)
-7,2
Màxima (dia 27)
26,7
Mín. més alta (dia 1)
3,7
Màx. més baixa (dia 3)
11,9

Vent (km/h)

Ventada més alta (dia 3)
56,2
Velocitat mitjana             
5,3
Recorregut del vent            (en km)
3.578,2

Pressió (hPa)

Màxima (dia 13)
1.028,8
Mínima  (dia 1)                  
985,1

La pluja (litres/m2)

Dia 1
2,6
Total
2,6


Francesc Camprubí



divendres, 8 de març del 2019

El paper de les dones en la música

EMMB


El paper de les dones en el camp de la música, i més concretament, de la música considerada culta, ha estat oblidat i marginat al llarg de la història. Una de les raons principals d’aquesta circumstància es fonamenta en el fet que la música clàssica va transcendir un període de la història en què les dones eren privades de molts drets i llibertats. Durant aquest temps, generalment, es considerava poc ortodox que una dona es dediqués a compondre obres musicals.
Si bé és cert que el moviment feminista ja era present al llarg de segle XIX,  el seu'objectiu principal era promoure l'equitat femenina pel que fa al dret de vot. La igualtat de gènere en l'ocupació, l'atenció familiar, les arts, la cultura i altres àmbits de la vida quotidiana es van reivindicar després, ja ben entrada la primera meitat del segle XX.
Tot i aquesta injustícia, hi ha hagut moltes dones importants en aquest camp artístic, malgrat totes les discriminacions i prohibicions que han hagut de patir. Vegem-ne algunes, entre moltes altres, a tall d’exemple.

CLARA SCHUMANN (1819-1896)


Als 9 anys va debutar com a pianista virtuosa amb peces de Rossini; i als 11 anys va escriure el seu primer lied i es va convertir en la pianista més famosa de la seva època. Es va casar amb Robert Schumann, que considerava la seva dona com la seva musa. Robert Schumann va caure molt malalt i ella va dedicar-se a viatjar i fer concerts de piano arreu d'Europa per mantenir el seu marit i els set fills que tenien. Clara Schumann es va atrevir a desviar-se de les normes socials per tal de seguir el seu camí artístic. Tot i que la supressió dels drets de les dones limitava la seva aportació i reconeixement en el món de la música, va donar lloc a un estil musical únic: l'estil feminista, que continua essent a dia d’avui una font d'inspiració. Finalment, va rebre a Viena el títol d'Imperial virtuosa de música de cambra.

FANNY MENDELSSOHN (1805-1847)


El seu germà, Fèlix Mendelssohn, deia que era millor música que ell, però el seu pare i avi ja li programaven la vida. La van preparar exclusivament per al matrimoni, tot i que era una gran intèrpret del piano.

NANNERL MOZART


La germana del virtuós Wolfgang Amadeus Mozart també va ser una gran música amb molt de talent, però poc acompanyada per part del seu pare i lde a societat en què vivia. Tocava el piano i va arribar a fer algunes composicions per a aquest instrument, però va haver de renunciar a la música a l'edat de 18 anys, ja que li van prohibir dedicar-s'hi perquè havia de casar-se.
Com s’hauria desenvolupat la música clàssica si les dones sempre haguessin tingut la llibertat de compondre? Haurien progressat els períodes estilístics tal com els coneixem avui? O serien diferents? És lamentable que durant la major part de la història de la música la dona n’hagi estat exclosa. La lluita continua.
Escola Municipal de Música de Balsareny
Imatges: Clara Schumann, litografia (1838) d’Andreas Schaub. Fanny Hensel, nascuda Mendelssohn, oli sobre tela (1842) de Moritz Daniel Oppenheim. Nannerl Mozart, retrat (1785) d’autor desconegut. Font: Wikimedia Commons.