.jpg) |
| Trobada de la Cançó |
 |
| Setmana del Cigró |
Aquest any vam decidir plantar la tenda al càmping de Solsona. Després d’instal·lar-nos a la parcel·la, vam preparar el dinar i vam aprofitar la tarda per fer dinàmiques de cohesió que ens van ajudar a reforçar vincles, riure molt, compartir moments més emotius i, sobretot, recordar per què fem el Cau.
La nit, però, ens tenia preparada una sorpresa: una bona tempesta. Tot i la pluja intensa, vam aconseguir sopar (diguem-ne… com vam poder) i continuar amb el joc de nit. La sopeta va entrar molt bé, i cal destacar que el nostre cap d’agrupament, en Marc, va passar una mala nit amb febre.
L’endemà tot estava enfangat i vam haver de demanar pals de fregar per rentar la tenda, que havia quedat ben bruta. Tot i això, amb molt bon humor, vam deixar-la com nova i vam anar a descobrir Solsona. Sobretot, cal destacar que vam parar en un parc i ens vam passar una bona estona tirant-nos per la tirolina!
Per acabar, vam dinar tots junts en un restaurant boníssim. Va ser un cap de setmana intens, divertit i ple d’anècdotes. Després d’aquests dies, vam tornar amb les piles ben carregades per, al cap de dos dies, marxar de nou cap a la sortida de Setmana Santa.
 |
| Setmana Santa. Castors i Llops |
Vam fer una gran varietat d’activitats, des d’un joc de pistes que els va servir per conèixer l’indret, fins a unes manualitats creatives i un munt de jocs del tot més entretinguts. Una altra de les activitats més destacades va ser una caminada pels voltants de Vic, on vam poder descobrir entorns naturals propers, conèixer monuments històrics i respirar una mica d’aire fresc, tot fent petites proves i descobertes pel camí.
Cal dir que, tot i que l’estada va ser curta, l’experiència va servir perquè els infants marxessin amb ganes de repetir i amb moltes històries per explicar a casa. Des de l’Agrupament volem agrair especialment l’hospitalitat del cau Guillem de Montrodon, que ens va obrir les portes de casa seva amb confiança i generositat.
 |
| Setmana Santa. Ràngers |
Va ser una experiència molt enriquidora tant per als infants com per als caps, ja que era la primera travessa que fèiem amb ells: una vivència molt útil per a la seva futura vida escolta. Vam gaudir d’uns paisatges espectaculars i d’un bon clima, que fins i tot ens va permetre fer-se un petit bany a la platja, i tot això amb la millor companyia i harmonia possible.
Vam començar sortint del pàrquing del Casino a les 8:30, amb moltes ganes, però sense saber ben bé què ens esperava. El primer tram va ser tota la Síquia fins a Manresa. A simple vista pot semblar un camí curt i fàcil, però a poca estona d’haver començat ja vam veure que no ho seria tant. El dia abans havia plogut i l’herba estava molla, així que al cap de poca estona ja començaven a sortir les primeres butllofes. Tot i això, va ser molt guai, vam passar-ho bé xerrant, jugant i rient mentre caminàvem.
Tot i que en algun moment va caure una mica de plugim, vam decidir seguir i finalment vam arribar al Parc de l’Agulla, on vam parar per dinar i descansar una estona. Vam menjar, vam fer migdiada, vam jugar i vam xerrar una bona estona. Ens ho vam passar genial, però no ens podíem encantar gaire, perquè abans no tornés a ploure havíem d’arribar al cau on dormiríem.
Al final vam arribar-hi una mica més tard del que pensaven, però just a temps per fer un bon berenar de galetes de xocolata amb suc. Després es vam canviar, perquè anàvem molls, i mentre l’Otero preparava el sopar, uns bons kebabs, els altres vam agafar la guitarra i vam estar cantant cançons tots junts. Va ser un moment molt bonic i ens n’emportem un bon record.
Després de sopar, com que plovia i estàvem rebentats, en comptes de fer un joc de nit, vam decidir jugar al llop i ens vam fer massatges per relaxar-nos una mica. I així va acabar el primer dia de la travessa!
L’endemà ens vam llevar força d’hora i vam fer un bon esmorzar per agafar energies i poder mantenir el ritme fins a Súria, on volíem arribar a l’hora de dinar. El camí va ser semblant al del dia anterior, amb un ambient tranquil i molts moments de xerrera i rialles.
Quan finalment vam arribar al cau de Súria, ens esperaven amb un plat de macarrons boníssims, que ens van entrar de meravella després de tantes hores caminant. Després de dinar, vam agafar motxilles i vam pujar fins a Castelladral, on havíem de dormir aquella nit.
En principi, la idea era pujar-hi a peu, però el temps no acompanyava gens, així que vam decidir pujar-hi amb cotxe. Els caps vam fer torns per anar-hi portant tothom, fins que tots vam arribar a la casa on passaríem la nit. Allà vam fer barbacoa, sopar típic, i ens vam passar la nit xerrant i descansant per a la tornada. L’endemà vam arribar sans i estalvis al cau, on vam poder gaudir de l’últim sopar com Déu mana.
