Només feia dos mesos del cop d’Estat dels militars,
i en ple procés de construcció de l’Estat de les autonomies, des de Madrid
s’aprofitava per reclamar una llei d’harmonització per a totes. Òmnium Cultural
va liderar el rebuig al projecte amb una contundent declaració i el CCB s’hi va
adherir amb aquest article publicat al Sarment
núm. 63, d’abril de 1981.
«Darrerament s'han produït esdeveniments que semblen
dirigits a una retallada greu dels drets de Catalunya, culturals o no, que la
Constitució i l'Estatut reconeixen. Hom intenta "harmonitzar" les
autonomies ja existents i "assossegar" les altres. És de témer un
retrocés en la consecució de les autonomies valenciana i balear, com d'altres
d'arreu d'Espanya; i és de témer que hom mig tanqui l'aixeta dels traspassos a
la Generalitat, tot just començats.
»Un editorial de Diario 16 planteja la qüestió així:
"O autonomies o democràcia". Però la qüestió real és: "O
autonomies o dictadura", perquè la democràcia sempre ha estat amiga de la
nostra autonomia, i la nostra autonomia sempre ha estat amiga de la democràcia.
La dictadura és enemiga de tot això. I el poble català (compresos els polítics
i les institucions) sempre ha donat exemple de seny, de suport a la jove
democràcia, de convivència i respecte.
»Ara, el "Manifiesto por la igualdad de
derechos lingüísticos en Cataluña" posa en entredit, de manera fal·laç,
aquest respecte i aquesta convivència. I ignora expressament que les condicions
insuportables amb què ha malviscut la nostra cultura continuen igual. No s'ha
girat cap truita; es tracta només, precisament, d'aconseguir una normalització,
una "igualtat" que és encara molt lluny d'abastar. Ara, hom proposa
"altres inspeccions" que controlin el nostre ensenyament; hom intenta
dividir la unitat lingüística dels Països Catalans, inventant-se aberrants
ortografies per al valencià i dividint aquell país en estranyes àrees lingüístiques
on no caldrà ensenyar-hi la "lengua regional"; i hom pretén provocar
un enfrontament social, amb l'excusa de la llengua, entre catalans. Tot això
farà que la discriminació que, igual que ahir, sofreix la nostra cultura, es
perpetuï, amb greu perill per a la pròpia supervivència.
»Per tot això, el Cercle Cultural de Balsareny, per
unanimitat, acorda donar el seu suport a la Declaració en defensa de la
llengua, la cultura i la nació catalana. Des del nostre petit àmbit d'acció,
sempre hem tendit a la normalització cultural catalana, i sempre hem sabut per
què ho fèiem, per què ho havíem de fer. Així continuarem. – CCB.»
Un any després es va aprovar la LOAPA (Llei
Orgànica d’Harmonització del Procés Autonòmic), però la pressió social de
Catalunya i del País Basc va fer que finalment el Tribunal Constitucional n’anul·lés
o limités diversos articles. Tot i així, 45 anys després, segueixen els atacs a
la llengua i a la cultura catalana i l’horitzó es preocupant. Per això, el Cercle
Cultural de Balsareny, com fa 45 anys, hi som i hi continuarem sent, sempre que
calgui, en defensa de la llengua, de la cultura i del país.
Per la selecció: Joan Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.