Un text del passat, amb missatge sempre actual

LA VEU DEL CAMPANAR 

 
Les reflexions que proposem són de la dècada dels 60. Des d’aleshores ha plogut molt i la societat s’ha capgirat totalment. Però pensem, potser amb una certa nostàlgia, que encara tenen missatge.
 
El seu autor és Michel Quoist: un sacerdot  francès, del grup dels anomenats “teòlegs del compromís cristià al món”, també sociòleg, i és considerat una de les personalitats  més influents en el jovent, cristià i no cristià, de la segona meitat del segle XX.
 
Mirant el nostre temps, sovint constatem que els qui dirigeixen la societat —en la política, en l’Església, en la cultura, en l’economia— no sempre responen a les necessitats de la “gent del carrer”. I això genera reaccions d’escepticisme, de tancament, d’impotència, de pensar que “ja s’ho faran!”. Els pensaments que transcrivim poden ajudar-nos a no caure en el desànim, a enfortir l’autoestima i  a valorar tot allò de bo que fem, encara que ens sembli poca cosa.
 
Mossèn Antoni Quesada
 

Tu ets necessari

 

Si la nota deia: una nota no fa música,

        no hi hauria simfonia.

Si la paraula deia: una paraula no fa una pàgina,

        no hi hauria llibre.

Si la pedra deia: una pedra no puja una paret,

        no hi hauria casa.

Si la gota d’aigua deia: una gota d’aigua no fa un riu,

        no hi hauria oceà.

Si el gra de blat deia: un gra de blat no pot sembrar un camp,

        no hi hauria collita.

Si la persona deia: un gest d’amor no salvarà pas la humanitat,

        no hi hauria mai ni justícia, ni pau, ni dignitat,

        ni felicitat damunt la terra.

 

Talment la simfonia necessita cada nota,

talment el llibre necessita cada paraula,

talment la casa necessita cada pedra,

talment l’oceà necessita cada gota d’aigua…

 

la humanitat sencera et necessita a tu,

        onsevulla que siguis,

        únic, val a dir: insubstituïble.   

 

(Michel Quoist, 1921-1997)