La sortida va començar ben d’hora, pujant a l’autocar abans d’esmorzar per emprendre rumb cap a Monistrol. Un cop allà, els infants van gaudir d’una gimcana matinal que els va portar a recórrer racons del poble tot superant proves i reptes engrescadors. Després de dinar es van repartir espais per a les branques dels diferents agrupaments i la trobada va continuar amb una tarda plena d’activitats tot fent noves amistats.
 |
| Trobada de la Cançó |
A la nit, la branca de Llops i Daines vam dormir al pavelló municipal tal com estava planejat, però de manera inesperada Ràngers i Noies Guia també van acabar fent nit allà, ja que a causa del gran xàfec que va caure, l’espai atorgat per a la seva acampada es va veure inundat i en van haver de fugir cames ajudeu-me. En el cas de la branca de Pioners i Caravel·les, vam acampar en un terreny una mica més lluny del nucli urbà i per sort la pluja no va ser un impediment. Això sí, l'endemà ens vam llevar amb un sol radiant, perfecte per a encarar l’activitat principal de la trobada: la cantada teatralitzada.
La dinamització habitual d’aquesta trobada proposava que diversos agrupaments s’ajuntessin per adaptar una cançó i crear-ne una lletra pròpia. La cançó escollida va ser Extraterrestres, del grup Figa Flawas. Aquesta cançó la vam protagonitzar amb els agrupaments Ali-Bei de Navàs i Sebastià Montraveta de Gironella, amb qui vam preparar una actuació ben especial.
Tot i que la cantada va començar amb un ambient magnífic i un públic entregat, el temps va tornar a fer-ne de les seves just abans d’acabar, deixant-nos els darrers minuts passats per aigua. Però ni la pluja va ser capaç d’espatllar la il·lusió de tots els participants, que vam cloure la trobada amb somriures i moltes ganes de repetir. Va ser una experiència molt divertida i enriquidora, plena de música, amistat i bons moments.
70è ANIVERSARI
Va ser un lloc de trobada i d’emoció per als més grans, que van poder recordar les seves èpoques com a infants o caps, tot cercant entre les fotos a veure qui hi coneixien. Si algú encara vol descobrir part d’aquestes fotos, en tenim una gran part d’escanejades al Google Drive. Si hi voleu accedir, podeu enviar-nos un correu a guillemdebalsareny@escoltesiguies.cat
Ja cap al migdia, vam dur a terme el dinar de carmanyoles al Sindicat, on vam poder fer coixí per a les activitats de la tarda. A les 5 de la tarda vam iniciar la gimcana multitudinària, organitzada pel Jordi Medina i la Laura Bonet, on vam participar totes les branques, caps i exescoltes. Les activitats eren molt diverses, tot fent activitats d’equilibris amb ous, jocs de memòria visual, cadenes humanes lligades amb cordills i molts més, sobretot intentant no caure amb les penyores més vergonyoses.
Al vespre, els Pioners vam preparar un sopar d’hamburgueses i creps que va ser tot un èxit; i per acabar, els Ràngers vam preparar un bingo musical per amenitzar la nit i vam posar punt final a la festa tot cantant “L’hora dels adeus”.
Durant aquests set dies, l’Agrupament vam combinar les activitats tradicionals d’escoltisme amb moments refrescants i creatius. Un dels més esperats va ser el bany al riu, que vam repetir més d’un dia i que es va convertir en una escapada perfecta per combatre la calor i connectar amb la natura. També va destacar el taller de samarretes personalitzades, on cada participant va poder dissenyar i estampar la seva pròpia peça, una mostra de creativitat i record de l’estada.
 |
| Campaments Castors, Llops i Ràngers |
A part d’aquestes activitats, un dels caps va preparar un joc de rol molt ben ideat, que va tenir molt èxit entre els infants. Tampoc va faltar l’activitat més animal i acompanyada de fang i brutícia, amb què vam deixar enrere totes les manies: la gimcana guarra.
Durant tota la setmana vam estar ben servits gràcies a dues intendents que van venir expressament per fer-nos el menjar, i déu-n'hi-do quins macarrons! També cal destacar les penyores que alguns nens van haver de complir per les ànsies de menjar sense haver beneït taula.
El temps ens va acompanyar cada dia, exceptuant alguna nit que el fred ens va fer una mala passada; però, com en tota aventura, no hi van faltar les sorpreses: l’aparició de polls va posar a prova l’enginy i la paciència de tothom. Amb bon humor i col·laboració, es va encarar la situació com una oportunitat més per aprendre a conviure i adaptar-se.
Per acabar, tal com s’ha fet cada any, els caps vam fer un dinar el mateix dia de la fi dels campaments per celebrar un any més un curs esplèndid. Ho vam fer al restaurant La Torre, a la carretera vella entre Balsareny i Sallent, on vam ser molt ben atesos.
Carregats amb les motxilles plenes de menjar i estris per cuinar, vam arribar fins al refugi de Vallferrera, situat a poc menys de 2.000 metres l’altitud. Abans no es fes fosc, vam haver de pujar una mica més per trobar un lloc on acampar, i entre tifes de vaca i pendents pronunciats vam poder plantar la tenda i fer-hi nit.
L’endemà, vam desmuntar i fer camí amunt fins a arribar a l’estany de Sotllo, on vam tornar a plantar la tenda. Durant el dia vam tenir algun plugim emprenyador i durant la nit unes ventades que ens pensàvem que ens haurien de recollir del fons de l’estany. Malgrat tot, al matí vam amagar-ho tot per poder pujar amb el mínim pes possible muntanya amunt i, tot i no tenir gaires bones gestions amb els repartiments dels fruits secs a les motxilles, vam poder pujar fins a dalt del cim més alt de Catalunya. Tot i l’esforç, alguns aventurers encara van tenir ganes de pujar als pics de Verdaguer i Montcalm.
Amb la feina feta, vam tornar fins a l’estany de Sotllo, on vam descobrir la delícia culinària que representen les mandonguilles i la favada asturiana enllaunades. Amb la panxa plena, vam baixar fins al Refugi, on vam fer nit el primer dia i aquell mateix dia, i on també el Joel Otero ens va rebre amb un sopar màgic: gaspatxo, llom amb crema francesa amb bolets, salsitxes i pastís de formatge casolà.
L’endemà vam resseguir el camí de tornada fins a Àreu, i tot fent viatges amb l’únic cotxe, vam arribar fins al càmping de Llavorsí, on passaríem la resta de l’estada.
Allà tampoc vam perdre el temps. Vam fer activitats de tota mena, des de l’habitual personalització de la samarreta, expressionisme corporal, la promesa, pànxings llargs i merescuts i finalment les cireretes del pastís: ràfting i barranquisme.
 |
| Campament Pioners |
Vam passar uns dies molt complets, amb moments molt emotius, intrèpids i d’altres on es coneix com són les persones quan han dormit poc, han caminat molt i pràcticament no han menjat. En fi, tota una aventura de les que ens en recordarem sempre, com de l’anècdota de veure l’Oriol Junqueras per Llavorsí i empaitar-lo fins a fer-nos una foto amb ell.
Finalment, cal esmentar que totes aquestes activitats es van poder fer fent pagar a les famílies unes quotes mínimes, ja que durant el curs vam poder recaptar 1.400 € amb totes les activitats que vam organitzar, mostrant als Pioners que amb el nostre propi esforç es poden fer activitats de molt alt nivell.
PAS DE BRANCA
Els primers dies de curs, cada branca va estar dedicant una estona a assajar el que seria l’espectacle del pas de branca. Arribat el dia a la tarda, tot l’Agrupament ens vam ajuntar per posar les peces al puzle que representava l’espectacle. Amb les portes obertes i les famílies dins el Sindicat, vam representar l’obra, una paròdia dels Pastorets.
El Lluquet i la Rovellona eren dos Trucs que, en comptes de trobar-se amb dimonis i àngels, es trobaven amb nens Castors i Llops que els feien la vida impossible, però a últim moment, acabaven apareixent els caps per ajudar-los. D’aquesta manera, els Trucs anaven descobrint què comporta realment ser un cap escolta.
Acabat l’espectacle, vam fer el lliurament dels fulards als nous integrants del Cau, per continuar amb el sopar de carmanyola i el concurs de postres, que sempre sorprèn.
Ja entrada la nit, les branques ens vam separar per realitzar cadascuna el seu joc de nit i finalment anar a dormir al seu espai corresponent. L’endemà, després d’haver fet córrer algun Castor pel mig de la plaça de la Mel perquè no deixava dormir els altres, tothom ens vam llevar per esmorzar amb les sobres infinites de les postres del dia abans, i retrobar-nos amb les famílies.
Per acabar amb aquesta crònica, volem destacar l’èxit que comporta el Cau a Balsareny. Actualment, ja disposem de les cinc branques completes dels agrupaments: Castors i Fures, Llops i Daines, Ràngers i Noies Guia, Pioners i Caravel·les i Trucs, sense oblidar-nos de l’equip dels caps.
Per a sorpresa nostra, la branca de Castors ha passat de ser la branca més buida a omplir-se completament, fins al punt d’haver de limitar-ne les places. De la mateixa forma ha passat amb la de Llops, però sense arribar a tancar inscripcions.
Si posem números a l’agrupament, podem orgullosament que som un total de 64 infants i joves i 15 caps, que treballem de forma desinteressada per poder transmetre als infants i joves els valors escoltes que enriqueixen la nostra societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.